Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

voluntariat

Els esplais fem l’estiu

25.06.2013 | 1

Autora: Meritxell Vidal Barreda (@meritxellvidalb)

Ho sabem i any rere any ho demostrem tots els esplais d’Esplais Catalans que treballeu des del voluntariat: les activitats d’estiu són un moment ben important per tot l’esplai. Es culmina tot el treball pedagògic portat a terme durant el curs i aquests dies de l’activitat són, a més, molt especials per tot el que es comparteix i es viu en un entorn enmig de la natura. Moment per reviure mentalment l’estiu passat amb l’esplai, aix… (sospir)

Podria ser, doncs, aquesta una de les raons per les quals podem estar dient que aquest estiu és l’any amb més esplais fent activitats? Read More

Premi Mercè Conesa 2013 al voluntariat social

29.05.2013 |

Autor: Pau Gonzàlez Val
Bloc: Baixant d’Horta

A l’entrega del premi català de l’any 2012, es va desvetllar l’intriga: el català de l’any 2012 és l’oncòleg Jose Sánchez de Toledo Codina (cal remarcar el cognom de la mare, com ell mateix va dir ahir…). Per no trencar tradicions, en Joel Joan (@JoelJoanJuve) ha dit la tonteria de l’any 2013.

A banda del Premi de Català de l’any s’entregaren dos premis més. D’una banda, el premi a la iniciativa empresarial a l’empresa Hotusa (rebuts a la porta per representants dels treballadors i treballadores, potser en relacions laborals no excel·leixen…) i per altra, el Premi Mercè Conesa a la Millor Iniciativa Social per al voluntariat Social. Read More

Be different, internacionalitza’t!

21.05.2013 |

Autora: Inés Ivorra Harrison

Una de les coses a les quals hem de fer front quan sortim de la nostra bombolla del món de l’esplai és a la incomprensió general de les persones que ens envolten. Ets monitora d’esplai?, Però això ho fas sense cobrar?, No tens res millor a fer els dissabtes?… i més recentment: No tens ja una edat per a aquestes coses? Però la màgia dels seminaris internacionals és trobar-se amb persones d’un munt de països que fan exactament el mateix: dedicar part del seu temps a l’educació en el lleure de forma voluntària, ja sigui diàriament, setmanalment, mensualment o durant les vacances.  Read More

Volunteers Against Poverty

29.04.2013 |

Autors i autores:
Mireia Gálvez
Anna Foguet
Eugeni Brigneti
Raul Barreto

Quina imatge us ve al cap quan us diuen la paraula pobresa? Segurament a la majoria de vosaltres davant un mot com aquest us apareixen imatges d’Àfrica o Sud-América. Si els hi preguntéssim a ells (als africans o sudamericans) imaginarien el seu veí o veïna. Per contra, si parlem de riquesa segurament apareixeria la imatge d’un altre país europeu o un altre barri o població dintre del nostre país, i aquests africans i sudamericans et dirien sense pensar Europa i EE.UU. Prejudici o Realitat? Aquesta és la qüestió, una qüestió sumament interessant per discutir i debatre però que no arribaríem a cap conclusió sense posar-nos en situació. Read More

L’esplai com a punt d’inflexió

13.02.2013 |

Autor: Albert Argudo, monitor de l’esplai Guaita’l i membre de l’Equip General del sector Maresme d’Esplais Catalans.

Si ara em posés a pensar sobre quin impacte ha tingut l’esplai a la meva vida, hauria d’anar uns quants anys enrere.

La meva aventura en aquest mundillo comença al 2001 quan un grup de joves d’Alella, descontents amb la societat i amb la voluntat d’una transformació social decideixen començar a organitzar-se i re-engeguen el projecte d’un espai de lleure educatiu al poble, l’Esplai Guaita’l.

A l’esplai m’ho passava bé fent jocs, gimcanes, tallers i excursions, però reconec que en un principi no hi anava de bones. Em portava malament, em barallava amb els companys i companyes (i germans) i els hi feia una mica la vida impossible a les meves monitores. Read More

Irene Balaguer & Joan Francesc Pont: voluntariat assignatura obligatòria

05.02.2013 |

Ja fa uns mesos la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que inclourà el voluntariat al pla de formació de l’Educació Secundària Obligatòria. En aquest Cara a cara li demanem la opinió sobre aquest fet a la Irene Balaguer i en Joan Franscec Pont. I tu què n’opines? Digues la teva als comentaris!

Autora: Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Des del meu punt de vista, la pregunta permet dues interpretacions: en una la meva resposta seria un no rotund i en l’altre seria un si, hi tant.

Si el que es planteja és que amb voluntariat es cobreixin els múltiples dèficits que la reducció de mestres i professors està generant el funcionament quotidià a l’escola o institut la resposta es clarament, NO. Un no que cal aclarir, perquè ni de lluny respon a una qüestió corporativa ni a una idea d’educació tancada o exclusiva, respon a la convicció, que en cap cas amb voluntariat, s’han de cobrir els dèficits que l’administració imposa a la realitat escolar. Read More

A voltes amb l’esplai, a voltes amb el voluntariat

19.12.2012 |

L’Arcadi Corominas, soci i ex-president d’Esplais Catalans, reflexiona sobre el voluntariat i, la seva experiència a l’esplai i Esplac i en aquest doble article. Imprescindibles per carregar energia de l’esplai pel nou any!

El passat dia 5 de desembre es va commemorar el Dia Internacional del Voluntariat. Quan surgeix la paraula voluntariat a un no li ve cap altre projecte al cap que el de l’Esplai. Són tantes hores, tants esforços, tantes jornades de treball i dedicació al Drac Màgic i a Esplac que a un no li pot venir al cap res més que això.

Fa uns dies, Esplac va celebrar la seva assemblea anual. D’ençà del desembre de 2009 que vaig sortir de l’Equip de Direcció l’entitat ha crescut exponencialment fins a assolir els 106 Esplais. 106 projectes carregats de persones (joves) que es creuen un projecte, el de la transformació i el del progrés social a partir de l’educació en el temps de lleure dels infants i joves. I en fan bandera i el converteixen en una manera d’entendre el món i la vida Read More

L’esplai Greska vol crèixer i fer crèixer!

17.07.2012 |

L’esplai Greska ens explica en aquest article, el seu nou projecte per crèixer i fer crèixer la ciutat on viuen. Endavant amb l’acció dels esplais i les bones idees!

Som l’Esplai Greska, una Associació Infantil i Juvenil de Sant Boi de Llobregat, dedicada a l’educació en el lleure. El Greska es conforma per un equip de monitors i col·laboradors voluntaris amb experiència en el sector, que segueixen els valors amb què es fonamenta l’Entitat: l’Assemblearisme, el Lleure, el Voluntariat, la Participació, el Progrés, la Laïcitat, la Llibertat, la Coeducació, la Familiaritat, la Sostenibilitat, la Pluralitat i el Canvi Social. Creiem en la transformació social, en la força de les persones.

En virtut de tot això i en un context social de crisi econòmica com el que vivim (en què moltes famílies estan patint l’atur, la precarietat laboral, la pujada del cost de la vida, etc.) pensem que la imaginació i el treball són dos dels múltiples motors que poden fer que la realitat que visquin els nens sigui millor. D’aquesta manera, l’equip de monitors, pre-monitors i col·laboradors externs de l’associació ens hem agrupat creant aquest projecte format per: la campanya Apadrina un Greska (per tal d’oferir el nostre temps, la nostre formació i el nostre treball a canvi d’una petita aportació per l’Esplai) i el Festival Engreska’t (per tal de dinamitzar la vida del poble amb una mica de festeta estival, que mai està de més!). Aquest projecte, doncs, va sorgir de la necessitat de suplir les mancances econòmiques de l’entitat per millorar la situació de l’Esplai i dels seus nens i nenes. La campanya però, no volíem que es limités a la simple donació sinó que anés més enllà i involucrés a monitors, pre-monitors i col·laboradors en el context de la vila, tot articulant la xarxa de relacions del poble mitjançant la dinamització i el treball social.

I a partir d’aquí… es va arribar a la conclusió de que calia promocionar la feinada que estàvem engegant. Mica en mica, estirant del fil, parlant amb amics d’amics i movent-nos entre la nostra gent… es va arribar a crear una petita comunitat d’indis esbojarrats que estaven disposats a posar el seu gra de sorra al Greska fent un vídeo sobre la nostra campanya: la productora, la fotògrafa, la càmera, aquells amics que sempre hi son per ser engaliats, les famílies de tots nosaltres que sempre acaben mullant-se sense saber ben bé per a què… els nens i pares com a primers motivats, companys de gremi i d’altres entitats que sempre estaran disposats a voler que els hi retornis el favor…! El vídeo? Ah sí, el vídeo era per promocionar la iniciativa; però més important, va servir per adonar-nos de que si es vol, es pot; que compartir és viure i que l’empatia i l’ajuda mútua poden esdevenir l’oli de la màquina. Que hem suat tinta per portar a terme la globalitat del Projecte? Sí. Que ens ha costat moltes nits sense dormir i la dosi mítica d’estrès esplaiero? Sí. Però “que nos quiten lo bailao”, que diuen!
L’Esplai Greska vol ser part del canvi del nostre poble i vol fer-ho de la mà de tots els qui estan al seu costat; l’Esplai Greska vol créixer i fer créixer!

Després de l’esplai…

13.04.2012 | 1

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars


Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..