Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

“Els problemes de la Bina” i “Poema de Sant Jordi coronat” – família Adell, 3r premi

28.04.2020 |

ELS PROBLEMES DE LA BINA

Autora: Géynaba Adell (esplai Xiroc)

Hi havia una vegada una nena que es deia Bina. Tenia 12 anys, vivia a una granja amb el seu pare i la seva mare. La família era del pakistan però es van mudar a Barcelona, encara que seguien les seves tradicions. Al costat hi havia una escola d’hípica, ella era una genet molt bona i li encantava montar a cavall. Ella anava a una escola d’un poble del costat fins que l’escola on anava, va tancar. A part, a ella  li tocava canviar perquè anava a fer 1r d’eso i l’escola era fins a 6è. Va haver d’anar-se’n a una escola a la ciutat. El seu primer dia quan va entrar a l’escola va notar alguna cosa rara: hi havia alguns alumnes que  es  reien  d’ella.  Tothom  anava súper arreglat i   maquillat i ella anava amb roba normal, amb un mocador    al cap i sense maquillar-se…. De cop se li van acostar unes nenes i li van dir:

-Ei tu! Com et dius nena, què fas aqui?

-Hola… (va dir morta de vergonya) em dic…. Bina, encantada jajajaja

-Perquè rius pringada… JAJAJAJAJAJAJA

La Bina se’n va anar disgustada i li tocava educació física. Mentres corrien aquell grup de nenes que el formaven: la María, la Paula, l’Emma, la Sofia i la Martina, la van empuxar i va haver d’anar a enfermeria perquè s’havia fet un trau. Abans  d’això les nenes li van dir:

– No diguis res que hem sigut nosaltres que si no…. Te n’arrepentiràs!

Els dies anaven passant i es reien d’ella i  la pegaven….  Va preguntar perquè era  així i li van dir:

– perquè ets una pringada, que viu a la granja, no té amigues i ha sobre ets la més intel·ligent.

I la Bina va dir amb por:

– I quin problema hi ha què sigui la més intel·ligent, que em teniu enveja?

Les noies es van enfadar i li van donar una bona pallissa, la Bina va acabar amb un morat molt gran a la cara.

Per  ella, quan li tocava hípica, era l’únic moment que es podia oblidar del bullying.  I a la hípica, hi  tenia moltes amigues . Un matí, quan ja estava farta de tot, es va  aixecar i no es veia amb cor d’anar a  l’escola.  No sabia què fer i va decidir fer-se  passar per a malalta. La seva mare li va posar el termòmetre, ella prèviament per a  fer veure que tenia febre, el va posar a la làmpara, i es va escalfar. La seva mare li va dir:

– Doncs et quedaràs a casa sola perquè no ens podem quedar amb tu.

Ella tenia por d’explicar-ho als seus pares i no els hi explicava.

Quan va tornar a l’escola va fer una amiga. Aquesta era jo. A mi m’ho va explicar  tot. Tot el tema del bullying, etc…. I em va explicar una cosa que ningú sabia. El
seu oncle obligava a la Bina a casar-se amb el seu cosí! Ella no volia i estava fent el possible per a parar-ho. El que jo vaig fer va ser primer de tot explicar-li a a seva mare que li feien bullying. La seva mare va parlar amb la seva tutora i amb la directora. El tema del bullying va acabar i van expulsar a les dues nenes que més     la molestaven. I les  altres, les seves famílies, les van treure de l’escola. El bullying va acabar, per a fi, ara havia de resoldre no casar-se amb el seu cosí.

La Bina em va explicar que a la seva religió, la família decidia amb qui es casava la noia. És molt injust!!! Li vaig dir jo a la Bina. La Bina em va dir:

– Jo de gran vull ser metgessa però un cop em casi no podré fer res. Estic horroritzada!
– I si parles amb la teva mare?- Li vaig dir jo.

– Les mares no poden opinar, és massa injust.

Van passar uns quants anys i la Bina ja anva a 4t d’eso com jo. Ja li havien dit el dia del casament i tot, li vaig dir que parlés amb el seu pare i ho va fer.

La Bina va parlar amb el seu pare:

– Papa, NO EM VULL CASAR!!!!

– La boda és la setmana que ve!- Va dir el seu pare.

– Ja ho sé però jo no em vull casar vull ser metgessa i estudiar.

El seu pare es van enfadar una mica però al final es van decidir i li van dir:

– Et deixo 10 anys perquè facis el que vulguis i després et casaràs d’acord?

– Molt bé, em sembla bé.

Així que va ajornar el casament 10 anys.

Quan van passar 10 anys les ganes d’aprendre de la  Bina  havien  augmentat  encara més. I va decidir escapar-se la nit abans del casament i anar a denunciar a la policia, el seu tiet. La Bina tenia por que tota la seva família es posés en contra seva, però totes les dones de la família la recolzaven.

Va guanyar el judici. Quan va tornar a estudiar es va sentir que tornava a viure.

Sé que no sóc jo qui l’ha salvada del casament, però estic contenta que gràcies a  mi es va decidir a parlar amb el seu pare.

POEMA DE SANT JORDI CORONAT

Autora: Aisha Adell (esplai Xiroc)

Aquest sant jordi és diferent el vivim en confinament

si us plau que s’acabi ja

perquè volem sortir a passejar

Per sant jordi coronat

un drac molt estrany ha arribat en comptes de ser gran i temerós es petit i contagiós

I qui és la princeseta?

és tothom que porta mascareta si les volem curar

el cavaller haurem de trobar

L’heroi no és el sant jordi valent sinó un científic que salva la gent la vacuna ha trobat

i el món ha millorat!

“On són els monstres?” Família Rebullida, 2n premi

28.04.2020 |

Autoria: Família Rebullida de l’esplai Farfalla

Per veure el conte il·lustrat, feu clic aquí!

“La nova llegenda de Sant Jordi” – Família Trabalón Pérez, 1r premi.

28.04.2020 |

Autoria: Família Trabalón Pérez (Greta i Tristán) de l’esplai Torxa

La importància de l’internacionalisme a l’esplai

27.04.2020 |

27-abril-2020

Autores: Iris Garcia, monitora de l’Esplai d’Avià; Mercè Lopez, monitora de l’Esplai Pica Roca; Rosa Moles, monitora de l’Esplai Geps.


La Mercè Lopez (Esplai Pica Roca), l’Iris Garcia (Esplai d’Avià) i la Rosa Moles (Esplai Geps) van participar al seminari internacional “Feminist of the world, united!” a Budapest i han escrit aquest article com a retorn de l’activitat:


International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM – SEI) és un moviment educatiu internacional que treballa per empoderar als i les joves que participin a la societat i lluitin pels seus drets. És una organització paraigües per diverses organitzacions d’arreu del món que promou activitats educatives no-formals (seminaris, cursos, campaments i conferències internacionals) sobre la base de valors com igualtat, democràcia, pau, cooperació, solidaritat i amistat.

Nosaltres vam assistir al seminari “Feminist of the world, United!” a Budapest, on ens vam reunir al voltant de 30 persones (que no ens identifiquem amb el gènere masculí) amb el propòsit de compartir experiències, conèixer més sobre el concepte d’interseccionalitat i com aplicar-lo i, en definitiva, saber i conèixer més el concepte de feminismes i les persones feministes d’arreu del món. Un cop allà, també se’ns oferia l’oportunitat de compartir projectes dins del camp del feminisme.

Viure una experiència com aquesta ens ha permès reflexionar sobre com les diverses identitats que ens conformen ens situen en una posició de privilegi o pel contrari, ens desfavoreixen socialment. I ser més conscients de l’espai que ocupem i de la manera que utilitzem els nostres avantatges. D’aquest escenari ens enduem un valor molt important, la tolerància. Respectar les diferents realitats i intentar deixar enrere la visió ego i etnocèntrica amb la qual ens construïm. Ser capaces d’acceptar visions diferents i treballar per assolir un objectiu comú, viure en feminisme. Hem pogut conèixer aliades que pateixen el sistema patriarcal i capitalista arreu del món i solidaritzar-nos unes amb les altres.

Un seminari internacional és una oportunitat per conèixer gent nova amb diferents bagatges que ens poden ajudar a seguir creixent. Totes les participants teníem orígens diferents, fet que va permetre un intercanvi cultural molt enriquidor. A més a més, és una manera de veure diferents punts de vista que fan replantejar les concepcions i prejudicis que tenim. Durant els seminaris i formacions vam aprendre un munt de recursos i eines per aplicar als nostres projectes, que podíem començar a desenvolupar allà mateix amb l’ajuda de les nostres companyes, i als nostres propis esplais.

I després d’això, què?

02.04.2020 |
02-abril-2020

Autora: Alba Foz, membre de la Secretaria Tècnica d’Esplac


Vull pensar que tot aquest col·lapse general, tot aquest caos organitzat que estem vivint aquests dies de pandèmia i tot aquest malestar que, poc a poc, anem gestionant de la millor manera possible, finalment ens durà a algun punt raonable del qual n’haurem après alguna cosa.

El que fa uns anys demanava per activa i per passiva tot el moviment de Fridays for Future, i que des de dalt es repetia una vegada  i una altra que “sí…es fa el que es pot, però el món no es pot aturar així com així” hem contemplat bocabadats des dels nostres caus de confinament que sí que era possible, i no només això, sinó que pràcticament en qüestió de dies el món va posar el fre de mà.

No espero, ni molt menys, que el futur quedi reduït a la vida als balcons, però sí que m’agradaria que quan tot això es paeixi, valorem en la mesura justa la necessitat de viure localment, fent barri, fent carrer; concedim el temps que el cos necessita a estar, simplement estar, a l’aire lliure i prenguem consciència de la sort que tenim de poder abraçar-nos, tocar-nos i petonejar-nos amb la gent que tenim a la vora.

D’aquests dies de confinament, totes en traurem conclusions, talment com va passar després de la pesta o la grip espanyola però, us imagineu que aquestes conclusions servíssin, aquest cop, per fer un pas endavant cap a on volem que avanci la nostra societat?

L’esplai en temps de COVID-19 (en GIFS)

23.03.2020 |
23-març-2020

Autora: Cèlia Nisarre, ex monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.


El coronavirus ha dut coses noves al nostre dia a dia. Clarament la tasca dels esplais no es pot realitzar amb normalitat i aquí cada grup de monis s’ha empescat la seva per poder gestionar aquests dies de confinament.

A continuació un recull anònim de les experiències més dures que s’han viscut fins al moment:

  • LA PRIMERA VIDEOTRUCADA AMB L’EQUIP DE MONIS PER COORDINAR

El jijiji, el jajaja.

  • A PARTIR DEL DIA DOS DE COORDINACIÓ
  1. Et sento tallat.
  2. Perdo la connexió.
  3. (Inserir aquí comentari polític de la situació, amb alguna referència a Espanya i a l’espoli)

No jijiji- no jajaja. No han sortit voluntàries per fer el trivial de l’esplai.

  • ES DECIDEIXEN PRESENTAR ALTERNATIVES LÚDIQUES PER ALS INFANTS VIA XARXES SOCIALS

Ens creiem “influencers”? Possiblement.

Ens baixen els fums quan veiem que tenim 15 likes al final del dia? No tengo pruebas pero tampoco dudas.

  • TENIM UN IDEARI… PERÒ EL SUCRE MÉS!

El primer que fem és proposar que cuinin! És la típica activitat que es pot fer des de casa i adaptada a totes les activitats però… Ah! Ningú cuina verdura i peix! Tothom es posa a fer pastissos, galetes i el brownie que es fa en una tassa al microones (clarament sobrevalorat). Podem fer veure que no vau tenir el debat de què fer el dia de cuina a l’esplai. Podem fer veure que no recordem aquelles brotxetes de fruita oxidada. Podem. Però, i els riures! #realfood

  • LES GALLINES CATALANES ENTREN EN ESTAT DE PÀNIC

Admetem-ho, tothom s’ha posat a proposar manualitats amb oueres… Que originals! No m’ho digueu: flors amb oueres? Arracades amb oueres? Animals amb oueres? Jocs de taula amb oueres??? Fins quan ha de durar el pànic en les granges del país? No veieu que no hi ha prou gallines per tantes oueres!

  • TIC, TOC, TIK-TOK… EL RELLOTGE BIOLÒGIC

Diuen que madures quan comences a gastar més diners en menjar bé que en beure molt… MENTIDA! Madures quan comences a veure els teus infants i joves de l’esplai fent Tik-Toks d’aquests i sents vergonya aliena! Veus que t’has fet gran quan la mandra per descarregar-te noves aplicacions és superior a la capacitat del teu telèfon mòbil.

  • MOOOOOLTA PURPURINA

Tothom traient els llibres de manualitats que estaven agafant pols a l’estanteria… a veure què es pot fer (amb coses que no siguin oueres). Alguns agosarats busquen manualitats amb els cartrons del paper de vàter… altres amb caixes de cereals… Tot quedarà cutre (sento ser jo qui destapi aquesta gran veritat), però els infants s’embrutaran (perquè totes les manualitats tenen pintura i/o purpurina) i això està bé perquè així també passen l’estona (netejant).

  • AND THE OSCARS GOES TO…

De cop i volta les monis ens hem convertit en expertes del cinema familiar i volem compartir amb la humanitat el nostre saber. OK, BOOMER. A més del “Viaje de Chihiro” heu vist alguna de les pel·lícules que recomaneu? No hay más preguntas señoría.

  • ELS “CHALLENGES”

Quan ja no queden més idees… arriben els “challenges”, que són els reptes de tota la vida en anglès, que sona millor (tenim el que ens mereixem). Els podràs distingir de la resta d’activitats perquè els “challenges” van sempre acompanyats de perill per la teva vida o la del mobiliari de casa.

  • TOT SIGUI PER LES FAMÍLIES…

Al final i malgrat tot, penseu que elles estan més fotudes! Perquè es mengen els pastissos amb mocs, estan fartes de fer truita per sopar (tot sigui per les oueres), no entenen la meitat de les apps que els demanen els petits, tenen la casa plena de purpurina i obstacles, el cap quadrat de tant veure la tele, cada “challenge” nou que apareix els sembla més perillós que l’anterior… i el pitjor: NO PODEN PORTAR ALS INFANTS A L’ESPLAI!