Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

“Ballarem”, “Mi pequeño diario” i “El senyor fantasmal” – Esplai Farfalla, 3r premi

28.04.2020 |

BALLAREM

Autora: Maria Batllé

Hola sóc l’Alex i aquestes són les meves amigues: L’Anna, l’Alba i l’Ariadna, juntes som l’equip A, ens vam prometre que no ens separaríem mai però… a l’institut, tot va canviar… L’Anna se’n va anar a l’equip de futbol, l’Alba al de les animadores i l’Ariadna al de ciències. Em vaig sentir molt sola, i vaig anar a l’aula de música, allà vaig cantar i va venir el Nil, un nen simpàtic que era sord. Jo no ho sabia, i pensava que m’estava espiant, per això el vaig insultar.  Ell m’ho va explicar tot, i jo em vaig disculpar, li vaig preguntar; -Com pots escoltar la meva música?. Ell em va respondre: – No l’escolto, em fico dins… I llavors em va fer posar la mà a l’altaveu. Em va dir: -Ja sé que sóc sord, però sé fer de DJ.

Per la nit, em vaig donar compte que l’equip A i jo ens havíem separat. Mentrestant vaig pensar com ens podríem tornar a reunir…. De sobte, la bombeta se’m va encendre. Ens podríem presentar al concurs de talents, però no seria gens fàcil, perquè el jurat eren: el director i la seva filla, la Miranda, la pitjor nena del món. Però jo sabia que podríem guanyar. Al dia següent els hi vaig comentar, però…. Em van dir que no, perquè no els interessava. Al cap de 5 minuts, el Nil em va preguntar si participaria al concurs, però li vaig dir que no, no estava d’humor per participar-hi.

La nit del concurs, vaig veure que les meves “amigues” no portaven la mateixa roba que el seu equip, es veu que portaven la roba que vaig dissenyar jo! I portaven una de sobres, de la meva talla! Me la van donar i em van explicar que els dies abans, ho estaven preparant tot! Però quina cançó ballaríem? –vaig preguntar. Em van dir que ja havien triat una, i era la meva!!! Em vaig posar tant contenta, que el somriure m’arribava d’una orella a l’altre!

Vam sortir a l’escenari i a tothom li va agradar tant la coreografia que la Miranda va haver de votar en verd! Vam guanyar el concurs, el trofeu, però allò era el menys important, el que m’importava era que havia tornar a guanyar l’amistat de l’equip A!

MI PEQUEÑO DIARIO

Autora: Judith

Hola pequeño diario en el dia de hoy hemos estudiado una cosa bastante interesante que me contó mi madre hace muchos años. En el cole hemos estado hablando de cuando surgió la tragedia del coronavirus mi madre me contó que tuvieron que estar encerrados en casa más de un mes y medio . Y la verdad suerte que no me pasó a mi porque soy un culo inquieto.

16/4/2040

Hoy en el colegio me han dicho que me tengo que aprender el baile de renegate de tik tok y pues claro le he preguntado a mi madre y hemos pasado toda la tarde ensayando.

17/4/2040

En el colegio hemos hecho manualidades y al llegar a casa mi madre me ha explicado que ella de pequeña iba a un esplai súper molón se llamaba esplai farfalla  y  me ha explicado que tenía a unos monitores que se llamaban Claudia, Abril, Isa, Xavi……

18/4/2040

Hola mi diario, hoy mi madre me ha contado otra de las cosas que pasaron en la época del coronavirus o también llamado covid19 . Me dijo que en símbolo de agradecimiento a los sanitarios cada día a las 20 : 00 en punto aplaudían para animar a los sanitarios a continuar así.

EL SENYOR FANTASMAL

Per llegir el conte amb il·lustració de l’Èric Rebullida, feu clic aquí!

“L’Altell i les Joguines” – Esplai Ara Mateix, 3r premi

28.04.2020 |

L’ALTELL I LES JOGUINES

Autora: Dina

Habitació d’en Pau (un nen de sis anys).

Es troben al mig de l’habitació les quatre joguines més importants per en Pau, l’os de peluix sembla molt preocupat, els altres tres alguns saben més que altres però no s’han assabentat del que passa realment.

BARBIE: Per què m’heu despertat de la maleïda migdiada? Alguna cosa molt important ha d’estar passant perquè sinó no li trobo cap sentit!

COTXE TELEDIRIGIT: Barbie!! Que no te n’adones de que ha passat? No trobes a faltar a ningú?

OS DE PELUIX: (Amb to irònic i enfadat dirigint-se a la barbie) Esclar que no! És una egoísta que només li interessa dormir la seva meravellosa siesta i no els seus companys!

COTXE TELEDIRIGIT: Tranquil os, sabem que t’està afectant molt la seva marxa però aconseguirem trobar-lo. I sobretot no ho paguis amb nosaltres.

BARBIE: (mirant a l’os amb pena) Ostres! Es tracta del teu pare? (Comença a fer moltes preguntes i parla molt ràpid i cridant) Que li ha passat? On està? Està bé? L’han tirat a les escombraries? Ja no el vol el Pau?

PLAYMOBIL: Tranquila! Prou ja, no? Si, s’ha perdut i només l’os sap que li ha passat així que ara ens calmem tots, respirem i que ell ens expliqui que ha passat i llavors pensem un bon pla!

(Tots agafen les cadires i es posen al centre de l’habitació per parlar-ho tot amb calma)

COTXE TELEDIRIGIT: Va ós, si ens expliques amb detall el que li ha passat tot sortirà bé.

OS DE PELUIX: (Plorant desesperat) Esque tot és culpa meva! Jo estava amb ell en aquell moment i no vaig poder fer res!

PLAYMOBIL: Tranquil os, com tu has dit no vas poder fer res, estic segura que si ho haguessis pogut fer ho hauries fer.

BARBIE: Esclar! Vinga ara el més important és que ens expliquis el que ha passat i

ho arreglem!

OS DE PELUIX: D’acord, moltes gràcies a tots! Doncs jo estava amb ell i havíem vist algo moure’s fora de l’habitació i hem decidit sortir i quan estavem fora ham vist que estaven pujant caixes de roba d’hivern de la mare i jo li ha dit que marxessim ràpid, ell no m’ha fet cas i ha anat a veure que hi havia dins les caixes i llavors m’he enfadat i li he dit que el deixava allà i marxava i quan estava entrant a l’habitació he vist com la mare agafava la caixa on estava ell i la guardava però ja era massa tard per fer alguna cosa.. Em sap molt greu per ell…

BARBIE: (Dirigint-se a l’os de peluix) Ostres, em sap greu com t’he contestat abans, no era conscient del que passava!

PLAYMOBIL: Vinga llavors barbie agafa la pissarra, os ordena les cadires, cotxe els bolígrafs i jo vaig a controlar l’horari d’en Pau!

Tots desapareixen d’escena.

Entra la barbie amb la pissarra a la sala on es troba l’os amb les cadires ja ordenades i llestes i entre els dos col·loquen la pissarra.

BARBIE: Va tranquil, ja veuras com tot sortirà bé.

OS DE PELUIX: Moltes gràcies per tot enserio, si no fos per vosaltres no se com ho hauria fet!

Entra el cotxe teledirigit amb els bolígrafs de tots colors i el playmobil amb l’horari d’en Pau.

PLAYMOBIL: Tenim lliure durant gairebé dues hores ja que en Pau està a classe de teatre i els pares estan treballant.

COTXE TELEDIRIGIT: Perfecte doncs vinga! Pensem opcions per on poguem pujar a veure’l!

BARBIE: Podem pujar per les escales!

OS DE PELUIX: No! La mare les ha tancat ja… i obrir-ho és impossible perquè està molt amunt!

COTXE TELEDIRIGIT: També tenim les tuberies, alguna hauria d’arribar a dalt!

OS DE PELUIX: Playmobil! Mapa de les tuberies!

PLAYMOBIL: Hi ha una que va des del lavabo fins a l’altell, és molta pujada però crec que entre tots ho podem aconseguir!

BARBIE: Perfecte ja tenim el lloc per on pujar ara necessitem saber el com i crec que la persona que més ens pot ajudar ets tu! (senyala al cotxe teledirigit)

OS DE PELUIX: Exacte ja que si et poses el turbo pots pujar pujades fàcilment.

COTXE TELEDIRIGIT: Nois… em sap greu però jo no ho veig gaire segur aixó d’utilitzar el meu turbo… crec que haurieu de seguir sense mi… m’estio molt al teu pare però no em veig en cor de fer-ho…

BARBIE: Enserio? No estàs disposat a ajudar a un bon amic que està en perill? OS DE PELUIX: No m’esperava això de tu… i suposo que el meu pare tampoc… COTXE TELEDIRIGIT: Ho sento però no puc…

PLAYMOBIL: No ho fas per mandra o tens alguna altra raó?

COTXE TELEDIRIGIT: Bé nois… Pensava que mai hauria d’explicar aquesta història…

BARBIE: (amb impotència) No són moments per historietes o ena ajudes o no però ràpid que ara només ens queda una hora!

OS DE PELUIX: No, no… No passa res barbie deixa’l que s’expliqui i haviam si ara ho entenem millor tot.

COTXE TELEDIRIGIT: (parla a poc a poc i trist) Moltes gràcies intento ser breu… El meu pare quan era jove i jo només era un nen va haver d’escapar d’una altra joguina molt malvada i llavors per poder-se ensortir va posar el turbo i es veu que el tenía espatllat i llavors va explotar i es va trencar en mil bocins…

PLAYMOBIL: Ostres no en sabíem res… ens sap molt greu… si no ho fas ho entendrem…

BARBIE: Si… i em sap greu com t’he contestat abans….

COTXE TELEDIRIGIT: Tranquils nois, ho faré, per ell i per nosaltres!

TOTS: (s’abracen i criden) Si!! Per ell!

Barbie es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

BARBIE: Tu i jo mai hem sigut gaire amics… bé la veritat és que jo no en tinc gaires… però tu ets una joguina que es fa estimar per tothom amb el teu gran cor. Vas ser l’únic en rebrem el primer dia, quan vaig arribar amb una por terrible a questa casa sense saber amb qui em trobaria… Tu em vas ajudar el primer dia quan ningú ho va fer així que et dec una i per tant faré el possible per treure’t de l’altell…

El cotxe teledirigit es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

COTXE TELEDIRIGIT: Amic… Saps que t’estimo molt… faré el possible per salvar- te… i sí, em fa molta por que em pugui passar alguna cosa com al meu pare, però un dia un bon amic em va ensenyar que per un amic s’havien de deixar les pors enrere i lluitar com un valent així que ho faré!

Playmobil es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

PLAYMOBIL: Pfff… Si sapiguessis com estan les coses per aquí baix Quan

aconseguim treure’t ja veuras com t’estimem tot perquè estem movent cel i terra per poder-te salvar de l’altell… Ets la joguina amb més bondat dins seu que he conegut i sé que ets molt fort i mai vols que la gent t’ajudi ja que ets molt tossut peró ara és hora de que et deixis ajudar per les joguines que més han necessitat la teva ajuda.

L’os de peluix es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

OS DE PELUIX: Pare… Tu i jo sempre amb les nostres baralles… Sempre per una cosa o altra acabem així però és perquè tu em vas ensenyar a lluitar per tot el que volia i ara els dos som molt tossuts… però ens estimem molt i ho sabem i tant l’un com l’altre lluitaria el que fos per fer el bé i jo et salvaré de totes les maneres possibles… sé que no m’hauria d’haver enfadat per aquella tonteria i ara em sap molt greu… quan sortim d’aquesta et prometo que faré el possible per passar molt de temps els dos sols fent coses de pare i fill.

Els quatre es disposen a ajudar i ja tenen el pla fet.

COTXE TELEDIRIGIT: Perfecte llavors jo utilitzo el turbo per pujar primer i portaré a sobre la barbie i el playmobil i tu os estaras esperant a la porta amb el coixí ben llest perquè no ens fem mal!

BARBIE: Si!! Vinga que nosaltres podem!

OS DE PELUIX: Exacte! Abans però ajudeu-me a posar el coixí bé! Que pesa molt i jo sol no podré!

Tots agafen el coixí i el preparen al costat de la tubería. La barbie i el playmobil pugen sobre del cotxe i l’os obra la tubería.

OS DE PELUIX: Vinga molta sort, vosaltres podeu!

Sonen uns cops a la porta i tots es fan els adormits, es pensen que és el Pau. En canvi el que entra és l’os gran.

OS GRAN: La que esteu montant per salvar-me eh… Que no sabeu lo tossut que sóc amb aquestes coses??

OS DE PELUIX: Pare!! Ai que content que estic! Ho sento pel que ha passat avui allà! Ha estat tot culpa meva.

OS GRAN: No fill, no et preocupis ha estat ha causa de la meva gran tossuderia…

PLAYMOBIL: Hola! Ens podeu treure? Nosaltres també volem saludar-te!!

L’os pare i el fill ajuden els altres i tots s’ajunten en una enorme abraçada plena d’amor verdader.

FI.

“Els problemes de la Bina” i “Poema de Sant Jordi coronat” – família Adell, 3r premi

28.04.2020 |

ELS PROBLEMES DE LA BINA

Autora: Géynaba Adell (esplai Xiroc)

Hi havia una vegada una nena que es deia Bina. Tenia 12 anys, vivia a una granja amb el seu pare i la seva mare. La família era del pakistan però es van mudar a Barcelona, encara que seguien les seves tradicions. Al costat hi havia una escola d’hípica, ella era una genet molt bona i li encantava montar a cavall. Ella anava a una escola d’un poble del costat fins que l’escola on anava, va tancar. A part, a ella  li tocava canviar perquè anava a fer 1r d’eso i l’escola era fins a 6è. Va haver d’anar-se’n a una escola a la ciutat. El seu primer dia quan va entrar a l’escola va notar alguna cosa rara: hi havia alguns alumnes que  es  reien  d’ella.  Tothom  anava súper arreglat i   maquillat i ella anava amb roba normal, amb un mocador    al cap i sense maquillar-se…. De cop se li van acostar unes nenes i li van dir:

-Ei tu! Com et dius nena, què fas aqui?

-Hola… (va dir morta de vergonya) em dic…. Bina, encantada jajajaja

-Perquè rius pringada… JAJAJAJAJAJAJA

La Bina se’n va anar disgustada i li tocava educació física. Mentres corrien aquell grup de nenes que el formaven: la María, la Paula, l’Emma, la Sofia i la Martina, la van empuxar i va haver d’anar a enfermeria perquè s’havia fet un trau. Abans  d’això les nenes li van dir:

– No diguis res que hem sigut nosaltres que si no…. Te n’arrepentiràs!

Els dies anaven passant i es reien d’ella i  la pegaven….  Va preguntar perquè era  així i li van dir:

– perquè ets una pringada, que viu a la granja, no té amigues i ha sobre ets la més intel·ligent.

I la Bina va dir amb por:

– I quin problema hi ha què sigui la més intel·ligent, que em teniu enveja?

Les noies es van enfadar i li van donar una bona pallissa, la Bina va acabar amb un morat molt gran a la cara.

Per  ella, quan li tocava hípica, era l’únic moment que es podia oblidar del bullying.  I a la hípica, hi  tenia moltes amigues . Un matí, quan ja estava farta de tot, es va  aixecar i no es veia amb cor d’anar a  l’escola.  No sabia què fer i va decidir fer-se  passar per a malalta. La seva mare li va posar el termòmetre, ella prèviament per a  fer veure que tenia febre, el va posar a la làmpara, i es va escalfar. La seva mare li va dir:

– Doncs et quedaràs a casa sola perquè no ens podem quedar amb tu.

Ella tenia por d’explicar-ho als seus pares i no els hi explicava.

Quan va tornar a l’escola va fer una amiga. Aquesta era jo. A mi m’ho va explicar  tot. Tot el tema del bullying, etc…. I em va explicar una cosa que ningú sabia. El
seu oncle obligava a la Bina a casar-se amb el seu cosí! Ella no volia i estava fent el possible per a parar-ho. El que jo vaig fer va ser primer de tot explicar-li a a seva mare que li feien bullying. La seva mare va parlar amb la seva tutora i amb la directora. El tema del bullying va acabar i van expulsar a les dues nenes que més     la molestaven. I les  altres, les seves famílies, les van treure de l’escola. El bullying va acabar, per a fi, ara havia de resoldre no casar-se amb el seu cosí.

La Bina em va explicar que a la seva religió, la família decidia amb qui es casava la noia. És molt injust!!! Li vaig dir jo a la Bina. La Bina em va dir:

– Jo de gran vull ser metgessa però un cop em casi no podré fer res. Estic horroritzada!
– I si parles amb la teva mare?- Li vaig dir jo.

– Les mares no poden opinar, és massa injust.

Van passar uns quants anys i la Bina ja anva a 4t d’eso com jo. Ja li havien dit el dia del casament i tot, li vaig dir que parlés amb el seu pare i ho va fer.

La Bina va parlar amb el seu pare:

– Papa, NO EM VULL CASAR!!!!

– La boda és la setmana que ve!- Va dir el seu pare.

– Ja ho sé però jo no em vull casar vull ser metgessa i estudiar.

El seu pare es van enfadar una mica però al final es van decidir i li van dir:

– Et deixo 10 anys perquè facis el que vulguis i després et casaràs d’acord?

– Molt bé, em sembla bé.

Així que va ajornar el casament 10 anys.

Quan van passar 10 anys les ganes d’aprendre de la  Bina  havien  augmentat  encara més. I va decidir escapar-se la nit abans del casament i anar a denunciar a la policia, el seu tiet. La Bina tenia por que tota la seva família es posés en contra seva, però totes les dones de la família la recolzaven.

Va guanyar el judici. Quan va tornar a estudiar es va sentir que tornava a viure.

Sé que no sóc jo qui l’ha salvada del casament, però estic contenta que gràcies a  mi es va decidir a parlar amb el seu pare.

POEMA DE SANT JORDI CORONAT

Autora: Aisha Adell (esplai Xiroc)

Aquest sant jordi és diferent el vivim en confinament

si us plau que s’acabi ja

perquè volem sortir a passejar

Per sant jordi coronat

un drac molt estrany ha arribat en comptes de ser gran i temerós es petit i contagiós

I qui és la princeseta?

és tothom que porta mascareta si les volem curar

el cavaller haurem de trobar

L’heroi no és el sant jordi valent sinó un científic que salva la gent la vacuna ha trobat

i el món ha millorat!

“On són els monstres?” Família Rebullida, 2n premi

28.04.2020 |

Autoria: Família Rebullida de l’esplai Farfalla

Per veure el conte il·lustrat, feu clic aquí!

“La nova llegenda de Sant Jordi” – Família Trabalón Pérez, 1r premi.

28.04.2020 |

Autoria: Família Trabalón Pérez (Greta i Tristán) de l’esplai Torxa