Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Pau Fuentes: “Tenim el repte d’intensificar la col·laboració entre els esplais i Encís”

23.10.2017 |
23-octubre-2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

Encís és la cooperativa d’Esplais Catalans. Una cooperativa sense ànim de lucre que integra persones sòcies treballadores i de consum i que desenvolupa projectes adreçats a la ciutadania amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa on es garanteixin els drets i les oportunitats de les persones. La seva missió és millorar el desenvolupament de la comunitat assessorant, dissenyant i gestionant serveis i projectes socials, educatius i culturals sota criteris de qualitat, innovació i flexibilitat.

En aquesta entrevista, volem aprofundir sobre la cooperativa, i ho volem fer amb un dels nostres comissionats, el Pau Fuentes, que actualment està assumint la presidència d’Encís. El Pau, que és advocat de professió, va ser monitor de l’Esplai Olivera Rodona, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans i integrant del Patronat de l’Escola Lliure El Sol.

Quan i com vas entrar a formar part d’Encís?

Quan era moni de l’esplai vaig participar en alguna assemblea de la cooperativa, en representació de l’Esplai Olivera Rodona, així que potser ja fa uns deu anys.

Però “entrar-hi”, més enllà de participar en les assembles, no va ser fins que l’any 2014 el Benet Cases, l’anterior president de la cooperativa, em va engrescar i em motivar a dedicar temps al projecte. Després d’algunes converses i alguns cafès, molts cafès, vaig decidir-me, així que vam començar un relleu progressiu. L’acompanyava a alguna reunió i participava en alguna trobada. Finalment, en l’Assemblea General del maig del 2015 em van escollir president del Consell Rector de la cooperativa. Aleshores és quan comença de veritat una aventura del tot inesperada, que no per intensa, interessant i engrescadora ha deixat de ser una mica dura i complicada en algun moment. Això sí, sempre amb il·lusió i amb la sensació d’estar molt ben acompanyat.

Quins canvis s’han produït en la cooperativa des que ets president del Consell Rector?

Les organitzacions es transformen contínuament i Encís no n’ha estat l’excepció. Cal tenir en compte que Encís és fruit d’una fusió de dues cooperatives, 6tell i Entorn. Per tant, els principals canvis que s’han produït s’emmarquen dins del procés de fusió i reorganització corresponents.

En tot cas, podríem dir que al llarg d’aquests dos anys, des del Consell Rector, l’Assemblea General i totes aquelles persones que participen en el dia a dia a Encís, hem intentat canviar i millorar en els següents aspectes:

En primer lloc, estem posant l’accent en la participació dels socis i sòcies. Crec que hem millorat i molt quant als aspectes formals i procedimentals, destinant-hi més recursos i més rigor. Des del Consell Rector i la Direcció, s’està fent un esforç perquè la informació que avui dia tenen els socis i sòcies sobre l’estat de la qüestió de la cooperativa sigui cada cop més fluïda, constant i de qualitat. Això ens ha de permetre millorar la participació, en quantitat i qualitat, dels nostres socis i sòcies.

En segon lloc, hem donat una volta a la gestió ordinària de la cooperativa, renovant totalment l’Equip de Direcció i aplicant un nou sistema de gestió que ens ha de permetre ser més eficients i més eficaços. Hem decidit “abraçar” els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció. Així mateix, ens ocupa i ens preocupa molt el benestar de totes i cadascuna de les persones que treballen i col·laboren amb nosaltres. Volem que treballar a Encís sigui genial, motivador i engrescador. Hem fet molt i ens queda molt per fer, però no ens aturarem i ho aconseguirem.

En tercer lloc, després d’un parell d’anys amb pèrdues econòmiques, hem aconseguit amb esforç i determinació revertir la situació i situar-nos, ja des de l’exercici 2016, en positiu. No ha estat un camí fàcil i encara tenim feina per fer, però hem millorat processos gràcies a la incorporació de bons professionals, assessorament extern i amb noves eines de gestió i de control econòmic i financer.

Vull afegir que el Consell Rector en el seu conjunt respon i és responsable. Al llarg d’aquests dos últims anys, sobretot durant els primers mesos de mandat, hem viscut a la cooperativa força tensions internes, que interpreto que eren fruit, bàsicament, tant de les diferències culturals arran de la fusió no culminada de l’any 2011 com de la reestructuració i el canvi de model de gestió. Com a Consell Rector segur que hem comés algun error, però estic convençut que en general, vistos els resultats, hem pres les decisions que ens tocava prendre i, per tant, n’estic satisfet i content.

Hem decidit abraçar els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció.

Quina és la teva tasca com a president de la cooperativa?

La meva principal tasca és coordinar el Consell Rector, que és l’òrgan de govern de la cooperativa. Convoco les reunions ordinàries i extraordinàries, les presideixo i vetllo perquè els objectius que ens anem marcant es vagin assolint. També em correspon presidir les assemblees generals, que són espais de participació en estat pur. Aquesta és potser una de les tasques més engrescadores i interessants.

D’altra banda, em coordino setmanalment amb la directora general d’Encís per garantir que la comunicació entre el Consell Rector i l’Equip de Direcció sigui constant i fluida.

Així mateix, amb altres companys i companyes del Consell Rector i de l’Equip de Direcció, represento la cooperativa davant d’altres organitzacions, institucions i administracions públiques on participem com a cooperativa, com en la Federació de Cooperatives, el Moviment Laic i Progressista i la Confederació.

És un càrrec voluntari, no retribuït, però l’experiència és molt interessant. Estic aprenent molt i tinc la gran sort d’estar envoltat de grans professionals, companys i companyes que fan que les coses siguin més senzilles, sobretot en els moments complicats.

Encís és i serà el que els esplais vulguin.

Com explicaries als esplais què els aporta Encís?

Els diria que els esplais són socis de la cooperativa i que, per tant, en part, Encís és i serà el que els esplais vulguin que sigui.

D’entrada, crec que hi ha moltes oportunitats educatives, tant pels esplais com per Encís, que podríem i que hem de treballar amb més intensitat. La col·laboració entre els esplais i els serveis que gestionem Encís, com les escoles bressol, els centres cívics, les llars d’avis, els projectes comunitaris…, és un repte i estic convençut que poden sortir projectes molt interessants!

El Consell de Consum ens ha de servir per poder canalitzar tot allò que els Esplais ens demanen o qüestionen en relació als serveis que els oferim i els gestionem. És per això que els animo a participar-hi amb il·lusió i ganes.

Més enllà d’oferir-los recursos, què poden trobar els esplais dins la cooperativa?

Encís és una eina de transformació social que els esplais tenen al seu abast. Els esplais poden participar (i els animo a fer-ho) en els debats interns de la cooperativa, en les jornades educatives que organitzem, i sobretot de manera activa en els projectes socials, educatius, culturals que des d’Encís gestionem als pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Poden sortir projectes molt interessants, només cal una mica d’imaginació i empenta. Estic desitjant que el Consell de Consum comenci a treballar-hi amb intensitat.

D’altra banda, els monitors i monitores d’Esplac, com tothom, poden participar i accedir a la borsa de treball d’Encís. Treballar a Encís pot ser una molt bona sortida professional per als educadors i educadores del moviment. Molts dels nostres professionals son monis o exmonis d’esplai, i estem contents i satisfets que així sigui.

Els esplais són socis de la cooperativa. En què els repercuteix això?

Ser soci de la cooperativa et permet participar amb dret a veu i dret a vot en les assemblees generals, presentar-se i ser escollits com a membres del Consell Rector i prendre part en totes aquelles comissions, consells i grups de treballs constituïts o que es vagin constituint. És a dir, et permet ser motor de canvi a la cooperativa, decidir cap a on ha d’anar i a què ens hem de dedicar.

També implica complir amb les normes internes de la cooperativa quant a la participació, consum mínim i relació entre socis, entre d’altres.

Quan es treballa en xarxa i en col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Què aporten els esplais a Encís?

Qualsevol aportació a la cooperativa per part dels esplais és i serà molt benvinguda. D’entrada, els esplais estan presents en bona part del territori català i nosaltres gestionem projectes educatius, culturals i socials en molts pobles i ciutats on els esplais també estan presents. Quan es produeix el treball en xarxa i de col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Ja fa molts anys que estem col·laborant i treballant amb Esplac, i la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista, en projectes transversals, i més que en vindran. Així mateix, ens alimentem sovint dels debats i reflexions que els esplais catalans produeixen constantment. Em refereixo, per exemple, en qüestions com el gènere, la diversitat, el decreixement, el relleu i la participació. Els esplais són un moviment d’associacionisme educatiu voluntari transformador que cal reconèixer com a referent en moltes de les qüestions educatives i pedagògiques, i a Encís, indubtablement, n’estem al cas.

Quins reptes et planteges a curt i llarg termini a Encís?

Doncs just ara estem començant a treballar el Pla Estratègic de la cooperativa per als propers anys, així que aviat obrirem un procés participatiu per tal que els socis i sòcies puguin decidir cap a on ha d’anar Encís. Ho decidirem col·lectivament.

Així, personalment, crec que hem d’acabar de culminar el procés de reorganització interna que fa mesos que treballem, per ser més eficients i eficaços i per permetre així que Encís esdevingui útil en els serveis que gestiona, satisfaci les expectatives dels seus socis i sòcies i, sobretot, esdevingui un molt bon lloc per treballar-hi.

paufuent2

10 coses que sempre passen a la tancada de monis

05.10.2017 |
5-octubre-2017

Autora: Cèlia Nisarre, de l’esplai Turons.

Tancada…, trobada…, reunió de setembre…, excursió d’inici de curs…, guerra nuclear… Hi ha diversos noms per referir-se al màgic cap de setmana, abans de començar el curs d’esplai normal, en què els i les monis preparen el curs, es reparteixen en comissions i… FAN ELS NOUS GRUPS!!!

1. Trobar el lloc

Siguem sincers i sinceres; en tornar de campaments (o colònies, els dèbils) tothom desapareix del mapa i dues setmanes abans de la tancada algun illuminati recorda que s’ha de buscar un lloc per la tancada. La llista de requisits és llarga:
– Que sigui barat
– Que es pugui fer festa (que no hi hagi veïnes a 10.000 km a la rodona)
– Que tingui espais adients per fer les reunions (opcional)

Teletubbies GIFs - Find & Share on GIPHY

2. Valoració de l’estiu

Normalment s’aprofita aquest espai per fer valoració de les activitats d’estiu o fins i tot del curs. Amb el pas dels mesos, les festes de poble, les sortides a la platja i que la majoria encara no ha començat la uni… Les barbaritats s’obliden i es fan valoracions amb un extra de sucre. Ai! La perspectiva i el temps (que trapelles)!!!

Hippies GIFs - Find & Share on GIPHY

3. El moment de fer grups

És en el que pensa tothom des de fa mesos (tot i que rarament es diu en veu alta). La tensió és tan forta que es pot arribar a palpar i si les mirades parlessin…
SPOILER: tothom ja porta pensat de casa el grup, els companys/es i fins i tot el centre d’interès del curs! “Tonto el último”.

Spongebob Squarepants GIFs - Find & Share on GIPHY

4. Els que per sorpresa (o no) diuen que ho deixen

Sempre es dóna aquest moment entre trist i nostàlgic en què les persones que abandonen l’equip de monis ho fan públic. Tot i que ja se sabia de la majoria, sempre hi ha un component de sorpresa dels qui esperes que no marxin perquè a l’últim moment s’ho han repensat o d’aquelles que desitges que fotin el camp (SÍ, NO ANEU ARA DE BONES PERSONES QUE SEGUR QUE ALGUN COP HO HEU PENSAT).

Crying GIFs - Find & Share on GIPHY

PD: En aquest punt, és important saber que no és fàcil prendre la decisió de deixar l’esplai, per això cal vigilar amb insistir massa o no abraçar suficientment fort.

5. El grup que vol tothom

Per algun estrany motiu es dóna una situació més inexplicable que el Triangle de les Bermudes, i és que sempre hi ha un grup sobredemandat. Els factors que els estudis han detectat com més rellevants són:
-Els infants són monos
-Els infants són joves en què els monis es veuen reflectits
-L’anterior grup de monis ha fet que semblés fàcil (miratge)

Episode 4 GIFs - Find & Share on GIPHY

6. El que no ve, però no s’ho vol perdre

En plena disputa pels grups sempre hi ha qui no ha pogut venir a la reunió però està connectat via telèfon, mail, Whatsapp, videoconferència o senyals de fum amb la resta del grup i que vol que la seva opinió s’escolti igual de fort que la de la persona que escriu a la pissarra. Poques vegades s’han vist converses tant de besugos com els intents d’explicar les combinacions per telèfon a algú…

Monkey GIFs - Find & Share on GIPHY

7. Quan ja està tot fet, o no…

Després de 3 a 10 hores de combinacions i negociacions sembla que hi ha una proposta que no desagrada a ningú (fixeu-vos que no he utilitzat l’expressió “agrada a tothom”). En aquest punt apareix algú que diu:
Opcions:
-Mmmmm…. nyee… No ho veig…
-Hi ha alguna cosa que em falla…
-Ho veig fluix…
-No ho veieu estrany?

Toma crítica constructiva! (Es nota que tots ens hem llegit l’Esmolet “Coordinem-nos: el treball en equip i l’assemblearisme als esplais”). Aquí, amb arguments de pes per defensar el que no ens agrada.
I llavors, passa el que passa…

Shudder GIFs - Find & Share on GIPHY

8. Quan es fan oficials els nous grups

Quan es decideixen els nous grups de monis es dóna un moment intern molt profund en el qual t’entra una gran melancolia de l’any que just acaba…, de tot el que heu fet…, de com de bé us ho heu passat… I per dins penses: “No trobaré cap grup igual!”

Family GIFs - Find & Share on GIPHY

SPOILER: L’any que ve pensaràs el mateix!

9. Recollir la casa

Sense cap mena de dubte, el moment més dur del cap de setmana no és quan vols “convidar a marxar a algú” (que ja sabem que al final mai es fa), el moment més dur és el de recollir l’espai! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!

Bart Simpson GIFs - Find & Share on GIPHY

10. Foto finish

Després de tots els punyals que han volat, les fletxes enverinades, les mitges veritats, els plors, les emocions… Tot s’oblida i es fa un foto de grup (per la pàgina web, que mai està actualitzada) amb tot un grup de persones especialment felices!

Youngertv GIFs - Find & Share on GIPHY

ÀNIMS! QUE NOMÉS QUEDEN 11 MESOS I MIG PER A LA PRÒXIMA TANCADA!

Anem de debò? Vegem-ho!

28.09.2017 |
28-setembre-2017

Autor: Roger Puig, soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV (Barcelona).

Cal imprimir democràcia. No, no parlo de les impressores d’Òmnium ni de l’ANC… Ja voldria que els esplais tinguéssim pressupost per imprimir a tals magnituds. Parlo de nosaltres.

És inevitable en aquest context plantejar-se futurs, hipòtesis, treure boles de cristall, patir o envalentir-se. Però una de les idees que cada vegada ressona més és que l’escenari polític que estem vivint i tot el que gira al voltant de la situació fràgil de l’1-O està imprimint democràcia a l’ADN de milers de persones de diferents classes socials, orígens, opcions polítiques i edats.

Si bé podem discutir del sí, del no, de la legalitat i de les garanties, i d’altres mils pros i contres del que està passant, el que és innegable és que d’una forma o d’una altra el moviment proreferèndum, tal com s’està construint, està basat en una de les idees més revolucionaries que pot haver-hi: sols el poble salva el poble. El recorregut de la institució ha quedat curt i és vulnerable a detencions. El recorregut dels juristes ha quedat curt. El recorregut de les forces de l’ordre ha quedat curt en la defensa dels drets civils i democràtics. Això últim a ningú li estranya. Però el que la gent està veient i està aprenent és que la simple unió del poble, en aquest cas de forma pacífica, és l’únic que el salvarà…, si és que se salva.

Un pas endavant

En aquest punt, cal que en prenguem partit. A participar s’hi aprèn participant, a estimar s’hi aprèn estimant i a transformar s’hi aprèn transformant. Podem començar un debat sobre si la independència o el referèndum seran transformadors o no; però no és això, companyes. El més important són els milers de persones que hi havia el dimecres 20 de setembre a la rambla de Catalunya i a la seu de la CUP. Persones pacífiques desafiant en un pols al poder, al poder autoritari i a la força dels cossos de repressió. Res més, i res menys. Centenars de vegades als esplais hem utilitzat metàfores, al·legories i formes evidents per explicar als nostres infants històries, centres d’interès, motivacions, eixos temàtics sobre com units els infants podien fer caure un poder opressor. Com els infants de manera alegra podien escriure un nou relat. Era fàcil, calia omplir paperines amb farina, fer murals i superar unes proves maratonianes per aconseguir uns paperets en forma de peix. Aquesta vegada és fàcil també. La victòria és més difícil, la victòria és complexa i plena de política, però em sembla que el debat sobre si a l’esplai fem política està superadíssim. Hem votat resolucions on dèiem que els esplais decidim decidir, hem publicat comunicats de suport a aquesta i a altres causes. Ens hem envalentit anant a manifestacions per la pau, per les refugiades, per aconseguir locals. Però amb la mà al cor no hem tingut mai, crec, una oportunitat tan gran que els nostres infants visquin el que és un poble mobilitzat. Un poble que probablement tingui més força i més recorregut al endavant que els seus propis parlamentaris, un poble que de millor o pitjor manera ha marcat l’agenda política. Convidem-nos a formar-hi part activament! Convoquem els infants de l’esplai a guixar els carrers amb guixos de colors en contra de la repressió (negaré haver escrit això dels guixos…), a fer cartells, a sortir a les manis… Donem-nos l’oportunitat de viure seriosament allò en què creiem, que els quedi imprès a l’ADN que organitzats i mobilitzats hi ha un futur incert, però hi ha futur. Que no oblidin, quan hi hagi una propera reforma laboral, que el poble al carrer és la millor arma. Que la solidaritat és necessària. Que la democràcia de tant en tant pot prendre forma i sortir espontàniament al carrer i fugir de la institució.

Per això el reclam és senzill: donem l’oportunitat que aquesta vegada el poble, els seus carrers i les seves places (i rius i valls i muntanyes i aquestes cançons…) siguin els que ens eduquin, els que ens facin sorprendre’ns malgrat les contradiccions que allò que prediquem pot ser real. Que potser durant un temps recordarem, nosaltres i ells (els infants), que el poder per i del poble es podia exercir. Que la violència podia rebre una resposta pacífica. I si algú creu que això no és tasca dels esplais, que això no va amb nosaltres o que no ens toca, fermament crec que no s’ha assabentat de què va la pel·lícula, ni aquesta, ni la de l’educació a l’esplai.


Que no ens faci por sortir. Molts dels nostres pares fugien de la dictadura en esplais i caus que, de forma clandestina o no evident, marxaven a la muntanya a fer democràcia i a conviure regits per uns valors que avui en dia ens toca defensar a nosaltres, no per honor a elles. Per honor a nosaltres mateixes i a tot allò que creiem indivisible de l’ésser i el gènere humà.


El dissabte 30, els esplais han de prendre els carrers com mai. A lluitar per la llibertat s’hi aprèn lluitant. I l’1 d’octubre, també.

cat

De la reflexió a l’acció: aturem la islamofòbia!

27.09.2017 |
27-setembre-2017

Autor: Víctor Albert Blanco, politòleg i doctorand en sociologia

Arran dels atemptats del mes d’agost a Barcelona i Cambrils, el terme islamofòbia ha emergit amb força en el discurs públic. Responsables polítics, mitjans de comunicació i dirigents associatius insisteixen en la necessitat de prevenir els discursos i els actes contra la comunitat musulmana que, malauradament, se succeeixen arreu. En aquest sentit, la paraula islamofòbia també va protagonitzar la manifestació institucional del dissabte 26 d’agost, en la qual molts assistents van exhibir cartells amb el lema “No a la islamofòbia”.

Què és exactament la islamofòbia? A què ens referim amb aquest terme?

Des de fa uns anys, la noció ha proliferat en l’àmbit social, polític i acadèmic amb l’objectiu de descriure els actes i els discursos hostils envers el col·lectiu musulmà que es produeixen, principalment, als països occidentals. D’aquesta manera, tant des de centres d’investigació universitaris com des del moviment associatiu i, en certa manera, des d’algunes institucions, s’ha fomentat l’estudi i la denúncia d’aquest fenomen.

A tall d’exemple, convé assenyalar que entre el 2012 i el 2016 un equip de la Universitat de Berkeley, als Estats Units, va publicar una revista científica multidisciplinària sota el títol Islamophobia Studies Journal. A Europa, l’European Monitoring Center on Racism and Xenophobia (EUMC) , depenent de les institucions de la UE i predecessor de la Fundamental Rights Agency, va publicar diversos informes sobre la situació de la islamofòbia al continent. D’altra banda, Amnistia Internacional va presentar el 2012 un extens document en què reportava situacions de discriminació sofertes per les persones musulmanes a diferents països europeus.

A causa del nombre i de la varietat de contribucions sobre el concepte, es fa difícil oferir una definició precisa de la islamofòbia. És per això que resulta interessant abordar-la com un fenomen social d’alterització de les persones musulmanes pel simple fet de ser-ho, o de semblar-ho. En aquest sentit, cal remarcar que en les darreres setmanes el focus s’ha centrat en alguns actes discriminatoris, com agressions físiques i verbals o missatges ofensius en centres de culte. No obstant això, cal entendre que la islamofòbia va molt més enllà d’aquestes accions.

Evidentment, aquestes agressions són segurament la cara més visible del fenomen i, sobretot, l’element que més pateixen les persones musulmanes. Només el 2016, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia va recollir en el seu informe anual un total de 573 incidents. Cal assenyalar, a més, que la majoria d’aquests actes dirigits contra persones físiques afecten dones, fet que s’ha definit com a islamofòbia de gènere.

Però aquests actes se sustenten en una sèrie de discursos contra l’islam i els musulmans que troben importants altaveus mediàtics. Els més cridaners són, sens dubte, els anomenats discursos d’odi, que atien precisament un rebuig obert i desacomplexat en contra dels musulmans. Alguns d’aquests estan sent recollits i denunciats per l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans. Malgrat això, podem observar igualment altres formes discursives que, sense abominar l’islam i els musulmans, en reprodueixen una sèrie d’imatges negatives i estereotipades.

Aquests discursos, molt ancorats en la nostra societat, se sustenten en un seguit de representacions històriques. En el cas català i espanyol, amb la popularització del patrònim moro en la seva accepció pejorativa. Una dimensió que es va veure amplificada amb l’experiència colonial del segle XIX i primera meitat del XX, on el conflicte violent amb la població del nord del Marroc va atiar un seguit d’imatges que es corresponien, a més, amb els discursos orientalistes en boga a tot Europa. Els moros estaven presentats com intrínsecament violents, endarrerits misògins i salvatges. Idees que, encara avui, ressonen en l’opinió pública, avivades, segurament, per una actualitat internacional que presenta gairebé sempre la relació entre Europa i els països dits musulmans d’una manera conflictiva.

Convé precisar, en aquest punt, que algunes persones rebutgen l’ús del terme islamofòbia. Creuen que la denúncia d’aquesta forma de racisme es podria confondre amb la crítica legítima a l’islam. És una remarca pertinent i un risc real. Però la profunditat del fenomen i la cruesa amb què es manifesta requereix un nom específic que vagi més enllà del terme xenofòbia. Més encara, quan hi intervé un factor que no es manifesta en altres formes de racisme, com és l’afiliació religiosa. Anomenar una realitat social permet reconèixer i combatre-la, no fer-ho suposa, al contrari, ocultar-la socialment i política.

De la reflexió a l’acció?

Més enllà de les reflexions i les definicions que aquí es poden plantejar, convé preguntar-nos què pot fer el moviment associatiu juvenil en la lluita contra la islamofòbia. En primer lloc, cal reivindicar les entitats com a espais de socialització i politització des de la diferència i la diversitat.

La implicació de milers de joves i adolescents en aquestes organitzacions afavoreix que aquestes esdevinguin plataformes a través de les quals desmuntar tòpics i estereotips. Existeixen, en aquest sentit, multitud de recursos per treballar des d’aquesta perspectiva. Els materials elaborats per les xarxes anti-rumors vinculades als ajuntaments o les guies sobre diversitat religiosa publicades per la Generalitat en són només alguns exemples.

Per concloure, el treball en xarxa també esdevé clau. En l’àmbit nacional, diverses iniciatives intenten federar i coordinar el treball de diferents entitats i moviments en contra del racisme i les discriminacions. A escala local, això també resulta important. En aquest sentit, és interessant mencionar l’exemple del districte barceloní de Nou Barris, on els casals de joves s’han implicat de manera activa en una mobilització per la convivència amb l’objectiu de defensar el dret d’una comunitat musulmana a obrir el seu centre de culte. Un dret que, malgrat que reconegut per la legislació vigent, alguns veïns intenten qüestionar amb el suport entusiasta de l’extrema dreta.

noalaislamofobia

Dídac Ferrer: “La solució la trobem connectant el que malbarata i el que li falta”

20.09.2017 |
20-setembre-2017

Autors: Ramon Sagalés (membre de l’Equip de Coordinació i de la comissió Reduint Petjada) i Alba Lafarga (integrant del Grup de Treball de Somesplai).

El diumenge 8 d’octubre se celebraran a Barcelona les IV Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Un dels ponents de la taula rodona que es realitzarà al matí és Dídac Ferrer, professor de la UPC expert en economia circular i comunitats col·laboratives. Hem parlat amb ell per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi lleugerament en la que serà la temàtica central de les jornades.

Read More

El top 10 dels articles més llegits del curs 16-17!

04.09.2017 |
4-setembre-2017

Autor: Esplais Catalans

Després d’un estiu farcit de misteris i descobriments, donem el tret de sortida a un nou curs d’esplai que de ben segur que serà molt emocionant. Des de Som Esplai, abans d’endinsar-nos en les noves aventures, volem oferir-vos un recull de les millors vivències i reflexions que vam publicar durant el curs 2016-17. És el moment de recuperar els somriures i les llàgrimes i de compartir novament els articles en cas que us agradin. Aquí els teniu!

10. El pas de les colònies als campaments: un repte pedagògic

Autores: Sara Clemente, Júlia Espinet, Laia Guillamon i Joana Pacho (esplai Bruixes i Bruixots dels Escorrelots)
Data de publicació: 6 de juliol de 2017
Nombre de visites: 429

“Anar de campaments ens permet un apropament real a la naturalesa, ja que llevar-se, conviure i anar-se’n a dormir envoltats de natura fa que els infants siguin subjectes actius i conscients, i els aporta una nova experiència i un nou rol com a persona, ja que la majoria no estan acostumats a viure a la muntanya amb tot el que això comporta.”

9. Pròleg de ‘Transformar educant’

Autor: Carles Capdevila (periodista i fundador del Diari Ara)
Data de publicació: 2 de juny de 2017
Nombre de visites: 483

“Educar és una paraula tan gruixuda que a vegades ens acomplexa, ens sembla una responsabilitat tan gran que ens fa por. I perdem naturalitat i alegria. Per això defenso l’educació en el lleure, perquè manté l’espontaneïtat i les ganes de divertir-se, perquè no necessita cap manual d’autoajuda per entendre que la felicitat s’aconsegueix amb l’esforç, que l’autoestima s’alimenta de la feina ben feta, que la gent activa i alegre viu més i viu millor.”

8. No vull ser un “referent masculí”!

Autor: Miguel Martorell (esplai Turons)
Data de publicació: 13 de desembre de 2016
Nombre de visites: 563

“Les identitats de gènere, com les identitats en general, són fluides, canviants. Per tant, cada home articula la seva masculinitat en funció de molts condicionants, i genera així infinites maneres de ser i de sentir-se home. Que hi hagi un tipus de masculinitat “suposadament” desitjable (subratllo el “suposadament”) no vol dir que no puguem posar-la en dubte.”

7. Respirar la mort

Autor: Roger Puig (soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot)
Data de publicació: 29 de setembre de 2016
Nombre de visites: 640

“Proposo doncs: acceptar els processos de dol emocional perquè esdevinguin transformació. Perquè les emocions contingudes en excés no facin calcificar en nosaltres les pors, les ferides o la incomprensió, i evitar així que s’engruixin els murs emocionals que ja ens separen massa sovint de la comunitat i dels nostres propis objectius personals. Aquesta és, al meu entendre, la clau per conèixer-nos.”

6. Colònies vs. campaments

Autor: Cèlia Nisarre (esplai Turons)
Data de publicació: 27 de juny de 2017
Nombre de visites: 821

“De campaments tothom torna brut, hippie, amb trenes de fil (o rastes en funció de la quantitat de fil que quedi enganxat al cabell). I de sobte tots i totes canten Lax’n’busto a l’uníson, com hooligans, i fan malabars i carioques amb foc i porten tatuatges de henna i/o retolador permanent pel cos.”

5. 4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

Autora: Mariona Zamora (Ulleres per Esquerrans)
Data de publicació: 14 de febrer de 2017
Nombre de visites: 939

“Què és el que més es valora a la meva organització o associació? La organització a la que pertanyo em demana o em suposa dedicació exclusiva? Tenim mecanismes de participació que tinguin en compte totes les maneres de participar? Com es distribueixen les tasques i quin significat se’ls dóna?”

4. La mentida esplaiera: les monitores

Autor: Roger Puig (soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot)
Data de publicació: 29 de juny de 2017
Nombre de visites: 951

“Ja fa 9 anys que faig campaments i colònies. I ja fa temps que penso: «Quin sentit té això que fem?» Ho sento, ara no començaré un article irònic per acabar dient que som l’òstia. Tenim un problema, potser no totes, potser molt poques, però no m’ho sembla. Tenim un problema de risc i d’ego.”

3. 10 moments (en gif) que viuràs a les paradetes de Sant Jordi dels esplais

Autora: Cèlia Nisarre (esplai Turons)
Data de publicació: 19 d’abril de 2017
Nombre de visites: 1.107

“Fer la comanda de roses. Moment de subidón en què et sents un gran de Wall Street negociant amb majoristes del sector de la flor i el ramillet. (NOTA: el teu nivell de flipada serà directament proporcional al cague que tindràs quan pronostiquin pluja per al 23 d’abril.)”

2. 10 senyals (en gifs) per deixar l’espai a temps i no cremar-se en l’intent

Autora: Mireia Martínez
Data de publicació: 3 d’abril de 2017
Nombre de visites: 2.027

“Aquell infant preferit del grup de xics quan vaig entrar de monitora… Ja en té 17 i l’any vinent entrarà a l’equip! Ja no tinc aquella energia per córrer i jugar durant dues hores seguides a l’esplai. Inclús a vegades em dic a mi mateixa: em fa una mica de pal…”

1. Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai

Autor: Sara Subirana (Equip de Direcció d’Esplac)
Data de publicació: 6 d’octubre de 2017
Nombre de visites: 4.392

– Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai.
– Sí, aquests que van amb rastes i fumen tot el dia.
– Jo no portaré la meva filla a l’esplai perquè els monitors només juguen i toquen la guitarra.
– Quan veig aquests grupets de gent penso si faig bé de deixar el meu fill anar amb ells.

I aquest és el top 10 dels articles més llegits del curs 2016/17. Aquest any segur que rebrem més propostes genials, iguals o millors que les que hem publicat fins ara! Seguim!

 

20161006_perroflautes-esplai