Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

One Comment

El joc: una eina imprescindible per construir(-se) en societat

El joc: una eina imprescindible per construir(-se) en societat
7-abril-2017

Escrit per Alba Lafarga Magro, monitora de l’esplai Eixam.

“Aprenem jugant”, segurament el lema preferit de tots els monitors i monitores d’esplai. Però, què s’amaga darrere de l’aprenentatge a través del joc? En aquest article s’aprofundeix en el concepte de ‘joc’ a partir de la interpretació que Walter Benjamin fa de la paraula i de la forta presència que ha tingut en la història del pensament.

En primer lloc, parem atenció al format dels jocs. Tot joc dibuixa un món a partir d’unes normes que tothom ha d’acceptar, entendre i respectar perquè es pugui jugar. Si algú no segueix les normes es diu que fa trampes perquè s’està saltant la normativa; mentre que la resta intenta vèncer seguint les regles establertes. També pot ser que no s’acabin d’entendre aquestes normes i que el joc fracassi fruit del malentès. De manera que pel bon desenvolupament del joc cal que tothom tingui ben clar com funciona.

Els límits del joc ens remeten als límits del món dels adults. Per (con)viure en societat va caldre l’establiment d’un marc jurídic: les normes del joc de la vida. El joc amb els infants es pot entendre com una reproducció a petita escala de la realitat comuna. Benjamin diu que “sens dubte, el joc sempre allibera”, entenent que és una via per fugir de la complexitat del món per entrar en un altre més reduït, jugant. Sovint es comenta que el joc ensenya precisament per aquest caràcter d’imitació de la realitat: no només és l’esperit infantil sinó que també és el reflex del procés de construcció de la societat. I pot imitar la realitat o parodiar-la gràcies a un concepte que li és oposat: la imaginació. Tanmateix, si hi ha algun element que defineix per excel·lència la forma dels jocs és la repetició. Un cop ja es coneixen les normes del joc i veiem el seu funcionament, tot el que volem fer és tornar a jugar una i altra vegada. Qui no ha sentit dir després de jugar al Bote-bote “tornem a jugar!” o “una partida més”. Cosa ben curiosa, ja que s’està convertint una vivència nova en un hàbit, en quotidianitat. L’hàbit entra a la vida dels infants com un joc. És a dir, que el format del joc és: norma, realitat parodiada, imaginació i repetició.

En segon lloc, ens fixarem en les creacions que sorgeixen de les joguines i dels jocs. Benjamin defensa que les figures més senzilles (un trosset de fusta, una pinya, una pedreta) contenen “(…) un sens fi de figures diverses”. Explica que, com més determinada sigui la joguina i més concreta, més estrangula la capacitat imaginativa de l’infant, ja que els adults estan interpretant el sentir dels infants. No és que les joguines en si mateixes tinguin una càrrega creativa sinó tot al contrari, són els petits (i no tan petits) els que fan dels objectes joguines a través de les seves reinterpretacions“Si el nen vol arrossegar alguna cosa, es converteix en cavall; si vol jugar amb la sorra, es fa fornera; si vol amagar-se es fa lladre o policia”.

Potser la industria de les joguines està creant objectes molt delimitats que deixen poc espai a la imaginació. La joguina contemporània imposa una normativa que pot ofegar la creació dels infants. No es tracta de donar als nens i a les nenes jocs limitats i massa determinats sinó de trobar aquelles coses simples que poden estimular el seu pensar. Tampoc cal anar a l’extrem que l’infant estigui molt avorrit per desenvolupar la imaginació (que també pot ser bo); la sobreestimulació pot generar dependència a allò que ja ve donat i preparat per fer servir tal i com se’ns ofereix. Com sempre, s’ha de trobar un equilibri entre allò que està massa mastegat i el tronc que encara s’ha de tallar. Això és el que hem d’aconseguir a l’esplai. Tot i els pocs recursos dels que disposem, a l’hora d’imitar un partit de Quidditch eduquem a través del joc lliure i senzill. Jocs que permeten variacions i reelaboracions, tant per ser encabits en un centre d’interès o perquè els infants el puguin variar al seu gust.

Comments

  1. Alba

    Molt ben escrit Alba! Moltes gràcies per les teves sàvies paraules! El joc com una imitació imaginària de la realitat! Molts petons!

Submit a Comment