19-abril-2017

Escrit per Cèlia Nisarre, esplai Turons.

S’apropa Sant Jordi i el 99,9% dels esplais posen una paradeta per vendre roses, llibres (dels drets dels infants si són d’Esplac) i manualitats vàries per poder gestionar el seu projecte educatiu. Segur que totes us creieu especials (i ho sou ehhhh!) però hi ha certes coincidències que no podem passar per alt…

1. Fer la comanda de roses

Moment de subidón en què et sents un gran de Wall Street negociant amb majoristes del sector de la flor i el ramillet. (NOTA: el teu nivell de “flipada” serà directament proporcional al “cague” que tindràs quan pronostiquin pluja el 23 d’Abril).

2. Demanar els permisos per la paradeta

Hi ha qui diu que coneix gent que ha aconseguit els permisos sense problemes… LLEGENDES! No es coneix moni de gran ciutat en vida que recordi gestions sense complicacions! En canvi, s’ha sentit dir que hi ha pobles que no demanen ni el NIF per posar una taula amb roses…

3. Competència entre esplais, associacions, caus i fundacions

Les rambles i places d’alguns municipis es converteixen en el Bronx de la venda de roses. Les entitats fan autèntics espectacles piromusicals per diferenciar-se de la resta paradetes. NOTA: Algun material és massa sensible per ser mostrat en aquest article.

4. Quan vas de modernet…

Reconeixereu aquestes paradetes perquè són les que volen mantenir l’esperit de la diada però aportant un toc personal i, a parer seu, modern. En aquesta categoria entren les roses-manualitat (de feltre, paper, càpsules de Nespresso i altres materials reciclats) i tot allò SantJordi-Comestible (roses de llaminadura, dracs de massapà, cavallers de xocolata, etc.).

5. Posar els infants a vendre roses

La tècnica més vella del món. Qui podria resistir-se a les seves mirades tendres, als seus somriures plens d’il·lusió i a les seves frases: “Pensi que no només està comprant una rosa, està ajudant als infants amb menys recursos a anar de colònies”.

6. Les parelletes enamorades…

ATENCIÓ: GLUCÈMICS NO SORTIU DE CASA! Si estàs en una paradeta per Sant Jordi, t’exposes a veure les escenes “d’amor” més ensucrades de la història (com per Sant Valentí però amb les parelles parlant en català). Si no tens parella… pot ser un dia dur.

7. Monis que passen a l’acció

Sempre hi ha qui, en un dia tan especial, decideix contagiar-se de l’ambient festiu i màgic de la diada i passar a l’acció. Declarar-se a aquell monitor/a que li té el cor robat. CONSELLET DEL DIA: feu alguna comprovació prèvia perquè, si la cosa va malament, podeu acabar suïcidant-vos amb les espines de les roses.

8. El “galant” de la pel·lícula fa la seva entrada triomfal

En algun moment del dia vindrà a la paradeta aquell ex-monitor/a taaaaaaaan sexy que us té el cor robat des dels 8 anys i… comprarà una rosa. Vosaltres començareu a fer-vos pel·lícules (reproduint tots els tòpics de l’amor romàntic extrets de la vostra infància corrompuda per Disney, és clar!)…

Però tristament l’ex-monitor/a (opcions del que passarà exposades de MENYS a MÉS dramàtiques):

OPCIÓ 1) Marxarà i donarà la rosa per la seva parella de fora de l’esplai.

OPCIÓ 2) Donarà la rosa a un altre monitor/a de l’esplai amb qui mantenia un romanç en secret fins el dia d’avui.

OPCIÓ 3) Donarà la rosa a un altre monitor/a de l’esplai amb qui mantenia un romanç en secret fins el dia d’avui i que, casualment, és la mateixa persona a qui un altre moni s’ha sincerat fa 5 minuts (aneu al punt 7) per acabar de fer-ho tot catastròfic.

9. Rebaixes d’última hora

S’acosta el moment de la posta de sol… Us queden 1500 roses per vendre encara… Arriba l’hora de les miradetes amb cara de pena, les caigudes d’ulls i algun “me las quitan de las manos!” que sempre s’escapa.

10. La “recollida”

Moment de decadència màxima en què els terres de poble i ciutats s’omplen de pètals de rosa i d’aquelles flors menys agraciades que no s’han considerat aptes per la venda i… Entre tota aquesta poesia audiovisual un grup de monis es discuteix sobre com carregar les coses fins al local!

CREIEU QUE HEU APRÈS DELS VOSTRES ERRORS? SENTO DIR-VOS QUE AIXÒ NOMÉS QUEDA EN UN RACÓ DE LA MEMÒRIA PERÒ QUE ES REPETIRÀ L’ANY VINENT! #RESNOENSATURA