Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

relleu

10 coses que sempre passen a la tancada de monis

05.10.2017 |
5-octubre-2017

Autora: Cèlia Nisarre, de l’esplai Turons.

Tancada…, trobada…, reunió de setembre…, excursió d’inici de curs…, guerra nuclear… Hi ha diversos noms per referir-se al màgic cap de setmana, abans de començar el curs d’esplai normal, en què els i les monis preparen el curs, es reparteixen en comissions i… FAN ELS NOUS GRUPS!!!

1. Trobar el lloc

Siguem sincers i sinceres; en tornar de campaments (o colònies, els dèbils) tothom desapareix del mapa i dues setmanes abans de la tancada algun illuminati recorda que s’ha de buscar un lloc per la tancada. La llista de requisits és llarga:
– Que sigui barat
– Que es pugui fer festa (que no hi hagi veïnes a 10.000 km a la rodona)
– Que tingui espais adients per fer les reunions (opcional)

Teletubbies GIFs - Find & Share on GIPHY

2. Valoració de l’estiu

Normalment s’aprofita aquest espai per fer valoració de les activitats d’estiu o fins i tot del curs. Amb el pas dels mesos, les festes de poble, les sortides a la platja i que la majoria encara no ha començat la uni… Les barbaritats s’obliden i es fan valoracions amb un extra de sucre. Ai! La perspectiva i el temps (que trapelles)!!!

Hippies GIFs - Find & Share on GIPHY

3. El moment de fer grups

És en el que pensa tothom des de fa mesos (tot i que rarament es diu en veu alta). La tensió és tan forta que es pot arribar a palpar i si les mirades parlessin…
SPOILER: tothom ja porta pensat de casa el grup, els companys/es i fins i tot el centre d’interès del curs! “Tonto el último”.

Spongebob Squarepants GIFs - Find & Share on GIPHY

4. Els que per sorpresa (o no) diuen que ho deixen

Sempre es dóna aquest moment entre trist i nostàlgic en què les persones que abandonen l’equip de monis ho fan públic. Tot i que ja se sabia de la majoria, sempre hi ha un component de sorpresa dels qui esperes que no marxin perquè a l’últim moment s’ho han repensat o d’aquelles que desitges que fotin el camp (SÍ, NO ANEU ARA DE BONES PERSONES QUE SEGUR QUE ALGUN COP HO HEU PENSAT).

Crying GIFs - Find & Share on GIPHY

PD: En aquest punt, és important saber que no és fàcil prendre la decisió de deixar l’esplai, per això cal vigilar amb insistir massa o no abraçar suficientment fort.

5. El grup que vol tothom

Per algun estrany motiu es dóna una situació més inexplicable que el Triangle de les Bermudes, i és que sempre hi ha un grup sobredemandat. Els factors que els estudis han detectat com més rellevants són:
-Els infants són monos
-Els infants són joves en què els monis es veuen reflectits
-L’anterior grup de monis ha fet que semblés fàcil (miratge)

Episode 4 GIFs - Find & Share on GIPHY

6. El que no ve, però no s’ho vol perdre

En plena disputa pels grups sempre hi ha qui no ha pogut venir a la reunió però està connectat via telèfon, mail, Whatsapp, videoconferència o senyals de fum amb la resta del grup i que vol que la seva opinió s’escolti igual de fort que la de la persona que escriu a la pissarra. Poques vegades s’han vist converses tant de besugos com els intents d’explicar les combinacions per telèfon a algú…

Monkey GIFs - Find & Share on GIPHY

7. Quan ja està tot fet, o no…

Després de 3 a 10 hores de combinacions i negociacions sembla que hi ha una proposta que no desagrada a ningú (fixeu-vos que no he utilitzat l’expressió “agrada a tothom”). En aquest punt apareix algú que diu:
Opcions:
-Mmmmm…. nyee… No ho veig…
-Hi ha alguna cosa que em falla…
-Ho veig fluix…
-No ho veieu estrany?

Toma crítica constructiva! (Es nota que tots ens hem llegit l’Esmolet “Coordinem-nos: el treball en equip i l’assemblearisme als esplais”). Aquí, amb arguments de pes per defensar el que no ens agrada.
I llavors, passa el que passa…

Shudder GIFs - Find & Share on GIPHY

8. Quan es fan oficials els nous grups

Quan es decideixen els nous grups de monis es dóna un moment intern molt profund en el qual t’entra una gran melancolia de l’any que just acaba…, de tot el que heu fet…, de com de bé us ho heu passat… I per dins penses: “No trobaré cap grup igual!”

Family GIFs - Find & Share on GIPHY

SPOILER: L’any que ve pensaràs el mateix!

9. Recollir la casa

Sense cap mena de dubte, el moment més dur del cap de setmana no és quan vols “convidar a marxar a algú” (que ja sabem que al final mai es fa), el moment més dur és el de recollir l’espai! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!

Bart Simpson GIFs - Find & Share on GIPHY

10. Foto finish

Després de tots els punyals que han volat, les fletxes enverinades, les mitges veritats, els plors, les emocions… Tot s’oblida i es fa un foto de grup (per la pàgina web, que mai està actualitzada) amb tot un grup de persones especialment felices!

Youngertv GIFs - Find & Share on GIPHY

ÀNIMS! QUE NOMÉS QUEDEN 11 MESOS I MIG PER A LA PRÒXIMA TANCADA!

10 senyals (en gifs) per deixar l’esplai a temps i no cremar-se en l’intent

31.03.2017 |
31-març-2017

Escrit per Mireia Martínez Agout.

Arriba aquell moment en què hem de deixar l’esplai… Aquell temut moment en què no som capaces de veure que hi ha vida més enllà i ens vénen al cap preguntes com “què faré ara els dissabtes?”, “què és el temps lliure?”, “trobaré alguna altra entitat on emmerdar-me fins al coll?”, “i si m’enyoro, ho superaré?”, “em voldran d’intendent per als campaments de l’estiu?”… I mil i una preguntes més que ens provoquen tremolors, suors i fins i tot, ansietat per separació esplaiera. Read More

Arrelar i continuar l’aventura

03.11.2016 |

Paraules d’un ex monitor d’esplai a famílies, infants i monitors i monitores que inicien un nou curs

Autor: Roger Puig, Esplai SCV–El Clot (Barcelona)

Permeteu-m’ho: compartiré amb vosaltres unes paraules. Probablement sigui una de les últimes vegades en què em pugui dirigir a vosaltres en aquest context. El temps s’acaba i les etapes, també. Ja hi ha mans que, suaument, prenen el timó d’aquest vaixell i em veig en cor, ara, d’anar destensant els braços i de donar pas, a poc a poc, amb tot el que això comporta. I d’això mateix us volia parlar. Espero fugir de l’èpica i no ser massa tediós. Comprendreu que no és pas feina fàcil condensar en poques paraules la conclusió que en trec de tota aquesta història. Read More

El relleu a l’esplai SCV-El Clot

29.10.2015 |

Autor: Roger Puig Lucas, president de l’esplai SCV-Clot.

Històricament, l’esplai SCV-El Clot ha tingut sempre una dèria especial pel relleu i per la formació de les joves que esdevenen monitores. Entendre l’entrada al monitoratge com un salt d’edat que comporta unes noves responsabilitats a l’entitat és, al meu entendre, un menyspreu a la mateixa figura de la monitora. Des de la nostra entitat entenem el relleu com un procés d’aprenentatge i de pertinença i transformació del grup i l’entitat.  Read More

“Together for Diversity”: internacionalisme i campaments

15.07.2013 | 1

Autora: Estel Buch

Els internacionalistes d’Esplac som aquest grup de motivats i motivades que pensem fermament que coneixent als altres ens coneixerem millor a nosaltres mateixos. Apostem per mirar cap enfora, per treballar en xarxa i per compartir experiències per tal d’entendre el nostre context quotidià i transformar-lo, tot desenvolupant una consciència de responsabilitat mundial compartida.

Els darrers anys hem vist com hi ha hagut un increment de la participació dels esplais en activitats internacionals. Sembla que els monitors, monitores i joves d’Esplac estan començant a trobar-li el gustet a mirar cap enfora, viure experiències interculturals, tornar a Catalunya i enriquir el seu treball a l’esplai i a la comissió. Això ens demostra que aquest grup de internacionalistes irreductibles potser no és tan petit com ens podriem imaginar. Read More

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

11.04.2013 |

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

Fer esplai

26.03.2012 |

En Martí fa 10 anys que participa a l’esplai Garbí. Després de tants anys, ha passat per tots els grups d’edat i continua participant-hi al grup de joves. Al seu bloc hi vam trobar un article sobre què significa per a ell “fer esplai” i avui el compartim al “Tria l’esplai” amb tots vosaltres. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan preguntem “què és per tu l’esplai?, però en Martí les encerta totes!

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d’altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l’esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

Gràcies a l’esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m’he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L’esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l’esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te’n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t’oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l’ajuda dels que t’envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l’esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l’hora de dedicar temps lliure a preparar hores d’activitats.
Molts cops m’han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs ‘sí’, sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l’esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l’esplai des d’un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l’esplai que he tingut jo els últims nou anys.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.

Aquest curs l’esplai que m’ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d’aquí a poc celebrarem la trobada general d’esplais que formen part d’Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l’experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit 🙂