Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Parlem amb…

Carme Sáez: “Vincular X educar està creant una comunitat educativa més viva i més inclusiva”

09.01.2018 |
8-gener-2017

Autor: Martí Odriozola, monitor a l’Esplai Turons i membre del Grup de Treball de Som Esplai.


Vincular X educar és un projecte que busca afavorir el procés educatiu dels infants millorant la vinculació de les famílies amb l’escola i les entitats de lleure educatiu del Districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona. Consisteix a posar en contacte infants d’una escola amb els esplais i els caus del territori, entre els quals hi ha l’Esplai La Lluna, l’Esplai Espurna, l’Esplai Turons i l’Esplai Totikap. En parlem amb la Carme Sáez, treballadora social del Centre de Serveis Socials Numància.

Com neix Vincular X educar?
Va néixer fa justament sis anys a través d’un estudi dels Serveis Socials pel territori per trobar maneres de treballar des de la prevenció i des de la comunitat incidint en la infància. Al llarg d’un temps, s’havia anat detectant un augment important de problemes relacionals en adolescents i preadolescents i vam pensar que el millor era començar a treballar des d’edats primerenques. Vam trobar que l’escola era un lloc d’inclusió, però que a vegades estava molt desconnectat de la resta de la comunitat. I vam pensar que incloure el lleure educatiu era importantíssim i que unir totes aquestes parts (escola, famílies i esplais i caus) donava peu a conformar una comunitat educativa més potent, més viva i molt més inclusiva.

Com es va gestar?
El que vam fer va ser posar-nos d’acord tots aquests agents, de manera que, escollint una escola com a punt de partida i lligant-la amb el lleure educatiu, aconseguiríem que famílies que no sabien què era un esplai o un cau descobrissin aquest món, i que si pensaven que estaven sols s’adonessin que no ho estaven. Per la seva banda, els monitors i els caps, que estaven molt centrats en el treball amb les famílies que ja coneixien, podrien trobar unes altres famílies que no estaven incloent a les seves entitats.

Quin és el rol dels Serveis Socials dins del projecte?
El nostre rol continua sent aquest impuls, el manteniment d’aquesta comunitat, que ja està creada i consolidada però que d’alguna manera necessita petits vincles per mantenir aquesta relació; actuem de dinamitzadors comunitaris. En la mesura del possible, ens en retirem, perquè pensem que el protagonisme és de les entitats, de les escoles i de les famílies, però sempre hi som per garantir que el projecte continuï amb la mateixa intensitat.

En el projecte el protagonisme és de les entitats, les escoles i les famílies, però des dels Serveis Socials sempre hi som per garantir que el projecte continuï amb la mateixa intensitat.

Quina va ser la reacció inicial dels esplais i els caus quan vau plantejar aquest projecte?
Boníssima. Jo crec que estaven buscant la manera d’accedir, justament, a les famílies que també conviuen als barris però a les quals, d’alguna manera, no aconsegueixen arribar. I això és, en part, perquè les famílies no tenen en el seu mapa cultural el que és un esplai o un cau i no tenen interioritzat el concepte de lleure educatiu. Per les entitats, va ser una manera de tenir un pont que ha estat molt positiu pel que ha significat de diversitat cultural i d’enriquiment del mateix esplai i cau.

Noteu canvis o millores en l’actitud dels infants?
Sí, molt. De fet, a l’escola Francesc Macià, amb qui portem treballant aquests sis anys, la valoració és molt positiva quant a totes les àrees; no només en l’aprenentatge, sinó a escala relacional i d’autonomia. Els mestres tenen una valoració tan positiva que les demandes ara ens venen no només de primer curs, sinó que ara ja en tenim de tots els cursos de primària; tots els mestres volen que els seus infants hi participin.

Què fa el lleure educatiu que intensifica els processos educatius de l’escola? Per què el lleure educatiu és tan positiu per als infants?
Perquè obre vies de relació. I obrir, augmentar la xarxa relacional, sempre és positiu. Més en escoles (com el Francesc Macià) petites, amb molta immigració i amb matrícula viva (on al llarg del curs es van incorporant alumnes). Aquests infants tenen grups de relació molt petits i en ambients molt reduïts (alguns, fora de l’escola, es relacionen només amb la seva família) i els esplais i els caus els estan oferint una diversitat que no troben enlloc i que els porta a reconèixer altres models d’actuar davant de la vida o de resoldre conflictes. I aquest reforç és imprescindible i està augmentant la potencialitat educativa.

Els esplais i els caus ofereixen a aquests nens i nenes una diversitat que no troben enlloc més, que els porta a reconèixer altres models d’actuar davant de la vida i de resoldre conflictes.

esquema

I què hi diuen les famílies?

Les famílies estan encantades. Primer, desconcertades, perquè n’hi ha moltes que no entenen, d’entrada, el que els estàs dient. Tot i això, s’ha de reconèixer que la majoria de famílies hi entren amb molta confiança, gràcies al mestre que els ho proposa. I això ens permet completar la primera etapa de la vinculació. A vegades, també és cert, es produeixen petites desavinences i cal fer una mica més d’insistència. Però un cop hi entren i comencen a conèixer el món de l’esplai i el cau, es creen unes complicitats i uns vincles de confiança amb els educadors que realment són molt especials. Hi ha famílies que ens han dit que, per elles, els munis i els caps són com si fossin part de la família. Elles agraeixen molt la facilitat que els donen els educadors per comunicar-se i la paciència d’explicar una i una altra vegada les coses. Globalment, la gratitud de les famílies és molt gran, per elles és un espai molt familiar i de molta confiança.

Per tant, quan es proposa el projecte a les famílies, els costa d’entendre què és un esplai o un cau i veure les virtuts del projecte?
Sí, és així. Costa, però comptem amb dos factors molt potents. El primer és que és el mestre que ho està dient a la família pensa que el seu fill o filla li pot anar molt bé. I això ens obre un element de confiança de la família cap al projecte molt gran. I després, en l’etapa inicial d’anar a l’esplai i al cau és quan la família realment va descobrint què és aquest món. Les famílies es basen en la confiança en un muni o cap que està allà cada dissabte, rebent-los amb un somriure i que, a més, fa que els seus fills i filles en surtin contents. Això és molt potent. Realment, és la potència de la il·lusió, del somriure. I això és definitiu.

Les famílies es basen en la confiança cap al muni o el cap que és allà cada dissabte, rebent-los amb un somriure i que, a més, fa que els seus fills i filles en surtin contents. És la potència de la il·lusió.

Com feu el seguiment dels infants als esplais i caus?
Això és molt adaptatiu a cada entitat. Nosaltres, com a Vincular X educar, en l’actualitat som un equip de quatre professionals (dos educadors i dues treballadores socials) i intentem que cadascú tingui de referència un esplai o cau, mantenir un contacte molt freqüent, reunir-nos de tant en tant per fer avaluacions dels infants que hi participen i plantejar les noves demandes. I intentem sobretot tenir un contacte molt proper.

Quan a sisè de primària s’acaba la relació amb Vincular X educar, aquests infants segueixen als esplais i caus?
Aquests infants, en principi, hi continuen si ells volen, nosaltres treballem en la franja de Primària a les escoles. Difícilment un infant que s’hi ha mantingut durant uns quants anys deixa un esplai o un cau. Les famílies entomen perfectament el canvi i l’incorporen bé a la seva vida, així que en principi no ens hem trobat amb cap cas d’abandonament d’un esplai o cau.

Quines perspectives de futur hi ha? Com teniu previst ampliar el projecte?
El nostre objectiu de futur immediat és obrir el projecte a una nova escola, amb la qual ja hem començat a treballar, el Cavall Bernat, i ja hi tenim diferents infants vinculats. La resposta està sent molt positiva per part de l’escola i de les famílies. I la il·lusió que tenim darrere de tot això és que el projecte es pugui anar estenent a moltes més escoles, tant a dins del nostre territori com a altres districtes. Això seria una cosa boníssima. A més, també ens han reconegut com una bona pràctica de l’Ajuntament de Barcelona.

Per acabar, per què hem de confiar en aquest projecte i seguir-lo mantenint?
Primer de tot perquè ens ho diuen les famílies, el professorat i els esplais i els caus que hi participen. Per nosaltres, això és vital. Jo crec que parla per si sol, que el projecte és un projecte vàlid, viu, que és un projecte que la comunitat s’ha fet seu i que mentre la comunitat estigui en disposició i fermesa, és un projecte que té futur.

cof

cof

Postureig Esplai: “Un color? El groc de la gespa quan desplantes la tenda després de quinze dies”

11.12.2017 |
11-desembre-2017

Autoria: Consell de Redacció del Som Esplai


Encara no coneixeu Postureig Esplai? Es tracta d’una pàgina de Facebook de gestió anònima que comparteix mems, reflexions, enllaços i imatges relacionades amb el món dels esplais i els caus, sempre amb un toc d’humor. Des de la redacció del Som Esplai, hem volgut descobrir qui i què hi ha darrere la pàgina. Ho aconseguirem?

1. Què és el que més us agrada de l’esplai? TOT.
2. Una olor? La de la terra mullada quan surts de la tenda (que fa olor de peus) després d’una tempesta d’estiu.
3. Una pudor? La de la motxilla en tornar de campaments.
4. Una idea de negoci? Fer un Gran Hermano de campaments, o que els protagonistes del proper anunci d’Estrella Damm siguin monitores d’esplai.
5. Una cançó que us recordi els teus dies a l’esplai? Live is life – Opus.
6. Què és el que més odiàveu com a monitores? Descarregar tot el material l’últim dia de campaments…
7. Què repetiríeu mil cops? El nostre primer dia d’esplai.
8. Un color? El groc de la gespa quan desplantes tendes després de quinze dies.
9. El moment més calent dels campaments? Dubtem entre dos: la cadena de roba i la sopa de la primera nit.
10. Un moment de silenci? Quan mires les estrelles de campaments.

  • Ja que no podem revelar la vostra identitat, permeteu-nos que anem al gra: quan aneu en tren i puja un grup d’esplai, canvieu de vagó?

Aquesta pregunta és de principiants! Mai agafem trens el diumenge de 16 a 19 h (i menys els de la costa, que porten guiris incorporats). Així evitem infants cridant, joves tocant la guitarra, monis sobant per les cantonades i pudor entre de suat i de tupper de carn arrebossada amb truita de patates.

  • I ara que parlem de coses sense gaire interès, deixeu-nos preguntar com vau engegar el “Postureig Esplai”.

Érem dues monitores vivint els nostres últims dies a l’esplai, volíem transmetre tot el nostre coneixement, no desvincular-nos del hihi-haha del món del lleure… I vam pensar que quan ens féssim famoses potser lligaríem amb algun moni!

  • Molt bé, teniu més de 3.000 “m’agrada” a la vostra pàgina de Facebook. Però com porteu això de fer servir una xarxa social que està quedant tan desfasada?

3.142! No ens treguis mèrit!!! Saps la diferència que suposen 142 educadores??? Ara els infants diuen que Facebook està passat de moda i que el que es porta és Instagram… PER-FEC-TE! Mentre els nostres nens i nenes estan distrets, nosaltres podem seguir “rajant” per xarxes obsoletes.

  • Més preguntes indispensables. Teniu traça retallant cartolines? Sabeu plantar una tenda? Quantes gimcanes heu preparat a la vostra vida? (Volem saber si sou d’esplai de debò!)

Som d’un esplai dels de veritat, dels que va de campaments! Som més de muntar tendes que de plegar-les (que tothom sap que és un pal i que no queden mai bé), més de riu que de piscina, més de latrines que de…

  • I remenant una mica en el “baúl de los recuerdos”, què és el més surrealista que heu viscut a l’esplai?

L’evacuació d’un campament per inundació. Va ser el nostre primer any com a monis i vam haver de sortir del campament “con lo puesto”. Un cop a resguard de la tempesta, vam adonar-nos que els petits anaven en banyador perquè la pluja els havia enganxat al riu. Només havíem pogut rescatar tres motxilles de monitores, així que vam haver de vestir un grup sencer amb la nostra roba dels 15 dies. Tot els anava mil talles grans i semblava que la pluja els hagués encongit (un raig d’humor enmig de tant de caos i tristesa).

  • Creieu que els esplais tenim un sentit de l’humor propi (que la gent de cau no entén)?

La gent de cau és més “seriota”, o almenys això sembla! L’experiència ens ha fet veure que en realitat són gent bastant normal, gairebé com els d’esplai. Ja sabeu, intenten transmetre valors als infants a través de l’educació en el lleure (vaja, com els d’esplai, però amb fulards de més colors).

  • Per acabar, la pregunta que tothom espera. Quins són els límits de l’humor en el món del lleure?

Nosaltres no en tenim ni idea, però podeu preguntar a la gent del Sector Barcelona, que sempre proposaven aquest tema per a les formacions de la Trobada de Sector 😉

Pau Fuentes: “Tenim el repte d’intensificar la col·laboració entre els esplais i Encís”

23.10.2017 |
23-octubre-2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

Encís és la cooperativa d’Esplais Catalans. Una cooperativa sense ànim de lucre que integra persones sòcies treballadores i de consum i que desenvolupa projectes adreçats a la ciutadania amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa on es garanteixin els drets i les oportunitats de les persones. La seva missió és millorar el desenvolupament de la comunitat assessorant, dissenyant i gestionant serveis i projectes socials, educatius i culturals sota criteris de qualitat, innovació i flexibilitat.

En aquesta entrevista, volem aprofundir sobre la cooperativa, i ho volem fer amb un dels nostres comissionats, el Pau Fuentes, que actualment està assumint la presidència d’Encís. El Pau, que és advocat de professió, va ser monitor de l’Esplai Olivera Rodona, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans i integrant del Patronat de l’Escola Lliure El Sol.

Quan i com vas entrar a formar part d’Encís?

Quan era moni de l’esplai vaig participar en alguna assemblea de la cooperativa, en representació de l’Esplai Olivera Rodona, així que potser ja fa uns deu anys.

Però “entrar-hi”, més enllà de participar en les assembles, no va ser fins que l’any 2014 el Benet Cases, l’anterior president de la cooperativa, em va engrescar i em motivar a dedicar temps al projecte. Després d’algunes converses i alguns cafès, molts cafès, vaig decidir-me, així que vam començar un relleu progressiu. L’acompanyava a alguna reunió i participava en alguna trobada. Finalment, en l’Assemblea General del maig del 2015 em van escollir president del Consell Rector de la cooperativa. Aleshores és quan comença de veritat una aventura del tot inesperada, que no per intensa, interessant i engrescadora ha deixat de ser una mica dura i complicada en algun moment. Això sí, sempre amb il·lusió i amb la sensació d’estar molt ben acompanyat.

Quins canvis s’han produït en la cooperativa des que ets president del Consell Rector?

Les organitzacions es transformen contínuament i Encís no n’ha estat l’excepció. Cal tenir en compte que Encís és fruit d’una fusió de dues cooperatives, 6tell i Entorn. Per tant, els principals canvis que s’han produït s’emmarquen dins del procés de fusió i reorganització corresponents.

En tot cas, podríem dir que al llarg d’aquests dos anys, des del Consell Rector, l’Assemblea General i totes aquelles persones que participen en el dia a dia a Encís, hem intentat canviar i millorar en els següents aspectes:

En primer lloc, estem posant l’accent en la participació dels socis i sòcies. Crec que hem millorat i molt quant als aspectes formals i procedimentals, destinant-hi més recursos i més rigor. Des del Consell Rector i la Direcció, s’està fent un esforç perquè la informació que avui dia tenen els socis i sòcies sobre l’estat de la qüestió de la cooperativa sigui cada cop més fluïda, constant i de qualitat. Això ens ha de permetre millorar la participació, en quantitat i qualitat, dels nostres socis i sòcies.

En segon lloc, hem donat una volta a la gestió ordinària de la cooperativa, renovant totalment l’Equip de Direcció i aplicant un nou sistema de gestió que ens ha de permetre ser més eficients i més eficaços. Hem decidit “abraçar” els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció. Així mateix, ens ocupa i ens preocupa molt el benestar de totes i cadascuna de les persones que treballen i col·laboren amb nosaltres. Volem que treballar a Encís sigui genial, motivador i engrescador. Hem fet molt i ens queda molt per fer, però no ens aturarem i ho aconseguirem.

En tercer lloc, després d’un parell d’anys amb pèrdues econòmiques, hem aconseguit amb esforç i determinació revertir la situació i situar-nos, ja des de l’exercici 2016, en positiu. No ha estat un camí fàcil i encara tenim feina per fer, però hem millorat processos gràcies a la incorporació de bons professionals, assessorament extern i amb noves eines de gestió i de control econòmic i financer.

Vull afegir que el Consell Rector en el seu conjunt respon i és responsable. Al llarg d’aquests dos últims anys, sobretot durant els primers mesos de mandat, hem viscut a la cooperativa força tensions internes, que interpreto que eren fruit, bàsicament, tant de les diferències culturals arran de la fusió no culminada de l’any 2011 com de la reestructuració i el canvi de model de gestió. Com a Consell Rector segur que hem comés algun error, però estic convençut que en general, vistos els resultats, hem pres les decisions que ens tocava prendre i, per tant, n’estic satisfet i content.

Hem decidit abraçar els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció.

Quina és la teva tasca com a president de la cooperativa?

La meva principal tasca és coordinar el Consell Rector, que és l’òrgan de govern de la cooperativa. Convoco les reunions ordinàries i extraordinàries, les presideixo i vetllo perquè els objectius que ens anem marcant es vagin assolint. També em correspon presidir les assemblees generals, que són espais de participació en estat pur. Aquesta és potser una de les tasques més engrescadores i interessants.

D’altra banda, em coordino setmanalment amb la directora general d’Encís per garantir que la comunicació entre el Consell Rector i l’Equip de Direcció sigui constant i fluida.

Així mateix, amb altres companys i companyes del Consell Rector i de l’Equip de Direcció, represento la cooperativa davant d’altres organitzacions, institucions i administracions públiques on participem com a cooperativa, com en la Federació de Cooperatives, el Moviment Laic i Progressista i la Confederació.

És un càrrec voluntari, no retribuït, però l’experiència és molt interessant. Estic aprenent molt i tinc la gran sort d’estar envoltat de grans professionals, companys i companyes que fan que les coses siguin més senzilles, sobretot en els moments complicats.

Encís és i serà el que els esplais vulguin.

Com explicaries als esplais què els aporta Encís?

Els diria que els esplais són socis de la cooperativa i que, per tant, en part, Encís és i serà el que els esplais vulguin que sigui.

D’entrada, crec que hi ha moltes oportunitats educatives, tant pels esplais com per Encís, que podríem i que hem de treballar amb més intensitat. La col·laboració entre els esplais i els serveis que gestionem Encís, com les escoles bressol, els centres cívics, les llars d’avis, els projectes comunitaris…, és un repte i estic convençut que poden sortir projectes molt interessants!

El Consell de Consum ens ha de servir per poder canalitzar tot allò que els Esplais ens demanen o qüestionen en relació als serveis que els oferim i els gestionem. És per això que els animo a participar-hi amb il·lusió i ganes.

Més enllà d’oferir-los recursos, què poden trobar els esplais dins la cooperativa?

Encís és una eina de transformació social que els esplais tenen al seu abast. Els esplais poden participar (i els animo a fer-ho) en els debats interns de la cooperativa, en les jornades educatives que organitzem, i sobretot de manera activa en els projectes socials, educatius, culturals que des d’Encís gestionem als pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Poden sortir projectes molt interessants, només cal una mica d’imaginació i empenta. Estic desitjant que el Consell de Consum comenci a treballar-hi amb intensitat.

D’altra banda, els monitors i monitores d’Esplac, com tothom, poden participar i accedir a la borsa de treball d’Encís. Treballar a Encís pot ser una molt bona sortida professional per als educadors i educadores del moviment. Molts dels nostres professionals son monis o exmonis d’esplai, i estem contents i satisfets que així sigui.

Els esplais són socis de la cooperativa. En què els repercuteix això?

Ser soci de la cooperativa et permet participar amb dret a veu i dret a vot en les assemblees generals, presentar-se i ser escollits com a membres del Consell Rector i prendre part en totes aquelles comissions, consells i grups de treballs constituïts o que es vagin constituint. És a dir, et permet ser motor de canvi a la cooperativa, decidir cap a on ha d’anar i a què ens hem de dedicar.

També implica complir amb les normes internes de la cooperativa quant a la participació, consum mínim i relació entre socis, entre d’altres.

Quan es treballa en xarxa i en col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Què aporten els esplais a Encís?

Qualsevol aportació a la cooperativa per part dels esplais és i serà molt benvinguda. D’entrada, els esplais estan presents en bona part del territori català i nosaltres gestionem projectes educatius, culturals i socials en molts pobles i ciutats on els esplais també estan presents. Quan es produeix el treball en xarxa i de col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Ja fa molts anys que estem col·laborant i treballant amb Esplac, i la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista, en projectes transversals, i més que en vindran. Així mateix, ens alimentem sovint dels debats i reflexions que els esplais catalans produeixen constantment. Em refereixo, per exemple, en qüestions com el gènere, la diversitat, el decreixement, el relleu i la participació. Els esplais són un moviment d’associacionisme educatiu voluntari transformador que cal reconèixer com a referent en moltes de les qüestions educatives i pedagògiques, i a Encís, indubtablement, n’estem al cas.

Quins reptes et planteges a curt i llarg termini a Encís?

Doncs just ara estem començant a treballar el Pla Estratègic de la cooperativa per als propers anys, així que aviat obrirem un procés participatiu per tal que els socis i sòcies puguin decidir cap a on ha d’anar Encís. Ho decidirem col·lectivament.

Així, personalment, crec que hem d’acabar de culminar el procés de reorganització interna que fa mesos que treballem, per ser més eficients i eficaços i per permetre així que Encís esdevingui útil en els serveis que gestiona, satisfaci les expectatives dels seus socis i sòcies i, sobretot, esdevingui un molt bon lloc per treballar-hi.

paufuent2

Dídac Ferrer: “La solució la trobem connectant el que malbarata i el que li falta”

20.09.2017 |
20-setembre-2017

Autors: Ramon Sagalés (membre de l’Equip de Coordinació i de la comissió Reduint Petjada) i Alba Lafarga (integrant del Grup de Treball de Somesplai).

El diumenge 8 d’octubre se celebraran a Barcelona les IV Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Un dels ponents de la taula rodona que es realitzarà al matí és Dídac Ferrer, professor de la UPC expert en economia circular i comunitats col·laboratives. Hem parlat amb ell per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi lleugerament en la que serà la temàtica central de les jornades.

Read More

Fatiha El Mouali: “Cal cuidar i treballar la mirada per educar sense prejudicis”

09.03.2017 |
9-març-2017

Autor: Víctor Yustres

Muntatge: Blanca Terrado

Entrevistem a Granollers l’economista, tècnica d’acollida i activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) Fatiha El Mouali. Serà l’encarregada de fer la ponència de tancament de la 5a edició de l’Escola d’Esplac 2017 el 12 de març a Vic, sota el títol “Educar sense prejudicis”. En aquesta entrevista ens avança part de les seves reflexions sobre acollida, activisme, islamofòbia, gènere o educació.

Read More

Entrevista a Miki Rueda, comissionat d’Esplac al CNJC

23.12.2016 |
23-desembre-2016

Autora: Alba Lafarga, esplai Eixam (Rubí).

Esplac forma part de diverses plataformes de coordinació on hi té com a representants als comissionats i comissionades, persones vinculades a Esplac que treballen com a voluntàries enfortint la xarxa de l’associacionisme (en són exemple l’IFM-SEI, el CNJC, el TIAC, etc.). Avui coneixerem l’experiència de Miki Rueda Peradejordi, comissionat d’Esplac al CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya). Read More

Entrevista a Bet Bayó, EVS voluntària a l’IFM-SEI

15.11.2016 |

“L’IFM ofereix oportunitats per participar no només d’activitats com l’IFM Camp o seminaris de formació de monis, sinó que també permet participar de projectes que defineixen el discurs polític de l’entitat i creen recursos útils per treballar diversos temes a l’esplai”

Autors: Irene Asensio i Víctor Yustres.

La Bet Bayó és ex moni de l’esplai Boix (sector Barcelona), té 24 anys i actualment és membre del Casal de Joves Queix. Forma part, a més, de la comissió internacional d’Esplac. El seu interès per l’internacionalisme l’ha portat a participar en diverses formacions internacionals i ha representat a Esplac a través de la comissió en diferents projectes de l’IFM-SEI. Actualment inicia el seu voluntariat a l’oficina de l’Internatinal Falcon Movement a Brusel·les, que ha de durar tot el curs, temps que dedicarà a assistir la nova secretaria general, Carly Walker-Dawson, en els diferents projectes que hi ha engegats, especialment en el projecte On the MoveParlem amb ella per a que ens expliqui més sobre aquesta experiència que tot just comença:

Quant de temps fa que estàs vinculada a l’esplai i a Esplac?

A l’esplai una mica des que vaig néixer: les meves germanes hi anaven, i jo hi apareixia de tant en tant. Vaig començar a anar-hi regularment amb 6 anys i allà vaig seguir fins els 18, quan vaig passar a ser moni durant 4 anys. Al segon any de monitora vaig anar al meu primer seminari amb l’IFM-SEI: el Rainbow Resources. Es tractava d’una formació en recursos per treballar temes de gènere i sexualitat amb infants. Aquell any també vaig començar a anar a reunions del sector Barcelona. I així he continuat vinculada i participant a la comissió Internacional i al sector. Read More

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

30.05.2016 |

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More

Entrevista a Fermín Rodríguez

09.02.2016 |

“No podem treballar la participació amb adolescents sense apoderar-los i situar-los com a protagonistes”

Autor: Víctor Yustres Santiago

* Fermín Rodríguez és psicopedagog i Doctor en Educació i Societat. Fa la ponència d’obertura a l’Escola d’Esplac 2016: Aprenem participant, el proper 20-21 de febrer a Can Puig (Sant Salvador de Guardiola).

ENTREVISTA

1. Fa poc has presentat la teva tesi doctoral en què proposes una metodologia per treballar les competències participatives amb adolescents. Com detectes la necessitat de fer aquest treball?

Aquesta idea sorgeix perquè fa 25 anys que treballo des de les administracions i com a tècnic de participació juvenil a un ajuntament, i he observat que, des de fa anys, els programes de participació depenen de la voluntat política de les administracions i dels recursos econòmics. S’engeguen projectes que no acaben de tenir una finalitat concreta i no hi ha una visió estratègica massa clara, ni en l’àmbit local ni en el nacional. Hem abocat molts recursos perquè les generacions ja educades en democràcia treballin la participació activa i realment no tenim una generació participativa, sinó que veiem desafecció i manca de participació. Ens hauríem de preguntar què és allò que no estem fent bé.

Read More

Entrevista a Gino Ferri

27.01.2016 |

“A partir de la realitat de l’infant podem construir millor les nostres realitats educatives, les que siguin i més enllà de l’escola”

Autor: Esplais Catalans

Entrevistem Gino Ferri. És llicenciat en Ciències de l’Educació a la Universitat de Modena i Reggio Emilia, a Itàlia. Ha treballat com a mestre en les escoles infantils de Reggio Emilia i actualment és formador de mestres. L’educador italià fa la ponència de tancament a la pròxima Escola d’Esplac 2016: Aprenem participant, que es celebra el cap de setmana del 20 i 21 de febrer a Sant Salvador de Guardiola. Read More