Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

adolescents

Si no em beneficia a mi, passo

15.06.2016 |

Autora: Helena Roura, esplai Turons.

– Això no surt a l’examen, oi? –va preguntar ella, una noia adolescent de cabells llargs, rossos i llisos.

– Crec que no – li va respondre ell, un noi adolescent de cabells llargs, foscos i arrissats.

– Bah, aleshores suda.

13:45h. Fi de la classe d’Educació Física. “Estem molt cansats!”, deien. Tenien les hormones descontrolades, cridaven, es tocaven. Vam arribar nosaltres; ens veien molt joves per ser professors. Era l’última sessió del Visc, Convisc, Participo!, el projecte sobre participació juvenil que impulsa el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Participació. Juvenil. A mi no se m’acut una joventut sense participació (en qualsevol àmbit), però es veu que són necessaris aquest tipus de projecte perquè vivim en una societat que no promou ni el compromís, ni la responsabilitat, ni amb l’entorn ni amb els altres. Estem per altres coses. Read More

Entrevista a Fermín Rodríguez

09.02.2016 |

“No podem treballar la participació amb adolescents sense apoderar-los i situar-los com a protagonistes”

Autor: Víctor Yustres Santiago

* Fermín Rodríguez és psicopedagog i Doctor en Educació i Societat. Fa la ponència d’obertura a l’Escola d’Esplac 2016: Aprenem participant, el proper 20-21 de febrer a Can Puig (Sant Salvador de Guardiola).

ENTREVISTA

1. Fa poc has presentat la teva tesi doctoral en què proposes una metodologia per treballar les competències participatives amb adolescents. Com detectes la necessitat de fer aquest treball?

Aquesta idea sorgeix perquè fa 25 anys que treballo des de les administracions i com a tècnic de participació juvenil a un ajuntament, i he observat que, des de fa anys, els programes de participació depenen de la voluntat política de les administracions i dels recursos econòmics. S’engeguen projectes que no acaben de tenir una finalitat concreta i no hi ha una visió estratègica massa clara, ni en l’àmbit local ni en el nacional. Hem abocat molts recursos perquè les generacions ja educades en democràcia treballin la participació activa i realment no tenim una generació participativa, sinó que veiem desafecció i manca de participació. Ens hauríem de preguntar què és allò que no estem fent bé.

Read More

Creixement personal i col·lectiu amb adolescents a l’Esplai Guineueta

30.10.2015 |

Autor: David Solana i Marta Mayoral, monitor i dinamitzadora del Grup d’Adolescents de l’esplai Guineueta.

Els grups de joves són una peça clau per al relleu dins l’esplai, i cada esplai treballa amb aquest grup de maneres diferents!

Lesplai Guineueta, del sector Barcelona, d’acord amb el projecte educatiu i buscant  l’arrelament dels i les joves al barri i promovent el sentiment de pertinença a l’entitat i a l’associacionisme, utilitzem el GAG (Grup d’Adolescents Guineueta) com a espai de creixement personal i col·lectiu dels i les adolescents. Read More

“Together for Diversity”: internacionalisme i campaments

15.07.2013 | 1

Autora: Estel Buch

Els internacionalistes d’Esplac som aquest grup de motivats i motivades que pensem fermament que coneixent als altres ens coneixerem millor a nosaltres mateixos. Apostem per mirar cap enfora, per treballar en xarxa i per compartir experiències per tal d’entendre el nostre context quotidià i transformar-lo, tot desenvolupant una consciència de responsabilitat mundial compartida.

Els darrers anys hem vist com hi ha hagut un increment de la participació dels esplais en activitats internacionals. Sembla que els monitors, monitores i joves d’Esplac estan començant a trobar-li el gustet a mirar cap enfora, viure experiències interculturals, tornar a Catalunya i enriquir el seu treball a l’esplai i a la comissió. Això ens demostra que aquest grup de internacionalistes irreductibles potser no és tan petit com ens podriem imaginar. Read More

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

11.04.2013 |

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

Entrevista a Gemma Lienas

27.03.2013 | 1

Autores: Irene Torrecilla i Núria Iglesias

Gemma Lienas i Massot  (Barcelona, 1951) és l’escriptora de gran nombre de novel·les per a infants joves i adults. Entre elles les protagonitzades per la Carlota, un personatge que ens fa entendre l’adolescència des del punt de vista d’una noia alegre, inquieta i optimista. El diari lila de la CarlotaEl diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota tracten temes com el feminisme, la sexualitat i l’afectivitat, la violència, les drogues, la immigració i els drets humans. Dins del monogràfic sobre adolescents, hem volgut saber-ne una mica més sobre la Gemma Lienas i la seva Carlota, el personatge que encarna i ens acosta a aquesta etapa de la vida.

Com va començar el projecte dels llibres de la Carlota?

La Carlota va néixer en una novel·la anomenada Així és la vida, Carlota. Des d’allà va passar a una altra novel·la Ets galàctica, Carlota. I més tard, quan se’m va ocórrer la idea del diari lila, vaig pensar que ella podria explicar-la. Read More

La participació dels joves a l’esplai

26.03.2013 |

Autoría: monitors i monitores de l’esplai La Fera

Un dels grans reptes de l’esplai és cohesionar el grup de joves, vetllar perquè s’identifiquin amb el projecte i hi participin de manera continuada. Segurament el repte més complicat és aconseguir que els joves esperin amb il·lusió l’arribada del dissabte i cridin amb la boca ben gran que estan orgullosos de ser i participar a l’esplai, cosa que sovint no succeeix.

A l’Esplai la Fera entenem que perquè els joves atorguin significat a l’esplai, ells/es mateixos/es han d’esdevenir protagonistes del seu propi acte educatiu, crear el seu espai d’acord amb les seves inquietuds i interessos, i paral·lelament construir un marc de llibertat i autonomia on desenvolupar-se. A partir d’això, els monitors actuem com a guies, companys i consellers en el procés de construcció del seu espai de llibertat, gestionant la seva convivència a través del diàleg com a recurs pedagògic de referència. Read More

El treball educatiu amb adolescents a l’esplai

18.03.2013 |

Autor: Raimon Carreras

“Què passa amb els nois i noies joves de l’esplai?” Quantes vegades hem sentit aquesta frase entre monitors i monitores d’esplai? Així comença el llibre de la col·lecció l’Esmolet El treball educatiu amb adolescents i a aquesta pregunta intenta donar resposta.

L’adolescència és una etapa de grans canvis en tots els sentits, una autèntica revolució interna que transforma l’infant en adult. La família passa a jugar un nou paper, les amistats prenen més importància que mai i és amb aquestes, dins de “petits grups d’iguals”, on els nois i noies d’entre 12 i 18 anys, busquen punts de referència, noves idees, es formen una identitat i una imatge pròpies de si mateixes i en relació a l’entorn. Socialment se’ls reclama que ja no siguin infants però no se’ls dóna, encara, la categoria d’adults sense drets ni responsabilitats, cosa que fomenta un no sentir-se d’enlloc.
Read More