Autores: Irene Torrecilla i Núria Iglesias

Gemma Lienas i Massot  (Barcelona, 1951) és l’escriptora de gran nombre de novel·les per a infants joves i adults. Entre elles les protagonitzades per la Carlota, un personatge que ens fa entendre l’adolescència des del punt de vista d’una noia alegre, inquieta i optimista. El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota tracten temes com el feminisme, la sexualitat i l’afectivitat, la violència, les drogues, la immigració i els drets humans. Dins del monogràfic sobre adolescents, hem volgut saber-ne una mica més sobre la Gemma Lienas i la seva Carlota, el personatge que encarna i ens acosta a aquesta etapa de la vida.

Com va començar el projecte dels llibres de la Carlota?

La Carlota va néixer en una novel·la anomenada Així és la vida, Carlota. Des d’allà va passar a una altra novel·la Ets galàctica, Carlota. I més tard, quan se’m va ocórrer la idea del diari lila, vaig pensar que ella podria explicar-la.

Com va sorgir la idea de posar-se a la pell d’una adolescent per treballar inquietuds com el feminisme o el sexe?

Veia una manca d’informació entre gent jove sobre temes que els preocupaven com ara aquests.

Com he dit abans, crec que cobreix una necessitat entre els més joves. Molta gent adulta no parla d’aquests temes als joves pensant que, si no parles de drogues, violència de gènere, sexualitat o desigualtat entre homes i dones, els problemes simplement desapareixeran. I no és així. El desconeixement no soluciona res, és simple negació. Per tant, per a mi és important que els joves puguin satisfer la seva curiositat pels temes que els preocupen.

Sí, sens dubte.Què és el que més t’agrada d’ha ver creat la Carlota i les seves històries?

Que puguin obrir els ulls de la gent jove sobre temes com el feminisme, la violència de gènere i el respecte pels altres en general.

Com creus que veuen les adolescents que se’ls plantegin històries com les de la Carlota? La teva intenció és provocar la reflexió?

Sí, la meva intenció és que els i les adolescents es plantegin si el món en el que vivim és suficientment just i si no ho veuen així que pensin com poden moure’s per canviar-ho.