Pau Fuentes: “Tenim el repte d’intensificar la col·laboració entre els esplais i Encís”

23-octubre-2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

Encís és la cooperativa d’Esplais Catalans. Una cooperativa sense ànim de lucre que integra persones sòcies treballadores i de consum i que desenvolupa projectes adreçats a la ciutadania amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa on es garanteixin els drets i les oportunitats de les persones. La seva missió és millorar el desenvolupament de la comunitat assessorant, dissenyant i gestionant serveis i projectes socials, educatius i culturals sota criteris de qualitat, innovació i flexibilitat.

En aquesta entrevista, volem aprofundir sobre la cooperativa, i ho volem fer amb un dels nostres comissionats, el Pau Fuentes, que actualment està assumint la presidència d’Encís. El Pau, que és advocat de professió, va ser monitor de l’Esplai Olivera Rodona, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans i integrant del Patronat de l’Escola Lliure El Sol.

Quan i com vas entrar a formar part d’Encís?

Quan era moni de l’esplai vaig participar en alguna assemblea de la cooperativa, en representació de l’Esplai Olivera Rodona, així que potser ja fa uns deu anys.

Però “entrar-hi”, més enllà de participar en les assembles, no va ser fins que l’any 2014 el Benet Cases, l’anterior president de la cooperativa, em va engrescar i em motivar a dedicar temps al projecte. Després d’algunes converses i alguns cafès, molts cafès, vaig decidir-me, així que vam començar un relleu progressiu. L’acompanyava a alguna reunió i participava en alguna trobada. Finalment, en l’Assemblea General del maig del 2015 em van escollir president del Consell Rector de la cooperativa. Aleshores és quan comença de veritat una aventura del tot inesperada, que no per intensa, interessant i engrescadora ha deixat de ser una mica dura i complicada en algun moment. Això sí, sempre amb il·lusió i amb la sensació d’estar molt ben acompanyat.

Quins canvis s’han produït en la cooperativa des que ets president del Consell Rector?

Les organitzacions es transformen contínuament i Encís no n’ha estat l’excepció. Cal tenir en compte que Encís és fruit d’una fusió de dues cooperatives, 6tell i Entorn. Per tant, els principals canvis que s’han produït s’emmarquen dins del procés de fusió i reorganització corresponents.

En tot cas, podríem dir que al llarg d’aquests dos anys, des del Consell Rector, l’Assemblea General i totes aquelles persones que participen en el dia a dia a Encís, hem intentat canviar i millorar en els següents aspectes:

En primer lloc, estem posant l’accent en la participació dels socis i sòcies. Crec que hem millorat i molt quant als aspectes formals i procedimentals, destinant-hi més recursos i més rigor. Des del Consell Rector i la Direcció, s’està fent un esforç perquè la informació que avui dia tenen els socis i sòcies sobre l’estat de la qüestió de la cooperativa sigui cada cop més fluïda, constant i de qualitat. Això ens ha de permetre millorar la participació, en quantitat i qualitat, dels nostres socis i sòcies.

En segon lloc, hem donat una volta a la gestió ordinària de la cooperativa, renovant totalment l’Equip de Direcció i aplicant un nou sistema de gestió que ens ha de permetre ser més eficients i més eficaços. Hem decidit “abraçar” els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció. Així mateix, ens ocupa i ens preocupa molt el benestar de totes i cadascuna de les persones que treballen i col·laboren amb nosaltres. Volem que treballar a Encís sigui genial, motivador i engrescador. Hem fet molt i ens queda molt per fer, però no ens aturarem i ho aconseguirem.

En tercer lloc, després d’un parell d’anys amb pèrdues econòmiques, hem aconseguit amb esforç i determinació revertir la situació i situar-nos, ja des de l’exercici 2016, en positiu. No ha estat un camí fàcil i encara tenim feina per fer, però hem millorat processos gràcies a la incorporació de bons professionals, assessorament extern i amb noves eines de gestió i de control econòmic i financer.

Vull afegir que el Consell Rector en el seu conjunt respon i és responsable. Al llarg d’aquests dos últims anys, sobretot durant els primers mesos de mandat, hem viscut a la cooperativa força tensions internes, que interpreto que eren fruit, bàsicament, tant de les diferències culturals arran de la fusió no culminada de l’any 2011 com de la reestructuració i el canvi de model de gestió. Com a Consell Rector segur que hem comés algun error, però estic convençut que en general, vistos els resultats, hem pres les decisions que ens tocava prendre i, per tant, n’estic satisfet i content.

Hem decidit abraçar els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció.

Quina és la teva tasca com a president de la cooperativa?

La meva principal tasca és coordinar el Consell Rector, que és l’òrgan de govern de la cooperativa. Convoco les reunions ordinàries i extraordinàries, les presideixo i vetllo perquè els objectius que ens anem marcant es vagin assolint. També em correspon presidir les assemblees generals, que són espais de participació en estat pur. Aquesta és potser una de les tasques més engrescadores i interessants.

D’altra banda, em coordino setmanalment amb la directora general d’Encís per garantir que la comunicació entre el Consell Rector i l’Equip de Direcció sigui constant i fluida.

Així mateix, amb altres companys i companyes del Consell Rector i de l’Equip de Direcció, represento la cooperativa davant d’altres organitzacions, institucions i administracions públiques on participem com a cooperativa, com en la Federació de Cooperatives, el Moviment Laic i Progressista i la Confederació.

És un càrrec voluntari, no retribuït, però l’experiència és molt interessant. Estic aprenent molt i tinc la gran sort d’estar envoltat de grans professionals, companys i companyes que fan que les coses siguin més senzilles, sobretot en els moments complicats.

Encís és i serà el que els esplais vulguin.

Com explicaries als esplais què els aporta Encís?

Els diria que els esplais són socis de la cooperativa i que, per tant, en part, Encís és i serà el que els esplais vulguin que sigui.

D’entrada, crec que hi ha moltes oportunitats educatives, tant pels esplais com per Encís, que podríem i que hem de treballar amb més intensitat. La col·laboració entre els esplais i els serveis que gestionem Encís, com les escoles bressol, els centres cívics, les llars d’avis, els projectes comunitaris…, és un repte i estic convençut que poden sortir projectes molt interessants!

El Consell de Consum ens ha de servir per poder canalitzar tot allò que els Esplais ens demanen o qüestionen en relació als serveis que els oferim i els gestionem. És per això que els animo a participar-hi amb il·lusió i ganes.

Més enllà d’oferir-los recursos, què poden trobar els esplais dins la cooperativa?

Encís és una eina de transformació social que els esplais tenen al seu abast. Els esplais poden participar (i els animo a fer-ho) en els debats interns de la cooperativa, en les jornades educatives que organitzem, i sobretot de manera activa en els projectes socials, educatius, culturals que des d’Encís gestionem als pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Poden sortir projectes molt interessants, només cal una mica d’imaginació i empenta. Estic desitjant que el Consell de Consum comenci a treballar-hi amb intensitat.

D’altra banda, els monitors i monitores d’Esplac, com tothom, poden participar i accedir a la borsa de treball d’Encís. Treballar a Encís pot ser una molt bona sortida professional per als educadors i educadores del moviment. Molts dels nostres professionals son monis o exmonis d’esplai, i estem contents i satisfets que així sigui.

Els esplais són socis de la cooperativa. En què els repercuteix això?

Ser soci de la cooperativa et permet participar amb dret a veu i dret a vot en les assemblees generals, presentar-se i ser escollits com a membres del Consell Rector i prendre part en totes aquelles comissions, consells i grups de treballs constituïts o que es vagin constituint. És a dir, et permet ser motor de canvi a la cooperativa, decidir cap a on ha d’anar i a què ens hem de dedicar.

També implica complir amb les normes internes de la cooperativa quant a la participació, consum mínim i relació entre socis, entre d’altres.

Quan es treballa en xarxa i en col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Què aporten els esplais a Encís?

Qualsevol aportació a la cooperativa per part dels esplais és i serà molt benvinguda. D’entrada, els esplais estan presents en bona part del territori català i nosaltres gestionem projectes educatius, culturals i socials en molts pobles i ciutats on els esplais també estan presents. Quan es produeix el treball en xarxa i de col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Ja fa molts anys que estem col·laborant i treballant amb Esplac, i la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista, en projectes transversals, i més que en vindran. Així mateix, ens alimentem sovint dels debats i reflexions que els esplais catalans produeixen constantment. Em refereixo, per exemple, en qüestions com el gènere, la diversitat, el decreixement, el relleu i la participació. Els esplais són un moviment d’associacionisme educatiu voluntari transformador que cal reconèixer com a referent en moltes de les qüestions educatives i pedagògiques, i a Encís, indubtablement, n’estem al cas.

Quins reptes et planteges a curt i llarg termini a Encís?

Doncs just ara estem començant a treballar el Pla Estratègic de la cooperativa per als propers anys, així que aviat obrirem un procés participatiu per tal que els socis i sòcies puguin decidir cap a on ha d’anar Encís. Ho decidirem col·lectivament.

Així, personalment, crec que hem d’acabar de culminar el procés de reorganització interna que fa mesos que treballem, per ser més eficients i eficaços i per permetre així que Encís esdevingui útil en els serveis que gestiona, satisfaci les expectatives dels seus socis i sòcies i, sobretot, esdevingui un molt bon lloc per treballar-hi.

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More

Entrevista a Fermín Rodríguez

“No podem treballar la participació amb adolescents sense apoderar-los i situar-los com a protagonistes”

Autor: Víctor Yustres Santiago

* Fermín Rodríguez és psicopedagog i Doctor en Educació i Societat. Fa la ponència d’obertura a l’Escola d’Esplac 2016: Aprenem participant, el proper 20-21 de febrer a Can Puig (Sant Salvador de Guardiola).

ENTREVISTA

1. Fa poc has presentat la teva tesi doctoral en què proposes una metodologia per treballar les competències participatives amb adolescents. Com detectes la necessitat de fer aquest treball?

Aquesta idea sorgeix perquè fa 25 anys que treballo des de les administracions i com a tècnic de participació juvenil a un ajuntament, i he observat que, des de fa anys, els programes de participació depenen de la voluntat política de les administracions i dels recursos econòmics. S’engeguen projectes que no acaben de tenir una finalitat concreta i no hi ha una visió estratègica massa clara, ni en l’àmbit local ni en el nacional. Hem abocat molts recursos perquè les generacions ja educades en democràcia treballin la participació activa i realment no tenim una generació participativa, sinó que veiem desafecció i manca de participació. Ens hauríem de preguntar què és allò que no estem fent bé.

Read More

Entrevista a Gino Ferri

“A partir de la realitat de l’infant podem construir millor les nostres realitats educatives, les que siguin i més enllà de l’escola”

Autor: Esplais Catalans

Entrevistem Gino Ferri. És llicenciat en Ciències de l’Educació a la Universitat de Modena i Reggio Emilia, a Itàlia. Ha treballat com a mestre en les escoles infantils de Reggio Emilia i actualment és formador de mestres. L’educador italià fa la ponència de tancament a la pròxima Escola d’Esplac 2016: Aprenem participant, que es celebra el cap de setmana del 20 i 21 de febrer a Sant Salvador de Guardiola. Read More

Entrevista a Cecília Aranda (coordinadora a l’IFM Camp 2016)

“L’IFM Camp t’obre moltíssim, coneixes altres projectes i tornes més motivat per fer coses”

Autors: Roger Puig i Bruno de Fabriziis (Esplai SCV El Clot)

Cecília Aranda és monitora de l’esplai l’Eixam, de Rubí. Viu a Sant Cugat, té 20 anys i fa 4 que es monitora, es membre de la Comissió Internacional d’Esplac, estudía Educació Infantil i Ciències Polítiques, però no té cap intenció de ser consellera d’educació. Forma part del grup de treball que organitza l’IFM Camp 2016, el campament internacional que es celebrarà del 23 de juliol al 5 d’agost a Alemanya. Hi participaran unes 3.000 persones de diferents entitats juvenils d’Europa, Àsia, Àfrica i Sud-Amèrica. Entrevistem la Cecília per a què ens expliqui en què consisteix aquesta experiència. Podeu veure l’entrevista en vídeo o llegir la transcripció a sota. Read More

Entrevista a Edgar Iglesias, antropòleg i pedagog

“Totes les trajectòries i identitats són positives i necessàries per construir la convivència”

Autora: Mireia Martínez

Edgar Iglesias és llicenciat en Antropologia i Doctor en Pedagogia. Des de petit ha estat vinculat a l’educació en el lleure (dels 6 fins als 18 anys va ser membre de l’A.E.iG. Pinya de Rosa de Blanes), cosa que l’ha portat a treballar de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, alhora, a ser educador amb joves al Raval. Considera que treballar en l’àmbit acadèmic i d’intervenció directa li permet tenir una perspectiva real i actualitzada entre l’acció i reflexió. Ha fet una tesi doctoral sobre l’educació intercultural en l’educació en el lleure de base comunitària a Catalunya. Read More

Entrevista a Joan Turu

“Es pot reivindicar tot des del somriure”

Autora: Irene Torrecilla

Joan Turu és l’il·lustrador que ha canviat el paradigma de la reivindicació. Amb uns dibuixos dolços per bandera, sempre alça la veu contra allò que no li agrada: «la política no la fan només els partits». Nen de l’Esplai Ara Mateix de Sant Just Desvern, en el moment de l’entrevista estava a punt de tenir una filla amb la seva parella “perquè pare ho sóc des que sé que ha de néixer».

Què et va marcar més de l’esplai?
Una vegada ens van fer una activitat que era una gimcana. En arribar a una de les proves, els monis et deien que tu faries l’activitat que havia pensat el grup d’abans i que havies de pensar una activitat pel següent. Amb el grup vam decidir: «Que vagin despullats a la següent prova». I aleshores el monitor ens va dir que ja ho podíem fer nosaltres (riu). Aquell dia, en el trajecte d’anar despullat fins a la següent prova, crec que va ser quan vaig arribar a la maduresa.
Ara, fora bromes, de casa he après molt, però pel que fa a involucrar-te en allò que t’envolta… Això ho aprens a l’esplai. En canvi, a l’escola no recordo que ens expliquessin la importància de l’entorn, dels companys i companyes, de la natura… L’esplai et fa feliç. Read More

Entrevista al grup Xiula (autors de la cançó de l’Esplaiada 2015)

“La cançó Tenim veu va néixer canyera, viva, com un crit, un clam”

Autor: Víctor Yustres

1. Quina és la vostra relació amb l’esplai? Heu anat a un esplai o a un cau?

Hem tingut relació amb el lleure des de menuts. L’Adri i el Jan anàvem al Cau i el Rikki i el Marc a l’esplai, així que estem equilibrats. Ambdós espais han estat la nostra escola de vida i d’aquí hem après gran part dels valors que transmetem a l’espectacle. També hem après a gaudir cantant amb els altres, a agafar una guitarra i passar-nos hores i hores cantant i ballant, fent veus i rient. Read More

Entrevista a Anna Carpena

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More

Entrevista a Màrius Serra

Autora: Irene Torrecilla (@irenetorrecilla)

 “Criatura marina que viatja amb ambulància, de sis lletres”, ho endevineu?

Màrius Serra és l’home dels enigmes verbals. Filòleg, escriptor i verbívor, va tenir contacte amb el món associatiu de gran, tot i que li agrada molt veure com ha influït en la cultura catalana. De petit, a casa no hi havia llibres i sembla que això l’hagi marcat, perquè les parets del seu despatx estan tapades per prestatgeries plenes que arriben fins el sostre i amuntegats en caixes per tota l’habitació en té uns quants més. Creu que la cultura ha de ser “divertida, intensa i apassionada”.

Vas ser nen d’esplai?

Dec ser un dels pocs catalans de la meva generació que no ha anat a l’esplai. Jo era un nen molt de barri en el mal sentit del terme: no era d’una banda de delinqüents, però tenia amistats perilloses. Però també m’agradava molt llegir i la música, era una mica asocial. No hi vaig participar mai. Coneixia gent de l’esplai, però no m’hi veia gens.

Amb els anys hi vaig tenir contacte, però. La meva filla, que ara té 17 anys, sí que va anar una època al Picabufa. Read More