Autor: Albert Argudo, monitor de l’esplai Guaita’l i membre de l’Equip General del sector Maresme d’Esplais Catalans.

Si ara em posés a pensar sobre quin impacte ha tingut l’esplai a la meva vida, hauria d’anar uns quants anys enrere.

La meva aventura en aquest mundillo comença al 2001 quan un grup de joves d’Alella, descontents amb la societat i amb la voluntat d’una transformació social decideixen començar a organitzar-se i re-engeguen el projecte d’un espai de lleure educatiu al poble, l’Esplai Guaita’l.

A l’esplai m’ho passava bé fent jocs, gimcanes, tallers i excursions, però reconec que en un principi no hi anava de bones. Em portava malament, em barallava amb els companys i companyes (i germans) i els hi feia una mica la vida impossible a les meves monitores.

Però elles, en comptes de rendir-se, van posar-hi més empenta, més ganes i més temps, i mitjançant jocs i activitats aconseguien fer-me reflexionar sobre les coses que feia i la manera en la que actuava. Poc a poc vaig anar adonant-me que aquella actitud no em portaria enlloc, sinó que m’havia de basar en el respecte i la tolerància a l’hora d’actuar.

Ha anat passant el temps i ara sóc jo el monitor. I em trobo que no estic sol, que molta gent que com jo ha (o no) anat a l’esplai, continua creient en la necessitat i la importància de la nostra tasca (que no es confongui amb adoctrinament, la nostra tasca és donar als infants les eines necessàries per desenvolupar un esperit crític). Estic content de la persona en que m’he convertit, gràcies a les vivències viscudes a l’esplai amb els companys, les companyes, els monitors i les monitores.

Per això animo a les monitores i als monitors a seguir endavant amb tots aquests projectes (siguin esplais, caus, casals…), que a vegades el que fem pot no semblar tan important, però en el fons, podem arribar a ser punts d’inflexió a la vida de molts infants!