Irene Balaguer & Joan Francesc Pont: voluntariat assignatura obligatòria
Ja fa uns mesos la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat va anunciar que inclourà el voluntariat al pla de formació de l’Educació Secundària Obligatòria. En aquest Cara a cara li demanem la opinió sobre aquest fet a la Irene Balaguer i en Joan Franscec Pont. I tu què n’opines? Digues la teva als comentaris!
Autora: Irene Balaguer, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Des del meu punt de vista, la pregunta permet dues interpretacions: en una la meva resposta seria un no rotund i en l’altre seria un si, hi tant.
Si el que es planteja és que amb voluntariat es cobreixin els múltiples dèficits que la reducció de mestres i professors està generant el funcionament quotidià a l’escola o institut la resposta es clarament, NO. Un no que cal aclarir, perquè ni de lluny respon a una qüestió corporativa ni a una idea d’educació tancada o exclusiva, respon a la convicció, que en cap cas amb voluntariat, s’han de cobrir els dèficits que l’administració imposa a la realitat escolar.
Si per altra banda el que és pregunta és si els infants i joves, tenen dret a tenir responsabilitats tant a l’escola, instituts com a la societat, la resposta és un SI. Perquè, tota educació que es proposa fer possible l’exercici de la responsabilitat, de la solidaritat, de la col·laboració vers l’altre, ha de facilitar que aquesta pugui ser exercida, amb la llibertat i el compromís de tota persona lliurement compromesa amb el seu entorn.
Autor: Joan Francesc Pont, president de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
A la Gran Bretanya i als Estats Units resulta impensable ser admès a una de les grans universitats si el candidat no acredita que ha contribuït a la realització del que ells anomenen servei a la comunitat (community service). Òbviament es tracta de que s’hagi fet aquest servei de forma voluntària o com a part de la formació escolar, i no en substitució d’una condemna.
Una societat bona impregnada de lleialtat entre els ciutadans ha de fomentar, al meu parer, les dues projeccions de la fraternitat com a virtut pública: el compliment del deure de contribuir a la Hisenda Pública i el desplegament espontani d’activitats solidàries amb els més desvalguts. Aquestes dues “assignatures” han d’incorporar-se a l’Escola com a part de l’educació per a la ciutadania. D’entrada, per tant, em sembla positiva la idea de que el voluntariat es vertebri d’alguna forma amb el currículum escolar.
Submit a Comment