Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

transformació social

Bombolles que (et) transformen

11.01.2017 |

Autora: Maria Llimona i Cuscó, monitora de l’esplai Movi de Sarrià i EGS del sector Barcelona.

La decisió de fer el curs de directora va ser precipitada i poc meditada: era agost, era car… I a més, tornar a Viladrau, on dos anys enrere havia fet el curs de monis implicava moltes coses. Tornar suposava retrobar-me amb una bona pila d’emocions, que recordava precioses, però molt difoses. Un cop inscrita, vaig decidir no pensar-hi gaire, no volia crear-me expectatives, però a mesura que s’apropava el dia de marxar, una barreja de por, mandra i il·lusió –perquè en el fons sabia que, passés el que passés, aniria bé- creixia dins meu. Read More

No vull ser un ‘referent masculí’!

13.12.2016 |

Autor: Miquel Martorell Faus, esplai Turons.

Un any més, he assistit a les Jornades de Lleure i Feminismes, organitzades per Esplais Catalans, Casals de Joves i l’Escola Lliure el Sol. I un any més, n’he sortit amb més preguntes que respostes, cosa que ja m’agrada. Els tallers, les ponències i els debats que omplen l’agenda de les jornades són una sacsejada (absolutament necessària, diria jo) a les assumpcions que tenim al voltant del gènere. Però, com sempre, m’ha quedat un regust agredolç a la boca. Per una banda, m’il·lusiona constatar com des del lleure associatiu s’organitzen esdeveniments d’aquest tipus. Per l’altra, me n’adono que queda molt camí per recórrer, i que allò que crèiem superat torna sempre per fer-nos ensopegar una vegada i una altra. Read More

Parlem de dignitat

30.11.2016 |

Autora: Alba Lafarga, monitora de l’esplai Eixam.

*Reportatge escrit desprtés de la visita de l’autora al camp de refugiades de Heumensoord, a Nijmegen (Holanda), al desembre de 2015.

19 anys. Per la seva cara encara l’hagués fet més jove. El Mohammed era d’Alepo, la ciutat siriana més perillosa en aquests temps de guerra. Havia vingut tot sol deixant la família enrere. Els seus dos germans havien decidit quedar-se perquè estaven a l’últim any de la universitat i volien sortir de Síria amb un títol sota al braç. En Mohammed havia estat estudiant Tecnologies de la Informació (IT) però ho va deixar per venir a Holanda, esperant trobar una millor vida. Read More

Quin calendari fas servir a l’esplai per treballar els drets dels infants?

17.11.2016 |

Il·lustració: Adrià Nicolàs Aragó, monitor de l’esplai MIV de Vilafranca i EGS del sector Penedès–Garraf i Anoia.

 

Arrelar i continuar l’aventura

03.11.2016 |

Paraules d’un ex monitor d’esplai a famílies, infants i monitors i monitores que inicien un nou curs

Autor: Roger Puig, Esplai SCV–El Clot (Barcelona)

Permeteu-m’ho: compartiré amb vosaltres unes paraules. Probablement sigui una de les últimes vegades en què em pugui dirigir a vosaltres en aquest context. El temps s’acaba i les etapes, també. Ja hi ha mans que, suaument, prenen el timó d’aquest vaixell i em veig en cor, ara, d’anar destensant els braços i de donar pas, a poc a poc, amb tot el que això comporta. I d’això mateix us volia parlar. Espero fugir de l’èpica i no ser massa tediós. Comprendreu que no és pas feina fàcil condensar en poques paraules la conclusió que en trec de tota aquesta història. Read More

Cooperativitzant el lleure

20.10.2016 |

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons

Quan ens trobem a la plaça d’Osca, al barri de Sants de Barcelona, són gairebé les deu del vespre. L’Anna i la Mariona no es coneixen personalment. És per això que avui he decidit reunir-les. Per això i perquè m’expliquin la seva experiència com a membres d’una cooperativa de lleure. Des de fa pocs mesos, l’Anna i un grup de companyes han engegat la cooperativa l’Esguard, que dóna servei a una escola del barri de Les Corts, a Barcelona. Per la seva banda, i amb un projecte més consolidat, la Mariona forma part de l’Esberla, una cooperativa que treballa sobretot a la comarca del Maresme. Però de què va exactament això de les cooperatives de lleure? Read More

Saifores, la casa per estimar-nos

14.10.2016 |

Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades. Read More

Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai

06.10.2016 |

Autora: Sara Subirana, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac.

– Els ‘perroflautes’ aquests de l’esplai.
– Sí, aquests que van amb rastes i fumen tot el dia.
– Jo no portaré la meva filla a l’esplai perquè els monitors només juguen i toquen la guitarra.
– Quan veig aquests grupets de gent penso si faig bé de deixar el meu fill anar amb ells.

Malauradament, crec que qualsevol moni d’esplai pot sentir-se identificada amb alguna d’aquestes frases. Totes les he sentit a dir alguna vegada. I quan ho faig, la ràbia i la impotència s’apoderen de mi. Però llavors hi poso un nom: estereotips. Read More

Respirar la mort

29.09.2016 |

Autor: Roger Puig Lucas, soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot (Barcelona)

Aquest no és cap article científic, cal que ho admeti, es tant sols una reflexió fruit de l’experiència. Al monogràfic d’educació emocional de l’Escola Lliure el Sol parlàvem de la necessitat de canviar els ritmes socials. Sobretot a l’esplai, qüestionant el ritme socioeconòmic consumista i capitalista qué es reflecteix en totes les facetes de la nostra vida –com, per exemple, l’acadèmica o laboral o ambdues en alguns casos- amb els horaris atapeïts i massa densos, que afecten a la conciliació personal i familiar i ens empeny i obliga a voler exprèmer al màxim tots els espais de temps lliure amb la mentalitat de: “És divendres, he de petar-ho”. Read More

Si no em beneficia a mi, passo

15.06.2016 |

Autora: Helena Roura, esplai Turons.

– Això no surt a l’examen, oi? –va preguntar ella, una noia adolescent de cabells llargs, rossos i llisos.

– Crec que no – li va respondre ell, un noi adolescent de cabells llargs, foscos i arrissats.

– Bah, aleshores suda.

13:45h. Fi de la classe d’Educació Física. “Estem molt cansats!”, deien. Tenien les hormones descontrolades, cridaven, es tocaven. Vam arribar nosaltres; ens veien molt joves per ser professors. Era l’última sessió del Visc, Convisc, Participo!, el projecte sobre participació juvenil que impulsa el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Participació. Juvenil. A mi no se m’acut una joventut sense participació (en qualsevol àmbit), però es veu que són necessaris aquest tipus de projecte perquè vivim en una societat que no promou ni el compromís, ni la responsabilitat, ni amb l’entorn ni amb els altres. Estem per altres coses. Read More