16-març-2017

Autor: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans.

Els 365 dies a l’any són el Dia de la dona, dies per reivindicar la igualtat real entre gèneres i recordar que encara queda molt de camí per recórrer.

Encantades pels missatges del passat dia 8 de març i contentes de veure la preocupació generalitzada pel biaix de gènere actual, dimecres moltes vam pensar que la consciència col·lectiva havia fet un pas més i confiàvem que la reivindicació per acabar amb les desigualtats de gènere continuava la seva marxa imparable.

Lluny d’aquesta realitat, ens hem quedat esmaperdudes quan, només 24 hores després de l’onada de solidaritat compartida, la lluita feminista s’ha diluït com l’aigua de la pluja i ha tornat a restringir-se als reductes habituals. Nosaltres, però, ens mantenim fermes, lentes però constants.

Perquè avui també és el dia de recordar que les desigualtats entre homes i dones continuen latents en la societat actual i que mai és millor moment que ara per denunciar-ho i prendre consciència entre totes. Avui també és el dia de no oblidar que, en només dos mesos, setze dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles, en el pitjor inici d’any en aquest sentit de l’última dècada, i que una de cada quatre dones a Catalunya reconeix haver patit una agressió masclista greu al llarg de la seva vida. També és el dia de no ignorar que l’any passat, a Catalunya, va haver-hi 18.541 denúncies per violència masclista –50 denúncies al dia!–.

Avui és dia de tenir present que els homes continuen cobrant el 15% més que les dones per la mateixa feina –als Països Catalans la diferència va dels 4.800 als 7.000 euros l’any– i que les dones tenen el 72% dels contractes a temps parcial de l’Estat. És dia de plantejar-se per què actualment les dones continuen dedicant el doble de temps a les tasques domèstiques que els homes.

És dia d’aprendre que dels 1.500 carrers que hi ha a Barcelona amb nom de persona, només el 16% estan dedicats a dones. També és dia de ser conscients que de les cinquanta universitats que hi ha a tot l’Estat, només n’hi ha tres que tinguin com a rectora una dona.

També és dia de qüestionar-se per què a una dona se li pregunta si té pensat tenir fills quan li fan una entrevista de feina i fins a quin punt això influencia els criteris de selecció. És dia de no quedar-se en silenci davant la censura de certes xarxes socials als mugrons femenins per ser de dona i no als mugrons humans per ser mugrons. És dia de preocupar-se veient autobusos publicitaris que fan apologia de la transfòbia i coarten la llibertat dels infants de créixer lliures i amb independència del seu sexe biològic.

Avui també és el dia adequat per preguntar-se perquè la premsa parla dels crims masclistes dient que “una dona mor” i explica els assassinats comesos per dones al·ludint que “una dona mata”. És dia de plantejar-se on són les dones en l’espai d’opinió dels mitjans de comunicació i interrogar-se perquè no hi ha paritat respecte als homes i per què es fila tan prim en la vessant ideològica i no en el biaix de gènere.

Avui és un bon dia per trencar els esquemes d’aquelles que tendeixen a posar els utensilis per canviar els bebès en els lavabos considerats de dones i recordar-los que els homes també estan capacitats per fer aquestes tasques. De fet, és el dia idoni per recordar-los que una figura d’una persona amb faldilla no té per què representar una dona.

Sí, estimades persones, avui és el dia idoni per mantenir alçada la lluita per la igualtat de gènere. Avui, com ahir, com el 8 de març i com demà. Avui, com cada dia. Perquè el biaix de gènere no és present només un dia a l’any, sinó que les desigualtats reals i efectives entre homes i dones són persistents al llarg dels 365 dies de l’any i només serà amb perseverança que aconseguirem superar-les. Amb lluitar avui no n’hi ha prou. Nosaltres també lluitarem demà.