Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

transformació social

A l’esplai vivim experiències

09.12.2010 |

Article d’en Rafa Guillén, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, Esplac.

Cap lema és més important en la nostra campanya, però penso que n’hi ha un que cal deixar-lo ben clar i refermar en veu alta i clara: a l’esplai no s’expliquen creences, a l’esplai VIVIM experiències. Les vivim, les enriquim i les amplifiquem, com sempre hem fet, des de l’educació, des de la pedagogia activa i militant, des de les diverses maneres d’associar-nos i organitzar-nos, i des del lliure pensament.
Experiències de collita pròpia que ens han configurat tal com som, que conformen la marca ESPLAI, que ens defineixen i que ens han d’ajudar a dibuixar què volem ser i a on volem arribar. I estem ben tranquils i convençuts de què tot això ho fem i ho hem fet sempre desmarcant-nos de creences que desorienten, d’opcions dogmàtiques i d’explicacions i alternatives que prometen vana glòria.

Som hereus d’una llarga tradició vivencial de constant experimentació. Toca, ara i sempre, donar-li el reconeixement que es mereix i que ens mereixem. Deixem-nos de pseudohippysmes, ambigüitats o filosofies negadores de cultures i tradicions. Tenim una tradició que ve de lluny, de la qual en formem part de forma activa, així com de tot el que ens envolta, on ens movem i on participem, i ens n’hem de sentir orgullosos. Ho hem estat gestant i forjant durant dècades, sense deixar d’invertir esforços, temps i sacrificis.

¿O què han de ser sinó, tots aquests anys de bagatge educatiu vivencial de primer ordre i aquesta tasca constant i continua de voluntat transformadora de nosaltres mateixos i del nostre entorn? ¿Què n’hem de fer amb tot aquest patrimoni d’experiències acumulades? ¿De què ens ha de servir tot això sinó per permetre’ns veure-hi més enllà, esdevenir més valents i marcar-nos fites més ambicioses?

Ara que continuem creixent humanament i pedagògica, que ens obrim a noves oportunitats i nous horitzons territorials i discursius, que anem consolidant accions i projectes continuadors de la nostra tasca educativa i associacionista i que tenim tanta feina per fer, ara és el moment per parar-se un segon, obrir els ulls, omplir-se els pulmons i vindicar ben alt que som i ens sentim els protagonistes d’un bast i ric relleu d’un projecte educatiu de gran abast social, en un model d’esplai referent en el que creiem i en el que entre tots i totes volem continuar fent rodar.

Som activistes amb una missió clara en el dia a dia, d’una feina de formiga però decisiva i constant. Enginyers, al cap i a la fi, d’un futur expansiu que ens ha d’enfortir i que projecten tots i cadascun dels nostres esplais.

Octubre 2010. Primer dia d’esplai. Tot m’agrada.

09.11.2010 |

Article de Chiqui Subirana, ex-directora de l’Escola Lliure El Sol i sòcia d’Esplais Catalans, Esplac.

M’agrada veure més de 100 infants, un d’ells el meu fill Dario, arribant amb les seves famílies a la porta de l’esplai. Resten esperant que les monitores i els monitors obrin les portes. Estan a punt, un any més, per iniciar l’activitat setmanal on podran plasmar el seu projecte educatiu. Mentrestant, podem llegir a la paret d’entrada, frases com aquestes: “a l’esplai no s’aparquen infants”, “a l’esplai no expliquem creences, vivim experiències”, ”a l’esplai participem, a l’esplai decidim”, “a l’esplai donem llum verda als drets dels infants”.

M’agrada observar com les monitores i els monitors (tots ells i elles voluntàries) corren d’aquí cap allà, ultimant els detalls, perquè tot quadri en la inauguració d’aquest curs. Constato, a més, que a la inauguració l’han precedit moltes reunions, trucades, preparació de disfresses, repartiment de grups i responsabilitats, reunions amb les famílies, elaboració de la programació i segur que uns quants mals de cap resolts en equip.

I… continuo gaudint. Puc respirar l’ambient en el moment en què els infants van descobrint quins són els companys i companyes que, aquest any, compartiran amb ells aquesta experiència. I encara es viu més emoció, quan descobreixen quins entusiastes monitors i monitores, disfressats per l’ocasió, es faran responsables d’acompanyar a cada grup d’infants i joves.

Després faig un exercici d’imaginació tot pensant, com d’aquí uns anys, el meu fill m’explicarà el seu primer dia d’esplai. M’emociono.

El que passa després, dins d’aquelles parets i durant les activitats, entra dins de l’experiència que acumularan els infants i joves. Però m’atreveixo a aventurar una predicció: si aquests grups d’infants i joves, tenen la sort de gaudir d’aquesta experiència durant prou temps, la valoraran com una experiència única, percebran que els va canviar la manera de veure el seu entorn, de viure el temps lliure i d’entendre i assumir la seva responsabilitat social. I serà fàcil que, en alguna ocasió, en veure el seu tarannà de col·laboració, la seva preocupació i actitud davant d’allò que passa al seu barri, municipi, lloc de feina… algú els hi digui: “tu has estat en un esplai, oi?”. Puc predir també, que ho viuran com un elogi.

I el que és més important, sabran i podran explicar que tot això no hagués estat possible, si un grup de monitors i monitores no s’haguessin entestat en mantenir viu un projecte de ciutadania i compromís, que pretén cada dissabte, a cada reunió, durant les sortides de cap de setmana i mentre conviuen en les activitats d’estiu, deixar el món millor del que el van trobar.

Llavors… per què hem de dur als nostres fills i filles a l’esplai? Perquè no hi ha un altre lloc on viure i reviure tot això que he explicat. I, cordons! (expressió que copio de la meva “jefa” actual) perquè et tremola el cos d’emoció, per poder facilitar al teu fill, i ho espero poder fer també amb la meva filla, aquesta incomparable oportunitat.

Nota: per cert, en Dario, és membre de l’Esplai Agrupa. Aprofito l’avinentesa per agrair a tots els monitors i a totes les monitores haver facilitat “els ingredients” per confeccionar aquest redactat.

L’esplai no es compra!

22.10.2010 |

Ja tenim la primera col·laboració! L’escriu en Jordi Crisol, actual membre de l’equip de direcció d’Esplac i ex-monitor de l’esplai Xirusplai de Badalona.

L’esplai no es compra!

Ni amb diners ni amb espècies! I qui digui el contrari s’ha begut l’enteniment! L’esplai no el compra ningú, ni la casa gran del capitalisme. De la mà d’històrics dirigents, del que avui s’ha acabat transformant amb l’associacionisme educatiu, del qual en formen part els esplais, s’està evidenciant una capitalització de centres dedicats a l’educació des d’una vessant voluntària.

La nova i moderna assimilació de la conjunció prestació de serveis o educació de base comunitària, ha pervertit i està pervertint el valor que se li assigna a una tasca feta voluntàriament com la que fal els esplais. La substitució d’una feina no remunerada, com la que fa un monitor/a d’esplai o un cap d’agrupament per una de remunerada, influeix a qui l’acciona, i segurament no articula les seves accions des d’un posicionament ideològic i pedagògic precís i concret, que va associat en la majoria dels casos, a la idea de progrés i canvi.
No serà més enllà que des de posicions demagògiques que articularan el seu discurs, aquells que, em titllaran d’abolicionista del model socio-econòmic del lleure educatiu. Simplement el que cal és una separació i equiparació dels models al que realment són. Al Cèsar el que es del Cèsar. I avall que fa baixada
.
Els esplais associatius i voluntaris sortirem sempre amb avantatge ideològic, perquè sabem clarament d’on venim i quin camí cal agafar per arribar al nostre objectiu, encara que sovint l’entorn social no ens reconegui com cal la feina que fem. Als esplais associatius i voluntaris, en una gran majoria ens sentireu parlar de canvi, progrés, transformació social, de combatre l’immobilisme, amb un profund i potent discurs de crítica social. Participem en la mesura del que es possible al Pensa globalment, actua localment, donant les eines a petites persones perquè siguin grans persones.

La resta de models educatius socio-econòmics basats en la prestació d’un servei a canvi d’una quantitat econòmica, tenen la seva raó de ser i fan la feina que els pertoca, però fins ara han utilitzat etiquetes equivocades per fer creure el que no eren.

Aquí i ara; els 96 esplais que conformen l’associació Esplais Catalans (ESPLAC) volem trencar amb aquesta visió esbiaixada, informar al nostre entorn, als mitjans, als polítics i a la societat en general de què l’esplai ha estat sempre associatiu i voluntari i així volem que ho continuï sent.

Jordi Crisol
www.jordicrisol.com

En defensa de l’esplai: tot fet, tot per fer.

01.09.2010 |

Sovint, explicar com entenem nosaltres l’esplai sorprèn a la resta. Sorprèn perquè som joves, voluntaris i actius. Sorprèn perquè el reconeixement social i administratiu de la nostra tasca, a voltes no és el que voldríem. Som conscients que aconseguir aquesta fita no és gens fàcil. Primerament perquè hem de ser capaços d’explicar en poques i clares paraules que és i com entenem nosaltres l’esplai. I segon, perquè hem de saber transmetre pels canals adequats aquest missatge. Cal que quan els mitjans (públics o privats) posin sobre la taula l’educació en el lleure i els drets dels infants, els esplais d’Esplais Catalans siguin el marc i la font de referència.

Per aconseguir aquest reconeixement i donar a conèixer a la ciutadania quin és el nostre model d’esplai, tot està fet i alhora tot està per fer. Cal que seguim treballant com portem fent fins ara i, a més a més, cal que dissenyem una estratègia comunicativa eficaç i valenta. És per això que enguany hem iniciat una campanya, que, entre d’altres accions, comprèn el bloc que ara mateix esteu llegint.

Amb la campanya Hi ha moltes raons per venir a l’esplai. Tria la teva!, volem explicar quins són els trets més representatius i els valors que defensem dels esplais associats a Esplais Catalans: la laicitat, el voluntariat, l’internacionalisme, l’associacionisme, l’amistat i sobretot el nostre interès primordial en l’educació dels infants. Som esplais que creiem en les persones actives i compromeses i, que sense elles, el canvi cap a una societat justa i igualitària no és possible. Al contrari de la idea paternalista de què eduquem a la ciutadania del futur, Esplais Catalans pensem i podem demostrar que els infants són ciutadans actius i compromesos pel sol fet de participar de l’esplai. Perquè l’esplai és l’eina que els ajuda a participar i a decidir.

Durant el curs 2010-2011 volem que aquesta campanya s’estengui per tot arreu i esperem que els seus principals protagonistes, els esplais, ens la fem nostra i l’estenem allà on anem. Esperem que aquest bloc sigui un espai on poder compartir diferents visions del que és i el que ha de ser l’esplai avui, sobre experiències viscudes, sobre el paper de l’esplai a la societat i en l’educació, però sobretot un espai on defensar la tasca dels esplais.

Esperem que ens seguiu de prop i compartiu amb tots nosaltres les vostres visions. No ens perdeu de vista!