1 any de Som Esplai

Avui fa un any que engegava Som Esplai, coincidint amb el 31è aniversari d’Esplais Catalans. Així que avui la nostra alegria és doble! Perquè els 32 anys d’història d’Esplac ens confirmen que els esplais són una realitat viva i consolidada i perquè aquest primer any de Som Esplai demostra que el projecte continua. Que tenim ganes d’innovar i de seguir enfortint els esplais. Que volem obrir nous debats a l’entitat i que, per fer-ho, volem estar més oberts que mai a la ciutadania, treballant en xarxa i enriquint-nos de la participació de persones que, vinculades o no als esplais, tenen moltes coses a dir-nos. No volem seguir mirant-nos el melic (més del just i necessari) i volem compartir al màxim el nostre projecte. Read More

Presentació del nou Equip de Direcció i discurs final de la XXXII Assemblea General Ordinària

Autor: Raimon Carreras, President d’Esplais Catalans

Discurs final de Raimon Carreras presentant el nou Equip de Direcció d’Esplais Catalans a l’Assemblea General Ordinària, celebrada l’1 de desembre de 2013 a Horta (Barcelona). 

Ens presentem davant vostre el nou Equip de Direcció. Un equip amb moltes novetats. Segurament un equip més equilibrat que l’anterior, amb presència de 4 sectors geogràfics diferents i amb més equitat de gènere.

Em sembla que no m’equivocaré si parlo en nom d’aquest equip i us dic que estem amb ganes de posar-nos a treballar pels esplais i amb ganes de fer bé les coses. I de treballar per tal de visualitzar de cara enfora el projecte que duem a terme tots els monitors i monitores. Aquest any amb la Monifesta’t tenim una gran oportunitat. Read More

De llumins, llunes vermelles i campaments

Autor: Marc Royuela

“Ens veiem d’aquí un mes”. “Bon inici de vacances”. “Fins al Setembre”. Són les paraules que surten de boca de les monitores i monitors de l’Isard-Flor de Neu a la sortida del Punt7, l’espai del barri on, a falta d’un local propi, hem fet el tradicional berenar de comiat amb la corresponent mostra de fotos del curs. Som a 15 de juny, i l’esplai ha abaixat la persiana. Bé, seria més correcte afirmar que l’ha deixat a mig baixar, doncs si bé el curs es dóna per acabat, en un horitzó molt proper s’hi entreveuen uns campaments d’estiu que prometen, i això comporta, com molts ja sabeu, un bon volum de feina. Read More

Reunions d’esplai en gifs animats

Autora: Eva Sanahuja (@evasanahuja)

Les reunions dels equips de monis de l’esplai són part del dia a dia de la tasca dels monitors i monitores. S’hi generen debats, plujes d’idees, nous projectes, discussions, riures, badalls, acords, manifestos, activitats d’esplai, valoracions… Els responsables hi dediquen grans esforços per dinamitzar-les: es fan torns de paraules, hi posem moderadores, votem… però malgrat tot fem converses paral·leles, ens ho passem bomba i ens avorrim com a ostres. I sempre, sempre, s’allarguen i acaben a les tantes, però després ens hi quedem 2 hores més xerrant dels mateixos temes. Read More

La guitarra d’esplai

Autora: Eva Sanahuja

La guitarra no és del tot un objecte passat de moda a l’esplai… Si bé el seu ús ha decaigut a favor dels ipods, equips de música i ukeleles (ai els Manel, quin mal han fet!), la guitarra aguanta el tipus en campaments, (una mica menys) en colònies i altres activitats esplaieres.

Així doncs, parlem amb la guitarra del seu pas per l’esplai, i com no podria ser d’una altra manera, de música.

Com és ser una guitarra d’esplai?

Ser guitarra d’esplai és ser… (interpreta unes notes melancòliques per donar dramatisme a la resposta) una guitarra desafinada el 75% de l’any, que pateix cops, que viu aixafada en una sala de material, amb algun forat tapat alguna enganxina del Cobi o similar, dibuixada amb retolador, tocada per mil mans… Read More

Hi ha vida després de l’esplai?

Autora: Georgina Gonzàlez

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

Viure i conviure. Història de l’esplai a Alella

Autora: Gemma Ustrell Ibarz

S’il·luminen els ulls de l’Anna quan desembolica una carpeta plena de papers mecanografiats i de dibuixos infantils. S’obre la seva capsa dels records de fa 40 anys i amb generositat i orgull comparteix el que va ser l’inici de l’educació en el lleure a Alella. Al costat, la mirada de complicitat de la Rosa, que recorda com si fos avui les experiències viscudes en el que probablement van ser uns dels millors anys de la seva vida. Reconeixen que va ser una època de molta feina, de reunions fins les tantes programant activitats, però també d’una gran recompensa. Els nens i les nenes gaudien de les tardes d’esplai però no hi ha dubte que les monitores ho feien tant o més. Read More

L’esplai com a punt d’inflexió

Autor: Albert Argudo, monitor de l’esplai Guaita’l i membre de l’Equip General del sector Maresme d’Esplais Catalans.

Si ara em posés a pensar sobre quin impacte ha tingut l’esplai a la meva vida, hauria d’anar uns quants anys enrere.

La meva aventura en aquest mundillo comença al 2001 quan un grup de joves d’Alella, descontents amb la societat i amb la voluntat d’una transformació social decideixen començar a organitzar-se i re-engeguen el projecte d’un espai de lleure educatiu al poble, l’Esplai Guaita’l.

A l’esplai m’ho passava bé fent jocs, gimcanes, tallers i excursions, però reconec que en un principi no hi anava de bones. Em portava malament, em barallava amb els companys i companyes (i germans) i els hi feia una mica la vida impossible a les meves monitores. Read More

Amb energia!

En el bloc d’en Martí, un jove de l’esplai Garbí, hem trobat una completíssima crònica de la seva vivència a l’Esplaiada. Si algú dubtava de si els joves s’ho passarien bé, que no es perdi aquest post.

Amb energia!

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ripoll l’Esplaiada, la Trobada General d’Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L’Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d’un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d’altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l’esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l’Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc… Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d’arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l’esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l’enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d’esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d’unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Ja diumenge vam acabar d’omplir-nos al cent per cent de l’energia de l’esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d’un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d’Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l’Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m’ha servit per conèixer gent nova d’arreu, per recordar per què segueixo a l’esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d’esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S’ha de felicitar a la gent d’Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d’aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l’energia de l’esplai a mil us deixo fins el següent escrit!