Autor: Raimon Carreras, President d’Esplais Catalans

Discurs final de Raimon Carreras presentant el nou Equip de Direcció d’Esplais Catalans a l’Assemblea General Ordinària, celebrada l’1 de desembre de 2013 a Horta (Barcelona). 

Ens presentem davant vostre el nou Equip de Direcció. Un equip amb moltes novetats. Segurament un equip més equilibrat que l’anterior, amb presència de 4 sectors geogràfics diferents i amb més equitat de gènere.

Em sembla que no m’equivocaré si parlo en nom d’aquest equip i us dic que estem amb ganes de posar-nos a treballar pels esplais i amb ganes de fer bé les coses. I de treballar per tal de visualitzar de cara enfora el projecte que duem a terme tots els monitors i monitores. Aquest any amb la Monifesta’t tenim una gran oportunitat.

Som conscients que l’entitat creix però amb recursos limitats la qual cosa ens suposa un repte important. Però com sabeu no només hi ha l’Equip de Direcció treballant per aquest projecte. Per sort cada vegada som més gent que voluntàriament dedica hores i esforços a Esplais Catalans. Que aquest projecte que tenim entre mans funcioni depèn de moltíssimes persones a les quals cal reconèixer, agrair i poder posar cara!

I abans de finalitzar aquesta Assemblea m’agradaria compartir algunes idees…

A l’esplai eduquem. Esplais Catalans existeix per donar suport als esplais i fer créixer el seu projecte. Resoldre les qüestions del dia a dia, però també per reforçar i evidenciar totes les seves potencialitats que en són moltes! Per això per fer créixer el projecte necessitarem el suport institucional i treball en xarxa tant intern com extern.

De cara endins, és compartit amb força gent que Esplac ha canviat molt en els últims anys. Ha crescut en nombre d’esplais, de monitors i monitores, d’infants, de persones voluntàries que hi treballem, i en projecte. No és fàcil tirar endavant tot el que ens estem proposant. Però una cosa està clara: la feina que fem tindrà sentit pels esplais i serem capaces de fer-nos sentir a fora si partim d’un projecte en comú. Un projecte que no és cap altra que el que construïu els esplais en els sectors i que acabem de reafirmar en aquesta assemblea que ara clou. I cal ser conscients que en aquest projecte comú hi som moltes persones implicades treballant-hi des de diferents espais i graus d’implicació. Per això cal que partim de la confiança mútua en el dia a dia i en entendre que totes i cadascuna de les peces d’aquest gran engranatge cal que funcionin i se les deixi funcionar.

I tenim la oportunitat i, jo diria, la obligació de ser exemple i referents a l’hora de portar el dia a dia d’Esplais Catalans. I això és a tots nivells (esplais, sectors, equips generals de sector, comissions i equip de direcció). Això passa per garantir processos i espais de participació real i compromesa, assumir les responsabilitats que ens pertoca i tot el que això comporta, transparència a tots nivells, i gestió responsable basada amb els valors transformadors de l’Esplai.

I de cara enfora, ho dèiem al pla de treball: aquest any hem de posar on toca l’esplai (i no qualsevol esplai, no!) L’esplai laic, progressista, associatiu, amb monitors i monitores voluntàries que dediquen el seu temps lliure a infants i joves.

Són temps convulsos, i no és per la crisi. Ho repeteixo, no és per la crisi. És el carrer que l’estem perdent. Son els locals que són precaris. Són els espais públics que cada dia ho son menys i les ordenances de civisme poc ajuden. són els drets de les persones que perdem cada dia més. Els drets dels infants a no haver de patir desigualtat i solucionar-la amb la caritat.

A l’esplai eduquem en valors, construïm contextos en els quals aprenem fent a partir de l’experiència i som escola d’una ciutadania lliure, activa i compromesa. I no ens podem quedar aquí. Cal fer més visible la nostra aportació a la societat, cal reivindicar el nostre paper com agent educatiu. Per tant no ens podem quedar de braços plegats al que està passant al nostre entorn. Cal que diguem ben alt i ben fort que cal aturar l’ascens de l’extrema dreta, que no acatarem una llei d’educació que contradiu tot el nostre projecte educatiu, cal que diguem no a la proposta de llei de seguretat ciutadana que és de tot menys de seguretat ciutadana. Però aquests exemples són els fàcils no?, cal que també siguem presents a la vida dels nostre barris, pobles i ciutats perquè som gent compromesa i és una pena que no se’ns tingui en compte. A més a més tenim un projecte de societat compartit per altres entitats i col·lectius. I és que a l’esplai, i ho sabem les que hem tingut la sort d’anar-hi (què us he d’explicar!), s’aprenen un munt coses. Però sobretot s’aprèn a pensar en els altres. I això fa falta, així que els esplais som necessaris, molt necessaris!