Manifest 25-N: Dia Internacional contra la Violència vers les Dones

25-novembre-2017

Autoria: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans.

Avui, dissabte 25 de novembre de 2017, no és un dia feliç. És un dia trist. És un dia per recordar i per alçar la veu. Un dia per recordar totes i cadascuna de les dones que han patit la brutalitat del patriarcat i que han estat discriminades, insultades, agredides o assassinades únicament per la seva condició de dones. És un dia per alçar la veu en contra d’aquestes actituds injustificables i per visibilitzar un problema de fons massa seriós per deixar-lo de banda. I no pararem fins a eradicar-lo. No pararem fins que deixi de caldre el Dia Internacional contra la Violència vers les Dones.

D’entrada, hem de ser conscients que les dones víctimes de la més cruel violència masclista no moren, les assassinen. Assassinen. Les maten amb premeditació i traïdoria. I punt. Però, de la mateixa manera, hem de tenir present que la mort no és l’única violència masclista que existeix, ni de bon tros. Hi ha tantes formes… Agressions físiques i verbals, en públic i en l’àmbit privat: tot és masclisme.

Fer pagar menys a les noies per entrar a la discoteca, utilitzant-les com a mercaderia, és masclisme; comentar només la roba de les dones, presentar dones que freguen i homes que les ajuden per anunciar productes de neteja, fer acudits dient que les dones no condueixen bé…, també és masclisme. Posar el canviador per a bebès al lavabo de dones i hipersexualitzar el cos femení com a reclam per a grans marques també és masclisme. Afirmacions com “somriu, que estàs molt seriosa”, “així no es comporta una senyoreta” i “deixa’ls, parlen coses d’homes” també és masclisme. Totes aquestes situacions reforcen la discriminació cap a la dona i no contribueixen, en cap cas, a avançar cap a la igualtat real entre homes i dones. I, alhora, invisibilitzar aquest micromasclisme (a vegades no tant micro) també és, en la seva arrel, masclisme. I és preocupant.

Com també és preocupant que a Catalunya s’hagin efectuat des de principi d’any 6.740 trucades al telèfon 016 en atenció a víctimes de maltractaments per violència de gènere: 22 trucades al dia. Al dia. Gairebé una trucada cada hora. Per maltractament masclista. I l’any passat va haver-hi 19.546 denúncies per violència de gènere, 53 al dia, dues cada hora. I es van assassinar sis dones, en mans de les seves parelles o exparelles. Un panorama desolador. I unes dades que no registren la resta d’escenaris on es produeixen discriminacions i opressions a les dones. Quant camí queda per recórrer…

I una part d’aquest camí que ha de portar les societats contemporànies, dites “civilitzades”, a posar fi a aquesta violència brutal, inhumana i cruel, s’ha de fer des de baix, des de la infància, a través del treball amb els més petits. És a través de l’educació que canviarem la mentalitat de la societat i aconseguirem que el masclisme i la violència que a vegades en deriva desapareguin. I per això, els esplais, des del lleure educatiu, som una peça fonamental de l’engranatge que treballa a favor de la igualtat i el respecte. Si ho som, és per contribuir a no normalitzar situacions de discriminació, eradicar les actituds irrespectuoses i evitar perpetrar els rols de dominació. La violència masclista es combat des de l’educació. I als esplais exclamem amb convenciment: ni una menys!

Avui, dissabte 25 de novembre de 2017, és un dia trist. Per a totes.

Articles i espais d’interès

• feministailustrada.com
• interior.gencat.cat
• ara.cat/societat
• ara.cat/societat/Eurobarometre
• vix.com

De l’espectacle a la pedagogia

13-novembre-2017

Autor: Pau Peralta, ex-monitor de l’Esplai Turons i ex-EGS del Sector Barcelona

L’estrafolari David Lynch, director de pel·lícules com Mulholland Drive o L’home elefant, afirma: “L’art no canvia res, l’art et canvia a tu!” Vet aquí la cita ideal per comença aquest article.

En el món del lleure les persones són el motor del canvi. I el marc del lliurepensament ens dóna, com a educadores, la possibilitat de crear i utilitzar les eines per generar aquest canvi, per treballar les dimensions de la societat en què vivim des d’un angle diferent. En aquesta línia, sovint recorrem a eines audiovisuals per omplir els nostres dissabtes amb diferents continguts –fantasia, crítica social, humor…- i així seguir amb la tasca educativa que fem. Però amb quina finalitat? Quin tractament en fem després? Quina relació establim entre el cinema i el lleure? És tot pur entreteniment?

El cinema com a eina educativa
El potencial pedagògic del cinema està sovint lleugerament amagat. Una pel·lícula pot no donar-nos exactament el que buscàvem i, en conseqüència, hem d’intentar abstraure una idea, un cas pràctic, i portar-lo al nostre marc de realitat. Eines com el test de Bechdel ens acosten a allò que busquem i restringeix l’inabastable espectre de les pel·lícules, els curts, les sèries i els documentals que poblen les pantalles avui dia. Aturar-nos un segon a reflexionar què triem per als nostres infants marcarà la diferència entre passar l’estona o seguir complementant i ampliant. I és que de ben segur que trobarem de tot: des d’autors compromesos amb la societat que utilitzen el seu talent per fer-ne una crítica fins a d’altres que ens oferiran entreteniment sense filtres i que potser no acabaran d’encaixar amb els valors que pretenem transmetre.

En el que sí estarem d’acord, probablement, és que tot és creixement. I que veure un film que aparentment no ens aporta res, ja ens està aportant alguna cosa. O que segurament sabrem trobar la manera de donar-li la volta i criticar-lo constructivament fent una anàlisi de realitat. D’aquesta manera, per exemple, una pel·lícula com The Stepford Wives (Les dones perfectes), la qual ens transporta a un barri d’alt poder adquisitiu on el col·lectiu de veïns ha implantat un xip a les seves dones que les fa ser les seves esclaves, ens pot servir per fer una reflexió profunda sobre els rols de gènere dominants i fer un treball de casos en el nostre entorn més proper. En resum, mostrar que no tot el que ens ofereixen a través de la pantalla ha de coincidir amb la nostra manera de pensar, pot ser ja un aprenentatge valuós per als nostres infants, així com un bon punt de partida de la nostra tasca educativa a l’esplai.

Acostumem-nos, doncs, a ser més conscients del que ens entra pels ulls i coherents amb el discurs que n’extraiem. Així potser trobarem altres vies pedagògiques molt potents on intervenir. D’aquesta manera comença la segona part d’aquest article, on oferim algunes recomanacions i presentem un petit projecte sobre el tema.

Freedom Writers
Un film interessant per treballar l’educació emocional de joves i grans és Freedom Writers (Diaris del carrer). Tracta d’una professora nouvinguda en un institut fortament marcat per la violència entre bandes. La professora s’haurà d’enfrontar a la seva classe dia a dia per tal de donar-los un futur millor. Mica en mica anirà guanyant la seva confiança i els farà escriure en un diari com se senten, i així aniran recopilant les seves històries. D’aquesta pel·lícula en podem extreure, per exemple, certes tècniques d’educació emocional: des de la importància d’associar un espai al treball emocional que fem (com l’aula, en la pel·lícula), al fet de trobar espai i temps per dedicar-se a un mateix, a cuidar-se i a mirar-se per dins, i a plasmar-ho després en un paper. Meditar per prendre consciència.

Little Miss Sunshine
Una altra pel·lícula recomanable és Little Miss Sunshine, un clàssic entre els clàssics del cinema a l’esplai. Tracta d’una família desestructurada que s’uneix perquè l’Olive, la petita de la família, pugui complir el seu somni: guanyar un concurs de bellesa. La pel·lícula aborda temes com les relacions familiars gràcies a la diversitat de personatges que ofereix: l’avi és drogoaddicte, el tiet s’ha intentat suïcidar i el germà fa vot de silenci per tal que el deixin entrar a l’exèrcit…. També es poden veure traces de cànons de bellesa i rols de gènere, però el que pesa més és la gestió del fracàs que es pot veure a través del personatge del pare. El pare, un “fracassat”, treballa fent xerrades sobre èxit i no s’adona que ell no ha triomfat a la vida tant com li agradaria. Sempre amb la màscara posada, dóna consells a tota la família sobre com triomfar, quan ni ell mateix coneix el significat de la paraula ni és capaç d’entendre la diversitat de camins que la resta volen seguir. En resum, una pel·lícula molt completa i per a totes les edats!

Kynodontas
Per acabar, Kynodontas (Ullal) és una altra pel·lícula útil per agafar idees. Aquest cop una família grega decideix educar els seus fills sense que puguin rebre cap influència del món que els envolta. D’aquesta manera, els fills tenen prohibit sortir de casa i reben les formacions i els coneixements que els seus pares creuen adequats: per exemple, que els gats són criatures assassines, que els avions cauen del cel o que el mar és un tipus de cadira folrada. Si l’analitzem a fons podrem discutir sobre tots els tipus d’educació, sobre el problema que pot sorgir quan dos educadors es contradiuen davant els infants o sobre el fet d’aprofitar a fons les oportunitats educatives quan aquestes apareixen.

Havent acabat amb les recomanacions, presentem amb moltes ganes “Cinèfilsdelleure”, un petit projecte sorgit de dos apassionats del cinema i monitors de l’esplai Turons de Barcelona (el Pau i el Dani) que té l’objectiu de donar eines audiovisuals per complementar la tasca d’educació en el lleure que realitzem als esplais.

Bàsicament, a través d’un compte d’Instagram (cinefilsdelleure), fem recomanacions de pel·lícules, curtmetratges, documentals, sèries… que poden aportar idees aplicables al món del lleure, tant en el treball amb infants com en el creixement personal de l’educadora. A Cinèfilsdelleure no som experts en la matèria, som simplement dues persones motivades, amb ganes de pensar i de fer pensar, de complementar i que ens complementin, d’ampliar horitzons. És per això que també animem a donar l’opinió, a ser criticats, a que si teniu una idea la tireu endavant sense por, ja que ens trobem en el millor àmbit per fer-ho!

Menys etiquetes i més històries

28-març-2017

Escrit per Sergi de la Cruz, esplai Sarau (Sant Cugat), i Clara Bricullé, esplai MIV (Vilafranca del Penedès).

Les expectatives que genera l’Escola d’Esplac sempre són incertes. Amb l’ambiciós títol “Som inclusives, som diverses”, sense saber-ho ens embarcàvem a una aventura a Vic que ens faria preguntar-nos a cadascú i cadascuna de nosaltres què  pensem, com actuem i què se’ns remou per dins quan parlem de diversitat.

Amb el llistó ben alt, el cap de setmana més formatiu de l’any va començar amb una afirmació rotunda que ens canviaria les cares: els esplais, en general, som molt poc diversos i representatius de la societat. Sent conscients d’aquesta realitat, però, només podem fer una cosa: actuar. L’honestedat de la primera xerrada -a càrrec de l’antropòleg i educador Edgar Iglesias-, sens dubte, ens va captivar a totes i tots, però gràcies a l’experiència del ponent en el món del lleure ens vam emportar un missatge molt rellevant en contrapartida al punt anterior: els esplais tenim l’enorme capacitat d’incidir sobre els infants i joves de classe mitja, que són els que sovint perpetuen els prejudicis cap als col·lectius que els són més aliens. Read More

Recuperem els cançoners!

1-MARÇ-2017

Autor: Airald Mallafré Ollé, monitor de l’esplai L’Agrupa (Molins).

Qui no recorda amb tendresa quan de petits, en un moment qualsevol dels campaments o colònies, els monitors agafaven la guitarra i, asseguts tots i totes en rotllana amb el cançoner en mà, cantàvem i apreníem tota mena de cançons? Des de Vella Xiruca i cançons populars o de bona nit, a d’altres de més modernes. I inclús segur que alguns recorden encara la lletra d’aquelles cançons que versionàvem amb les anècdotes que havíem viscut amb l’esplai aquella magnífica setmana d’estiu i que cantàvem a unes famílies impacients a les escales de l’estació de tren. Read More

Children of the World: un cap d’any internacionalista

Autora: Alícia Aranda, esplai Eixam (voluntària i participant en el training course Children the World organitzat per Esplac, amb col·laboració amb l’Escola Lliure El Sol).

Dia 28 de desembre: arriben els participants del training course. Vinga va, enrecorda’t dels noms, mira si arriben, prepara l’habitació, les claus… Qui era vegetarià? Ah sí, i hi ha una intolerant a la lactosa. Plena de nervis per conèixer als altres participants. Seran simpàtics? Potser voldran dormir al arribar… I a qui compto pel sopar? Érem 20? Ai no 21! Els participants comencen a arribar, l’alberg a omplir-se de vida. Tot a punt per començar! Read More

Bombolles que (et) transformen

Autora: Maria Llimona i Cuscó, monitora de l’esplai Movi de Sarrià i EGS del sector Barcelona.

La decisió de fer el curs de directora va ser precipitada i poc meditada: era agost, era car… I a més, tornar a Viladrau, on dos anys enrere havia fet el curs de monis implicava moltes coses. Tornar suposava retrobar-me amb una bona pila d’emocions, que recordava precioses, però molt difoses. Un cop inscrita, vaig decidir no pensar-hi gaire, no volia crear-me expectatives, però a mesura que s’apropava el dia de marxar, una barreja de por, mandra i il·lusió –perquè en el fons sabia que, passés el que passés, aniria bé- creixia dins meu. Read More

A Sants-Montjuïc, conreem educació

Autor: Martí Odriozola, monitor de l’Esplai Turons.

Era el seu dia i ho fèiem en la seva defensa, hi érem tots i ens volíem conèixer, conservàvem il·lusió i teníem barris i infants. La recepta hi era, les ganes també i vam decidir donar-li forma. Parlo del SembraLleure, una activitat organitzada per la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc (ECSM), que es va desenvolupar el dissabte 19 de novembre per commemorar el Dia Internacional dels Drets dels Infants, i en la qual participen 3 esplais d’Esplac d’aquest barri: Turons, Espurna i La Lluna. Read More

Arrelar i continuar l’aventura

Paraules d’un ex monitor d’esplai a famílies, infants i monitors i monitores que inicien un nou curs

Autor: Roger Puig, Esplai SCV–El Clot (Barcelona)

Permeteu-m’ho: compartiré amb vosaltres unes paraules. Probablement sigui una de les últimes vegades en què em pugui dirigir a vosaltres en aquest context. El temps s’acaba i les etapes, també. Ja hi ha mans que, suaument, prenen el timó d’aquest vaixell i em veig en cor, ara, d’anar destensant els braços i de donar pas, a poc a poc, amb tot el que això comporta. I d’això mateix us volia parlar. Espero fugir de l’èpica i no ser massa tediós. Comprendreu que no és pas feina fàcil condensar en poques paraules la conclusió que en trec de tota aquesta història. Read More

Saifores, la casa per estimar-nos

Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades. Read More

Refugiats i refugiades: no esteu soles!

Autors: Monitores i monitors de l’esplai Roques Albes de Sallent

El passat dissabte 11 de Juny els monitors i les monitores de l’esplai Roques Albes de Sallent, juntament amb els companys i les companyes de l’Ateneu Popular Rocaus del poble, vam organitzar una jornada on la solidaritat va ser la protagonista. La finalitat? Recollir tants diners com poguéssim per tal d’ajudar a tota la gent que es troba atrapada a les fronteres d’Europa. Read More