Menys etiquetes i més històries
28-març-2017
Escrit per Sergi de la Cruz, esplai Sarau (Sant Cugat), i Clara Bricullé, esplai MIV (Vilafranca del Penedès).
Les expectatives que genera l’Escola d’Esplac sempre són incertes. Amb l’ambiciós títol “Som inclusives, som diverses”, sense saber-ho ens embarcàvem a una aventura a Vic que ens faria preguntar-nos a cadascú i cadascuna de nosaltres què pensem, com actuem i què se’ns remou per dins quan parlem de diversitat.
Amb el llistó ben alt, el cap de setmana més formatiu de l’any va començar amb una afirmació rotunda que ens canviaria les cares: els esplais, en general, som molt poc diversos i representatius de la societat. Sent conscients d’aquesta realitat, però, només podem fer una cosa: actuar. L’honestedat de la primera xerrada -a càrrec de l’antropòleg i educador Edgar Iglesias-, sens dubte, ens va captivar a totes i tots, però gràcies a l’experiència del ponent en el món del lleure ens vam emportar un missatge molt rellevant en contrapartida al punt anterior: els esplais tenim l’enorme capacitat d’incidir sobre els infants i joves de classe mitja, que són els que sovint perpetuen els prejudicis cap als col·lectius que els són més aliens.
Ara que tenim clar que no som diverses: som realment inclusives? La inclusió ideal és impossible i aquesta és una veritat que hem d’assumir. Hem de ser conseqüents i descobrir què volem abarcar i què no segons un marc normatiu i això posa en un lloc clau el nostre ideari i projecte educatiu. Si el nostre principal repte és incloure de manera participativa dels col·lectius més vulnerables, necessitem un ideari flexible i mal·leable que s’adapti al context per assolir els nostres objectius. I això no podrem fer-ho sense un treball continu, un aprenentatge constant i que si no es treballa al dia a dia no podrem desenvolupar-lo en els altres.
Un altre concepte que va aparèixer constantment durant tot el cap de setmana va ser el de les etiquetes. És innegable que les etiquetes són una categorització que s’ha desenvolupat fruit de l’evolució social, però el seu mal o excessiu ús està damnificant als col·lectius més vulnerables. També hem de tenir en compte que la majoria d’etiquetes socialment estandaritzades (com per exemple l’heterosexualitat) van ser creades com a contraatac a les etiquetes de col·lectius minoritaris, i així posar nom a la normalitat acceptada, sovint molt exclusiva. És vital tenir en compte que una persona està socialment contruïda per un seguit d’etiquetes i que per tant forma part de diferents col·lectius alhora. Aquí és on apareix el concepte de diversitat interseccional. Malauradament, sovint d’aquesta persona se’n destaca la característica vulnerable i això la condemna a l’exclusió. Per això, el que ens emportem després de donar-hi tantes voltes és que hem d’aparcar les etiquetes a un costat i començar a parlar de les persones i de les seves històries, tenint en compte elements com fomentant-ho mitjançant el sentiment de pertinença, el coneixement mutu, la interacció positiva, el treball cooperatiu i l’ús d’un llenguatge divers on tothom es pugui sentir còmode.
És imprescindible crear llaços amb altres cultures des de la igualtat de poder, mostrant tot allò que tenim en comú des del respecte i l’afecte, i no només donant a conèixer les diferències que ens distancien.
Hi ha una infinitat d’estratègies que podem adoptar per iniciar aquest canvi en la nostra entitat. El primer pas en qualsevol acció és ampliar el nostre coneixement, tant de la diversitat del nostre barri o poble com del col·lectiu, des de totes les perspectives, i analitzar-lo creient en l’essencial que arriba a ser la identitat. Crear una comissió específica pot ser un bon revulsiu per començar, en tant que després es pot encarregar de promoure la relació amb la comunitat i l’elaboració d’una estratègia pedagògica per treballar la inclusió transversalment. Altres exemples que poden ser útils són les dinàmiques d’identitats complexes (interseccional), els tallers de construcció d’estereotips treballant des de l’exemple propi o la creació d’espais de reflexió per pensar en veu alta tot el que ens inquieta als participants del canvi. És imprescindible crear llaços amb altres cultures des de la igualtat de poder, mostrant tot allò que tenim en comú des del respecte i l’afecte, i no només donant a conèixer les diferències que ens distancien. També cal tenir en compte la incorporació de figures externes a les activitats que preparem. La seva participació en espais de reflexió poden aportar una visió única i ser el detonant per treballar en l’acció de discriminació, que molt sovint nosaltres mateixes no som capaces de percebre.
Com a esplais tenim dues opcions: no fer res perquè tot segueixi igual o confiar en la oportunitat que tenim a les nostres mans per engegar un canvi que va més enllà del nostre entorn immediat. Creiem-nos que tenim eines, habilitats i ganes per transformar socialment la societat en que vivim, perquè les tenim. Juntes ho podem tot, perquè som monis imparables!
Submit a Comment