Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

Quan la violència truca a l’esplai

Quan la violència truca a l’esplai
24-març-2017

Algunes pistes per trobar solucions efectives contra el maltractament

Autor: Rafael Cortés, soci col·laborador d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

En alguns esplais hi ha situacions de maltractament o bullying en els grups de infants i adolescents. Aquestes situacions generen malestar dins dels equips de monitors i monitores, que es mouen per poder resoldre-ho, com és normal i saludable.

L’esplai vol cultivar relacions que beneficiïn el creixement de tothom i això passa per cultivar relacions respectuoses i a favor de la vida. Òbviament, les relacions de maltractament van en sentit oposat: van cap a la mort, psíquica i física, de tots el implicats. El maltractament acaba amb el maltractat o maltractada, però també amb el i la maltractadora i tot el grup que ho permet. Per tant, és un tema important i cal abordar-lo amb intel·ligència (que no intel·lectualisme) i molta serenor i fermesasi no volem acabar amb els projectes d’esplai i, el més important, amb les persones que en formen part.

La realitat te diferents capes, igual que els pastissos Milfulles i el maltractament, com a fenomen de la realitat, no està exempt d’aquesta màxima. En un nivell superficial observem infants i adolescents que falten al respecte, verbal o físicament, a altres infants i adolescents de manera reiterada i cruel, i monitores i monitors que prenen mesures per tallar aquestes dinàmiques però que no se’n surten i això acaba generant frustració. Alguns han parlat amb els infants i no han aconseguit res, o amb les famílies i tampoc hi ha canvis substantius. Ho han parlat a l’equip i es veuen emocionalment desbordats i desbordades i la preocupació augmenta mentre els maltractaments continuen. “Que podem fer?” , es pregunten.

A continuació dono algunes pistes que apunten als nivells més profunds d’aquest fenomen, amb la intenció de trobar vies de solució efectives, que no vol dir fàcils, ni tampoc impossibles i encara menys còmodes.

  1. El maltractament a l’esplai posa sobre la taula un tema que en general està mal viscut als esplais: la gestió de l’agressivitat i la seva cara fosca, producte d’una mala gestió: la violència. Per tant, qualsevol actuació ens remet a afrontar aquest fenomen tan universal a la humanitat.
  2. Podem abordar l’agressivitat i la violència des del nivell intel·lectual (teories, vídeos, reflexions, compartir casos…) fins a cert punt, però el bullying no és gaire intel·lectual. Mes aviat al contrari, és un fenomen molt visceral i emocional. Així que al treball intel·lectual, necessari, s’ha d’afegir el cos i l’emoció. Hem de fer un camí de descens i baixar del cap al cor i del cor a la víscera.
  3. Hi ha una pregunta clau des de la qual partir per fer aquest descens des del cap a l’entranya: Com estic vivint  jo, com a monitor o monitora, aquesta violència que s’està donant entre els infants i adolescents? Les respostes poden ser: impotència, frustració, por, tristesa, ràbia… Està molt be començar a agafar consciència emocional de com ens sentim davant d’aquest fenomen. Memoritza en el teu cos aquesta emoció que et desperta allò que està passant a l’esplai.
  4. Ens hem de fer una segona pregunta clau: Què creus que pot portar a una persona a maltractar a una altra i què creus que pot portar a una persona a ser maltractada? Per estalviar-nos pujar de nou al cap, avanço la següent pregunta clau: Ets capaç de reconèixer en tu la violència que estas vivint fora? Ets capaç de reconèixer al teu maltractador/a i al teu maltractat/da? Si ets capaç de connectar amb aquesta violència que TOTES i TOTS experimentem, tens mitja partida guanyada. Ets a punt d’obrir-te a les teves entranyes on rau el foc de l’agressivitat i la violència i només des d’aquesta escalfor pots arribar a empatitzar amb allò que està passant fora i trobar la manera de reconduir-ho, començant per tu.
  5. La resposta no intel·lectualitzada a la pregunta “Què pot portar una persona a maltractar una altra i que creus que pot portar a una persona a ser maltractada?” parteix de les entranyes i té un nom: DOLOR. El dolor de la separació. Dit d’una altra manera: el maltractador busca, mitjançant el seu maltractament, ser reconegut, tornar a pertànyer a aquell espai del qual se sent exclòs, una exclusió que li ha fet ferida, i de la qual brota el dolor. El mateix passa amb la persona maltractada: busca que el reconeguin i tornar a formar part d’allò del que va ser exclòs.
  6. És fonamental que cada monitor i monitora pugui connectar amb el seu propi dolor, el dolor que li està reflectint els maltractaments que s’estan donant a l’esplai.
  7. El maltractament o bullying és una oportunitat per créixer com a persones i com a projecte perquè ens connecta amb les parts mes íntimes de cadascú/na i des d’allà podem desenvolupar els més alts valors humans com l’empatia, la solidaritat, el respecte, la fermesa, la tendresa, la pau, l’ajuda ben entesa (no paternalismes patològics), etc. Però s’ha de connectar, i un cop connectats i connectades, amb l’ajuda del grup i de persones externes, s’ha d’actuar.
  8. Respecte a les accions, els i les monis de l’esplai han d’afrontar la següent pregunta: tenim recursos materials i humans per fer-hi front? Estem prou madurs i madures com per poder sostenir la carrega emocional i física que està suposant aquesta situació?
  9. Aquesta qüestió de si podem o no fer front és una autentica cura de humilitat. És propi de l’infant i l’adolescent no saber veure els seus límits i creure que es pot fer tot. És propi de la persona madura saber fins on pot arribar i fins on no pot arribar i, potser, hi ha situacions a l’esplai, com el bullying, que no es poden afrontar o que, per fer-hi front, cal, sí o sí, treball en xarxa, començant per les famílies.
  10. Hem arribat a un altre punt clau: la gestió de l’autoritat per part dels i les monis. És un punt clau perquè, un cop haver connectat amb el nostre dolor, ara hem de connectar amb la nostra agressivitat. Per què? Perquè el maltractament requereix d’agressivitat (no de violència!). El maltractament està demanant límits i els límits necessàriament s’han de posar utilitzant aquesta emoció tan defenestrada a Occident (fet que explica els alts nivells de violencia que hi ha): l’agressivitat. Un cop resposta la pregunta anterior de fins on podem arribar, es necessita actuar d’una manera ferma, sense dubtar, perquè en el maltractament ens estem jugant una qüestió de vida o mort.
  11. S’ha de posar límits pel bé del projecte i de les persones: “Una poma podrida pot podrir tota la cistella”. L’escenari desitjable és que pugueu comptar amb el suport extern, especialment de les famílies. Però si no hi ha suport extern, o no és eficient, l’equip de monis s’ha de plantejar si pot tenir dins seu persones amb aquests comportaments.
  12. Tots aquests moviments que acabo de descriure –posar i límits i buscar ajuda externa- necessiten una dosi d’agressivitat i també, molt important de tendresa i empatia. Tendresa i empatia no vol dir paraules toves, vol dir “des del meu dolor, i amb el meu dolor, he de tancar aquesta porta, he de posar aquest límit, he de reconèixer la meva limitació i que no puc abastar-ho tot, malgrat vulgui”.

Aquestes són algunes pistes per afrontar una problemàtica dolorosa però que, com he dit, és una oportunitat per créixer com a persones i com a projecte. Sempre, sempre, sense oblidar-nos de que una condició de l’ésser humà, i que ens humanitza, és la vulnerabilitat i la fragilitat de la nostra existència. Des d’aquesta mirada, potser emergeixen solucions creatives i útils per a què arribi el respecte i la pau.

Submit a Comment