Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Posts By comunicacio

Monitors i monitores: participació il·limitada

14.04.2013 | 2

Autora: Sílvia Luque

Segur que ho haureu dit milers de vegades, o ho haureu sentit dir, que els esplais són “escoles de participació” on aprenem la importància d’allò públic, d’allò que ens afecta a totes les persones, i que a l’esplai prenem consciència de la nostra responsabilitat (i capacitat!) per canviar les coses del nostre entorn.

Però la cosa no acaba aquí, sovint haureu sentit dir que els monitors i monitores no ens conformem només amb això i que més enllà de la tasca de transformació social que duem a terme a través de l’esplai participem també en altres espais. En definitiva, que som culs (i sobre tot ments) inquiets(/es)!. Read More

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

11.04.2013 |

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

Entrevista Express a Guillem Sans

10.04.2013 |

Autor: Jordi Crisol

Parlem amb Guillem Sans (@guillemsans). Periodista. El podeu llegir al  Diari Ara i escoltar a Catalunya Ràdio i Rac1. Dirigeix l’APM,  popular programa de sàtira televisiva de TV3. Associativament parlant, va estar vinculat al Casal de Joves del Xiroc, formant part Cabrònica del Nord,  la Colla de diables del barri del Fort Pienc de Barcelona.

1.Has tingut alguna vinculació amb els Esplais?

Vaig estar uns anys vinculat al Casal de Joves Xiroc perquè formava part de la colla de diables “La Cabrònica del Nord” al barri del Fort Pienc.

2.Què et ve al cap quan sents la paraula esplai?

Bàsicament, bona gent i uns valors amb el que em sento identificat. Read More

No és la independència: és Catalunya

08.04.2013 | 1

Autor: Francesc Canosa Farran, periodista i escriptor.

Per què? Perquè som la darrera pregunta sense resposta d’un món antic. És així. Catalunya ha continuat fins avui, sobreviu, però encara és un interrogant clavat a la terra. És un dubte no solucionat per a l’estat espanyol i per la geopolítica mundial i, és clar, pel mal endèmic català: el hamletisme. El ser o no ser mode sabata i espardenya per anar fent, per anar tirant. És el catalan way of life. Ja va veure la dualitat el filòsof francès François Marie Arouet, vaja, Voltaire, quan va escriure que “Catalunya pot prescindir de l’univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya”. I ho va dir després del setge de Barcelona el 1714. A tothom va arribar la manera heroica com els catalans s’aferraven a la seva ciutat. Sí, 1714. L’11 de setembre celebrem una derrota. El moment en què els catalans perdem i es produeix el triomf del trilerisme més gran de la història de la humanitat. Felip V, la monarquia borbònica absolutista ho substitueix tot (economia, lleis, llengua, administració…) per crear la ficció d’Espanya: uns molts passen a ser per obligació una, grande y libre. I fins avui. Quins són els motius? Per exemple, és l’economia, els calés, una de les principals raons? Veiem si és així. Read More

Entrevista a Gemma Lienas

27.03.2013 | 1

Autores: Irene Torrecilla i Núria Iglesias

Gemma Lienas i Massot  (Barcelona, 1951) és l’escriptora de gran nombre de novel·les per a infants joves i adults. Entre elles les protagonitzades per la Carlota, un personatge que ens fa entendre l’adolescència des del punt de vista d’una noia alegre, inquieta i optimista. El diari lila de la CarlotaEl diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota tracten temes com el feminisme, la sexualitat i l’afectivitat, la violència, les drogues, la immigració i els drets humans. Dins del monogràfic sobre adolescents, hem volgut saber-ne una mica més sobre la Gemma Lienas i la seva Carlota, el personatge que encarna i ens acosta a aquesta etapa de la vida.

Com va començar el projecte dels llibres de la Carlota?

La Carlota va néixer en una novel·la anomenada Així és la vida, Carlota. Des d’allà va passar a una altra novel·la Ets galàctica, Carlota. I més tard, quan se’m va ocórrer la idea del diari lila, vaig pensar que ella podria explicar-la. Read More

La participació dels joves a l’esplai

26.03.2013 |

Autoría: monitors i monitores de l’esplai La Fera

Un dels grans reptes de l’esplai és cohesionar el grup de joves, vetllar perquè s’identifiquin amb el projecte i hi participin de manera continuada. Segurament el repte més complicat és aconseguir que els joves esperin amb il·lusió l’arribada del dissabte i cridin amb la boca ben gran que estan orgullosos de ser i participar a l’esplai, cosa que sovint no succeeix.

A l’Esplai la Fera entenem que perquè els joves atorguin significat a l’esplai, ells/es mateixos/es han d’esdevenir protagonistes del seu propi acte educatiu, crear el seu espai d’acord amb les seves inquietuds i interessos, i paral·lelament construir un marc de llibertat i autonomia on desenvolupar-se. A partir d’això, els monitors actuem com a guies, companys i consellers en el procés de construcció del seu espai de llibertat, gestionant la seva convivència a través del diàleg com a recurs pedagògic de referència. Read More

El treball educatiu amb adolescents a l’esplai

18.03.2013 |

Autor: Raimon Carreras

“Què passa amb els nois i noies joves de l’esplai?” Quantes vegades hem sentit aquesta frase entre monitors i monitores d’esplai? Així comença el llibre de la col·lecció l’Esmolet El treball educatiu amb adolescents i a aquesta pregunta intenta donar resposta.

L’adolescència és una etapa de grans canvis en tots els sentits, una autèntica revolució interna que transforma l’infant en adult. La família passa a jugar un nou paper, les amistats prenen més importància que mai i és amb aquestes, dins de “petits grups d’iguals”, on els nois i noies d’entre 12 i 18 anys, busquen punts de referència, noves idees, es formen una identitat i una imatge pròpies de si mateixes i en relació a l’entorn. Socialment se’ls reclama que ja no siguin infants però no se’ls dóna, encara, la categoria d’adults sense drets ni responsabilitats, cosa que fomenta un no sentir-se d’enlloc.
Read More