Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Posts By comunicacio

Volunteers Against Poverty

29.04.2013 |

Autors i autores:
Mireia Gálvez
Anna Foguet
Eugeni Brigneti
Raul Barreto

Quina imatge us ve al cap quan us diuen la paraula pobresa? Segurament a la majoria de vosaltres davant un mot com aquest us apareixen imatges d’Àfrica o Sud-América. Si els hi preguntéssim a ells (als africans o sudamericans) imaginarien el seu veí o veïna. Per contra, si parlem de riquesa segurament apareixeria la imatge d’un altre país europeu o un altre barri o població dintre del nostre país, i aquests africans i sudamericans et dirien sense pensar Europa i EE.UU. Prejudici o Realitat? Aquesta és la qüestió, una qüestió sumament interessant per discutir i debatre però que no arribaríem a cap conclusió sense posar-nos en situació. Read More

Una nació del passat o un estat pel futur?

23.04.2013 |

Autor: Ignasi Llorente (@illorente)
Web: www.llorente.cat

“M’interessa molt el futur, ja que és el lloc on passaré la resta de la meva vida”. Crec que seria molt més útil que els estats es preocupessin de fer entendre als alumnes de les seves escoles aquesta magistral frase de Woody Allen que no perdre el temps intentant-los fer aprendre les lletres d’uns himnes que sovint parlen de gestes i guerres d’un passat remot (i que massa sovint s’ajusta poc a la realitat).

Malauradament la majoria d’estat actuals estan construïts a imatge i semblança dels estats sorgits als segles XVII, XVIII i XIX, amb uns clixés identificatius que han quedat obsolets. Si allò que defineix clàssicament un estat és una nació, una frontera i un poder (ja sigui en forma de república o de monarquia) ens hauríem de preguntar quins d’aquests elements segueixen tenint vigència. Read More

“A la recerca del benestar” d’Ignasi Llorente

17.04.2013 |

Autor: Joffre Villanueva

Abans de detallar els motius pels quals recomanaria el llibre “A la recerca del benestar” (amb el seu subtítol “Independentisme racional versus nacionalisme emocional”) de l’Ignasi Llorente (@illorente), prefereixo explicar a qui l’he recomanat abans d’escriure això. Doncs a persones amb sensibilitat social i política que porten un temps avorrides del gran teatre del món i tenen la sensació que no hi ha idees noves a l’escenari. I els ha agradat.

I ara el perquè. O més aviat els perquès.

Perquè és un llibre original, atrevit, que traspua sentit de l’humor i sí, benestar. Perquè parla del futur amb optimisme i reivindica el passat sense nostàlgia, que és el que s’espera d’una persona progressista. Perquè diu coses com que per saber de sexe té més autoritat en Rocco Siffredi que en Rouco Varela. Perquè tot això dels estats, les nacions i les cultures s’ho mira sense cap mena de mite. I ja posats, sense complexes. Perquè ens recorda que som humans i això de la humanitat és una cursa de fons. Perquè quan acabes en tens ganes de més i saps que has d’obrir noves portes, que l’aventura continua. Read More

Monitors i monitores: participació il·limitada

14.04.2013 | 2

Autora: Sílvia Luque

Segur que ho haureu dit milers de vegades, o ho haureu sentit dir, que els esplais són “escoles de participació” on aprenem la importància d’allò públic, d’allò que ens afecta a totes les persones, i que a l’esplai prenem consciència de la nostra responsabilitat (i capacitat!) per canviar les coses del nostre entorn.

Però la cosa no acaba aquí, sovint haureu sentit dir que els monitors i monitores no ens conformem només amb això i que més enllà de la tasca de transformació social que duem a terme a través de l’esplai participem també en altres espais. En definitiva, que som culs (i sobre tot ments) inquiets(/es)!. Read More

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

11.04.2013 |

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

Entrevista Express a Guillem Sans

10.04.2013 |

Autor: Jordi Crisol

Parlem amb Guillem Sans (@guillemsans). Periodista. El podeu llegir al  Diari Ara i escoltar a Catalunya Ràdio i Rac1. Dirigeix l’APM,  popular programa de sàtira televisiva de TV3. Associativament parlant, va estar vinculat al Casal de Joves del Xiroc, formant part Cabrònica del Nord,  la Colla de diables del barri del Fort Pienc de Barcelona.

1.Has tingut alguna vinculació amb els Esplais?

Vaig estar uns anys vinculat al Casal de Joves Xiroc perquè formava part de la colla de diables “La Cabrònica del Nord” al barri del Fort Pienc.

2.Què et ve al cap quan sents la paraula esplai?

Bàsicament, bona gent i uns valors amb el que em sento identificat. Read More

No és la independència: és Catalunya

08.04.2013 | 1

Autor: Francesc Canosa Farran, periodista i escriptor.

Per què? Perquè som la darrera pregunta sense resposta d’un món antic. És així. Catalunya ha continuat fins avui, sobreviu, però encara és un interrogant clavat a la terra. És un dubte no solucionat per a l’estat espanyol i per la geopolítica mundial i, és clar, pel mal endèmic català: el hamletisme. El ser o no ser mode sabata i espardenya per anar fent, per anar tirant. És el catalan way of life. Ja va veure la dualitat el filòsof francès François Marie Arouet, vaja, Voltaire, quan va escriure que “Catalunya pot prescindir de l’univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya”. I ho va dir després del setge de Barcelona el 1714. A tothom va arribar la manera heroica com els catalans s’aferraven a la seva ciutat. Sí, 1714. L’11 de setembre celebrem una derrota. El moment en què els catalans perdem i es produeix el triomf del trilerisme més gran de la història de la humanitat. Felip V, la monarquia borbònica absolutista ho substitueix tot (economia, lleis, llengua, administració…) per crear la ficció d’Espanya: uns molts passen a ser per obligació una, grande y libre. I fins avui. Quins són els motius? Per exemple, és l’economia, els calés, una de les principals raons? Veiem si és així. Read More