Educació ambiental i campaments

Autor: Marc Rivas Rosell

L’educació ambiental no és només saber separar bé els residus que generem o fer activitats amb materials reciclats, l’educació ambiental és molt més que tot això.

Quan parlem d’educació ambiental a l’esplai, estem parlant d’un procés d’ensenyament-aprenentatge encaminat a l’aproximació del nostre entorn més proper, a l’estimació d’aquest entorn i a l’actuació crítica per defensar-la.

El medi ambient el trobem a tot arreu; tant els paratges naturals com a les ciutats i pobles. Tots aquests espais formen part del nostre ecosistema, potser amb més soroll, més cotxes, més fum…

Però arriba l’estiu i els esplais anem a buscar el contacte directe amb la natura. Quan parlem de natura, podem pensar en diferents tipus de paisatge: de muntanya, platja, zones humides, zones de secà, etc. Però potser ens hauríem de preguntar per què anem de campaments a la natura? Read More

Els esplais fem l’estiu

Autora: Meritxell Vidal Barreda (@meritxellvidalb)

Ho sabem i any rere any ho demostrem tots els esplais d’Esplais Catalans que treballeu des del voluntariat: les activitats d’estiu són un moment ben important per tot l’esplai. Es culmina tot el treball pedagògic portat a terme durant el curs i aquests dies de l’activitat són, a més, molt especials per tot el que es comparteix i es viu en un entorn enmig de la natura. Moment per reviure mentalment l’estiu passat amb l’esplai, aix… (sospir)

Podria ser, doncs, aquesta una de les raons per les quals podem estar dient que aquest estiu és l’any amb més esplais fent activitats? Read More

Deu dies inoblidables

Autor: Ferran Figueras Carreño, monitor de l’esplai El Refugi

Arriba el mes de juliol i l’esplai El Refugi (Santa Perpètua de Mogoda) es prepara per una de les activitats que organitza més esperades de l’any per tots: nens i nenes, monitors i monitores, pares i mares. Serà un mes on els infants de l’esplai passaran 10 dies amb els seus monitors envoltats de natura i on gaudiran d’activitats, jocs i excursions que recordaran sempre.

Read More

No és Catalunya: és la independència

Autor: Gonzalo Candanedo

Mai he tingut cap problema en reconèixer el meu poc o nul sentiment de pertinença nacional, no he amagat la feblesa del meu vincle emocional amb cap nació ni les armadures simbòliques amb les que es vesteixen. Això no vol dir que no que no em pugui engrescar el vigentíssim debat sobre el “model territorial”. De fet, des d’una perspectiva profundament democràtica, només es pot simpatitzar amb el “dret a decidir” o l’autodeterminació. Exercir el dret a decidir és viure en democràcia, fer-ho en tots els àmbits i espai que tenim a l’abast i lluitar per conquerir-ne de més, la capacitat de decidir sobre tot és la que ens apropa a la llibertat. Em motiva la independència com a procés en el que una comunitat política es doti dels mecanismes per gestionar millor els afers col·lectius, corresponsabilitzar-se del comú. Una oportunitat d’eixamplar els límits del possible i, més enllà de canviar fronteres administratives, litúrgies nacionals o dates a commemorar, poder desbordar els actuals condicionants i barreres per respondre a la pregunta “com volem viure juntes?”. Millora per altra banda prou assolible, tenint en compte el punt de partida actual. Read More

Una nació del passat o un estat pel futur?

Autor: Ignasi Llorente (@illorente)
Web: www.llorente.cat

“M’interessa molt el futur, ja que és el lloc on passaré la resta de la meva vida”. Crec que seria molt més útil que els estats es preocupessin de fer entendre als alumnes de les seves escoles aquesta magistral frase de Woody Allen que no perdre el temps intentant-los fer aprendre les lletres d’uns himnes que sovint parlen de gestes i guerres d’un passat remot (i que massa sovint s’ajusta poc a la realitat).

Malauradament la majoria d’estat actuals estan construïts a imatge i semblança dels estats sorgits als segles XVII, XVIII i XIX, amb uns clixés identificatius que han quedat obsolets. Si allò que defineix clàssicament un estat és una nació, una frontera i un poder (ja sigui en forma de república o de monarquia) ens hauríem de preguntar quins d’aquests elements segueixen tenint vigència. Read More

“A la recerca del benestar” d’Ignasi Llorente

Autor: Joffre Villanueva

Abans de detallar els motius pels quals recomanaria el llibre “A la recerca del benestar” (amb el seu subtítol “Independentisme racional versus nacionalisme emocional”) de l’Ignasi Llorente (@illorente), prefereixo explicar a qui l’he recomanat abans d’escriure això. Doncs a persones amb sensibilitat social i política que porten un temps avorrides del gran teatre del món i tenen la sensació que no hi ha idees noves a l’escenari. I els ha agradat.

I ara el perquè. O més aviat els perquès.

Perquè és un llibre original, atrevit, que traspua sentit de l’humor i sí, benestar. Perquè parla del futur amb optimisme i reivindica el passat sense nostàlgia, que és el que s’espera d’una persona progressista. Perquè diu coses com que per saber de sexe té més autoritat en Rocco Siffredi que en Rouco Varela. Perquè tot això dels estats, les nacions i les cultures s’ho mira sense cap mena de mite. I ja posats, sense complexes. Perquè ens recorda que som humans i això de la humanitat és una cursa de fons. Perquè quan acabes en tens ganes de més i saps que has d’obrir noves portes, que l’aventura continua. Read More

Guia del bon monitor: #2 donar importància a la seguretat dels joves per sobre de tot

Joves: la pista necessària perquè la gimcana tingui sentit

Autor: Bernat Vilaró

Quan parlem de l’esplai a vegades només ens imaginem un grapat de nens i nenes corrents, jugant, embrutant-se i rient tot buscant sobres amagats, fletxes que només desorienten enmig del bosc, agafant llaminadures en una palangana plena de farina, o fent altres activitats impensables i esbojarrades que han preparat una colla de joves mal vestits, barbuts i mal afaitats, i que en comptes de passar-se els caps de setmana -i els dies de cada dia- fent el que fan la resta d’humans de la seva edat, dediquen el seu temps a entretenir aquests vailets, fer que s’ho passin bé i, de passada, intentar-los educar.

Però ni l’esplai ni tot el que s’hi viu seria possible sense un dels seus pilars, aquella branca que ajuda que tot l’arbre es mantingui dret. La branca que ha anat pujant tronc amunt alhora que l’arbre es feia gran, que mira cap a baix i en veu d’altres petitetes, i si mira cap a dalt s’adona de la immensitat de l’arbre. Són els Joves, els adolescents, el grup de nens de l’esplai que suma més pantalons trencats, més gimcanes a les seves esquenes, més rutes a les cames i el que més personatges estrafolaris ha conegut a l’esplai. Són la culminació del projecte, són la raó de ser d’una entitat que necessita el relleu com un infant necessita una llanterna en un joc de nit. Read More

No és la independència: és Catalunya

Autor: Francesc Canosa Farran, periodista i escriptor.

Per què? Perquè som la darrera pregunta sense resposta d’un món antic. És així. Catalunya ha continuat fins avui, sobreviu, però encara és un interrogant clavat a la terra. És un dubte no solucionat per a l’estat espanyol i per la geopolítica mundial i, és clar, pel mal endèmic català: el hamletisme. El ser o no ser mode sabata i espardenya per anar fent, per anar tirant. És el catalan way of life. Ja va veure la dualitat el filòsof francès François Marie Arouet, vaja, Voltaire, quan va escriure que “Catalunya pot prescindir de l’univers sencer, però els seus veïns no poden prescindir de Catalunya”. I ho va dir després del setge de Barcelona el 1714. A tothom va arribar la manera heroica com els catalans s’aferraven a la seva ciutat. Sí, 1714. L’11 de setembre celebrem una derrota. El moment en què els catalans perdem i es produeix el triomf del trilerisme més gran de la història de la humanitat. Felip V, la monarquia borbònica absolutista ho substitueix tot (economia, lleis, llengua, administració…) per crear la ficció d’Espanya: uns molts passen a ser per obligació una, grande y libre. I fins avui. Quins són els motius? Per exemple, és l’economia, els calés, una de les principals raons? Veiem si és així. Read More

Entrevista a Gemma Lienas