Que la força de Viladrau i Saifores us acompanyi!

Setembre. Acaba l’estiu i amb la fi de les vacances és moment de no oblidar tot el viscut. Al llarg del mes d’agost gairebé 100 monitores i monitors d‘Esplac, juntament amb companyes d’Acció Escolta i de Casals de Joves, entre d’altres, han invertit uns dies en fer la part teòrica del curs de monitor/a o director/a. Hi ha hagut monitores de l’esplai Peti Ki Peti, del Guaita’l, del Drac Màgic, del Totikap, de l’Isard Flor de Neu, del Zig-Zag, de l’Arc de Sant Martí de Torrelles, del Clupi, de la Guineueta, del Miv, del Garbí, del Buenoyqué, de l‘Eixam, de Can Parellada, del Boix, de l‘Agrupa, del Xirusplai, del GMM, del Botó, del Matinada-Pòrtics, del Bonaire, de l’Olivera Rodona, del Movi, del Ger i del Geps.

Ja veieu quina gentada! Per la majoria d’elles han estat 15 dies intensos, especials, únics… Segurament encara no han trobat l’adjectiu que ho defineixi exactament.

I és que no han fet qualsevol curs: han passat per Viladrau o per Saifores. A banda de molta formació, han compartit moments, somriures, jocs, preocupacions, experiències, responsabilitats… Per no parlar de les reflexions i qüestionaments que han sorgit aprofitant qualsevol moment: estones lliures o de serveis, àpats, nits… Aprenent constantment.

Cada curs ha anat construint la seva dinàmica, la seva manera de fer. De fet, cada Viladrau i cada Saifores són diferents, és part del que els fa únics. Però el que està clar és que al llarg dels dies tothom va convertint-se en una peça important per tirar endavant el grup.

Ara, cadascú a casa seva, es converteix en una peça “imprescindible” per canviar el món des dels esplais. Tota aquesta inversió val molt la pena. El temps, els projectes, les persones, els coneixements, els somriures… toca posar-los en pràctica. Que comenci el curs d’esplai!

Participants dels cursos de Viladrau i Saifores

Moltes felicitats esplais!

Un agraïment ben merescut per a tots els esplais de part de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Esplac!

Pels 54 esplais que feu activitats d’estiu, per les 111 activitats d’estiu voluntàries que organitzeu, pels més de 6500 infants que han passat pels nostres esplais aquest any, per les celebracions dels Drets dels Infants, per les activitats de tots els sectors, pels projectes de les comissions, per les 400 persones que vam participar d’alguna manera o altra de la Monifesta’t! En resum, moltes felicitats a totes per la bona feina que heu fet durant tot aquest curs!

Amb aquesta entrada us volem reconèixer l’esforç que feu cada any al plantejar-vos el projecte, la bona feina que feu cada dissabte, cada excursió… Feina que si a sobre la fem persones voluntàries, mereix la més important de les felicitacions i dels reconeixements.

El fet que cada any, tant els esplais com Esplac, ens plantegem nous objectius a treballar, demostra que som entitats vives i que ens sabem adaptar als canvis. Treballem la sostenibilitat per millorar el futur del nostre planeta, treballem la participació a les nostres entitats per canviar el model de democràcia que tenim i ho fem des de l’associacionisme per canviar l’organització de la societat.

Tota aquesta feina acompanyada d’un ideari i d’uns valors com la laïcitat, l’amistat, l’internacionalisme, la participació, l’educació, l’amistat… Valors que en un moment de crisi capitalista com aquest, estan a l’alça!

Al llarg dels darrers temps ha quedat palès que cal un canvi social, polític i econòmic. Ens hem de fer forts davant de qui intenta vendre l’esplai com un servei, com un producte. La nostra feina educant persones crítiques des de l’associacionisme educatiu és imprescindible si volem canviar el món en el que vivim.

Des d’Esplac hem seguit i seguirem treballant per donar-vos suport en el que sigui necessari. Però tota la nostra feina, no té sentit si vosaltres no l’aprofiteu, treballem per donar-vos recursos per tal que la gestió de l’esplai us sigui més fàcil, per ajudar-vos a millorar els vostres projectes educatius i perquè a partir del treball en xarxa amb altres esplais pugueu intercanviar experiències i compartir coneixement per seguir fent créixer l’esplai.

Acabem el curs donant forma al proper pla estratègic d’Esplac de manera conjunta amb tots i totes vosaltres. Aquest pla ens marcarà els reptes a treballar els propers tres anys: participació, atenció personalitzada, model d’esplai i decreixement. Com sempre, sabeu que estem oberts a les vostres propostes!

Esperem que aprofiteu les vacances per fer esplai, per descansar i començar el curs vinent amb més forces que mai!

Una abraçada carregada d’#energiadelesplai!

Les monitores i monitors fem l’estiu!

Ja som a mes de juny. Gairebé sense adonar-nos-en ha passat un curs sencer als esplais. Sembla que no faci tant de les tancades de monitores i monitors al setembre. I amb un curs més gairebé a la butxaca, segueix creixent el projecte dels esplais. La participació dels infants, la importància del quotidià, centres d’interès, el relleu a l’equip de monitores i monitors, el treball amb les famílies, la implicació amb l’entorn més proper i la cura d’aquest… han format part del dia a dia dels esplais, entre moltes d’altres coses.

Però ara arriba l’estiu i amb aquest les activitats dels esplais. És el moment per poder culminar i aprofundir en tota la feina realitzada durant el curs. Les colònies, rutes, campaments i activitats internacionals són activitats idònies per transmetre valors i actituds a partir de la vivència i l’experiència directa. Impliquen una relació directa amb l’entorn natural, fora de l’ambient quotidià i una convivència permanent entre infants, joves i monitores i monitors. Aquestes activitats aconsegueixen potenciar la cohesió, la implicació i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants d’una manera molt més intensa que la resta del curs. A més, les activitats internacionals amb joves i adolescents, permeten reafirmar molt la participació d’aquests dins l’esplai i és una bona estratègia per garantir-ne la seva continuïtat dins del projecte.

Tot plegat es pot dur a terme gràcies a la tasca que realitzem monitores i monitors al llarg del curs sense estar moguts per cap mena de remuneració econòmica. Perquè ser monitor o monitora és molt més que fer una activitat a la setmana amb un grup d’infants o joves. Ser monitor/a vol dir educar i educar-nos, treballar en equip, fer amistats, créixer personalment i participar de l’entorn més proper. Ser monitor/a és un estil de vida.

I ser monitor/a també vol dir, entre moltes altres coses, que inverteixis el teu estiu en anar a les colònies, la ruta, els campaments o l’intercanvi que portes tant temps preparant a l’esplai. Fins i tot, que vagis a fer el curs de monitor/a o director/a a Viladrau o Saifores. I tota aquest compromís, cal que sigui reconegut.

Les monitores i monitors, fem l’estiu!

Un matí d’estiu

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.

Una imatge, mil records

L’Anna Jiménez, ex-membre de l’Equip de Direcció d’Esplac i monitora i nena de l‘esplai MIV, recorda els seus dies de colònies a l’esplai en aquest post ple de bons records!

Voltant pel Ripollès aquests dies de vacances, vaig retornar a la infància, millor dit a les colònies del 93 amb l’esplai, amb el MIV.
Recordar l’espai, recordar moments, recordar el camí que portava a la casa, el monitor que aleshores tenia, recordar algunes de les activitats i companys, i retornar inesperadament als 9 anys a les colònies d’estiu de l’esplai, van ser un moment estranyament màgic.

En aquell moment vaig dubtar de què els meus records, estiguessin ubicant bé aquella actual casa Rural del Ripollès, que ara fa 18 anys era casa de colònies i en la qual només hi havia estat en aquella ocasió. Anava acompanyada d’un bon amic i s’estava qüestionant la meva credibilitat i tot!

Només per esbaïr els meus dubtes, el primer que vaig fer a l’arribar a Vilafranca, va ser anar a l’esplai i cercar alguna foto d’aquell estiu. Per decepció meva, no la vaig trobar (ja sabeu, com és l’arxiu de fotos de l’esplai!). Però els “esplaierus” tenim molts recursos i vaig pensar que en les memòries d’aquell any, hi hauria d’haver reflectit el nom de la casa, els meus monitors, el meu nom o quelcom semblant.

Al local de l’esplai, almenys al del MIV, trobar alguna cosa als armaris no ha estat mai una tasca fàcil i, tot i el desordre, vaig trobar el carpesà de les memòries del curs 92-93 (el càrrec de secre anys enrere quan era moni va servir d’alguna cosa i que n’és important fer memòries!).

El meu nom, els meus monitors i el nom de la casa de colònies. Genial no? Per a més “INRI”, aquella mateixa tarda, voltant pel centre de Vilafranca, em vaig trobar al monitor que tenia i li vaig estar explicant l’aventura del cap de setmana. Diu que em buscarà una foto!

En fi, tot aquell rotllo nostàlgic (quines ganes tenia d’enviar un article!), és per reafirmar, recordar i fer saber, que l’esplai és guai, que et fa créixer, et fa ser viu, t’alimenta, et fa ser, et fa estar i lluitar, t’eixampla la ment, et fa viure i reviure experiències, aventures, et fa estimar, i per sobre de tot, sent nena, sent moni o dirigent d’Esplac: l’esplai et fa ser FELIÇ!

Recolzant el post de la Jana, en el qual m’hi sento força identificada, he passejat molts anys en la manada del MIV i en el clan “Esplaquero” per reafirmar el valor que cal donar a les nostres entitats. El compromís, la llibertat, l’amor, l’amistat, la participació i la felicitat, d’entre mil d’altres, són els valors que fan viu, i fan créixer l’esplai!

Apa, sigueu feliços!

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

#elnoidelharmonica

La Berta Mundó, Secretària General d’Esplac, escrivia ahir al seu bloc Subjectivitats una entrada plena d’emotivitat i agraïment a tots i totes les qui heu participat i heu fet possible la Monifesta’t 2011. Esplac ens unim a aquest sentiment d’agraïment i esperem que després d’aquesta trobada hagueu tornat a casa plens de l’energia de l’esplai!

El cap de setmana ha estat genial. Ahir no tenia paraules per descriure’l, només podia pensar amb la quantitat de monitores i monitors amb els que havia creuat una paraula, un somriure, una mirada. Amb els que coneixia, i amb els que no. Amb la quantitat d’entitats i de persones que ens havien donat suport. Amb que segur que hi ha (moltes) coses a millorar. Amb tota l’energia que se’m va encomanar sense límits. Amb els EGS, amb l’ED i amb l’ST. Amb la feinada de la comissió. Amb Esplac.

Però és que el dia d’avui, l’endemà de tot plegat, ha estat AL·LUCINANT. Per començar, m’he llevat amb un somriure gegant a la cara: la Monifesta’t ja ha passat i tot ha anat com estava previst. I després d’això, tot de retorns positius, un darrera l’altre. Mails, tweets, facebooks, sms. Fins i tot trucades. D’agraïment. No sé ben bé per què, si qui està agraïda sóc jo. De poder treballar pels esplais laics, voluntaris i associatius i pel seu projecte comú. I que porta molta feina? Sí. I recompensa? Encara més. Com diu la Jana, “ara me n’aniria de colònies 15 dies amb tot Esplac”. Pot ser que sigui una valoració massa personal,  però avui l’orgull esplaiero és total.

Sobretot quan t’afegeixen a un grup del facebook (que ara fa tanta ràbia perquè es pot fer sense consultar). I veus que és aquest. I el somriure guanya a la cara de sorpresa. Ni fet expressament surt tant bé. Us ho asseguro. Això sí que és orgull laic 2.0. Això sí que és l‘energia de l’esplai.

L’energia de l’esplai sou vosaltres!

Fent esplai cadascú des del seu barri o la seva població, sovint podem sentir-nos aïllats. Això sí, feliços de fer la nostra tasca ben feta i motivats per seguir-la fent (una cosa no treu l’altra). El dia a dia se’ns menja: preparem activitats, fem formacions, apaguem focs… i sovint no ens dóna temps d’aixecar el cap de la feina que fem al nostre esplai i mirar una mica més enllà. Però de tant en tant, val la pena aturar-se i mirar  i veure que som molts els que fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de març, la Monifesta’t serà una molt bona oportunitat per aturar les màquines (i deixar els gomets, les pilotes, la plastilina, les proves, les pistes i les excursions -o no-) i mirar més enllà dels nostres esplais. Quan arribeu a Canet de Mar aprofiteu per donar un cop d’ull a la quantitat de monitors i monitores que som, tots i totes amb el mateix objectiu d’educar en el temps de lleure a infants i joves perquè aprenguin a participar, a respectar-se, a compartir, a estimar-se… en definitiva, tot el que fa falta per viure plenament i ser el màxim de feliços possible. Aprofiteu doncs, per conèixer-vos, compartir experiències, explicar-vos historietes i totes les penes i les alegries que us donen els vostres esplais!

Volem que aquesta Monifesta’t sigui L’energia de l’esplai, és a dir, una super càrrega de piles per tothom qui fa possible que els projectes dels esplais tirin endavant cada setmana, cada trimestre i cada curs! Les monitores i monitors som, en gran part, el motor dels esplais i és necessari que, de tant en tant, fem una bona posada a punt per continuar motivats, contents i convençuts de fer el que fem; sense més recompensa que la de créixer al costat dels nostres infants i viure experiències que segurament, ens marcaran per sempre. És per això que esperem veure-us a tots i totes a Canet de Mar i, si us plau, mireu més enllà! Saludeu-vos encara que no us coneixeu, feliciteu-vos per la valuosa feina que feu cadascun de vosaltres des dels vostres esplais i monifesteu-vos tal com sou!

Definicions d’una espècie ben estranya…

La Jana Alentorn, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, obre el seu diccionari personal per escriure aquest artícle.

MONITOR/A: [s. XIX; del ll. monĭtor, -ōris, íd.] Els monitors i les monitores són una classe d’humans. Les seves principals característiques són: la seva motivació i una edat compresa entre els 17 i els 30 anys, més o menys. Tot i que són una espècie poc reconeguda, n’existeixen uns 19.000 exemplars a tot Catalunya i trobaríem espècies semblants arreu del món. De fet n’hi ha una molt més coneguda i estesa que són els caps escoltes o scouts… que vindrien a ser uns cosins germans dels monitors/es. Anteriorment els monitors/es tenien la pell coberta de certs elements com: mocadors, flors, rastes, fulards,… en l’actualitat però, cada conjunt ha anat transformant-se i agafant els seus propis pelatges.

L’espècie monitoril podem classificar-la en base a diferents criteris: els valors amb els quals es defineixen, si cobren o són voluntaris, etc. La variant voluntària i associativa acostuma a tenir un important valor afegit: el compromís i la responsabilitat que porta a millorar el món a través de la seva tasca educativa.

Els monitors/es viuen en manades anomenades esplais. Aquest mot també dóna nom a l’espai en el qual habiten, més endavant procedirem a la seva definició. La seva vida comença en diferents moments, la gran majoria han nascut a l’esplai i en un determinat moment, fent un ritu de pas, deixen de ser cries i passen a ser monitors/es, d’altres s’hi incorporen directament com a monitors/es quan aquesta ja està formada i n’hi ha que fins i tot decideixen iniciar-ne una de nova.

Contràriament al que s’ha dit en nombrosos estudis, s’ha demostrat científicament que els monitors/es no s’alimenten de flors (per allò de menjaflors), s’alimenten de valors com la motivació, la participació, l’amistat, el compromís, l’alegria… i alhora nodreixen a les seves cries amb activitats que transmeten aquests valors. De les activitats més comunes entre les manades hi trobem les sortides a l’aire lliure, els jocs de nit, les cançons, les gimcanes, la convivència durant dies (aquesta pot donar-se en uns espais anomenats cases de colònies o en terrenys d’acampada), les danses, els jocs moguts, etc.

El cervell dels monitors/es regula un sistema força complex, en el qual ha d’estructurar i compaginar tota una vida repleta de deures: casa, estudis, amistats, hobbies, parella…, amb tots els compromisos que comporta ser membre de la manada: reunions, sortides, activitats, comissions, colònies, campaments, formació…

ESPLAI: [s. XIX; de esplaiar] Espai en el qual habita l’espècie monitoril i nom que rep la manada.

En tant que manada, són coneguts per les activitats que realitzen, per la seva manera d’educar a les cries (mitjançant activitats i amb la quotidianitat), per la seva supervivència malgrat les adversitats però, sobretot, la característica que millor defineix els esplais és la capacitat de transformació que tenen del seu entorn.

De vegades en base a si alguns valors predominen sobre uns altres, les manades s’uneixen formant un clan, aquest aglutina moltes manades que comparteixen moltes característiques en comú. Aquests clans tenen una gran i forta capacitat de transformació de l’entorn i és el motiu per al qual existeixen. També proporcionen seguretat, formació, recursos, etc. a les diverses manades que el formen.

JANA ALENTORN: [1984; de Rosa i Mike, Vilanova i la Geltrú] Després de tenir clars els dos anteriors termes, entendreu millor la meva pròpia definició. Doncs bé, jo em dic Jana Alentorn Lahoz, vaig participar durant 12 anys a la manada del C.E. Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú, des que era una cria. Mentre vaig ser una cria de la manada, vaig aprendre moltes coses i vaig gaudir de molts moments màgics, fins al dia que els membres adults van proposar-me passar a ser monitora. Aquell va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

La meva manada forma part del clan d’Esplac (Esplais Catalans), el qual el defineixen els valors de la laïcitat i el progressisme. Tot i que sempre la duré al cor, ja fa un temps que he abandonat la meva manada, però ara visc com a dirigent dins del clan Esplac i me’n sento orgullosa i feliç. I a més a més, per sobreviure treballo formant als membres de diverses manades perquè tinguin més recursos per criar a les seves cries i així anar creixent tots plegats.

Confio en què aquesta espècie, de la qual formo part, segueixi creixent i fent-se gran. Que algun dia sigui coneguda i reconeguda la tasca que fa, que dia rere dia les cries es motivin a continuar la saga i que la seva capacitat de transformar l’entorn no esdevingui només una il·lusió i segueixi sent una realitat tant espectacular, sòlida i palpable com el Pedraforca (una mica menjaflors sí que som, però amb orgull!).

Reconeixement 2.0

Els dilluns són, per definició, dies complicats. Qui més, qui menys ha tingut el cap de setmana “lliure” i tornar a començar la rutina i veure l’agenda plena de coses acumulades per fer… uf! A tothom li passa, és cert… però ja que hi som, farem un parèntesi per saludar (hola!) a tothom per qui aquest “temps lliure” ha significat dedicar bona part de divendres, dissabte o diumenge no només a fer esplai, sinó també a preparar activitats, fer reunions, participar en sortides, rebre o donar formació…

Tornant al tema, aquest dilluns, tot apuntava que fos un d’aquests dies… Obrir el correu, repassar la llista de coses a fer, donar una ullada al Twitter, obrir el Facebook… I en aquesta última acció, precisament, ha estat quan el dia ha canviat de perspectiva. En el mur d’Esplac apareixia una felicitació matinera de la nostra amiga Eva Argilés. Sorpresa! Avui és l’aniversari d’Esplac: 29 anys, ni més ni menys! Una data que molt pocs recordàvem, fins que Facebook ha entrat a les nostres vides, entre d’altres coses, indicant-nos puntualment els aniversaris dels nostres amics i amigues.

I seguida d’aquesta felicitació: n’han vingut moltíssimes més! De monitors i monitores, d’esplais (aquestes ens han fet especial il·lusió, ho reconeixem), d’antigues i noves amistats, de companys/es internacionals, d’entitats que ens donen suport, de plataformes d’associacions en què participem… Ha estat tota una onada d’ànims i d’agraïments que, de veritat, ha capgirat aquest dilluns i l’ha convertit en el millor dels inicis de setmana.

És de justícia doncs, que en aquest bloc, que precisament vol ser un recull de textos en defensa dels esplais i una bandera de la nostra eterna reivindicació de reconeixement social, us donem les gràcies a tots i totes per cadascuna d’aquestes “felicitats!”, “per molts anys!” i mostres de suport que avui estem rebent a través de la xarxa.
És més, des d’aquí us volem tornar totes aquestes felicitacions, perquè de ben segur que sense vosaltres no haguéssim arribat fins aquí.

Felicitem-nos, doncs, que 29 anys no es fan cada dia!