Donar a conèixer l’esplai arreu del món

No us presentem l’Eugeni, perquè tot seguit ho farà ell mateix en aquest article, ple d’esperit internacionalista i molta #energiadelesplai!

Primer de tot em presento, em dic Eugeni Brigneti i com podreu apreciar, porto el món de l’esplai i l’internacionalisme a la sang. Tinc 24 anys i sóc monitor del MIV (Moviment Infantil de Vilafranca). He estat involucrat a Esplac com a nen, monitor, EGS i part de la Comissió Internacional des d’abans de saber que Esplac existia, ja que això de gent treballant a l’oficina d’Avinyó 44, al sector Penedès-Garraf a vegades ens sona molt estrany.

Ja mesos, em van proposar anar a viure una experiència inoblidable, un SVE (Servei de Voluntariat Europeu) a Bèlgica per fer de voluntari a l’oficina de l’IFM-SEI (International Falcon Movement – Socialist Education International) que és la federació internacional a la qual pertany Esplac (juntament amb la FIEEA).

Vaig acceptar sense pensar-m’ho! De fet, jo ja coneixia a algunes persones de l’IFM-SEI gràcies a un projecte que havia fet l’any anterior (això es mereixeria un article sencer a part) i, com que ja sabia una mica la feina que feien, em va semblar molt bona idea.

I ara us escric a vosaltres (monitors i monitores dels diferents esplais d’Esplac), amb la intenció de contagiar-vos la meva motivació i entusiasme per tot el món internacionalista. Porto més de 5 mesos vivint a Brussel·les, fins ara hem fet moltíssimes coses interessants, com publicar diferents llibres plens de mètodes i teoria en temes com el gènere, la sexualitat o el canvi climàtic (on Esplac ha estat participant activament també a nivell local amb la Comissió Reduint Petjada). També hem començat un nou projecte sobre la pobresa a nivell mundial, que té com a objectiu crear un documental fet per diferents montiors, entre ells, la Mireia Galváez (esplai La Tribu de Mataró) o l’Ana Foguet (esplai Xiroc de Barcelona), durant els seus corresponents SVE.

Evidentment, trobo a faltar l’esplai, els monitors i els nens (fins i tot hem fet algun Skype), però sé que és una gran experiència i que el que faig és per donar a conèixer el món de l’esplai arreu (som molt guais, i hem d’explicar-ho!) i això ja és prou important per mi, com suposo que ho deu ser per tots vosaltres, el mateix sentiment que us fa anar cada dia a l’esplai.

Una abraçada molt gran des de Brussel·les i no us preocupeu que tindreu més notícies meves, evidentment sempre relacionades amb l’esperit internacionalista!

Salut!

Algunes opinions d’un matí diferent: les II Jornades sobre Lleure i Sexisme

La Glòria, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu, comparteix al Tria l’esplai! les seves impressions de les II Jornades sobre Lleure i Sexisme organitzades per l’Associació de Casals i Grups de Joves, l’Escola Lliure el Sol i Esplais Catalans, que es van celebrar el passat 21 de gener. Com diu la Glòria, pel que fa el sexisme encara hi ha molta feina a fer!

El feminisme m’interessa, i aquesta va ser la meva motivació per assistir a les II Jornades sobre lleure i sexisme. Però, si fos de les que pensa que el sexisme i el feminisme s’han convertit en una temàtica obsoleta, si no en una obsessió d’unes poques extremistes, estic convençuda que també hauria estat un bon motiu per assistir-hi. Deixar de banda els prejudicis i la mandra de participar en iniciatives com aquestes serveix, sobretot, per viure en primera persona què passa amb els estigmes que envolten la lluita per la igualtat entre dones i homes.

L’assistència a les Jornades sobre Lleure i Sexisme em va servir per fer-me una idea més concreta d’aquelles coses que em sona que es, fan sobre allò que en diem gènere, però no tinc del tot clar com definir. Em van ajudar a aclarir conceptes i ordenar les idees sobre res més lluny que les meves relacions quotidianes i una problemàtica que es troba en tots els àmbits de la meva vida. També vaig poder palpar les ganes i la feina ben feta que han realitzat algunes companyes per millorar el sexisme a les nostres entitats. Finalment, el teatre social ens va donar una oportunitat per parlar obertament d’algunes experiències sexistes viscudes per les assistents: un tema que si no li dediquem un espai i un temps específic sempre queda a la cua de les preocupacions i accions de les joves que volem transformar la realitat que ens envolta.

“L’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser”

La Júlia Farell, membre de l’Equip General del Sector Barcelona comparteix amb nosaltres la seva crònica i conclusions després de la formació sobre “Com fer visites als esplais?”. De les seves paraules es desprén el seu entusiasme, motivació i amor a la tasca dels esplais. Si us estimeu els esplais, no us el perdeu!

Esplac aposta per un projecte d’atenció personalitzada als esplais i aquest, es basa en l’atenció, el seguiment i el suport als diferents esplais que configuren els diversos sectors territorials.

Una part important d’aquesta atenció personalitzada són les visites que es fan periòdicament als esplais i, és per això, que aquest passat divendres 27 de gener, tècnics i dirigents vam compartir una formació anomenada Com fer visites als esplais? que ens va permetre, bàsicament, adquirir eines per dur a terme aquestes visites i compartir experiències entre participants de la formació.

Tot i que al llarg d’un any un esplai pot rebre diferents tipus de visites (d’inici de curs, prèvia a l’activitat d’estiu, de suport per alguna problemàtica específica, in situ a l’activitat d’estiu, etc) en cap cas el motiu d’una visita és de control, ni es pretén jutjar el funcionament dels esplais; sinó que, bàsicament, el que volem és que se’ns conegui i, a la vegada, tenir l’oportunitat de poder conèixer els esplais i els seus monitors; també pretenem que tant EGS com tècnics de sector estiguem presents en el territori i se’ns identifiqui com a punt de suport en tot allò que pugui ser necessari i, en darrer lloc, un dels objectius d’una visita és aproximar Esplac als esplais i potenciar la participació dins del sector.

Així doncs, una visita és l’oportunitat idònia per a conèixer-nos, compartir, debatre i poder tractar tots aquells temes que com a esplais ens puguin preocupar o interessar ja que, des del meu punt de vista, Esplac es converteix en quelcom abstracte i sense sentit si el conjunt d’esplais no hi participem i no ens el fem “nostre”. Esplac ens ha de permetre i possibilitar que creixem com a entitats i en millorem el funcionament, i això només és possible si ens hi impliquem, hi contribuïm i participem formant part d’aquesta gran xarxa.

I és que, com a entitats i també com a persones, ens fem forts quan podem compartir i veiem que no estem sols en la nostra tasca educativa que seguim duent a terme des de fa 30 anys.

Participant a l’esplai

En Genís Riera i l’Eduard Mata, monitors de l’esplai GER, ens expliquen la història del seu esplai i la seva participació a Esplac.

Hi havia una vegada fa molt i molt de temps, exactament 40 anys, es començava a respirar ànsia de canvi en una societat sense llibertats d’associació i de pensament, a Sant Pere de Ribes, alguns joves cansats de la parròquia (i d’altres que no sabien com passar l’estona), es decidiren a canviar les coses en aquella Ribes adormida – o en termes de James Joyce- paralitzada.

Els nens i nenes de Ribes no podien gaudir d’un espai lúdic al mateix temps que laic i progressista, on els nens s’eduquèssin en el lleure, és a dir, només existia un centre parroquial… De les primeres colònies va néixer un grup de persones joves motivades i interessades en els valors que es poden transmetre als nens a partir del lleure: era l’inici de l’esplai GER.

Tres generacions després, l’equip de monitors actual, el qual compta amb alguns fills i filles d’antics monitors i monitores, som monis dels fills i filles dels que van ser els nostres monitors i monitores (és a dir, tot un lio). L’important és que avui en dia, conformem un esplai consolidat, que treballa pel nostre municipi a través dels valors del GER, associat des de ja fa uns anys a Esplais Catalans. La idea d’esplai ha canviat molt des dels inicis, però les ganes i la motivació han crescut gràcies a l’associacionisme i als valors, les formacions, les idees i els recursos amb els que ens hem enriquit arrel de pertànyer a Esplac. El 2011 a més a més, hem pogut acollir l’Assemblea la seva entitat acabaria reunint a centenars de monitors en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest any.

Des de la nostra experiència personal, valorem molt positivament haver pogut participar de formacions i intercanvis d’experiències amb altres monitors i monitores, ja que ens ha ajudat a funcionar millor com a esplai i a veure les coses des de diferents perspectives, així com d’acollir la passada Assemblea General d’Esplac al nostre esplai que va reunir a centenars de monitors i monitores d’arreu de Catalunya.

En Genis Riera i l’Eduard Mata volem donar les gràcies a tots aquells monitors, directors, formadors, cuiners, i altres que ens hem trobat pel camí, perquè gràcies a tots ells hem après i comprés moltes coses que no haurien estat possibles tancats a casa jugant a la “pleisteixon”.

“Serem allò que vulguem ser”

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des d’Esplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Ple de Sectors

A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.

I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases

A Esplac també tenim “eleccions”!

El proper 26 de novembre, a la XXX Assemblea General, Esplac també viurà les seves particulars “eleccions” en l’Equip de Direcció de la nostra entitat que, com cada any, viu renovacions, adéus i noves candidatures. Diem particulars i posem cometes ben deliberadament, perquè  nosaltres no tenim candidats ni candidates rivals, ni diferents colors, ni espots, ni debats televisats. Les candidatures i renovacions al nostre Equip de Direcció comparteixen totes la il·lusió de treballar voluntàriament perquè Esplac sigui una entitat cada dia una mica millor, més propera als monitors i monitores, més eficient, més gran i capdavantera en l’associacionisme educatiu català i, perquè no, mundial!

Enguany renoven la seva candidatura en Marc Cases, en Raimon Carreras i en Jordi Crisol que ja porten dos anys fent feina a l’Equip de Direcció d’Esplac. En Rafa Guillén també acaba el seu mandat i no el renovarà. D’altra banda, en Pau Fuentes i l‘Oriol Castro es proposen com a nous candidats amb molta motivació i energia. Tots ells volen continuar fent equip amb la Núria Cangròs, la Jana Alentorn, l’Estel Buch i la Berta Mundó que continuaran, almenys  fins el proper curs, al capdavant de l’entitat.

Des d’aquí us animem a conèixer a tots els candidats a través de les seves cartes de presentació des de les quals expliquen la seva motivació i tot allò que volen aportar a Esplais Catalans. Tot seguit us en citem alguns fragments perquè aneu fent boca! Per descarregar-vos cada carta cliqueu sobre el nom de l’autor.

La situació social, econòmica i política que vivim pot marcar un abans i un després en la nostra història i els esplais hem de saber ser forts i fer arribar el nostre missatge alt i clar al nostre entorn. Jordi Crisol

Em sento absolutament identificat amb el projecte actual d’Esplac i crec que des de fa un temps s’està treballant pel que sempre havíem parlat i demanat d’apropar les estructures d’Esplac als sectors i als esplais. Raimon Carreras

La meva etapa a l’esplai s’està acabant, tot i que hi segueixo estretament vinculat, ja que no és pas fàcil deixar-ho. És per això que m’he decidit a seguir treballant per als esplais, això sí, des d’un altre punt de vista. Oriol Castro

Els últims mesos han estat molt intensos per Esplac, s’han pres decisions difícils i s’han produït alguns canvis importants. Per tant, em presento per sumar energia, vitalitat i propostes constructives en aquest nou projecte. Pau Fuentes

Podem afirmar que tenim Equips General de Sector a tots els sectors, la qual cosa ens assegura, per una part, una millora substancial de coordinació amb els esplais i d’altra, assentar les bases per a esdevenir, sinó la primera organització juvenil catalana, sí una de les més influents al país en els propers anys. Marc Cases

El CIM, una experiència

El Carles Moran i el Daniel Salmerón de l’esplai SCV-El Clot i formadors del Curs d’Iniciciació al Monitoratge del Sector Barcelona, ens expliquen de primera mà quin és el sentit i la importància d’aquests cursos pels qui comencen com a monitors i monitores a l’esplai.

Portes tota una vida a l’Esplai, des de que eres ben petit has estat tots els caps de setmana compartint experiències amb els teus companys i amics. Et vas fent gran i de cop i volta, sense que ni te n’hagis adonat, un bon dia et trobes a l’altre banda. Et sents preparat per tirar endavant, creus que ets capaç d’aplicar tot allò que has anat aprenent al llarg de tots aquests anys però, no obstant, tens algunes pors.

Seré un bon monitor? Els infants m’estimaran? Em faran cas? Em prendran el pèl? Quines edats m’agradaria portar? I un seguit de preguntes que ens han passat a tots pel cap…

Doncs bé, segurament el Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) no respondrà cap d’aquestes preguntes però t’ajudarà a veure les coses una mica més clares.

El CIM és un curs intensiu de 48 hores destinat a preparar als nous monitors que, en el cas del Sector Barcelona, s’organitza pel i des dels esplais del Sector. L’objectiu del cap de setmana és fer entendre a tots els participants el perquè dels Esplais, la metodologia que seguim, les eines que utilitzem, etc. Les quatre sessions que es fan són: “Què és l’Esplai?”, “Pedagogia”, “Jocs” i “Organització”.

Aquestes sessions són organitzades per monitors i ex-monitors dels esplais del propi sector que, amb il·lusió, transmeten allò que han après al llarg del temps.

Des del Sector Barcelona creiem que la formació dels monitors (tan dels nous com dels antics) és vital per tots els Esplais ja que dóna coherència a la nostra tasca.

Finalment, dir que fer aquests tipus de trobades són importants no només per les formacions, sinó també per conèixer altres Esplais, maneres de fer i persones que de manera desinteressada intenten transformar i millorar aquesta societat.

Imatge del passat CIM del Sector Barcelona

Fora tòpics de l’esplai!

En Pau Fuentes, coordinador de l’Equip General del Sector Barcelona i ex-monitor de l’esplai l’Olivera Rodona, ens desmunta uns quants tòpics relacionats amb l’esplai. N’heu sentit algun més? Ajudeu-nos a desmuntar-los en els comentaris d’aquest artícle!

A continuació s’exposen els que crec que són els 4 principals tòpics/prejudicis sobre “l’Esplai”. Tema important, ja que potser és l’últim bastió per assolir el tan desitjat reconeixement social.

Sense més preàmbuls, comencem:

1r. Els “esplaieros” són uns “xirucaires”

Sovint es confon el ser amant de la natura i de l’excursionisme amb ser un ximple sense ofici ni benefici. Doncs no, per sort les persones vinculades als esplais els hi acostuma agradar la natura, valor que d’altra banda també es treballa des dels propis esplais. No per anar vestits amb botes de muntanya les persones són menys serioses, rigoroses i fins i tot “productives”, que aquelles que calcen sabates.

2n. Vahhh!, qualsevol pot ser monitor/a!

Hem de ser conscients de la responsabilitat que els monitors/es assumeixen en el seu dia a dia, no estem parlant de jugar sinó d’educar jugant. És per això, que no tothom té les capacitats necessàries per ser educador. En primer lloc cal una voluntat decidida per ser-ho, és a dir, tenir ben clar que no és el mateix fer de monitor/a, que ser-ho; el grau de compromís en marca la diferència. És molt rellevant també la formació específica que reben els monitors, el que els permet adquirir coneixements sobre pedagogia, ideari, organització, etc.

3r A l’esplai es lliga molt

Bé, això no és un tòpic, és una realitat. L’esplai no deixa de ser un eina socialitzadora, que lluny da ser com les “xarxes socials” d’internet ajuda a construir un teixit social fort i sovint romàntic a les persones que hi participen.

4t Els monitors i les monitores cobren

Els monitors/es són joves que estudien i/o treballen però que dediquen bona part del seu temps lliure al projecte educatiu de l’esplai. Ara bé, sense cap mena de retribució econòmica. Estam parlant d’un col·lectiu compromès amb el seu entorn, que concep l’esplai com a una oportunitat per construir un món millor on viure.

Deixem-nos de prejudicis i celebrem que enguany els esplais ESPLAC han fet més activitats d’estiu que mai, alguna cosa estarem fent bé.

Una gran recompensa

L’Irene Torrecilla, monitora de l’esplai Grup Infantil Puigcastellar ens explica quina és la seva “gran recompensa” fruit de participar a l’esplai. Quina és la vostra? Ens ho expliqueu als comentaris?

L’altre dia un amic em demanava per què passava els caps de setmana anant d’excursió amb una colla de “marrecs”. “Si t’ho mires així, bé és cert que gasto temps i energia, però no t’he parlat mai de la gran recompensa?”, li vaig dir i ell em va mirar estranyat. La voleu saber?

La gran recompensa té lloc només un cop l’any. Just a l’inici de l’estiu en el meu cas, però conec altres que allarguen l’espera fins a finals de juliol. Durant tot el curs en parlem, monis i nens ens demanem com serà, quan i si tots la podrem gaudir. Us he de confessar que des del moment que acaba començo a pensar en la de l’estiu següent.

Però, no us imagineu que l’espera és una torura! Durant l’any ens retrobem per jugar, fer tallers, excursions, trobades amb pares, reunions setmanals per enllestir els caps de setmana i un cop al trimestre fem una mini sorpresa que ens fa agafar més ganes per la final.

Passem hores, dies, setmanes, mesos preparant el gran esdeveniment de l’any. Per què? Perquè si passar els caps de setmana amb una colla de trapelles i monis és tan divertit, marxar amb ells més d’una setmana a una casa de colònies ho és encara més.

Aquesta gran recompensa són dies de feina que es transformen en hores de convivència, cançons, proves, endevinalles, guerres d’aigua i de pintura, esmorzars, dinars, berenars i sopars, contes, reflexions, lliteres, llanternes, piscina, olimpíades, equips, petits, mitjans, grans, monis, disfresses, personatges, centre d’interès… Ens embrutem i hem de lluitar contra mosquits i altres insectes que, pobres, espanten les criatures.

Un cop ho has provat, t’enganxa. I si el suposat preu que he de pagar (i realment m’encanta fer-ho) és el de veure aquests infants i monis alguns caps de setmana per passar estones plegats recordant aventures i tenint experiències noves, doncs trobo que encara és poc, perquè el que m’aporten és molt més del que jo els hi puc donar.

Moltes gràcies petits, mitjans, grans i monis del Puigcastellar!