A tu

L’Anna Pujol, monitora de l’esplai l’Olivera Rodona, vol compartir amb tots i totes nosaltres aquesta carta (d’amor, clar que sí). Llegiu-la i descobrireu a qui l’envia 😉

A tu

Vas aparèixer un dia assolellat, de sobte, sense previ avís. Bé, no és del tot cert. Ja m’havien parlat de tu  i sempre vaig pensar que erets interessant, però no va ser fins aquell dissabte de juliol que realment vaig saber que allò nostre seria per sempre. Per aquell moment jo rondava els 13 i tu, ja feia molts anys que havies abandonat les tonteries de l’adolescència. Entusiasta, creatiu i sorprenent, em vas enganxar des del primer moment; com una mena d’addicció que tot i sana em removia per dins constantment.

Amb tu vaig descobrir un món nou. Vaig aprendre a somiar, a compartir, a estimar, a viure. Vaig viure una realitat paral·lela que fins al moment s’havia mantingut sempre allunyada de mi. Amb tu, vaig conèixer gent que m’ha marcat de per vida i vaig entendre tots aquells que com jo, eren i serien feliços al teu costat.

Els anys van anar passant i junts ens vam fer grans. Vam evolucionar i em vas ensenyar que tot allò que anys enrere jo havia viscut es podia perpetuar al llarg del temps, si treballàvem junts i amb il·lusió. Podíem aconseguir un món millor ple de gent que anys més tard, lluitaria pel que nosaltres també havíem lluitat; pels nostres ideals.

Així doncs ens vam posar a treballar plegats. El meu cap és va omplir de la imaginació que creia perduda i es va despertar en mi la nena que anys enrere havia jugat amb una caixa de cartró, imaginant castells amb prínceps i princeses. Vaig redescobrir les histories i el poder de la màgia, vaig desenterrar valors vitals i vaig intentar que tots aquells que no en sabien res de tu, et descobrissin mica en mica, degustant cada un dels moments. En definitiva, vas canviar el meu món i el de tantes altres persones que com jo fins el moment sempre havien viscut “perduts en la immensa mar blava”.

Ara veig que això arriba a un altre punt. No és un punt i final, sinó un punt i coma. Una aturada en el camí, un fins aviat, un adéu que no és per sempre. Se’m fa dur assumir que això nostre canvia de perspectiva, però per sobre de tot se que no s’esvaeix sinó que perviurà amb mi fins els últims dies.

Gràcies per ser i per estar. De tot cor, gràcies!

A l’Olivera Rodona

#ESPLAIADA

En Joffre Villanueva, al seu bloc “Esperant els bàrbars” arriba a unes quantes conclusions sobre l’Esplaiada. També ha detectat una constant en totes les Trobades Generals d’Esplac: que sempre plou! Seguiu llegint, perquè diu coses molt més interessants! 😉

#Esplaiada

Aquest cap de setmana l’he passat fent d’alliberat a la Trobada general d’Esplac. Enguany s’ha anomenat Esplaiada, que no és un nom molt original però s’entén a la perfecció. La figura de l’alliberat és ja un clàssic de les Trobades generals, són monitors que els esplais “alliberen” de tasca pedagògica i dediquen a la organització. Jo ja no sóc monitor des de fa molt de temps (ni ganes), però vaja, aquesta és la nomenclatura i a mi ja m’està bé.

Poder veure in situ una moguda d’aquesta magnitud sempre és interessant; i si com és el meu cas, pots comparar amb altres edicions, doncs encara més. O sigui que no em dedicaré a fer una descripció general, que ja podeu trobar per altres blocs i mitjans, sinó a apuntar algunes reflexions sobre aquelles coses que m’han semblant curioses.

Primer de tot. Diria que ha estat una gran Trobada general. S’ha superat el nombre d’esplais (45) i de participants (1800), amb una bona organització (excepte algun problema puntual, inevitable en un tinglado d’aquesta magnitud) i sobretot hi ha hagut un ambient extraordinari, amb el climax a la flaix-mob del diumenge. Ja de tornada, he pogut constatar gràcies a les xarxes socials que la gent ha tornat molt contenta a casa, que és del que es tractava.

En segon lloc. Les Trobades generals s’assemblen moltíssim les unes a les altres. Semblarà una parida, però jo ho trobo curiós. Hi ha uns patrons que es repeteixen edició rere edició. Hi ha una seqüència: expectació – arribada – sensació de col·lapse – normalitat – sensació d’èxit – eufòria col·lectiva – bajón físic satisfactori. Ah, i sempre plou.

En tercer lloc. La figura dels alliberats és la clau. Pimer de tot, perquè aporten una gran quantitat de treball. No sé el nombre exacte, però ens acostem al centenar de persones, i quan veus quaranta tipus i tipes posant taules i cadires a tot drap, és bastant impressionant. En segon lloc, perquè se senten responsables de l’èxit de l’invent i generen un ambient positiu que es contagia a la resta. Això es nota sobretot quan hi ha moments de col·lapse i encara més quan plou. Sobretot quan plou. En tercer lloc, però no menys important, perquè els alliberats no són els pardillos de torn, acostumen a ser gent amb experiència, ja es coneixen entre ells i l’experiència de treball conjunt cohesiona la organització amb vincles molt forts (i no només el ticu-ticu, ja ens entenem). Són els quadres, i ja sabem la importància que tenen els quadres en una organització.

Quarta conclusió. Ja no calen walkie talkies per organitzar un sarau així. Tothom té mòbil i la majoria amb connexió internet. El whatsapp, twitter i facebook són tecnologies que faciliten la comunicació. De manera que s’estableix una continuïtat entre l’abans, el durant i el després de l’activitat. Podríem dir que l’esplaiada encara continua a les xarxes socials, com va passar amb l’última Monifesta’t.

Cinquena. Tradicionalment, el gruix de la organització reposava en la Comissió Organitzadora de la Trobada (la COT), formada per l’esplai del municipi acollidor més alguns esplais del Sector geogràfic més alguns fanàtics de la cosa i elements de la Secretaria tècnica d’Esplac. Aquesta vegada s’ha optat per descentralitzar aspectes de la organització en els Sectors geogràfics i ha sortit bé. És la demostració que la tendència a la territorialització d’Esplac es consolida, i a mi em sembla una bona notícia.

Sisena. Des de la Trobada de Castellterçol que es composa una cançó ad hoc. A mi em sembla que la d’aquest any ha estat una de les millors, si no la millor. Amb un valor afegit: es pot consolidar com una cançó de l’esplai, en genèric, trascendint l’esplaiada i fins i tot Esplac. I demostraria algunes coses. Que la feina de comunicació es fa molt bé des de fa un temps (felicitats, Crisol i Eva) i que la tria del grup Ambäukatunàbia ha estat encertada. Aquests d’Ambäukatunàbia els conec bé perquè són monitors de l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei i he tingut la sort de poder fer-los classes a Saifores, com a mínim a en Magí i en Joan. I ja allà es veia que tenen una gràcia poc comuna, la de cantar i fer cantar garrotins als monis i dires. O sigui que posen música allà on no n’hi havia. I això, per un moviment educatiu, no té preu. Connectar la pedagogia amb la creació cultural és un dels grans reptes pendents d’Esplac, de l’MLP, i diria que de l’educació en general.

Setena. Com que els Sectors Geogràfics tenien un pes important en el desenvolupament de les activitats, aquests també s’han cohesionat. Com a mínim dos han cantat eslògans: Bages – Berguedà i Vallès. Aquests darrers tenien un càntic molt catxondo, feien la senyal de victòria amb els dits i cridaven “V de Vallès”. I això em porta a la vuitena reflexió.

Els del Vallès cridaven la consigna en castellà i català alhora, perquè deien “uve de Vallès”. A mi sempre m’ha semblat que Esplac ha d’apostar pel català i que l’esplai és un instrument de construcció nacional, o sigui que al principi he d’admetre que vaig arrufar el nas. Total, que mentres dinàvem es van sentir crits a favor de la independència. I eren els mateixos que un moment abans cridaven “uve de Vallès”. No sé si tots, però alguns segur que van cantar les dues coses. I potser algú s’estranya que això pugui passar, però a mi em sembla normalíssim. Només constata que l’independentisme ha penetrat en sectors socials castellanoparlants, especialment entre els joves, i que l’independentisme serà polític, o no serà més que una esbravada col·lectiva de caps de setmana. És a dir, que a Catalunya hi ha espai per a un independentisme en castellà. No cultural, romàntic i pancatalanista, sinó polític i democràtic. I que ens hem de posar les piles amb el català, això també.

La novena i última reflexió és que si es vol conèixer la realitat catalana és millor aproximar-se (no cal passar tot el cap de setmana) a Esplac que escoltar les tertúlies dels matins.

Però això tampoc és cap descobriment.

Felicitats a tothom que ho ha fet possible.

Tornar a la feina després de l’Esplaiada

La Mireia Contreras, tècnica del sector Penedès-Garraf i alliberada durant tot el cap de setmana de l’Esplaiada, avui no es podia concentrar… Toca seguir treballant pels esplais, tocant de peus a terra i amb el cor a l’Esplaiada!

Impossible concentrar-se avui. Torno a la feina – a la oficina del Sector Penedès-Garraf que tenim al Vendrell- i no paro de veure e-mails, fotos i vídeos plens d’alegria. I és que l’experiència del cap de setmana ha estat gratificant per totes i tots, i ens ha deixat una marca en la nostra memòria que no se’ns oblidarà mai!

Enguany he tornat a ser alliberada, després de 6 anys. Ho vaig ser per primera vegada amb 18 anys a la FestaMorfosi, i pensava que aquella Trobada General seria la millor de la meva vida. Però per mi l’Esplaiada ha sortit perfecte! Un cop oblides que els joves no es treien les sabates (que pesada que sóc, eh!) o que no et deixaven dormir (ai trompeter si t’enxampo… 😉 ) veus que tothom ha estat al 100% i posant el millor de si mateix per a que aquesta trobada sigui inoblidable.

Fer de bruixa de les claus, com li he dit jo durant el cap de setmana, és dur, però quan veus que les activitats van rodades, quan totes les alliberades i alliberats estan dinamitzant amb molta il·lusió, quan els monis de joves et diuen que les activitats estan molt ben pensades, quan la gent del poble et diu que ho veuen tot molt ben organitzat… tot compensa i em fa feliç.

Només em queda donar les gràcies aquelles persones que m’han escoltat en els moments que ho he necessitat. I sobretot al Penedès-Garraf per tota la implicació i motivació que han tingut des del primer moment i com ens hem donat suport uns als altres durant tota la Trobada. D’aquí tres anys serem més, millors i més convençuts, si hi cap!

Ara veig una foto d’una nena del meu esplai amb una visible cara de cansada però amb l’expressió ben feliç, sa mare ens dóna les gràcies per les experiències inoblidables que viuen els infants amb nosaltres. Em cau la llagrimeta, però és hora de tornar a la feina, hem de continuar treballant pels esplais laics, voluntaris i associatius. Els esplais de debò.

La rotllana del sector Penedès-Garraf, a punt per la Flashmob!

Amb energia!

En el bloc d’en Martí, un jove de l’esplai Garbí, hem trobat una completíssima crònica de la seva vivència a l’Esplaiada. Si algú dubtava de si els joves s’ho passarien bé, que no es perdi aquest post.

Amb energia!

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ripoll l’Esplaiada, la Trobada General d’Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L’Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d’un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d’altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l’esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l’Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc… Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d’arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l’esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l’enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d’esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d’unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Ja diumenge vam acabar d’omplir-nos al cent per cent de l’energia de l’esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d’un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d’Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l’Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m’ha servit per conèixer gent nova d’arreu, per recordar per què segueixo a l’esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d’esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S’ha de felicitar a la gent d’Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d’aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l’energia de l’esplai a mil us deixo fins el següent escrit!

Tu ets d’esplai!

A l’Esplaiada hem tingut sobredosi d’energia de l’esplai i això s’ha de notar! Als blocs de moltes persones que aquest cap de setmana han estat a Ripoll, hi estem trobant articles que ens omplen d’alegria i ens emocionen. És per això que els volem aplegar aquí, perquè tothom s’encomani d’aquest estat d’ànim feliç i de tota aquesta energia que ens hem endut després d’aquesta Esplaiada inoblidable.

Comencem amb l’article de la Berta Mundó, Secretaria General d’Esplac, que va escriure ahir al seu bloc Subjectivitats.

Tu ets d’esplai!

Fa estona que intento escriure aquest post i no sé ni per on començar. Des de tota la feinada prèvia a avui, un dia que porto molt de temps esperant, no m’agradaria deixar-me res ni ningú.

M’agrada veure que l’energia de l’esplai, la que té sentit pels pels esplais laics, progressistes, voluntaris, associatius, està viva i és més forta del que alguns poden pensar. Que en un moment on es parla de la manca d’implicació dels joves, puguem demostrar que no és real, que n’hi ha una bon grapat que dediquem el nostre temps a educar en la llibertat i a transformar la societat. Que aquest model d’esplai que des d’Esplac promovem, no és pas res inventat, sinó que és del tot real i tangible. Que l’energia de l’esplai existeix!

M’agrada viure la participació. 1800 persones. 45 esplais. Perquè a l’esplai, i a Esplac, volem, podem i sabem participar. Per això és important el pes del territori i la descentralització. Per això val molt la pena veure en directe la cohesió de tots els sectors geogràfics com s’ha vist aquest cap de setmana. Els inconfusibles càntics dels sectors en són el símptoma més evident. Monitors i monitores, secretària tècnica, Equips Generals de Sector, Equip de Direcció i molts amics i amigues implicats en la organització de l’Esplaiada. Fins i tot alguns fent d’alliberades de la trobada, a qui cal agrair especialment el seu esforç, ganes i compromís perquè tot sortís endavant!

M’agrada veure el reconeixement que hem tingut. Evidentment, hauria estat molt millor tenir-ne més. Però el millor reconeixement passa per convertir en una experiència significativa la feina que fan tots els esplais cada dissabte. Tenir clar qui som, què fem i perquè. Amb activitats com la d’aquest cap de setmana ha quedat clar quin és el nostre pes i paper a la societat catalana. Anar a Ripoll s’ha vist recompensat, ja que hem tingut l’impacte a l’entorn més proper, donant pes al recent constituït sector Osona-Ripollès. I les xarxes socials, el nostre espai comunicatiu per excel·lència, és un no parar!

Buf! Dit això m’adono que serà impossible recollir tota aquesta esplaiada en només un escrit. Perquè han passat una pila de coses, masses emocions i sentiments, moltes persones i més somriures que mai. Em fa profundament feliç veure que tota la feina que fem a Esplac dia rere dia té sentit. Ahir em vaig emocionar. I avui porto tot el dia amb l’emoció a flor de pell.

Ara vindrà el moment de totes les valoracions. Com sempre, hi haurà moltes coses a millorar. Però sigui com sigui, ha estat, és i seguirà sent un plaer poder aportar tota la meva energia perquè tot això tingui sentit! Moltes gràcies a tothom!

Esplaiada, l’energia de l’esplai al món!

L’esplai és, per sobre de tot, un ens educatiu com ho és l’escola, l’institut i la universitat. El projecte educatiu dels esplais sorgeix del treball conjunt d’infants, monitors i monitores i famílies, els quals comparteixen un projecte associatiu. A l’esplai recolzem el treball en equip, la motivació, el creixement personal i la convivència i respecte que es viu en el quotidià dels esplais, com a manera d’estimar-nos i ser feliços.

Els propers 4, 5 i 6 de maig celebrem la trobada a Ripoll i l’hem anomenada “Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món ”. Serà l’escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d’història, el projecte dels esplais d’Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Ho mostrarem en aquest gran esdeveniment, en què tots els infants, monitors, monitores i dirigents d’Esplac omplirem els carrers de la vila amb la nostra energia de l’esplai. Serà una activitat molt especial per als que en formem part, per les seves dimensions i per la possibilitat que ens ofereix de participar-hi activament. L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa i compartir moments tal i com ho fem al dia a dia dels esplais.

La realització d’aquest gran esdeveniment per a Esplac enguany està sent extraordinari. Després de la Monifesta’t del 2011 es va decidir realitzar aquesta activitat com a l’activitat central del 30è aniversari d’Esplac organitzat per i des dels esplais. És per això també que cada sector geogràfic format per esplais d’Esplac ha preparat les activitats d’un determinat grup d’edat, coordinant-se a posteriori amb la resta de sectors. A part de la preparació de totes les activitats per grups d’edat, hi ha sectors que també s’han encarregat de crear i definir la Flaixmob, que serà l’activitat conjunta del diumenge al matí. Per tant, podem dir que serà una Trobada General especialment participativa per als esplais.
Realitzar l’activitat a Ripoll també és especial: fa ben poc que hem constituït el sector geogràfic d’Osona-Ripollès i per a la nostra associació té especial importància la descentralització territorial. Així, serà la millor oportunitat per donar a conèixer i fer ressò a la societat en general de la tasca que realitzem com a associació educativa i el paper del voluntariat en el món del lleure.
Geps, Penyes Altes, Vic Remei, l’Esparver, Roques Albes, L’Agrupa, la Peti ki peti, l’Ara Mateix, el Guspira, el Totikap, l’SCV el Clot, l’Olivera Rodona, el Boix, el Chiribiripum, el Diplodocus, el Puigcastellar, el Garbí, el Bruixes i Bruixots, el Guaita’l, el Bitxus, el Pampayuga, el Gall Xafarder, el Cent Teies, el Montbui, el MIV, el Zig-Zag, el Globus Roig, la Clau d’Ulele, Can Parellada, l’Eixam, el Piolet… a dia d’avui ja som tots aquest esplais inscrits a l’Esplaiada!
I la resta, us ho perdreu?

Després de l’esplai…

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars

Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

30 anys d’Esplac

En el passat Sopar del 30è Aniversari d’Esplais Catalans, vam estar recordant d’on venim, què hem fet fins al moment i cap a on anem, a través d’uns quants testimonis que han viscut diferents etapes de la història d’Esplac. Si voleu saber d’on va sorgir Esplac, qui va impulsar la seva creació, com va crèixer, va passar per l’adolescència i com ha arribat a la maduresa, no us perdeu els vídeos! Els podeu veure tot seguit o en el nostre canal de YouTube.

Si una cosa es nota al llarg de tots els parlaments, és que tothom qui ha passat per Esplac l’ha fet crèixer estimant la tasca dels esplais, amb el convenciment de què des dels esplais es pot canviar el món!

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (1a part)

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (2a part)

30è Aniversari d’Esplac. 1992-2002, Esplac cap al segle XXI (3a part)

30è Aniversari d’Esplac. 2002-2012 i mirant cap al futur! (4a part)

Fer esplai

En Martí fa 10 anys que participa a l’esplai Garbí. Després de tants anys, ha passat per tots els grups d’edat i continua participant-hi al grup de joves. Al seu bloc hi vam trobar un article sobre què significa per a ell “fer esplai” i avui el compartim al “Tria l’esplai” amb tots vosaltres. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan preguntem “què és per tu l’esplai?“, però en Martí les encerta totes!

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l’esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l’hora de dedicar temps lliure a preparar hores d’activitats.
Molts cops m’han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs ‘sí’, sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l’esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l’esplai des d’un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l’esplai que he tingut jo els últims nou anys.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.

Aquest curs l’esplai que m’ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d’aquí a poc celebrarem la trobada general d’esplais que formen part d’Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l’experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit 🙂

Esplaiada 2012, no hi podeu faltar!

Recordeu tot allò que defensàvem ara fa un any, a la Monifesta’t de Canet de Mar? Doncs inevitablement ha de tenir continuïtat tota l’#energiadelesplai que vam crear col·lectivament. Parlàvem dels drets dels infants, la laïcitat, el joc, les famílies, la participació dels infants, el treball en equip, la motivació, l’internacionalisme, l’educació ambiental, el gènere, el relleu generacional… Ara és el moment de compartir tota aquesta energia amb els nostres infants i joves, la principal raó de ser dels nostres projectes d’esplai.

Us perdreu la oportunitat de conèixer els infants, joves, monitors i monitores dels esplais d’Esplac i viure amb elles una experiència única? L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa, compartir moments i fer-nos més, millors i més convençudes. De tant en tant, val la pena aturar-se i mirar i veure que som molts els qui fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Perquè també serà la oportunitat de fer arribar la veu dels esplais laics, progressistes, voluntaris i associatius a Ripoll, a Catalunya i al món! Hem d’escampar la nostra #energiadelesplai arreu i comprovar que l’esplai no està pas passat de moda! El nostre model d’esplai compta amb 30 anys d’història, generant espais de participació activa i democràtica de les persones: un projecte amb valors, un alt contingut ideològic i un compromís amb la ciutadania per a la transformació social i el país.

La trobada general té lloc cada tres anys i enguany està sent més participativa que mai, perquè entenem que aquesta gran activitat només tindrà sentit amb la implicació de tothom. Estigueu atentes perquè cada sector ja està treballant les activitats que es faran al llarg de tot el cap de setmana i aviat les compartirem amb totes les monitores i monitors! I diu que també hi ha uns esplaier@s que ja corren per Ripoll i aviat ens demanaran un cop de mà.

Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món! Us ho perdreu?

Per a més informació de l’Esplaiada reviseu les vostres bústies de correu, l’Assac on-line i l’apartat de notícies del web d’Esplac. Com sempre, qualsevol dubte contacteu amb nosaltres a través del correu trobadageneral@esplac.cat.