A voltes amb l’esplai, a voltes amb el voluntariat

L’Arcadi Corominas, soci i ex-president d’Esplais Catalans, reflexiona sobre el voluntariat i, la seva experiència a l’esplai i Esplac i en aquest doble article. Imprescindibles per carregar energia de l’esplai pel nou any!

El passat dia 5 de desembre es va commemorar el Dia Internacional del Voluntariat. Quan surgeix la paraula voluntariat a un no li ve cap altre projecte al cap que el de l’Esplai. Són tantes hores, tants esforços, tantes jornades de treball i dedicació al Drac Màgic i a Esplac que a un no li pot venir al cap res més que això.

Fa uns dies, Esplac va celebrar la seva assemblea anual. D’ençà del desembre de 2009 que vaig sortir de l’Equip de Direcció l’entitat ha crescut exponencialment fins a assolir els 106 Esplais. 106 projectes carregats de persones (joves) que es creuen un projecte, el de la transformació i el del progrés social a partir de l’educació en el temps de lleure dels infants i joves. I en fan bandera i el converteixen en una manera d’entendre el món i la vida Read More

Tu a Viladrau i jo a Saifores

Menys corbates i més bates!

La Marta Cortina, membre de l’Equip General del Sector Penedès-Garraf ens explica com va anar la passada celebració del Dia internacional dels Drets dels Infants del passat 17 de novembre a Vilanova i la Geltrú. Ja veureu que l’experiència sempre és un grau i recuperar les valoracions dels cursos anteriors ha estat clau per l’èxit de la trobada!

“Menys corbates i més bates”, “Amb l’educació no s’hi juga!” i “Drets dels infants, per un futur digne!” són alguns dels lemes creats pels grups de joves dels esplais del sector Penedès-Garraf que aquest dissabte es passejaven a ritme de gralles, pels carrers més cèntrics de Vilanova i la Geltrú.

Ha començat un any de canvis i reorganitzacions a les activitats del sector i la Diada dels Drets dels Infants ha estat la primera! Arrel de les valoracions d’altres anys ens vam adonar que fer la manifestació pels carrers de la ciutat que ens acollia després de dinar no era una bona idea… Bàsicament perquè en aquelles hores pels carrers només hi solen haver bancs, arbres, papereres i comerços tancats! Persones que passegin més aviat cap ni una! Aquest any hem provat de fer-la al matí i realment hem encertat! Read More

Reflexions sobre l’esplai

En Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera i membre de l’Equip General del Sector Vallès, reflexiona sobre la importància de la tasca dels esplais. Si mai necessiteu arguments per defensar l’esplai com a agent educatiu en Dani us en dona moltíssims en aquest article!

Sovint m’he preguntat perquè l’esplai és un moviment educatiu poc conegut, amb una manca de reconeixement i que contínuament s’ha de desviure per transmetre tot el que és, el que fa i allò que persegueix. Per més que m’ho qüestioni, se’m fa difícil comprendre-ho.

A l’esplai es construeixen valors que es filtren a través de les actituds, per mitjà de la convivència i la interacció entre companys. L’esplai doncs, educa en valors i actituds, i esdevé un agent educatiu indispensable per la formació de la personalitat, el caràcter i el pensament dels infants. Read More

Vint anys per a la meva filla

En Raimon Goberna va ser monitor de l’esplai Isard-Flor de Neu i ara hi torna a participar d’una forma diferent: com a pare de la Sila. En aquest article reflexiona sobre el seu record i compromís, i remarca que malgrat les crisis (siguin de valors o econòmiques), l’esplai avança imparable! No us el perdeu, aquest és de lectura obligatòria 😉

Fa uns dies, vaig anar a la reunió de mares i pares de l’esplai. Bé, més de mares que de pares, ja sabem com va això. I si, la reunió era millor que les que fèiem nosaltres, que no estaven malament perquè vam treballar-hi molt i bé. Però l’equip d’ara ho va fer molt bé. Ens hi vam trobar pares de la nostra època, que ara hi porten els fills petits, que ja són molt grans. I monitors nostres, que tenen fills com els nostres. I cosins, i amics. A l’esplai compten les persones, quan et saludes i xerres, quan saps qui anirà a l’excursió.

Read More

Que res no ens aturi!

L’experiència de participar en una formació internacional

L’Adriana de l’esplai Pica Roca, va participar al Training Course d’Esplais Catalans sobre drets humans i inclusió social. En aquest article fa algunes reflexions sobre l’experiència que va viure durant deu dies de formació, amb més de vint joves de vuit països de la Unió Europea.

Per acabar l’estiu de manera creativa i productiva, un grup de joves d’arreu d’Europa d’entre 17 i 40 anys, ens vam reunir a l’alberg la Ruta del Ferro a Sant Joan de les Abadesses centrant-nos en els Drets Humans utilitzant el mètode del Teatre de l’Oprimit. Dins d’aquest context vam poder posar en comú les nostres experiències personals en el món del lleure per analitzar-les i debatre-les, per tal de millorar la nostra tasca educativa i prendre consciència de la necessitat inherent a l’humà de fer respectar i practicar els Drets Humans.

Read More

Vols experimentar noves vivències? Conèixer i treballar amb altres infants de diferents països europeus?

Si ets monitor o monitora i estàs pensant en fer un Servei de Voluntariat Europeu però encara no saps que fer… deixa que el Roger, monitor de l’esplai Totikap, et convenci amb la seva experiència!

Vols experimentar noves vivències? Conèixer i treballar amb altres infants de diferents països europeus?

Jo, cada dia al matí, sota un sol polar i uns paissatges verds, disfruto jugant a la pastoreta i les tres maries. Estic en una entitat que m’han rebut amb els braços oberts, amb un projecte a desenvolupar on les noves idees són possibles i benvigudes. És un lloc peculiar, nou i ple de sorpreses que em sembla que no les acabaré de descobrir. Tot emmarcat per una ciutat banyada pel Mar Bàltic, on ja estan desenvolupant un disseny integral per cecs i discapacitats, on cada tarda els cignes es passegen tranquilament pel llac de davant de casa i on, avui divendres, ja m’estic preparant pel festival de música que demà comença.

Una cultura nova i diferent, una llengua estranya però interessant i, sens dubte, unes noves ganes i motivacions de transformar aquesta societat, a través de l’educació i del joc, per arribar a la llibertat. En fi, sense flipar-me, que tot plegat dóna unes ales i una nova perspectiva que et fa veure lo xulo que és l’esplai, la sort que tenim de poder fer aquests intercanvis i, sobretot, de poder-los aprofitar.

Però no cal que et preguntis més que és tot aixó. Estic fent un EVS, (un voluntariat europeu); amb el qual he arribat aquí, a Letònia i amb el qual estic descobrint, imaginant i aprenent noves formes de fer, de crear i de relacionar-se amb infants. Així que ara ja ho saps, si et mola, pots aprofitar una gran oportunitat.

Campaments internacionals dels esplais del Bages-Berguedà

Aquest estiu, els i les joves del Sector Bages-Berguedà dels esplais Vic-Remei, Geps i Roques Albes, van participar a uns Campaments Internacionals organitzats pels Lithuanian Young Falcon Union a Pasaka. La Queralt i la Kati, joves participants dels campaments ens n’expliquen unes quantes aventures!

Després de tres hores de vol i tres hores d’impaciència, finalment baixem de l’avió i ens trobem un Vilnius fred i congelat. Només ens queda l’opció de posar-nos mil jaquetes a sobre, les jaquetes que ens acompanyaran la resta de dies! Agafem el bus i anem cap on havíem de dormir: una residència d’estudiants una mica tenebrosa, però què hi farem, és el que hi ha quan viatges!

Entre la poca foscor amb la que viuen (només 4 hores de foscor cada nit) i l’eufòria que nosaltres dúiem acumulada, ens toca despertar-nos tots mig morts de son. A les 9 del matí comencem la ruta turística per Vilnius, la capital de Lituània. Primera parada: esmorzar! No sabíem ben bé que ens trobaríem, però encara va ser força bo.

Després d’omplir la panxa, vam iniciar l’itinerari turístic per la ciutat començant per la catedral neoclàssica amb la seva torre. Tot seguit vam pujar en funicular fins a la Torre de Gediminas, des d’on vam poder veure tota l’extensió de Vilnius. Vam fer un dinar ràpid i apanyat i vam tornar a visitar esglésies, carrers concorreguts i parcs on poder jugar a algun joc d’esplai sota la mirada curiosa d’algun lituà, per acabar tornant cap a la residència després de sopar una pizzeta. L’endemà vam haver de matinar, ja que ens venien a buscar els monitors dels campaments per agafar el bus cap a Pasaka, el campament on estaríem la resta de dies.

Ja no recordem quantes hores de bus vam fer, però si que recordem que només arribar vam anar a dinar. Què dir-vos del menjar… doncs el menjar simplement era diferent! Podem dir-vos que vam alimentar-nos a base de pa la majoria de dies, fins al punt d’acabar-los les existències. El pitjor de tot va ser la manca d’aigua. Sempre ens donaven tes i caldos estranys, i com que no estan acostumats a veure aigua no sabien si l’aigua de l’aixeta era potable, així que vam estar un parell de dies sense tastar aigua fins que finalment ens van dir que sí que en podíem veure de les aixetes!

Després ens va arribar el moment d’anar al lavabo, i renoi tu, uns lavabos que tenien una porta la meitat de la mida de la normal. Per culpa de la incomoditat dels lavabos i que el menjar no ajudava gaire, no podíem buidar a gust, ja ens enteneu. Vam comentar-ho amb els monitors d’allà i ens van assignar un lavabo més apropiat:)

I l’aigua del mar… va parir que freda que estava! Però no tothom pot dir que s’ha banyat al Mar Bàltic, oi? Algun dia els mateixos lituans ens van acollonir una mica perquè deien que quan venia tempesta el mar era perillós i se’t podia endur endins, però els catalans no ens podíem estar de remullar-nos-hi.

Hi va haver dos dies que juntament amb una delegació d’Alemanys vam decidir fer una mica de turisme per la zona i vam visitar els búnquers, la ciutat de Klaipéda i la reserva de Nida. Eren llocs que per nosaltres semblaven pobres i apagats, però quan et fixaves en els boscos, no hi havia comparació en el seu verd que en qualsevol d’aquí la península.

En quant a les activitats vam comprovar que els lituans també són diferents. Els hi encanten els espectacles, sempre que podien, és a dir cada dia, n’organitzaven un: que si pels 20 anys dels Falcons, que si l’elecció del president, que si per dir hola al mar, que si per dir-li adéu… Total que cada dia vam haver de preparar un espectacle. S’ha de dir que, tots el membres de Falcons, que eren els components del campament, al·lucinaven amb nosaltres: sempre amb energia, els espectacles més treballats i divertits, sempre cridant, ballant i saltant, i celebrant les tradicions catalanes. Com que sempre cantàvem l’himne de Bages-Berguedà al final fins i tots ells s’hi van unir! Vam arrasar amb el nostre moment d’energia de l’esplai, però el més tens va ser quan vam acabar l’últim espectacle per acomiadar-nos. Va ser un moment molt emotiu recordant tot el que havíem passat junts: la gent es va posar en peu mentre ploraven d’emoció i de tristesa de dir adéu.

Finalment vam marxar molt a contracor tots perquè la majoria hauríem volgut quedar-nos uns quants dies més, però ens consolava la idea de poder tornar l’any que ve i tornar-nos a trobar amb molts amics que vam trobar allà. És una experiència que recomanem a tothom. A banda de que ens ho vam passar de conya, vam aprendre molt anglès (cosa que sempre ajuda a l’hora de convèncer als pares), vam conèixer noves cultures i vam fer molts amics.

L’esplai Greska vol crèixer i fer crèixer!

L’esplai Greska ens explica en aquest article, el seu nou projecte per crèixer i fer crèixer la ciutat on viuen. Endavant amb l’acció dels esplais i les bones idees!

Som l’Esplai Greska, una Associació Infantil i Juvenil de Sant Boi de Llobregat, dedicada a l’educació en el lleure. El Greska es conforma per un equip de monitors i col·laboradors voluntaris amb experiència en el sector, que segueixen els valors amb què es fonamenta l’Entitat: l’Assemblearisme, el Lleure, el Voluntariat, la Participació, el Progrés, la Laïcitat, la Llibertat, la Coeducació, la Familiaritat, la Sostenibilitat, la Pluralitat i el Canvi Social. Creiem en la transformació social, en la força de les persones.

En virtut de tot això i en un context social de crisi econòmica com el que vivim (en què moltes famílies estan patint l’atur, la precarietat laboral, la pujada del cost de la vida, etc.) pensem que la imaginació i el treball són dos dels múltiples motors que poden fer que la realitat que visquin els nens sigui millor. D’aquesta manera, l’equip de monitors, pre-monitors i col·laboradors externs de l’associació ens hem agrupat creant aquest projecte format per: la campanya Apadrina un Greska (per tal d’oferir el nostre temps, la nostre formació i el nostre treball a canvi d’una petita aportació per l’Esplai) i el Festival Engreska’t (per tal de dinamitzar la vida del poble amb una mica de festeta estival, que mai està de més!). Aquest projecte, doncs, va sorgir de la necessitat de suplir les mancances econòmiques de l’entitat per millorar la situació de l’Esplai i dels seus nens i nenes. La campanya però, no volíem que es limités a la simple donació sinó que anés més enllà i involucrés a monitors, pre-monitors i col·laboradors en el context de la vila, tot articulant la xarxa de relacions del poble mitjançant la dinamització i el treball social.

I a partir d’aquí… es va arribar a la conclusió de que calia promocionar la feinada que estàvem engegant. Mica en mica, estirant del fil, parlant amb amics d’amics i movent-nos entre la nostra gent… es va arribar a crear una petita comunitat d’indis esbojarrats que estaven disposats a posar el seu gra de sorra al Greska fent un vídeo sobre la nostra campanya: la productora, la fotògrafa, la càmera, aquells amics que sempre hi son per ser engaliats, les famílies de tots nosaltres que sempre acaben mullant-se sense saber ben bé per a què… els nens i pares com a primers motivats, companys de gremi i d’altres entitats que sempre estaran disposats a voler que els hi retornis el favor…! El vídeo? Ah sí, el vídeo era per promocionar la iniciativa; però més important, va servir per adonar-nos de que si es vol, es pot; que compartir és viure i que l’empatia i l’ajuda mútua poden esdevenir l’oli de la màquina. Que hem suat tinta per portar a terme la globalitat del Projecte? Sí. Que ens ha costat moltes nits sense dormir i la dosi mítica d’estrès esplaiero? Sí. Però “que nos quiten lo bailao”, que diuen!
L’Esplai Greska vol ser part del canvi del nostre poble i vol fer-ho de la mà de tots els qui estan al seu costat; l’Esplai Greska vol créixer i fer créixer!