Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

esplai

Participant a l’esplai

08.02.2012 |

En Genís Riera i l’Eduard Mata, monitors de l’esplai GER, ens expliquen la història del seu esplai i la seva participació a Esplac.

Hi havia una vegada fa molt i molt de temps, exactament 40 anys, es començava a respirar ànsia de canvi en una societat sense llibertats d’associació i de pensament, a Sant Pere de Ribes, alguns joves cansats de la parròquia (i d’altres que no sabien com passar l’estona), es decidiren a canviar les coses en aquella Ribes adormida – o en termes de James Joyce- paralitzada.

Els nens i nenes de Ribes no podien gaudir d’un espai lúdic al mateix temps que laic i progressista, on els nens s’eduquèssin en el lleure, és a dir, només existia un centre parroquial… De les primeres colònies va néixer un grup de persones joves motivades i interessades en els valors que es poden transmetre als nens a partir del lleure: era l’inici de l’esplai GER.

Tres generacions després, l’equip de monitors actual, el qual compta amb alguns fills i filles d’antics monitors i monitores, som monis dels fills i filles dels que van ser els nostres monitors i monitores (és a dir, tot un lio). L’important és que avui en dia, conformem un esplai consolidat, que treballa pel nostre municipi a través dels valors del GER, associat des de ja fa uns anys a Esplais Catalans. La idea d’esplai ha canviat molt des dels inicis, però les ganes i la motivació han crescut gràcies a l’associacionisme i als valors, les formacions, les idees i els recursos amb els que ens hem enriquit arrel de pertànyer a Esplac. El 2011 a més a més, hem pogut acollir l’Assemblea la seva entitat acabaria reunint a centenars de monitors en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest any.

Des de la nostra experiència personal, valorem molt positivament haver pogut participar de formacions i intercanvis d’experiències amb altres monitors i monitores, ja que ens ha ajudat a funcionar millor com a esplai i a veure les coses des de diferents perspectives, així com d’acollir la passada Assemblea General d’Esplac al nostre esplai que va reunir a centenars de monitors i monitores d’arreu de Catalunya.

En Genis Riera i l’Eduard Mata volem donar les gràcies a tots aquells monitors, directors, formadors, cuiners, i altres que ens hem trobat pel camí, perquè gràcies a tots ells hem après i comprés moltes coses que no haurien estat possibles tancats a casa jugant a la “pleisteixon”.

“Serem allò que vulguem ser”

25.01.2012 |

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des dEsplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Ple de Sectors

30.11.2011 | 1
A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.
I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases

El CIM, una experiència

18.10.2011 | 1

El Carles Moran i el Daniel Salmerón de l’esplai SCV-El Clot i formadors del Curs d’Iniciciació al Monitoratge del Sector Barcelona, ens expliquen de primera mà quin és el sentit i la importància d’aquests cursos pels qui comencen com a monitors i monitores a l’esplai.

Portes tota una vida a l’Esplai, des de que eres ben petit has estat tots els caps de setmana compartint experiències amb els teus companys i amics. Et vas fent gran i de cop i volta, sense que ni te n’hagis adonat, un bon dia et trobes a l’altre banda. Et sents preparat per tirar endavant, creus que ets capaç d’aplicar tot allò que has anat aprenent al llarg de tots aquests anys però, no obstant, tens algunes pors.

Seré un bon monitor? Els infants m’estimaran? Em faran cas? Em prendran el pèl? Quines edats m’agradaria portar? I un seguit de preguntes que ens han passat a tots pel cap…

Doncs bé, segurament el Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) no respondrà cap d’aquestes preguntes però t’ajudarà a veure les coses una mica més clares.

El CIM és un curs intensiu de 48 hores destinat a preparar als nous monitors que, en el cas del Sector Barcelona, s’organitza pel i des dels esplais del Sector. L’objectiu del cap de setmana és fer entendre a tots els participants el perquè dels Esplais, la metodologia que seguim, les eines que utilitzem, etc. Les quatre sessions que es fan són: “Què és l’Esplai?”, “Pedagogia”, “Jocs” i “Organització”.

Aquestes sessions són organitzades per monitors i ex-monitors dels esplais del propi sector que, amb il·lusió, transmeten allò que han après al llarg del temps.

Des del Sector Barcelona creiem que la formació dels monitors (tan dels nous com dels antics) és vital per tots els Esplais ja que dóna coherència a la nostra tasca.

Finalment, dir que fer aquests tipus de trobades són importants no només per les formacions, sinó també per conèixer altres Esplais, maneres de fer i persones que de manera desinteressada intenten transformar i millorar aquesta societat.

Imatge del passat CIM del Sector Barcelona

Una gran recompensa

21.09.2011 | 3

L’Irene Torrecilla, monitora de l’esplai Grup Infantil Puigcastellar ens explica quina és la seva “gran recompensa” fruit de participar a l’esplai. Quina és la vostra? Ens ho expliqueu als comentaris?

L’altre dia un amic em demanava per què passava els caps de setmana anant d’excursió amb una colla de “marrecs”. “Si t’ho mires així, bé és cert que gasto temps i energia, però no t’he parlat mai de la gran recompensa?”, li vaig dir i ell em va mirar estranyat. La voleu saber?

La gran recompensa té lloc només un cop l’any. Just a l’inici de l’estiu en el meu cas, però conec altres que allarguen l’espera fins a finals de juliol. Durant tot el curs en parlem, monis i nens ens demanem com serà, quan i si tots la podrem gaudir. Us he de confessar que des del moment que acaba començo a pensar en la de l’estiu següent.

Però, no us imagineu que l’espera és una torura! Durant l’any ens retrobem per jugar, fer tallers, excursions, trobades amb pares, reunions setmanals per enllestir els caps de setmana i un cop al trimestre fem una mini sorpresa que ens fa agafar més ganes per la final.

Passem hores, dies, setmanes, mesos preparant el gran esdeveniment de l’any. Per què? Perquè si passar els caps de setmana amb una colla de trapelles i monis és tan divertit, marxar amb ells més d’una setmana a una casa de colònies ho és encara més.

Aquesta gran recompensa són dies de feina que es transformen en hores de convivència, cançons, proves, endevinalles, guerres d’aigua i de pintura, esmorzars, dinars, berenars i sopars, contes, reflexions, lliteres, llanternes, piscina, olimpíades, equips, petits, mitjans, grans, monis, disfresses, personatges, centre d’interès… Ens embrutem i hem de lluitar contra mosquits i altres insectes que, pobres, espanten les criatures.

Un cop ho has provat, t’enganxa. I si el suposat preu que he de pagar (i realment m’encanta fer-ho) és el de veure aquests infants i monis alguns caps de setmana per passar estones plegats recordant aventures i tenint experiències noves, doncs trobo que encara és poc, perquè el que m’aporten és molt més del que jo els hi puc donar.

Moltes gràcies petits, mitjans, grans i monis del Puigcastellar!

Que la força de Viladrau i Saifores us acompanyi!

14.09.2011 |

Setembre. Acaba l’estiu i amb la fi de les vacances és moment de no oblidar tot el viscut. Al llarg del mes d’agost gairebé 100 monitores i monitors dEsplac, juntament amb companyes d’Acció Escolta i de Casals de Joves, entre d’altres, han invertit uns dies en fer la part teòrica del curs de monitor/a o director/a. Hi ha hagut monitores de l’esplai Peti Ki Peti, del Guaita’l, del Drac Màgic, del Totikap, de l’Isard Flor de Neu, del Zig-Zag, de l’Arc de Sant Martí de Torrelles, del Clupi, de la Guineueta, del Miv, del Garbí, del Buenoyqué, de l‘Eixam, de Can Parellada, del Boix, de lAgrupa, del Xirusplai, del GMM, del Botó, del Matinada-Pòrtics, del Bonaire, de l’Olivera Rodona, del Movi, del Ger i del Geps.

Ja veieu quina gentada! Per la majoria d’elles han estat 15 dies intensos, especials, únics… Segurament encara no han trobat l’adjectiu que ho defineixi exactament.

I és que no han fet qualsevol curs: han passat per Viladrau o per Saifores. A banda de molta formació, han compartit moments, somriures, jocs, preocupacions, experiències, responsabilitats… Per no parlar de les reflexions i qüestionaments que han sorgit aprofitant qualsevol moment: estones lliures o de serveis, àpats, nits… Aprenent constantment.

Cada curs ha anat construint la seva dinàmica, la seva manera de fer. De fet, cada Viladrau i cada Saifores són diferents, és part del que els fa únics. Però el que està clar és que al llarg dels dies tothom va convertint-se en una peça important per tirar endavant el grup.

Ara, cadascú a casa seva, es converteix en una peça “imprescindible” per canviar el món des dels esplais. Tota aquesta inversió val molt la pena. El temps, els projectes, les persones, els coneixements, els somriures… toca posar-los en pràctica. Que comenci el curs d’esplai!

Participants dels cursos de Viladrau i Saifores


Moltes felicitats esplais!

11.07.2011 |

Un agraïment ben merescut per a tots els esplais de part de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Esplac!

Pels 54 esplais que feu activitats d’estiu, per les 111 activitats d’estiu voluntàries que organitzeu, pels més de 6500 infants que han passat pels nostres esplais aquest any, per les celebracions dels Drets dels Infants, per les activitats de tots els sectors, pels projectes de les comissions, per les 400 persones que vam participar d’alguna manera o altra de la Monifesta’t! En resum, moltes felicitats a totes per la bona feina que heu fet durant tot aquest curs!

Amb aquesta entrada us volem reconèixer l’esforç que feu cada any al plantejar-vos el projecte, la bona feina que feu cada dissabte, cada excursió… Feina que si a sobre la fem persones voluntàries, mereix la més important de les felicitacions i dels reconeixements.

El fet que cada any, tant els esplais com Esplac, ens plantegem nous objectius a treballar, demostra que som entitats vives i que ens sabem adaptar als canvis. Treballem la sostenibilitat per millorar el futur del nostre planeta, treballem la participació a les nostres entitats per canviar el model de democràcia que tenim i ho fem des de l’associacionisme per canviar l’organització de la societat.

Tota aquesta feina acompanyada d’un ideari i d’uns valors com la laïcitat, l’amistat, l’internacionalisme, la participació, l’educació, l’amistat… Valors que en un moment de crisi capitalista com aquest, estan a l’alça!

Al llarg dels darrers temps ha quedat palès que cal un canvi social, polític i econòmic. Ens hem de fer forts davant de qui intenta vendre l’esplai com un servei, com un producte. La nostra feina educant persones crítiques des de l’associacionisme educatiu és imprescindible si volem canviar el món en el que vivim.

Des d’Esplac hem seguit i seguirem treballant per donar-vos suport en el que sigui necessari. Però tota la nostra feina, no té sentit si vosaltres no l’aprofiteu, treballem per donar-vos recursos per tal que la gestió de l’esplai us sigui més fàcil, per ajudar-vos a millorar els vostres projectes educatius i perquè a partir del treball en xarxa amb altres esplais pugueu intercanviar experiències i compartir coneixement per seguir fent créixer l’esplai.

Acabem el curs donant forma al proper pla estratègic d’Esplac de manera conjunta amb tots i totes vosaltres. Aquest pla ens marcarà els reptes a treballar els propers tres anys: participació, atenció personalitzada, model d’esplai i decreixement. Com sempre, sabeu que estem oberts a les vostres propostes!

Esperem que aprofiteu les vacances per fer esplai, per descansar i començar el curs vinent amb més forces que mai!

Una abraçada carregada d’#energiadelesplai!

Les monitores i monitors fem l’estiu!

06.06.2011 | 2

Ja som a mes de juny. Gairebé sense adonar-nos-en ha passat un curs sencer als esplais. Sembla que no faci tant de les tancades de monitores i monitors al setembre. I amb un curs més gairebé a la butxaca, segueix creixent el projecte dels esplais. La participació dels infants, la importància del quotidià, centres d’interès, el relleu a l’equip de monitores i monitors, el treball amb les famílies, la implicació amb l’entorn més proper i la cura d’aquest… han format part del dia a dia dels esplais, entre moltes d’altres coses.

Però ara arriba l’estiu i amb aquest les activitats dels esplais. És el moment per poder culminar i aprofundir en tota la feina realitzada durant el curs. Les colònies, rutes, campaments i activitats internacionals són activitats idònies per transmetre valors i actituds a partir de la vivència i l’experiència directa. Impliquen una relació directa amb l’entorn natural, fora de l’ambient quotidià i una convivència permanent entre infants, joves i monitores i monitors. Aquestes activitats aconsegueixen potenciar la cohesió, la implicació i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants d’una manera molt més intensa que la resta del curs. A més, les activitats internacionals amb joves i adolescents, permeten reafirmar molt la participació d’aquests dins l’esplai i és una bona estratègia per garantir-ne la seva continuïtat dins del projecte.

Tot plegat es pot dur a terme gràcies a la tasca que realitzem monitores i monitors al llarg del curs sense estar moguts per cap mena de remuneració econòmica. Perquè ser monitor o monitora és molt més que fer una activitat a la setmana amb un grup d’infants o joves. Ser monitor/a vol dir educar i educar-nos, treballar en equip, fer amistats, créixer personalment i participar de l’entorn més proper. Ser monitor/a és un estil de vida.

I ser monitor/a també vol dir, entre moltes altres coses, que inverteixis el teu estiu en anar a les colònies, la ruta, els campaments o l’intercanvi que portes tant temps preparant a l’esplai. Fins i tot, que vagis a fer el curs de monitor/a o director/a a Viladrau o Saifores. I tota aquest compromís, cal que sigui reconegut.

Les monitores i monitors, fem l’estiu!


Un matí d’estiu

18.05.2011 |

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.

Una imatge, mil records

29.04.2011 |

L’Anna Jiménez, ex-membre de l’Equip de Direcció d’Esplac i monitora i nena de l‘esplai MIV, recorda els seus dies de colònies a l’esplai en aquest post ple de bons records!

Voltant pel Ripollès aquests dies de vacances, vaig retornar a la infància, millor dit a les colònies del 93 amb l’esplai, amb el MIV.
Recordar l’espai, recordar moments, recordar el camí que portava a la casa, el monitor que aleshores tenia, recordar algunes de les activitats i companys, i retornar inesperadament als 9 anys a les colònies d’estiu de l’esplai, van ser un moment estranyament màgic.

En aquell moment vaig dubtar de què els meus records, estiguessin ubicant bé aquella actual casa Rural del Ripollès, que ara fa 18 anys era casa de colònies i en la qual només hi havia estat en aquella ocasió. Anava acompanyada d’un bon amic i s’estava qüestionant la meva credibilitat i tot!

Només per esbaïr els meus dubtes, el primer que vaig fer a l’arribar a Vilafranca, va ser anar a l’esplai i cercar alguna foto d’aquell estiu. Per decepció meva, no la vaig trobar (ja sabeu, com és l’arxiu de fotos de l’esplai!). Però els “esplaierus” tenim molts recursos i vaig pensar que en les memòries d’aquell any, hi hauria d’haver reflectit el nom de la casa, els meus monitors, el meu nom o quelcom semblant.

Al local de l’esplai, almenys al del MIV, trobar alguna cosa als armaris no ha estat mai una tasca fàcil i, tot i el desordre, vaig trobar el carpesà de les memòries del curs 92-93 (el càrrec de secre anys enrere quan era moni va servir d’alguna cosa i que n’és important fer memòries!).

El meu nom, els meus monitors i el nom de la casa de colònies. Genial no? Per a més “INRI”, aquella mateixa tarda, voltant pel centre de Vilafranca, em vaig trobar al monitor que tenia i li vaig estar explicant l’aventura del cap de setmana. Diu que em buscarà una foto!

En fi, tot aquell rotllo nostàlgic (quines ganes tenia d’enviar un article!), és per reafirmar, recordar i fer saber, que l’esplai és guai, que et fa créixer, et fa ser viu, t’alimenta, et fa ser, et fa estar i lluitar, t’eixampla la ment, et fa viure i reviure experiències, aventures, et fa estimar, i per sobre de tot, sent nena, sent moni o dirigent d’Esplac: l’esplai et fa ser FELIÇ!

Recolzant el post de la Jana, en el qual m’hi sento força identificada, he passejat molts anys en la manada del MIV i en el clan “Esplaquero” per reafirmar el valor que cal donar a les nostres entitats. El compromís, la llibertat, l’amor, l’amistat, la participació i la felicitat, d’entre mil d’altres, són els valors que fan viu, i fan créixer l’esplai!

Apa, sigueu feliços!

Jo ja m’he tret el “gusanill” (Jana, aquesta va per tu!) d’escriure un article!