Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

esplai

De l’esplai i l’escoltisme a Sants als 90

12.01.2011 |

En Fabian Mohedano, secretari d’organització del Moviment Laic i Progressista ens explica la seva relació amb l’esplai en el primer article de 2011!

La meva relació amb l’esplai és a partir de la relació de bon veïnatge des de l’agrupament en que vaig anar des dels 6 fins els 25 anys. M’explico. Vaig anar a l’AE SKUES al barri de Sants, un cau laic a parròquia, com tantes altres associacions educatives que han hagut de mantenir aquesta incoherència. Curiosament, a la parròquia hi havia dos esplais més. Un amb més tendència evangelitzadora i un altre més proper a la proposta d’Esplac, si bé mai van donar el pas a deixar el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) per por a ser expulsats de la parròquia.

La pregunta que ens féiem nosaltres al consell d’agrupament amb la resta de caps escoltes és com era possible que no donèssin el pas si nosaltres ja formàvem part d’una federació laica. Amb perspectiva ho veig més clar: les relacions institucionals de l’agrupament amb la parròquia eren molt sòlides i mai van qüestionar la nostra afiliació, en canvi, l’esplai no mantenia bones relacions amb els poders fàctics del consell pastoral. Bastant semblant a la relació de l’esplai i l’escoltisme a nivell de país en relació amb les institucions. Malauradament, una crisi de relleus de monitors a finals de la dècada dels noranta el va fer desaparèixer. Curiosament van preferir que els hi guardéssim l’arxiu històric en comptes que ho fes la parròquia o el propi MCEC.

També vam tenir oportunitat de treballar plegats amb els centres d’esplai d’Eixam, una coordinadora d’entitats de lleure infantil i juvenil de Sants, Hostrafrancs i La Bordeta. Allà vam fer activitats obertes i conjuntes de promoció de l’associacionisme educatiu amb entitats com Espurna, que ha estat membre intermitent d’Esplac i que liderava la plataforma la qual considerava com la seva federació, fet que generava tensions ja que la resta d’entitats enteníem que eren coses ben diferents una plataforma plural i una federació d’iguals; amb Bruixes i Maduixes, que fèien esplai al carrer o l’esplai Turons, que actualment forma part d’Esplac, però no llavors.

Més enllà dels tòpics, l’esplai i l’escoltisme són dues propostes d’educació cívica, una de dimensió planetària -ja sabeu quina :-), l’altra, genuïna catalana. M’apassiona veure compartir projecte ideològic, associatiu i educatiu als esplais i agrupaments d’Esplac i Acció Escolta en el marc del Moviment Laic i Progressista. Estic convençut que cada cop sereu més capaços d’expressar el nostre orgull laic al carrer.

L’esplai. L’escola de ciutadania.

17.11.2010 |

L’Arcadi Corominas Baig, expresident d’Esplais Catalans, recupera aquest fragment del seu article escrit pel llibre “Sensibilitzar per Transformar”, editat per la ONGD Cooperacció.

“Són tres quarts de deu del vespre, el menjador de la casa de colònies de Castellnou del Bages acull en aquells últims dies calorosos de juliol 80 nens i nenes d’un esplai. Bullici, germanor, alegria i algun crit es deixen notar a l’ambient: són les colònies. De sobte, dos nens del grup de grans (d’entre 11 i 13 anys) s’aixequen. Un adult dels 20 presents a les colònies (entre monitors i cuiners) demana silenci i dóna la paraula a tots dos joves. Aquests, gens acostumats fins a aquelles colònies a xerrar davant de tanta gent, expliquen el que s’ha acordat a la Junta de Barris de Mindundi 2006. És un moment màgic, era el que buscàvem: els nens i les nenes decideixen entre tots i totes les activitats que es realitzaran l’endemà, com s’organitzaran, qui farà cada cosa, etc. En definitiva, la casa de colònies de Castellnou era Mindundi, la ciutat de l’associacionisme i la participació. (…)”

Així comença un article publicat per l’equip de monitors i de monitores del Centre d’Esplai Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú en el número 19, 2n quadrimestre de 2007, de la revista Tercer Segona que edita Esplais Catalans (Esplac). Es tracta d’un article en què amb tot detall s’expliquen les Colònies que l’estiu de 2006 aquest Esplai va dur a terme a la casa de colònies de Castellnou de Bages i, també, tots els processos de reflexió interns de l’equip de monitors i de monitores per aconseguir que els participants (infants, joves i monitors i monitores) visquessin una experiència feliç i divertida però, a la vegada, del tot enriquidora.

Què és un Esplai?

En els dos paràgrafs anteriors parlem d’un Esplai, però què és un esplai? Un Esplai és un projecte que des de l’associacionisme treballa en l’educació dels infants i dels joves per tal que, aquests, esdevinguin ciutadans de ple dret i deure.

L’Esplai és una proposta associativa en tant que és una associació amb personalitat jurídica pròpia i sense cap mena d’afany de lucre econòmic per part dels socis i de les sòcies que la componen ni per part dels seus participants. I és una proposta associativa fruit del convenciment de les persones que hi participen i l’impulsen, que l’associacionisme ha d’esdevenir i esdevé un eix d’estructuració de la societat i de participació en la societat.

I l’Esplai és una proposta educativa ja que el projecte neix i té raó de ser a partir de la voluntat i el convenciment dels seus integrants que cal educar ciutadans i ciutadanes. I entenem l’educació com un procés d’acompanyar una persona o infant en el seu creixement perquè pugui esdevenir un ciutadà de ple dret. És important remarcar que l’Esplai s’oposa a l’adoctrinament, que implica no posar en dubte l’única veritat a partir de la qual s’educa; acompanyar és mostrar i explicar totes les multiplicitats de realitats -que no veritats- que poden existir, és aprendre a valorar-les lliurement i és ajudar a posar les eines per tal que les persones, lliurement, ens formem unes opinions i unes conviccions personals, crítiques, racionals i respectuoses.

I què fa un Esplai? Un esplai educa en democràcia sense la imposició de veritats absolutes ni conductes morals més que dubtoses i qüestionables -de fet, la paraula imposició no existeix en el nostre diccionari-, i educa en un pla d’igualtat entre els que formem part de l’Esplai (infants, monitors i famílies).

Eduquem en Democràcia perquè a l’Esplai s’ofereix un ventall de coneixements i realitats, totes elles defugen de la intolerància, a partir de les quals tots els participants, amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses, de procedència i morals lliurement se’n podran formar una idea.

I l’Esplai educa per la democràcia perquè educa en ciutadania i en justícia i igualtat social. Eduquem a partir del convenciment que els ciutadans i el tracte entre ells ha de ser i ha de respectar el principi d’igualtat entre les persones, i ha de garantir que tots i totes tenim els mateixos drets i els mateixos deures amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses o polítiques, de procedència o d’edat -els infants i els joves menors d’edat també són ciutadans.

L’Esplai i l’entorn

Com he expressat en la primera part, l’Esplai educa i educa molt. I necessitem molts esplais, molts agrupaments escolta, molts casals de joves -l’Esplai no és l’única escola de ciutadania que hi ha; l’Escoltisme ha estat precursor en l’educació no formal o en allò que ara en diem Associacionisme Educatiu- que eduquen de la manera que ho fem perquè és en aquest camp on l’educació educa en civisme, educa en participació, educa en companyonia, educa en compromís, educa en sensibilització.

Resulta estrany -o almenys a mi m’hi resulta- que allò que els esplais realitzem en el dia a dia, l’Escola ho hagi d’incorporar per llei amb una assignatura d’educació per la ciutadania. És evident que és necessari que l’Escola eduqui en ciutadania però ho ha de fer a partir de la transmissió de la ciència, perquè la ciència és un immillorable transmissor de ciutadania. És estrany, per tant, que les administracions públiques, a la vegada que redacten lleis com la que incorpora aquesta assignatura al sistema escolar, no reconeguin que hi ha escoles de ciutadania com els esplais, que bàsicament tenen per finalitat educar en ciutadania per transformar el seu entorn i, en definitiva, el món.

L’ideari del Moviment Laic i Progressista (MLP), aixopluc ideològic d’Esplais Catalans (Esplac) i dels seus esplais, de Cooperacció, d’Acció Escolta de Catalunya, de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, de la Fundació Terra, de l’Escola Lliure El Sol, de la Cooperativa Entorn i d’Ateneus Laics i Progressistes (cada vegada en som més), “reivindica per a tot individu el dret de qüestionar-ho tot, en qualsevol moment, comprès ell mateix i el seu entorn. El lliure examen és, en aquest context, un mètode per a la lliure recerca de veritats relatives, mitjançant l’aproximació crítica a la realitat, el diàleg i la discussió”.

Els esplais estan compromesos amb l’entorn, el més immediat i el més llunyà. No es pot entendre l’activitat dels esplais sense tenir en compte la realitat que els envolta, ja sigui la del seu barri, ciutat, vila o poble i les persones que l’envolten. Però tampoc no es pot entendre sense que es treballi en sensibilització sobre les situacions de terrible desigualtat social, econòmica i en termes de llibertat que pateixen persones en el nostre país i, sobretot, en els països en vies de desenvolupament.

L’Esplai incorpora en les seves activitats aquest necessari rerefons pedagògic i educatiu respecte a l’entorn, el qual transporta l’infant i el jove a reflexionar sobre les realitats d’aquest món perquè no sols en pugui prendre consciència, sinó que actuï en conseqüència per, si no li agraden, canviar-les en la seva vida diària i en els projectes associatius que desenvolupi i en els quals participi.

Aquest és un projecte que a més d’oferir grans oportunitats a les persones que hi participen, fa bona una de les màximes de l’MLP que versa “associeu-vos i sereu forts”, i assoleix que els esplais i les altres entitats duguin a terme un treball en xarxa que possibilitarà multiplicar les energies transformadores.

(…) Es notava que els infants gaudien de les colònies, ja que se’n sentien partícips i no mers consumidors. Les colònies eren seves i per primer cop n’érem conscients nens i monitors que aquell era un bon camí a seguir en el qual entre tots decidíem el que fèiem en llibertat (…)

Octubre 2010. Primer dia d’esplai. Tot m’agrada.

09.11.2010 |

Article de Chiqui Subirana, ex-directora de l’Escola Lliure El Sol i sòcia d’Esplais Catalans, Esplac.

M’agrada veure més de 100 infants, un d’ells el meu fill Dario, arribant amb les seves famílies a la porta de l’esplai. Resten esperant que les monitores i els monitors obrin les portes. Estan a punt, un any més, per iniciar l’activitat setmanal on podran plasmar el seu projecte educatiu. Mentrestant, podem llegir a la paret d’entrada, frases com aquestes: “a l’esplai no s’aparquen infants”, “a l’esplai no expliquem creences, vivim experiències”, ”a l’esplai participem, a l’esplai decidim”, “a l’esplai donem llum verda als drets dels infants”.

M’agrada observar com les monitores i els monitors (tots ells i elles voluntàries) corren d’aquí cap allà, ultimant els detalls, perquè tot quadri en la inauguració d’aquest curs. Constato, a més, que a la inauguració l’han precedit moltes reunions, trucades, preparació de disfresses, repartiment de grups i responsabilitats, reunions amb les famílies, elaboració de la programació i segur que uns quants mals de cap resolts en equip.

I… continuo gaudint. Puc respirar l’ambient en el moment en què els infants van descobrint quins són els companys i companyes que, aquest any, compartiran amb ells aquesta experiència. I encara es viu més emoció, quan descobreixen quins entusiastes monitors i monitores, disfressats per l’ocasió, es faran responsables d’acompanyar a cada grup d’infants i joves.

Després faig un exercici d’imaginació tot pensant, com d’aquí uns anys, el meu fill m’explicarà el seu primer dia d’esplai. M’emociono.

El que passa després, dins d’aquelles parets i durant les activitats, entra dins de l’experiència que acumularan els infants i joves. Però m’atreveixo a aventurar una predicció: si aquests grups d’infants i joves, tenen la sort de gaudir d’aquesta experiència durant prou temps, la valoraran com una experiència única, percebran que els va canviar la manera de veure el seu entorn, de viure el temps lliure i d’entendre i assumir la seva responsabilitat social. I serà fàcil que, en alguna ocasió, en veure el seu tarannà de col·laboració, la seva preocupació i actitud davant d’allò que passa al seu barri, municipi, lloc de feina… algú els hi digui: “tu has estat en un esplai, oi?”. Puc predir també, que ho viuran com un elogi.

I el que és més important, sabran i podran explicar que tot això no hagués estat possible, si un grup de monitors i monitores no s’haguessin entestat en mantenir viu un projecte de ciutadania i compromís, que pretén cada dissabte, a cada reunió, durant les sortides de cap de setmana i mentre conviuen en les activitats d’estiu, deixar el món millor del que el van trobar.

Llavors… per què hem de dur als nostres fills i filles a l’esplai? Perquè no hi ha un altre lloc on viure i reviure tot això que he explicat. I, cordons! (expressió que copio de la meva “jefa” actual) perquè et tremola el cos d’emoció, per poder facilitar al teu fill, i ho espero poder fer també amb la meva filla, aquesta incomparable oportunitat.

Nota: per cert, en Dario, és membre de l’Esplai Agrupa. Aprofito l’avinentesa per agrair a tots els monitors i a totes les monitores haver facilitat “els ingredients” per confeccionar aquest redactat.

L’esplai no es compra!

22.10.2010 |

Ja tenim la primera col·laboració! L’escriu en Jordi Crisol, actual membre de l’equip de direcció d’Esplac i ex-monitor de l’esplai Xirusplai de Badalona.

L’esplai no es compra!

Ni amb diners ni amb espècies! I qui digui el contrari s’ha begut l’enteniment! L’esplai no el compra ningú, ni la casa gran del capitalisme. De la mà d’històrics dirigents, del que avui s’ha acabat transformant amb l’associacionisme educatiu, del qual en formen part els esplais, s’està evidenciant una capitalització de centres dedicats a l’educació des d’una vessant voluntària.

La nova i moderna assimilació de la conjunció prestació de serveis o educació de base comunitària, ha pervertit i està pervertint el valor que se li assigna a una tasca feta voluntàriament com la que fal els esplais. La substitució d’una feina no remunerada, com la que fa un monitor/a d’esplai o un cap d’agrupament per una de remunerada, influeix a qui l’acciona, i segurament no articula les seves accions des d’un posicionament ideològic i pedagògic precís i concret, que va associat en la majoria dels casos, a la idea de progrés i canvi.
No serà més enllà que des de posicions demagògiques que articularan el seu discurs, aquells que, em titllaran d’abolicionista del model socio-econòmic del lleure educatiu. Simplement el que cal és una separació i equiparació dels models al que realment són. Al Cèsar el que es del Cèsar. I avall que fa baixada
.
Els esplais associatius i voluntaris sortirem sempre amb avantatge ideològic, perquè sabem clarament d’on venim i quin camí cal agafar per arribar al nostre objectiu, encara que sovint l’entorn social no ens reconegui com cal la feina que fem. Als esplais associatius i voluntaris, en una gran majoria ens sentireu parlar de canvi, progrés, transformació social, de combatre l’immobilisme, amb un profund i potent discurs de crítica social. Participem en la mesura del que es possible al Pensa globalment, actua localment, donant les eines a petites persones perquè siguin grans persones.

La resta de models educatius socio-econòmics basats en la prestació d’un servei a canvi d’una quantitat econòmica, tenen la seva raó de ser i fan la feina que els pertoca, però fins ara han utilitzat etiquetes equivocades per fer creure el que no eren.

Aquí i ara; els 96 esplais que conformen l’associació Esplais Catalans (ESPLAC) volem trencar amb aquesta visió esbiaixada, informar al nostre entorn, als mitjans, als polítics i a la societat en general de què l’esplai ha estat sempre associatiu i voluntari i així volem que ho continuï sent.

Jordi Crisol
www.jordicrisol.com

En defensa de l’esplai: tot fet, tot per fer.

01.09.2010 |

Sovint, explicar com entenem nosaltres l’esplai sorprèn a la resta. Sorprèn perquè som joves, voluntaris i actius. Sorprèn perquè el reconeixement social i administratiu de la nostra tasca, a voltes no és el que voldríem. Som conscients que aconseguir aquesta fita no és gens fàcil. Primerament perquè hem de ser capaços d’explicar en poques i clares paraules que és i com entenem nosaltres l’esplai. I segon, perquè hem de saber transmetre pels canals adequats aquest missatge. Cal que quan els mitjans (públics o privats) posin sobre la taula l’educació en el lleure i els drets dels infants, els esplais d’Esplais Catalans siguin el marc i la font de referència.

Per aconseguir aquest reconeixement i donar a conèixer a la ciutadania quin és el nostre model d’esplai, tot està fet i alhora tot està per fer. Cal que seguim treballant com portem fent fins ara i, a més a més, cal que dissenyem una estratègia comunicativa eficaç i valenta. És per això que enguany hem iniciat una campanya, que, entre d’altres accions, comprèn el bloc que ara mateix esteu llegint.

Amb la campanya Hi ha moltes raons per venir a l’esplai. Tria la teva!, volem explicar quins són els trets més representatius i els valors que defensem dels esplais associats a Esplais Catalans: la laicitat, el voluntariat, l’internacionalisme, l’associacionisme, l’amistat i sobretot el nostre interès primordial en l’educació dels infants. Som esplais que creiem en les persones actives i compromeses i, que sense elles, el canvi cap a una societat justa i igualitària no és possible. Al contrari de la idea paternalista de què eduquem a la ciutadania del futur, Esplais Catalans pensem i podem demostrar que els infants són ciutadans actius i compromesos pel sol fet de participar de l’esplai. Perquè l’esplai és l’eina que els ajuda a participar i a decidir.

Durant el curs 2010-2011 volem que aquesta campanya s’estengui per tot arreu i esperem que els seus principals protagonistes, els esplais, ens la fem nostra i l’estenem allà on anem. Esperem que aquest bloc sigui un espai on poder compartir diferents visions del que és i el que ha de ser l’esplai avui, sobre experiències viscudes, sobre el paper de l’esplai a la societat i en l’educació, però sobretot un espai on defensar la tasca dels esplais.

Esperem que ens seguiu de prop i compartiu amb tots nosaltres les vostres visions. No ens perdeu de vista!