Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

esplai

Amb energia!

08.05.2012 |

En el bloc d’en Martí, un jove de l’esplai Garbí, hem trobat una completíssima crònica de la seva vivència a l’Esplaiada. Si algú dubtava de si els joves s’ho passarien bé, que no es perdi aquest post.

Amb energia!

Vés a: Ripoll sent «l'energia de l'esplai»

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ripoll l’Esplaiada, la Trobada General d’Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L’Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d’un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d’altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l’esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l’Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc… Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d’arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l’esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l’enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d’esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d’unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Ja diumenge vam acabar d’omplir-nos al cent per cent de l’energia de l’esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d’un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d’Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l’Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m’ha servit per conèixer gent nova d’arreu, per recordar per què segueixo a l’esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d’esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S’ha de felicitar a la gent d’Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d’aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l’energia de l’esplai a mil us deixo fins el següent escrit!

Tu ets d’esplai!

08.05.2012 | 1

A l’Esplaiada hem tingut sobredosi d’energia de l’esplai i això s’ha de notar! Als blocs de moltes persones que aquest cap de setmana han estat a Ripoll, hi estem trobant articles que ens omplen d’alegria i ens emocionen. És per això que els volem aplegar aquí, perquè tothom s’encomani d’aquest estat d’ànim feliç i de tota aquesta energia que ens hem endut després d’aquesta Esplaiada inoblidable.

Comencem amb l’article de la Berta Mundó, Secretaria General d’Esplac, que va escriure ahir al seu bloc Subjectivitats.

Tu ets d’esplai!

Fa estona que intento escriure aquest post i no sé ni per on començar. Des de tota la feinada prèvia a avui, un dia que porto molt de temps esperant, no m’agradaria deixar-me res ni ningú.

M’agrada veure que l’energia de l’esplai, la que té sentit pels pels esplais laics, progressistes, voluntaris, associatius, està viva i és més forta del que alguns poden pensar. Que en un moment on es parla de la manca d’implicació dels joves, puguem demostrar que no és real, que n’hi ha una bon grapat que dediquem el nostre temps a educar en la llibertat i a transformar la societat. Que aquest model d’esplai que des d’Esplac promovem, no és pas res inventat, sinó que és del tot real i tangible. Que l’energia de l’esplai existeix!

M’agrada viure la participació. 1800 persones. 45 esplais. Perquè a l’esplai, i a Esplac, volem, podem i sabem participar. Per això és important el pes del territori i la descentralització. Per això val molt la pena veure en directe la cohesió de tots els sectors geogràfics com s’ha vist aquest cap de setmana. Els inconfusibles càntics dels sectors en són el símptoma més evident. Monitors i monitores, secretària tècnica, Equips Generals de Sector, Equip de Direcció i molts amics i amigues implicats en la organització de l’Esplaiada. Fins i tot alguns fent d’alliberades de la trobada, a qui cal agrair especialment el seu esforç, ganes i compromís perquè tot sortís endavant!

M’agrada veure el reconeixement que hem tingut. Evidentment, hauria estat molt millor tenir-ne més. Però el millor reconeixement passa per convertir en una experiència significativa la feina que fan tots els esplais cada dissabte. Tenir clar qui som, què fem i perquè. Amb activitats com la d’aquest cap de setmana ha quedat clar quin és el nostre pes i paper a la societat catalana. Anar a Ripoll s’ha vist recompensat, ja que hem tingut l’impacte a l’entorn més proper, donant pes al recent constituït sector Osona-Ripollès. I les xarxes socials, el nostre espai comunicatiu per excel·lència, és un no parar!

Buf! Dit això m’adono que serà impossible recollir tota aquesta esplaiada en només un escrit. Perquè han passat una pila de coses, masses emocions i sentiments, moltes persones i més somriures que mai. Em fa profundament feliç veure que tota la feina que fem a Esplac dia rere dia té sentit. Ahir em vaig emocionar. I avui porto tot el dia amb l’emoció a flor de pell.

Ara vindrà el moment de totes les valoracions. Com sempre, hi haurà moltes coses a millorar. Però sigui com sigui, ha estat, és i seguirà sent un plaer poder aportar tota la meva energia perquè tot això tingui sentit! Moltes gràcies a tothom!

Esplaiada, l’energia de l’esplai al món!

19.04.2012 |

L’esplai és, per sobre de tot, un ens educatiu com ho és l’escola, l’institut i la universitat. El projecte educatiu dels esplais sorgeix del treball conjunt d’infants, monitors i monitores i famílies, els quals comparteixen un projecte associatiu. A l’esplai recolzem el treball en equip, la motivació, el creixement personal i la convivència i respecte que es viu en el quotidià dels esplais, com a manera d’estimar-nos i ser feliços.

Els propers 4, 5 i 6 de maig celebrem la trobada a Ripoll i l’hem anomenada “Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món ”. Serà l’escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d’història, el projecte dels esplais d’Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Ho mostrarem en aquest gran esdeveniment, en què tots els infants, monitors, monitores i dirigents d’Esplac omplirem els carrers de la vila amb la nostra energia de l’esplai. Serà una activitat molt especial per als que en formem part, per les seves dimensions i per la possibilitat que ens ofereix de participar-hi activament. L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa i compartir moments tal i com ho fem al dia a dia dels esplais.

La realització d’aquest gran esdeveniment per a Esplac enguany està sent extraordinari. Després de la Monifesta’t del 2011 es va decidir realitzar aquesta activitat com a l’activitat central del 30è aniversari d’Esplac organitzat per i des dels esplais. És per això també que cada sector geogràfic format per esplais d’Esplac ha preparat les activitats d’un determinat grup d’edat, coordinant-se a posteriori amb la resta de sectors. A part de la preparació de totes les activitats per grups d’edat, hi ha sectors que també s’han encarregat de crear i definir la Flaixmob, que serà l’activitat conjunta del diumenge al matí. Per tant, podem dir que serà una Trobada General especialment participativa per als esplais.
Realitzar l’activitat a Ripoll també és especial: fa ben poc que hem constituït el sector geogràfic d’Osona-Ripollès i per a la nostra associació té especial importància la descentralització territorial. Així, serà la millor oportunitat per donar a conèixer i fer ressò a la societat en general de la tasca que realitzem com a associació educativa i el paper del voluntariat en el món del lleure.
Geps, Penyes Altes, Vic Remei, l’Esparver, Roques Albes, L’Agrupa, la Peti ki peti, l’Ara Mateix, el Guspira, el Totikap, l’SCV el Clot, l’Olivera Rodona, el Boix, el Chiribiripum, el Diplodocus, el Puigcastellar, el Garbí, el Bruixes i Bruixots, el Guaita’l, el Bitxus, el Pampayuga, el Gall Xafarder, el Cent Teies, el Montbui, el MIV, el Zig-Zag, el Globus Roig, la Clau d’Ulele, Can Parellada, l’Eixam, el Piolet… a dia d’avui ja som tots aquest esplais inscrits a l’Esplaiada!
I la resta, us ho perdreu?

Després de l’esplai…

13.04.2012 | 1

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars


Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

30 anys d’Esplac

02.04.2012 |

En el passat Sopar del 30è Aniversari d’Esplais Catalans, vam estar recordant d’on venim, què hem fet fins al moment i cap a on anem, a través d’uns quants testimonis que han viscut diferents etapes de la història d’Esplac. Si voleu saber d’on va sorgir Esplac, qui va impulsar la seva creació, com va crèixer, va passar per l’adolescència i com ha arribat a la maduresa, no us perdeu els vídeos! Els podeu veure tot seguit o en el nostre canal de YouTube.

Si una cosa es nota al llarg de tots els parlaments, és que tothom qui ha passat per Esplac l’ha fet crèixer estimant la tasca dels esplais, amb el convenciment de què des dels esplais es pot canviar el món!

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (1a part)

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (2a part)

30è Aniversari d’Esplac. 1992-2002, Esplac cap al segle XXI (3a part)

30è Aniversari d’Esplac. 2002-2012 i mirant cap al futur! (4a part)

Fer esplai

26.03.2012 |

En Martí fa 10 anys que participa a l’esplai Garbí. Després de tants anys, ha passat per tots els grups d’edat i continua participant-hi al grup de joves. Al seu bloc hi vam trobar un article sobre què significa per a ell “fer esplai” i avui el compartim al “Tria l’esplai” amb tots vosaltres. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan preguntem “què és per tu l’esplai?, però en Martí les encerta totes!

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d’altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l’esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

Gràcies a l’esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m’he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L’esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l’esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te’n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t’oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l’ajuda dels que t’envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l’esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l’hora de dedicar temps lliure a preparar hores d’activitats.
Molts cops m’han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs ‘sí’, sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l’esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l’esplai des d’un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l’esplai que he tingut jo els últims nou anys.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.

Aquest curs l’esplai que m’ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d’aquí a poc celebrarem la trobada general d’esplais que formen part d’Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l’experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit 🙂

Esplaiada 2012, no hi podeu faltar!

20.03.2012 |

Recordeu tot allò que defensàvem ara fa un any, a la Monifesta’t de Canet de Mar? Doncs inevitablement ha de tenir continuïtat tota l’#energiadelesplai que vam crear col·lectivament. Parlàvem dels drets dels infants, la laïcitat, el joc, les famílies, la participació dels infants, el treball en equip, la motivació, l’internacionalisme, l’educació ambiental, el gènere, el relleu generacional… Ara és el moment de compartir tota aquesta energia amb els nostres infants i joves, la principal raó de ser dels nostres projectes d’esplai.

Us perdreu la oportunitat de conèixer els infants, joves, monitors i monitores dels esplais d’Esplac i viure amb elles una experiència única? L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa, compartir moments i fer-nos més, millors i més convençudes. De tant en tant, val la pena aturar-se i mirar i veure que som molts els qui fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Perquè també serà la oportunitat de fer arribar la veu dels esplais laics, progressistes, voluntaris i associatius a Ripoll, a Catalunya i al món! Hem d’escampar la nostra #energiadelesplai arreu i comprovar que l’esplai no està pas passat de moda! El nostre model d’esplai compta amb 30 anys d’història, generant espais de participació activa i democràtica de les persones: un projecte amb valors, un alt contingut ideològic i un compromís amb la ciutadania per a la transformació social i el país.

La trobada general té lloc cada tres anys i enguany està sent més participativa que mai, perquè entenem que aquesta gran activitat només tindrà sentit amb la implicació de tothom. Estigueu atentes perquè cada sector ja està treballant les activitats que es faran al llarg de tot el cap de setmana i aviat les compartirem amb totes les monitores i monitors! I diu que també hi ha uns esplaier@s que ja corren per Ripoll i aviat ens demanaran un cop de mà.

Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món! Us ho perdreu?

Per a més informació de l’Esplaiada reviseu les vostres bústies de correu, l’Assac on-line i l’apartat de notícies del web d’Esplac. Com sempre, qualsevol dubte contacteu amb nosaltres a través del correu trobadageneral@esplac.cat.

Donar a conèixer l’esplai arreu del món

05.03.2012 | 2

No us presentem l’Eugeni, perquè tot seguit ho farà ell mateix en aquest article, ple d’esperit internacionalista i molta #energiadelesplai!

Primer de tot em presento, em dic Eugeni Brigneti i com podreu apreciar, porto el món de l’esplai i l’internacionalisme a la sang. Tinc 24 anys i sóc monitor del MIV (Moviment Infantil de Vilafranca). He estat involucrat a Esplac com a nen, monitor, EGS i part de la Comissió Internacional des d’abans de saber que Esplac existia, ja que això de gent treballant a l’oficina d’Avinyó 44, al sector Penedès-Garraf a vegades ens sona molt estrany.

Ja mesos, em van proposar anar a viure una experiència inoblidable, un SVE (Servei de Voluntariat Europeu) a Bèlgica per fer de voluntari a l’oficina de l’IFM-SEI (International Falcon Movement – Socialist Education International) que és la federació internacional a la qual pertany Esplac (juntament amb la FIEEA).

Vaig acceptar sense pensar-m’ho! De fet, jo ja coneixia a algunes persones de l’IFM-SEI gràcies a un projecte que havia fet l’any anterior (això es mereixeria un article sencer a part) i, com que ja sabia una mica la feina que feien, em va semblar molt bona idea.

I ara us escric a vosaltres (monitors i monitores dels diferents esplais d’Esplac), amb la intenció de contagiar-vos la meva motivació i entusiasme per tot el món internacionalista. Porto més de 5 mesos vivint a Brussel·les, fins ara hem fet moltíssimes coses interessants, com publicar diferents llibres plens de mètodes i teoria en temes com el gènere, la sexualitat o el canvi climàtic (on Esplac ha estat participant activament també a nivell local amb la Comissió Reduint Petjada). També hem començat un nou projecte sobre la pobresa a nivell mundial, que té com a objectiu crear un documental fet per diferents montiors, entre ells, la Mireia Galváez (esplai La Tribu de Mataró) o l’Ana Foguet (esplai Xiroc de Barcelona), durant els seus corresponents SVE.

Evidentment, trobo a faltar l’esplai, els monitors i els nens (fins i tot hem fet algun Skype), però sé que és una gran experiència i que el que faig és per donar a conèixer el món de l’esplai arreu (som molt guais, i hem d’explicar-ho!) i això ja és prou important per mi, com suposo que ho deu ser per tots vosaltres, el mateix sentiment que us fa anar cada dia a l’esplai.

Una abraçada molt gran des de Brussel·les i no us preocupeu que tindreu més notícies meves, evidentment sempre relacionades amb l’esperit internacionalista!

Salut!

Algunes opinions d’un matí diferent: les II Jornades sobre Lleure i Sexisme

17.02.2012 | 1

La Glòria, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu, comparteix al Tria l’esplai! les seves impressions de les II Jornades sobre Lleure i Sexisme organitzades per l’Associació de Casals i Grups de Joves, l’Escola Lliure el Sol i Esplais Catalans, que es van celebrar el passat 21 de gener. Com diu la Glòria, pel que fa el sexisme encara hi ha molta feina a fer!

El feminisme m’interessa, i aquesta va ser la meva motivació per assistir a les II Jornades sobre lleure i sexisme. Però, si fos de les que pensa que el sexisme i el feminisme s’han convertit en una temàtica obsoleta, si no en una obsessió d’unes poques extremistes, estic convençuda que també hauria estat un bon motiu per assistir-hi. Deixar de banda els prejudicis i la mandra de participar en iniciatives com aquestes serveix, sobretot, per viure en primera persona què passa amb els estigmes que envolten la lluita per la igualtat entre dones i homes.

L’assistència a les Jornades sobre Lleure i Sexisme em va servir per fer-me una idea més concreta d’aquelles coses que em sona que es, fan sobre allò que en diem gènere, però no tinc del tot clar com definir. Em van ajudar a aclarir conceptes i ordenar les idees sobre res més lluny que les meves relacions quotidianes i una problemàtica que es troba en tots els àmbits de la meva vida. També vaig poder palpar les ganes i la feina ben feta que han realitzat algunes companyes per millorar el sexisme a les nostres entitats. Finalment, el teatre social ens va donar una oportunitat per parlar obertament d’algunes experiències sexistes viscudes per les assistents: un tema que si no li dediquem un espai i un temps específic sempre queda a la cua de les preocupacions i accions de les joves que volem transformar la realitat que ens envolta.

“L’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser”

14.02.2012 | 3

La Júlia Farell, membre de l’Equip General del Sector Barcelona comparteix amb nosaltres la seva crònica i conclusions després de la formació sobre “Com fer visites als esplais?”. De les seves paraules es desprén el seu entusiasme, motivació i amor a la tasca dels esplais. Si us estimeu els esplais, no us el perdeu!

Esplac aposta per un projecte d’atenció personalitzada als esplais i aquest, es basa en l’atenció, el seguiment i el suport als diferents esplais que configuren els diversos sectors territorials.

Una part important d’aquesta atenció personalitzada són les visites que es fan periòdicament als esplais i, és per això, que aquest passat divendres 27 de gener, tècnics i dirigents vam compartir una formació anomenada Com fer visites als esplais? que ens va permetre, bàsicament, adquirir eines per dur a terme aquestes visites i compartir experiències entre participants de la formació.

Tot i que al llarg d’un any un esplai pot rebre diferents tipus de visites (d’inici de curs, prèvia a l’activitat d’estiu, de suport per alguna problemàtica específica, in situ a l’activitat d’estiu, etc) en cap cas el motiu d’una visita és de control, ni es pretén jutjar el funcionament dels esplais; sinó que, bàsicament, el que volem és que se’ns conegui i, a la vegada, tenir l’oportunitat de poder conèixer els esplais i els seus monitors; també pretenem que tant EGS com tècnics de sector estiguem presents en el territori i se’ns identifiqui com a punt de suport en tot allò que pugui ser necessari i, en darrer lloc, un dels objectius d’una visita és aproximar Esplac als esplais i potenciar la participació dins del sector.

Així doncs, una visita és l’oportunitat idònia per a conèixer-nos, compartir, debatre i poder tractar tots aquells temes que com a esplais ens puguin preocupar o interessar ja que, des del meu punt de vista, Esplac es converteix en quelcom abstracte i sense sentit si el conjunt d’esplais no hi participem i no ens el fem “nostre”. Esplac ens ha de permetre i possibilitar que creixem com a entitats i en millorem el funcionament, i això només és possible si ens hi impliquem, hi contribuïm i participem formant part d’aquesta gran xarxa.

I és que, com a entitats i també com a persones, ens fem forts quan podem compartir i veiem que no estem sols en la nostra tasca educativa que seguim duent a terme des de fa 30 anys.