Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

esplai

Reflexions sobre l’esplai

08.11.2012 |

En Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera i membre de l’Equip General del Sector Vallès, reflexiona sobre la importància de la tasca dels esplais. Si mai necessiteu arguments per defensar l’esplai com a agent educatiu en Dani us en dona moltíssims en aquest article!

Sovint m’he preguntat perquè l’esplai és un moviment educatiu poc conegut, amb una manca de reconeixement i que contínuament s’ha de desviure per transmetre tot el que és, el que fa i allò que persegueix. Per més que m’ho qüestioni, se’m fa difícil comprendre-ho.

A l’esplai es construeixen valors que es filtren a través de les actituds, per mitjà de la convivència i la interacció entre companys. L’esplai doncs, educa en valors i actituds, i esdevé un agent educatiu indispensable per la formació de la personalitat, el caràcter i el pensament dels infants. Read More

Vint anys per a la meva filla

29.10.2012 |

En Raimon Goberna va ser monitor de l’esplai Isard-Flor de Neu i ara hi torna a participar d’una forma diferent: com a pare de la Sila. En aquest article reflexiona sobre el seu record i compromís, i remarca que malgrat les crisis (siguin de valors o econòmiques), l’esplai avança imparable! No us el perdeu, aquest és de lectura obligatòria 😉

Fa uns dies, vaig anar a la reunió de mares i pares de l’esplai. Bé, més de mares que de pares, ja sabem com va això. I si, la reunió era millor que les que fèiem nosaltres, que no estaven malament perquè vam treballar-hi molt i bé. Però l’equip d’ara ho va fer molt bé. Ens hi vam trobar pares de la nostra època, que ara hi porten els fills petits, que ja són molt grans. I monitors nostres, que tenen fills com els nostres. I cosins, i amics. A l’esplai compten les persones, quan et saludes i xerres, quan saps qui anirà a l’excursió.

Read More

Que res no ens aturi!

28.09.2012 |
Ja hi tornem a ser, comença el curs: inscripcions, calendaris, tancades de monitores i monitors, reunions amb famílies, primeres reunions de sector… Que lluny que queden les activitats d’estiu i els cursos de Viladrau i Saifores! Quantes coses apreses i quants bons records!

El setembre és el moment d’aterrar totes aquelles idees que ens han vingut al cap al llarg de l’estiu i de tenir en compte totes les valoracions del juny per fer créixer el nostre projecte. De pensar objectius, de revisar documents, de repensar metodologies, de tenir mil i un debats… us sona?

Ara més que mai és el moment de seguir fent esplai. Ens repeteixen fins a la sacietat que estem en crisi, que res no tornarà a ser com abans. Esperem que així sigui perquè volem veure-ho com a una oportunitat de canvi, convencent-nos de la feina que fem molt bé i millorant tota aquella que sigui necessària. Nosaltres hem de ser les primeres de creure que educant en la llibertat (i educant-nos) infants i joves des de l’associacionisme transformarem el nostre entorn més proper. Read More

Campaments internacionals dels esplais del Bages-Berguedà

25.07.2012 | 1

Aquest estiu, els i les joves del Sector Bages-Berguedà dels esplais Vic-Remei, Geps i Roques Albes, van participar a uns Campaments Internacionals organitzats pels Lithuanian Young Falcon Union a Pasaka. La Queralt i la Kati, joves participants dels campaments ens n’expliquen unes quantes aventures!

Després de tres hores de vol i tres hores d’impaciència, finalment baixem de l’avió i ens trobem un Vilnius fred i congelat. Només ens queda l’opció de posar-nos mil jaquetes a sobre, les jaquetes que ens acompanyaran la resta de dies! Agafem el bus i anem cap on havíem de dormir: una residència d’estudiants una mica tenebrosa, però què hi farem, és el que hi ha quan viatges!

Entre la poca foscor amb la que viuen (només 4 hores de foscor cada nit) i l’eufòria que nosaltres dúiem acumulada, ens toca despertar-nos tots mig morts de son. A les 9 del matí comencem la ruta turística per Vilnius, la capital de Lituània. Primera parada: esmorzar! No sabíem ben bé que ens trobaríem, però encara va ser força bo.

Després d’omplir la panxa, vam iniciar l’itinerari turístic per la ciutat començant per la catedral neoclàssica amb la seva torre. Tot seguit vam pujar en funicular fins a la Torre de Gediminas, des d’on vam poder veure tota l’extensió de Vilnius. Vam fer un dinar ràpid i apanyat i vam tornar a visitar esglésies, carrers concorreguts i parcs on poder jugar a algun joc d’esplai sota la mirada curiosa d’algun lituà, per acabar tornant cap a la residència després de sopar una pizzeta. L’endemà vam haver de matinar, ja que ens venien a buscar els monitors dels campaments per agafar el bus cap a Pasaka, el campament on estaríem la resta de dies.

Ja no recordem quantes hores de bus vam fer, però si que recordem que només arribar vam anar a dinar. Què dir-vos del menjar… doncs el menjar simplement era diferent! Podem dir-vos que vam alimentar-nos a base de pa la majoria de dies, fins al punt d’acabar-los les existències. El pitjor de tot va ser la manca d’aigua. Sempre ens donaven tes i caldos estranys, i com que no estan acostumats a veure aigua no sabien si l’aigua de l’aixeta era potable, així que vam estar un parell de dies sense tastar aigua fins que finalment ens van dir que sí que en podíem veure de les aixetes!

Després ens va arribar el moment d’anar al lavabo, i renoi tu, uns lavabos que tenien una porta la meitat de la mida de la normal. Per culpa de la incomoditat dels lavabos i que el menjar no ajudava gaire, no podíem buidar a gust, ja ens enteneu. Vam comentar-ho amb els monitors d’allà i ens van assignar un lavabo més apropiat:)

I l’aigua del mar… va parir que freda que estava! Però no tothom pot dir que s’ha banyat al Mar Bàltic, oi? Algun dia els mateixos lituans ens van acollonir una mica perquè deien que quan venia tempesta el mar era perillós i se’t podia endur endins, però els catalans no ens podíem estar de remullar-nos-hi.

Hi va haver dos dies que juntament amb una delegació d’Alemanys vam decidir fer una mica de turisme per la zona i vam visitar els búnquers, la ciutat de Klaipéda i la reserva de Nida. Eren llocs que per nosaltres semblaven pobres i apagats, però quan et fixaves en els boscos, no hi havia comparació en el seu verd que en qualsevol d’aquí la península.

En quant a les activitats vam comprovar que els lituans també són diferents. Els hi encanten els espectacles, sempre que podien, és a dir cada dia, n’organitzaven un: que si pels 20 anys dels Falcons, que si l’elecció del president, que si per dir hola al mar, que si per dir-li adéu… Total que cada dia vam haver de preparar un espectacle. S’ha de dir que, tots el membres de Falcons, que eren els components del campament, al·lucinaven amb nosaltres: sempre amb energia, els espectacles més treballats i divertits, sempre cridant, ballant i saltant, i celebrant les tradicions catalanes. Com que sempre cantàvem l’himne de Bages-Berguedà al final fins i tots ells s’hi van unir! Vam arrasar amb el nostre moment d’energia de l’esplai, però el més tens va ser quan vam acabar l’últim espectacle per acomiadar-nos. Va ser un moment molt emotiu recordant tot el que havíem passat junts: la gent es va posar en peu mentre ploraven d’emoció i de tristesa de dir adéu.

Finalment vam marxar molt a contracor tots perquè la majoria hauríem volgut quedar-nos uns quants dies més, però ens consolava la idea de poder tornar l’any que ve i tornar-nos a trobar amb molts amics que vam trobar allà. És una experiència que recomanem a tothom. A banda de que ens ho vam passar de conya, vam aprendre molt anglès (cosa que sempre ajuda a l’hora de convèncer als pares), vam conèixer noves cultures i vam fer molts amics.

L’esplai Greska vol crèixer i fer crèixer!

17.07.2012 |

L’esplai Greska ens explica en aquest article, el seu nou projecte per crèixer i fer crèixer la ciutat on viuen. Endavant amb l’acció dels esplais i les bones idees!

Som l’Esplai Greska, una Associació Infantil i Juvenil de Sant Boi de Llobregat, dedicada a l’educació en el lleure. El Greska es conforma per un equip de monitors i col·laboradors voluntaris amb experiència en el sector, que segueixen els valors amb què es fonamenta l’Entitat: l’Assemblearisme, el Lleure, el Voluntariat, la Participació, el Progrés, la Laïcitat, la Llibertat, la Coeducació, la Familiaritat, la Sostenibilitat, la Pluralitat i el Canvi Social. Creiem en la transformació social, en la força de les persones.

En virtut de tot això i en un context social de crisi econòmica com el que vivim (en què moltes famílies estan patint l’atur, la precarietat laboral, la pujada del cost de la vida, etc.) pensem que la imaginació i el treball són dos dels múltiples motors que poden fer que la realitat que visquin els nens sigui millor. D’aquesta manera, l’equip de monitors, pre-monitors i col·laboradors externs de l’associació ens hem agrupat creant aquest projecte format per: la campanya Apadrina un Greska (per tal d’oferir el nostre temps, la nostre formació i el nostre treball a canvi d’una petita aportació per l’Esplai) i el Festival Engreska’t (per tal de dinamitzar la vida del poble amb una mica de festeta estival, que mai està de més!). Aquest projecte, doncs, va sorgir de la necessitat de suplir les mancances econòmiques de l’entitat per millorar la situació de l’Esplai i dels seus nens i nenes. La campanya però, no volíem que es limités a la simple donació sinó que anés més enllà i involucrés a monitors, pre-monitors i col·laboradors en el context de la vila, tot articulant la xarxa de relacions del poble mitjançant la dinamització i el treball social.

I a partir d’aquí… es va arribar a la conclusió de que calia promocionar la feinada que estàvem engegant. Mica en mica, estirant del fil, parlant amb amics d’amics i movent-nos entre la nostra gent… es va arribar a crear una petita comunitat d’indis esbojarrats que estaven disposats a posar el seu gra de sorra al Greska fent un vídeo sobre la nostra campanya: la productora, la fotògrafa, la càmera, aquells amics que sempre hi son per ser engaliats, les famílies de tots nosaltres que sempre acaben mullant-se sense saber ben bé per a què… els nens i pares com a primers motivats, companys de gremi i d’altres entitats que sempre estaran disposats a voler que els hi retornis el favor…! El vídeo? Ah sí, el vídeo era per promocionar la iniciativa; però més important, va servir per adonar-nos de que si es vol, es pot; que compartir és viure i que l’empatia i l’ajuda mútua poden esdevenir l’oli de la màquina. Que hem suat tinta per portar a terme la globalitat del Projecte? Sí. Que ens ha costat moltes nits sense dormir i la dosi mítica d’estrès esplaiero? Sí. Però “que nos quiten lo bailao”, que diuen!
L’Esplai Greska vol ser part del canvi del nostre poble i vol fer-ho de la mà de tots els qui estan al seu costat; l’Esplai Greska vol créixer i fer créixer!

Tornar a la feina després de l’Esplaiada

08.05.2012 |

La Mireia Contreras, tècnica del sector Penedès-Garraf i alliberada durant tot el cap de setmana de l’Esplaiada, avui no es podia concentrar… Toca seguir treballant pels esplais, tocant de peus a terra i amb el cor a l’Esplaiada!

Impossible concentrar-se avui. Torno a la feina – a la oficina del Sector Penedès-Garraf que tenim al Vendrell- i no paro de veure e-mails, fotos i vídeos plens d’alegria. I és que l’experiència del cap de setmana ha estat gratificant per totes i tots, i ens ha deixat una marca en la nostra memòria que no se’ns oblidarà mai!

Enguany he tornat a ser alliberada, després de 6 anys. Ho vaig ser per primera vegada amb 18 anys a la FestaMorfosi, i pensava que aquella Trobada General seria la millor de la meva vida. Però per mi l’Esplaiada ha sortit perfecte! Un cop oblides que els joves no es treien les sabates (que pesada que sóc, eh!) o que no et deixaven dormir (ai trompeter si t’enxampo… 😉 ) veus que tothom ha estat al 100% i posant el millor de si mateix per a que aquesta trobada sigui inoblidable.

Fer de bruixa de les claus, com li he dit jo durant el cap de setmana, és dur, però quan veus que les activitats van rodades, quan totes les alliberades i alliberats estan dinamitzant amb molta il·lusió, quan els monis de joves et diuen que les activitats estan molt ben pensades, quan la gent del poble et diu que ho veuen tot molt ben organitzat… tot compensa i em fa feliç.

Només em queda donar les gràcies aquelles persones que m’han escoltat en els moments que ho he necessitat. I sobretot al Penedès-Garraf per tota la implicació i motivació que han tingut des del primer moment i com ens hem donat suport uns als altres durant tota la Trobada. D’aquí tres anys serem més, millors i més convençuts, si hi cap!

Ara veig una foto d’una nena del meu esplai amb una visible cara de cansada però amb l’expressió ben feliç, sa mare ens dóna les gràcies per les experiències inoblidables que viuen els infants amb nosaltres. Em cau la llagrimeta, però és hora de tornar a la feina, hem de continuar treballant pels esplais laics, voluntaris i associatius. Els esplais de debò.

La rotllana del sector Penedès-Garraf, a punt per la Flashmob!

Amb energia!

08.05.2012 |

En el bloc d’en Martí, un jove de l’esplai Garbí, hem trobat una completíssima crònica de la seva vivència a l’Esplaiada. Si algú dubtava de si els joves s’ho passarien bé, que no es perdi aquest post.

Amb energia!

Vés a: Ripoll sent «l'energia de l'esplai»

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ripoll l’Esplaiada, la Trobada General d’Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L’Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d’un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d’altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l’esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l’Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc… Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d’arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l’esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l’enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d’esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d’unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Ja diumenge vam acabar d’omplir-nos al cent per cent de l’energia de l’esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d’un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d’Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l’Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m’ha servit per conèixer gent nova d’arreu, per recordar per què segueixo a l’esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d’esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S’ha de felicitar a la gent d’Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d’aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l’energia de l’esplai a mil us deixo fins el següent escrit!

Tu ets d’esplai!

08.05.2012 | 1

A l’Esplaiada hem tingut sobredosi d’energia de l’esplai i això s’ha de notar! Als blocs de moltes persones que aquest cap de setmana han estat a Ripoll, hi estem trobant articles que ens omplen d’alegria i ens emocionen. És per això que els volem aplegar aquí, perquè tothom s’encomani d’aquest estat d’ànim feliç i de tota aquesta energia que ens hem endut després d’aquesta Esplaiada inoblidable.

Comencem amb l’article de la Berta Mundó, Secretaria General d’Esplac, que va escriure ahir al seu bloc Subjectivitats.

Tu ets d’esplai!

Fa estona que intento escriure aquest post i no sé ni per on començar. Des de tota la feinada prèvia a avui, un dia que porto molt de temps esperant, no m’agradaria deixar-me res ni ningú.

M’agrada veure que l’energia de l’esplai, la que té sentit pels pels esplais laics, progressistes, voluntaris, associatius, està viva i és més forta del que alguns poden pensar. Que en un moment on es parla de la manca d’implicació dels joves, puguem demostrar que no és real, que n’hi ha una bon grapat que dediquem el nostre temps a educar en la llibertat i a transformar la societat. Que aquest model d’esplai que des d’Esplac promovem, no és pas res inventat, sinó que és del tot real i tangible. Que l’energia de l’esplai existeix!

M’agrada viure la participació. 1800 persones. 45 esplais. Perquè a l’esplai, i a Esplac, volem, podem i sabem participar. Per això és important el pes del territori i la descentralització. Per això val molt la pena veure en directe la cohesió de tots els sectors geogràfics com s’ha vist aquest cap de setmana. Els inconfusibles càntics dels sectors en són el símptoma més evident. Monitors i monitores, secretària tècnica, Equips Generals de Sector, Equip de Direcció i molts amics i amigues implicats en la organització de l’Esplaiada. Fins i tot alguns fent d’alliberades de la trobada, a qui cal agrair especialment el seu esforç, ganes i compromís perquè tot sortís endavant!

M’agrada veure el reconeixement que hem tingut. Evidentment, hauria estat molt millor tenir-ne més. Però el millor reconeixement passa per convertir en una experiència significativa la feina que fan tots els esplais cada dissabte. Tenir clar qui som, què fem i perquè. Amb activitats com la d’aquest cap de setmana ha quedat clar quin és el nostre pes i paper a la societat catalana. Anar a Ripoll s’ha vist recompensat, ja que hem tingut l’impacte a l’entorn més proper, donant pes al recent constituït sector Osona-Ripollès. I les xarxes socials, el nostre espai comunicatiu per excel·lència, és un no parar!

Buf! Dit això m’adono que serà impossible recollir tota aquesta esplaiada en només un escrit. Perquè han passat una pila de coses, masses emocions i sentiments, moltes persones i més somriures que mai. Em fa profundament feliç veure que tota la feina que fem a Esplac dia rere dia té sentit. Ahir em vaig emocionar. I avui porto tot el dia amb l’emoció a flor de pell.

Ara vindrà el moment de totes les valoracions. Com sempre, hi haurà moltes coses a millorar. Però sigui com sigui, ha estat, és i seguirà sent un plaer poder aportar tota la meva energia perquè tot això tingui sentit! Moltes gràcies a tothom!

Esplaiada, l’energia de l’esplai al món!

19.04.2012 |

L’esplai és, per sobre de tot, un ens educatiu com ho és l’escola, l’institut i la universitat. El projecte educatiu dels esplais sorgeix del treball conjunt d’infants, monitors i monitores i famílies, els quals comparteixen un projecte associatiu. A l’esplai recolzem el treball en equip, la motivació, el creixement personal i la convivència i respecte que es viu en el quotidià dels esplais, com a manera d’estimar-nos i ser feliços.

Els propers 4, 5 i 6 de maig celebrem la trobada a Ripoll i l’hem anomenada “Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món ”. Serà l’escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d’història, el projecte dels esplais d’Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Ho mostrarem en aquest gran esdeveniment, en què tots els infants, monitors, monitores i dirigents d’Esplac omplirem els carrers de la vila amb la nostra energia de l’esplai. Serà una activitat molt especial per als que en formem part, per les seves dimensions i per la possibilitat que ens ofereix de participar-hi activament. L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa i compartir moments tal i com ho fem al dia a dia dels esplais.

La realització d’aquest gran esdeveniment per a Esplac enguany està sent extraordinari. Després de la Monifesta’t del 2011 es va decidir realitzar aquesta activitat com a l’activitat central del 30è aniversari d’Esplac organitzat per i des dels esplais. És per això també que cada sector geogràfic format per esplais d’Esplac ha preparat les activitats d’un determinat grup d’edat, coordinant-se a posteriori amb la resta de sectors. A part de la preparació de totes les activitats per grups d’edat, hi ha sectors que també s’han encarregat de crear i definir la Flaixmob, que serà l’activitat conjunta del diumenge al matí. Per tant, podem dir que serà una Trobada General especialment participativa per als esplais.
Realitzar l’activitat a Ripoll també és especial: fa ben poc que hem constituït el sector geogràfic d’Osona-Ripollès i per a la nostra associació té especial importància la descentralització territorial. Així, serà la millor oportunitat per donar a conèixer i fer ressò a la societat en general de la tasca que realitzem com a associació educativa i el paper del voluntariat en el món del lleure.
Geps, Penyes Altes, Vic Remei, l’Esparver, Roques Albes, L’Agrupa, la Peti ki peti, l’Ara Mateix, el Guspira, el Totikap, l’SCV el Clot, l’Olivera Rodona, el Boix, el Chiribiripum, el Diplodocus, el Puigcastellar, el Garbí, el Bruixes i Bruixots, el Guaita’l, el Bitxus, el Pampayuga, el Gall Xafarder, el Cent Teies, el Montbui, el MIV, el Zig-Zag, el Globus Roig, la Clau d’Ulele, Can Parellada, l’Eixam, el Piolet… a dia d’avui ja som tots aquest esplais inscrits a l’Esplaiada!
I la resta, us ho perdreu?

Després de l’esplai…

13.04.2012 | 1

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars


Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..