campaments
Jasmin and Emma Interview Express
27.05.2013 | comunicacio 1
Jasmin and Emma from Nuoret Kotkat (Finland) will participate in “Together for Diversity” international summer camp of Esplais Catalans. They continue our international Express interviews to our partners of T4D camps! Let’s meet them!
Jasmin (J): My name is Jasmin and I’m 17 years old. I’m from Nuoret Kotkat and our mission is to support the growth of young people to be independent active adults and responsible citizens.
Emma (E): My name is Emma and I’m 17 years old. I’m from Nuoret Kotkat and our mission is to support the growth of young people to be independent active adults and responsible citizens.
Pijus and Jonas Interview Express
10.05.2013 | comunicacio 2
Pijus and Jonas from Lithuanian Young Falcon union board will participate in “Together for Diversity” international summer camp of Esplais Catalans. They begin our first round of international Express interviews to our partners of T4D camps! Let’s meet them!
Pijus (P): I’m Pijus Serbenta, 23 years old, I’m member of Lithuanian Young Falcon union board. Our mission is to make a world much better place for children and youth.
Jonas (J): I’m Jonas Spruogis, 21 years old, I’m member of Lithuanian Young Falcon union board. Our mission is to make a world to much better place for children and youth. Read More
Campaments internacionals dels esplais del Bages-Berguedà
25.07.2012 | trialesplai 1
Aquest estiu, els i les joves del Sector Bages-Berguedà dels esplais Vic-Remei, Geps i Roques Albes, van participar a uns Campaments Internacionals organitzats pels Lithuanian Young Falcon Union a Pasaka. La Queralt i la Kati, joves participants dels campaments ens n’expliquen unes quantes aventures!
Després de tres hores de vol i tres hores d’impaciència, finalment baixem de l’avió i ens trobem un Vilnius fred i congelat. Només ens queda l’opció de posar-nos mil jaquetes a sobre, les jaquetes que ens acompanyaran la resta de dies! Agafem el bus i anem cap on havíem de dormir: una residència d’estudiants una mica tenebrosa, però què hi farem, és el que hi ha quan viatges!
Entre la poca foscor amb la que viuen (només 4 hores de foscor cada nit) i l’eufòria que nosaltres dúiem acumulada, ens toca despertar-nos tots mig morts de son. A les 9 del matí comencem la ruta turística per Vilnius, la capital de Lituània. Primera parada: esmorzar! No sabíem ben bé que ens trobaríem, però encara va ser força bo.
Després d’omplir la panxa, vam iniciar l’itinerari turístic per la ciutat començant per la catedral neoclàssica amb la seva torre. Tot seguit vam pujar en funicular fins a la Torre de Gediminas, des d’on vam poder veure tota l’extensió de Vilnius. Vam fer un dinar ràpid i apanyat i vam tornar a visitar esglésies, carrers concorreguts i parcs on poder jugar a algun joc d’esplai sota la mirada curiosa d’algun lituà, per acabar tornant cap a la residència després de sopar una pizzeta. L’endemà vam haver de matinar, ja que ens venien a buscar els monitors dels campaments per agafar el bus cap a Pasaka, el campament on estaríem la resta de dies.
Ja no recordem quantes hores de bus vam fer, però si que recordem que només arribar vam anar a dinar. Què dir-vos del menjar… doncs el menjar simplement era diferent! Podem dir-vos que vam alimentar-nos a base de pa la majoria de dies, fins al punt d’acabar-los les existències. El pitjor de tot va ser la manca d’aigua. Sempre ens donaven tes i caldos estranys, i com que no estan acostumats a veure aigua no sabien si l’aigua de l’aixeta era potable, així que vam estar un parell de dies sense tastar aigua fins que finalment ens van dir que sí que en podíem veure de les aixetes!
Després ens va arribar el moment d’anar al lavabo, i renoi tu, uns lavabos que tenien una porta la meitat de la mida de la normal. Per culpa de la incomoditat dels lavabos i que el menjar no ajudava gaire, no podíem buidar a gust, ja ens enteneu. Vam comentar-ho amb els monitors d’allà i ens van assignar un lavabo més apropiat:)
I l’aigua del mar… va parir que freda que estava! Però no tothom pot dir que s’ha banyat al Mar Bàltic, oi? Algun dia els mateixos lituans ens van acollonir una mica perquè deien que quan venia tempesta el mar era perillós i se’t podia endur endins, però els catalans no ens podíem estar de remullar-nos-hi.
Hi va haver dos dies que juntament amb una delegació d’Alemanys vam decidir fer una mica de turisme per la zona i vam visitar els búnquers, la ciutat de Klaipéda i la reserva de Nida. Eren llocs que per nosaltres semblaven pobres i apagats, però quan et fixaves en els boscos, no hi havia comparació en el seu verd que en qualsevol d’aquí la península.
En quant a les activitats vam comprovar que els lituans també són diferents. Els hi encanten els espectacles, sempre que podien, és a dir cada dia, n’organitzaven un: que si pels 20 anys dels Falcons, que si l’elecció del president, que si per dir hola al mar, que si per dir-li adéu… Total que cada dia vam haver de preparar un espectacle. S’ha de dir que, tots el membres de Falcons, que eren els components del campament, al·lucinaven amb nosaltres: sempre amb energia, els espectacles més treballats i divertits, sempre cridant, ballant i saltant, i celebrant les tradicions catalanes. Com que sempre cantàvem l’himne de Bages-Berguedà al final fins i tots ells s’hi van unir! Vam arrasar amb el nostre moment d’energia de l’esplai, però el més tens va ser quan vam acabar l’últim espectacle per acomiadar-nos. Va ser un moment molt emotiu recordant tot el que havíem passat junts: la gent es va posar en peu mentre ploraven d’emoció i de tristesa de dir adéu.
Finalment vam marxar molt a contracor tots perquè la majoria hauríem volgut quedar-nos uns quants dies més, però ens consolava la idea de poder tornar l’any que ve i tornar-nos a trobar amb molts amics que vam trobar allà. És una experiència que recomanem a tothom. A banda de que ens ho vam passar de conya, vam aprendre molt anglès (cosa que sempre ajuda a l’hora de convèncer als pares), vam conèixer noves cultures i vam fer molts amics.
Les monitores i monitors fem l’estiu!
06.06.2011 | trialesplai 2
Ja som a mes de juny. Gairebé sense adonar-nos-en ha passat un curs sencer als esplais. Sembla que no faci tant de les tancades de monitores i monitors al setembre. I amb un curs més gairebé a la butxaca, segueix creixent el projecte dels esplais. La participació dels infants, la importància del quotidià, centres d’interès, el relleu a l’equip de monitores i monitors, el treball amb les famílies, la implicació amb l’entorn més proper i la cura d’aquest… han format part del dia a dia dels esplais, entre moltes d’altres coses.
Però ara arriba l’estiu i amb aquest les activitats dels esplais. És el moment per poder culminar i aprofundir en tota la feina realitzada durant el curs. Les colònies, rutes, campaments i activitats internacionals són activitats idònies per transmetre valors i actituds a partir de la vivència i l’experiència directa. Impliquen una relació directa amb l’entorn natural, fora de l’ambient quotidià i una convivència permanent entre infants, joves i monitores i monitors. Aquestes activitats aconsegueixen potenciar la cohesió, la implicació i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants d’una manera molt més intensa que la resta del curs. A més, les activitats internacionals amb joves i adolescents, permeten reafirmar molt la participació d’aquests dins l’esplai i és una bona estratègia per garantir-ne la seva continuïtat dins del projecte.
Tot plegat es pot dur a terme gràcies a la tasca que realitzem monitores i monitors al llarg del curs sense estar moguts per cap mena de remuneració econòmica. Perquè ser monitor o monitora és molt més que fer una activitat a la setmana amb un grup d’infants o joves. Ser monitor/a vol dir educar i educar-nos, treballar en equip, fer amistats, créixer personalment i participar de l’entorn més proper. Ser monitor/a és un estil de vida.
I ser monitor/a també vol dir, entre moltes altres coses, que inverteixis el teu estiu en anar a les colònies, la ruta, els campaments o l’intercanvi que portes tant temps preparant a l’esplai. Fins i tot, que vagis a fer el curs de monitor/a o director/a a Viladrau o Saifores. I tota aquest compromís, cal que sigui reconegut.
Les monitores i monitors, fem l’estiu!
Un matí d’estiu
18.05.2011 | trialesplai
En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.
Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.
Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.
I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.
Temes
Últims comentaris