Una imatge, mil records

L’Anna Jiménez, ex-membre de l’Equip de Direcció d’Esplac i monitora i nena de l‘esplai MIV, recorda els seus dies de colònies a l’esplai en aquest post ple de bons records!

Voltant pel Ripollès aquests dies de vacances, vaig retornar a la infància, millor dit a les colònies del 93 amb l’esplai, amb el MIV.
Recordar l’espai, recordar moments, recordar el camí que portava a la casa, el monitor que aleshores tenia, recordar algunes de les activitats i companys, i retornar inesperadament als 9 anys a les colònies d’estiu de l’esplai, van ser un moment estranyament màgic.

En aquell moment vaig dubtar de què els meus records, estiguessin ubicant bé aquella actual casa Rural del Ripollès, que ara fa 18 anys era casa de colònies i en la qual només hi havia estat en aquella ocasió. Anava acompanyada d’un bon amic i s’estava qüestionant la meva credibilitat i tot!

Només per esbaïr els meus dubtes, el primer que vaig fer a l’arribar a Vilafranca, va ser anar a l’esplai i cercar alguna foto d’aquell estiu. Per decepció meva, no la vaig trobar (ja sabeu, com és l’arxiu de fotos de l’esplai!). Però els “esplaierus” tenim molts recursos i vaig pensar que en les memòries d’aquell any, hi hauria d’haver reflectit el nom de la casa, els meus monitors, el meu nom o quelcom semblant.

Al local de l’esplai, almenys al del MIV, trobar alguna cosa als armaris no ha estat mai una tasca fàcil i, tot i el desordre, vaig trobar el carpesà de les memòries del curs 92-93 (el càrrec de secre anys enrere quan era moni va servir d’alguna cosa i que n’és important fer memòries!).

El meu nom, els meus monitors i el nom de la casa de colònies. Genial no? Per a més “INRI”, aquella mateixa tarda, voltant pel centre de Vilafranca, em vaig trobar al monitor que tenia i li vaig estar explicant l’aventura del cap de setmana. Diu que em buscarà una foto!

En fi, tot aquell rotllo nostàlgic (quines ganes tenia d’enviar un article!), és per reafirmar, recordar i fer saber, que l’esplai és guai, que et fa créixer, et fa ser viu, t’alimenta, et fa ser, et fa estar i lluitar, t’eixampla la ment, et fa viure i reviure experiències, aventures, et fa estimar, i per sobre de tot, sent nena, sent moni o dirigent d’Esplac: l’esplai et fa ser FELIÇ!

Recolzant el post de la Jana, en el qual m’hi sento força identificada, he passejat molts anys en la manada del MIV i en el clan “Esplaquero” per reafirmar el valor que cal donar a les nostres entitats. El compromís, la llibertat, l’amor, l’amistat, la participació i la felicitat, d’entre mil d’altres, són els valors que fan viu, i fan créixer l’esplai!

Apa, sigueu feliços!

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

#elnoidelharmonica

La Berta Mundó, Secretària General d’Esplac, escrivia ahir al seu bloc Subjectivitats una entrada plena d’emotivitat i agraïment a tots i totes les qui heu participat i heu fet possible la Monifesta’t 2011. Esplac ens unim a aquest sentiment d’agraïment i esperem que després d’aquesta trobada hagueu tornat a casa plens de l’energia de l’esplai!

El cap de setmana ha estat genial. Ahir no tenia paraules per descriure’l, només podia pensar amb la quantitat de monitores i monitors amb els que havia creuat una paraula, un somriure, una mirada. Amb els que coneixia, i amb els que no. Amb la quantitat d’entitats i de persones que ens havien donat suport. Amb que segur que hi ha (moltes) coses a millorar. Amb tota l’energia que se’m va encomanar sense límits. Amb els EGS, amb l’ED i amb l’ST. Amb la feinada de la comissió. Amb Esplac.

Però és que el dia d’avui, l’endemà de tot plegat, ha estat AL·LUCINANT. Per començar, m’he llevat amb un somriure gegant a la cara: la Monifesta’t ja ha passat i tot ha anat com estava previst. I després d’això, tot de retorns positius, un darrera l’altre. Mails, tweets, facebooks, sms. Fins i tot trucades. D’agraïment. No sé ben bé per què, si qui està agraïda sóc jo. De poder treballar pels esplais laics, voluntaris i associatius i pel seu projecte comú. I que porta molta feina? Sí. I recompensa? Encara més. Com diu la Jana, “ara me n’aniria de colònies 15 dies amb tot Esplac”. Pot ser que sigui una valoració massa personal,  però avui l’orgull esplaiero és total.

Sobretot quan t’afegeixen a un grup del facebook (que ara fa tanta ràbia perquè es pot fer sense consultar). I veus que és aquest. I el somriure guanya a la cara de sorpresa. Ni fet expressament surt tant bé. Us ho asseguro. Això sí que és orgull laic 2.0. Això sí que és l‘energia de l’esplai.

L’energia de l’esplai sou vosaltres!

Fent esplai cadascú des del seu barri o la seva població, sovint podem sentir-nos aïllats. Això sí, feliços de fer la nostra tasca ben feta i motivats per seguir-la fent (una cosa no treu l’altra). El dia a dia se’ns menja: preparem activitats, fem formacions, apaguem focs… i sovint no ens dóna temps d’aixecar el cap de la feina que fem al nostre esplai i mirar una mica més enllà. Però de tant en tant, val la pena aturar-se i mirar  i veure que som molts els que fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Aquest cap de setmana del 26 i 27 de març, la Monifesta’t serà una molt bona oportunitat per aturar les màquines (i deixar els gomets, les pilotes, la plastilina, les proves, les pistes i les excursions -o no-) i mirar més enllà dels nostres esplais. Quan arribeu a Canet de Mar aprofiteu per donar un cop d’ull a la quantitat de monitors i monitores que som, tots i totes amb el mateix objectiu d’educar en el temps de lleure a infants i joves perquè aprenguin a participar, a respectar-se, a compartir, a estimar-se… en definitiva, tot el que fa falta per viure plenament i ser el màxim de feliços possible. Aprofiteu doncs, per conèixer-vos, compartir experiències, explicar-vos historietes i totes les penes i les alegries que us donen els vostres esplais!

Volem que aquesta Monifesta’t sigui L’energia de l’esplai, és a dir, una super càrrega de piles per tothom qui fa possible que els projectes dels esplais tirin endavant cada setmana, cada trimestre i cada curs! Les monitores i monitors som, en gran part, el motor dels esplais i és necessari que, de tant en tant, fem una bona posada a punt per continuar motivats, contents i convençuts de fer el que fem; sense més recompensa que la de créixer al costat dels nostres infants i viure experiències que segurament, ens marcaran per sempre. És per això que esperem veure-us a tots i totes a Canet de Mar i, si us plau, mireu més enllà! Saludeu-vos encara que no us coneixeu, feliciteu-vos per la valuosa feina que feu cadascun de vosaltres des dels vostres esplais i monifesteu-vos tal com sou!

Definicions d’una espècie ben estranya…

La Jana Alentorn, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, obre el seu diccionari personal per escriure aquest artícle.

MONITOR/A: [s. XIX; del ll. monĭtor, -ōris, íd.] Els monitors i les monitores són una classe d’humans. Les seves principals característiques són: la seva motivació i una edat compresa entre els 17 i els 30 anys, més o menys. Tot i que són una espècie poc reconeguda, n’existeixen uns 19.000 exemplars a tot Catalunya i trobaríem espècies semblants arreu del món. De fet n’hi ha una molt més coneguda i estesa que són els caps escoltes o scouts… que vindrien a ser uns cosins germans dels monitors/es. Anteriorment els monitors/es tenien la pell coberta de certs elements com: mocadors, flors, rastes, fulards,… en l’actualitat però, cada conjunt ha anat transformant-se i agafant els seus propis pelatges.

L’espècie monitoril podem classificar-la en base a diferents criteris: els valors amb els quals es defineixen, si cobren o són voluntaris, etc. La variant voluntària i associativa acostuma a tenir un important valor afegit: el compromís i la responsabilitat que porta a millorar el món a través de la seva tasca educativa.

Els monitors/es viuen en manades anomenades esplais. Aquest mot també dóna nom a l’espai en el qual habiten, més endavant procedirem a la seva definició. La seva vida comença en diferents moments, la gran majoria han nascut a l’esplai i en un determinat moment, fent un ritu de pas, deixen de ser cries i passen a ser monitors/es, d’altres s’hi incorporen directament com a monitors/es quan aquesta ja està formada i n’hi ha que fins i tot decideixen iniciar-ne una de nova.

Contràriament al que s’ha dit en nombrosos estudis, s’ha demostrat científicament que els monitors/es no s’alimenten de flors (per allò de menjaflors), s’alimenten de valors com la motivació, la participació, l’amistat, el compromís, l’alegria… i alhora nodreixen a les seves cries amb activitats que transmeten aquests valors. De les activitats més comunes entre les manades hi trobem les sortides a l’aire lliure, els jocs de nit, les cançons, les gimcanes, la convivència durant dies (aquesta pot donar-se en uns espais anomenats cases de colònies o en terrenys d’acampada), les danses, els jocs moguts, etc.

El cervell dels monitors/es regula un sistema força complex, en el qual ha d’estructurar i compaginar tota una vida repleta de deures: casa, estudis, amistats, hobbies, parella…, amb tots els compromisos que comporta ser membre de la manada: reunions, sortides, activitats, comissions, colònies, campaments, formació…

ESPLAI: [s. XIX; de esplaiar] Espai en el qual habita l’espècie monitoril i nom que rep la manada.

En tant que manada, són coneguts per les activitats que realitzen, per la seva manera d’educar a les cries (mitjançant activitats i amb la quotidianitat), per la seva supervivència malgrat les adversitats però, sobretot, la característica que millor defineix els esplais és la capacitat de transformació que tenen del seu entorn.

De vegades en base a si alguns valors predominen sobre uns altres, les manades s’uneixen formant un clan, aquest aglutina moltes manades que comparteixen moltes característiques en comú. Aquests clans tenen una gran i forta capacitat de transformació de l’entorn i és el motiu per al qual existeixen. També proporcionen seguretat, formació, recursos, etc. a les diverses manades que el formen.

JANA ALENTORN: [1984; de Rosa i Mike, Vilanova i la Geltrú] Després de tenir clars els dos anteriors termes, entendreu millor la meva pròpia definició. Doncs bé, jo em dic Jana Alentorn Lahoz, vaig participar durant 12 anys a la manada del C.E. Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú, des que era una cria. Mentre vaig ser una cria de la manada, vaig aprendre moltes coses i vaig gaudir de molts moments màgics, fins al dia que els membres adults van proposar-me passar a ser monitora. Aquell va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

La meva manada forma part del clan d’Esplac (Esplais Catalans), el qual el defineixen els valors de la laïcitat i el progressisme. Tot i que sempre la duré al cor, ja fa un temps que he abandonat la meva manada, però ara visc com a dirigent dins del clan Esplac i me’n sento orgullosa i feliç. I a més a més, per sobreviure treballo formant als membres de diverses manades perquè tinguin més recursos per criar a les seves cries i així anar creixent tots plegats.

Confio en què aquesta espècie, de la qual formo part, segueixi creixent i fent-se gran. Que algun dia sigui coneguda i reconeguda la tasca que fa, que dia rere dia les cries es motivin a continuar la saga i que la seva capacitat de transformar l’entorn no esdevingui només una il·lusió i segueixi sent una realitat tant espectacular, sòlida i palpable com el Pedraforca (una mica menjaflors sí que som, però amb orgull!).

Reconeixement 2.0

Els dilluns són, per definició, dies complicats. Qui més, qui menys ha tingut el cap de setmana “lliure” i tornar a començar la rutina i veure l’agenda plena de coses acumulades per fer… uf! A tothom li passa, és cert… però ja que hi som, farem un parèntesi per saludar (hola!) a tothom per qui aquest “temps lliure” ha significat dedicar bona part de divendres, dissabte o diumenge no només a fer esplai, sinó també a preparar activitats, fer reunions, participar en sortides, rebre o donar formació…

Tornant al tema, aquest dilluns, tot apuntava que fos un d’aquests dies… Obrir el correu, repassar la llista de coses a fer, donar una ullada al Twitter, obrir el Facebook… I en aquesta última acció, precisament, ha estat quan el dia ha canviat de perspectiva. En el mur d’Esplac apareixia una felicitació matinera de la nostra amiga Eva Argilés. Sorpresa! Avui és l’aniversari d’Esplac: 29 anys, ni més ni menys! Una data que molt pocs recordàvem, fins que Facebook ha entrat a les nostres vides, entre d’altres coses, indicant-nos puntualment els aniversaris dels nostres amics i amigues.

I seguida d’aquesta felicitació: n’han vingut moltíssimes més! De monitors i monitores, d’esplais (aquestes ens han fet especial il·lusió, ho reconeixem), d’antigues i noves amistats, de companys/es internacionals, d’entitats que ens donen suport, de plataformes d’associacions en què participem… Ha estat tota una onada d’ànims i d’agraïments que, de veritat, ha capgirat aquest dilluns i l’ha convertit en el millor dels inicis de setmana.

És de justícia doncs, que en aquest bloc, que precisament vol ser un recull de textos en defensa dels esplais i una bandera de la nostra eterna reivindicació de reconeixement social, us donem les gràcies a tots i totes per cadascuna d’aquestes “felicitats!”, “per molts anys!” i mostres de suport que avui estem rebent a través de la xarxa.
És més, des d’aquí us volem tornar totes aquestes felicitacions, perquè de ben segur que sense vosaltres no haguéssim arribat fins aquí.

Felicitem-nos, doncs, que 29 anys no es fan cada dia!

De l’esplai i l’escoltisme a Sants als 90

En Fabian Mohedano, secretari d’organització del Moviment Laic i Progressista ens explica la seva relació amb l’esplai en el primer article de 2011!

La meva relació amb l’esplai és a partir de la relació de bon veïnatge des de l’agrupament en que vaig anar des dels 6 fins els 25 anys. M’explico. Vaig anar a l’AE SKUES al barri de Sants, un cau laic a parròquia, com tantes altres associacions educatives que han hagut de mantenir aquesta incoherència. Curiosament, a la parròquia hi havia dos esplais més. Un amb més tendència evangelitzadora i un altre més proper a la proposta d’Esplac, si bé mai van donar el pas a deixar el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) per por a ser expulsats de la parròquia.

La pregunta que ens féiem nosaltres al consell d’agrupament amb la resta de caps escoltes és com era possible que no donèssin el pas si nosaltres ja formàvem part d’una federació laica. Amb perspectiva ho veig més clar: les relacions institucionals de l’agrupament amb la parròquia eren molt sòlides i mai van qüestionar la nostra afiliació, en canvi, l’esplai no mantenia bones relacions amb els poders fàctics del consell pastoral. Bastant semblant a la relació de l’esplai i l’escoltisme a nivell de país en relació amb les institucions. Malauradament, una crisi de relleus de monitors a finals de la dècada dels noranta el va fer desaparèixer. Curiosament van preferir que els hi guardéssim l’arxiu històric en comptes que ho fes la parròquia o el propi MCEC.

També vam tenir oportunitat de treballar plegats amb els centres d’esplai d’Eixam, una coordinadora d’entitats de lleure infantil i juvenil de Sants, Hostrafrancs i La Bordeta. Allà vam fer activitats obertes i conjuntes de promoció de l’associacionisme educatiu amb entitats com Espurna, que ha estat membre intermitent d’Esplac i que liderava la plataforma la qual considerava com la seva federació, fet que generava tensions ja que la resta d’entitats enteníem que eren coses ben diferents una plataforma plural i una federació d’iguals; amb Bruixes i Maduixes, que fèien esplai al carrer o l’esplai Turons, que actualment forma part d’Esplac, però no llavors.

Més enllà dels tòpics, l’esplai i l’escoltisme són dues propostes d’educació cívica, una de dimensió planetària -ja sabeu quina :-), l’altra, genuïna catalana. M’apassiona veure compartir projecte ideològic, associatiu i educatiu als esplais i agrupaments d’Esplac i Acció Escolta en el marc del Moviment Laic i Progressista. Estic convençut que cada cop sereu més capaços d’expressar el nostre orgull laic al carrer.

A l’esplai vivim experiències

Article d’en Rafa Guillén, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, Esplac.

Cap lema és més important en la nostra campanya, però penso que n’hi ha un que cal deixar-lo ben clar i refermar en veu alta i clara: a l’esplai no s’expliquen creences, a l’esplai VIVIM experiències. Les vivim, les enriquim i les amplifiquem, com sempre hem fet, des de l’educació, des de la pedagogia activa i militant, des de les diverses maneres d’associar-nos i organitzar-nos, i des del lliure pensament.
Experiències de collita pròpia que ens han configurat tal com som, que conformen la marca ESPLAI, que ens defineixen i que ens han d’ajudar a dibuixar què volem ser i a on volem arribar. I estem ben tranquils i convençuts de què tot això ho fem i ho hem fet sempre desmarcant-nos de creences que desorienten, d’opcions dogmàtiques i d’explicacions i alternatives que prometen vana glòria.

Som hereus d’una llarga tradició vivencial de constant experimentació. Toca, ara i sempre, donar-li el reconeixement que es mereix i que ens mereixem. Deixem-nos de pseudohippysmes, ambigüitats o filosofies negadores de cultures i tradicions. Tenim una tradició que ve de lluny, de la qual en formem part de forma activa, així com de tot el que ens envolta, on ens movem i on participem, i ens n’hem de sentir orgullosos. Ho hem estat gestant i forjant durant dècades, sense deixar d’invertir esforços, temps i sacrificis.

¿O què han de ser sinó, tots aquests anys de bagatge educatiu vivencial de primer ordre i aquesta tasca constant i continua de voluntat transformadora de nosaltres mateixos i del nostre entorn? ¿Què n’hem de fer amb tot aquest patrimoni d’experiències acumulades? ¿De què ens ha de servir tot això sinó per permetre’ns veure-hi més enllà, esdevenir més valents i marcar-nos fites més ambicioses?

Ara que continuem creixent humanament i pedagògica, que ens obrim a noves oportunitats i nous horitzons territorials i discursius, que anem consolidant accions i projectes continuadors de la nostra tasca educativa i associacionista i que tenim tanta feina per fer, ara és el moment per parar-se un segon, obrir els ulls, omplir-se els pulmons i vindicar ben alt que som i ens sentim els protagonistes d’un bast i ric relleu d’un projecte educatiu de gran abast social, en un model d’esplai referent en el que creiem i en el que entre tots i totes volem continuar fent rodar.

Som activistes amb una missió clara en el dia a dia, d’una feina de formiga però decisiva i constant. Enginyers, al cap i a la fi, d’un futur expansiu que ens ha d’enfortir i que projecten tots i cadascun dels nostres esplais.

L’esplai. L’escola de ciutadania.

L’Arcadi Corominas Baig, expresident d’Esplais Catalans, recupera aquest fragment del seu article escrit pel llibre “Sensibilitzar per Transformar”, editat per la ONGD Cooperacció.

“Són tres quarts de deu del vespre, el menjador de la casa de colònies de Castellnou del Bages acull en aquells últims dies calorosos de juliol 80 nens i nenes d’un esplai. Bullici, germanor, alegria i algun crit es deixen notar a l’ambient: són les colònies. De sobte, dos nens del grup de grans (d’entre 11 i 13 anys) s’aixequen. Un adult dels 20 presents a les colònies (entre monitors i cuiners) demana silenci i dóna la paraula a tots dos joves. Aquests, gens acostumats fins a aquelles colònies a xerrar davant de tanta gent, expliquen el que s’ha acordat a la Junta de Barris de Mindundi 2006. És un moment màgic, era el que buscàvem: els nens i les nenes decideixen entre tots i totes les activitats que es realitzaran l’endemà, com s’organitzaran, qui farà cada cosa, etc. En definitiva, la casa de colònies de Castellnou era Mindundi, la ciutat de l’associacionisme i la participació. (…)”

Així comença un article publicat per l’equip de monitors i de monitores del Centre d’Esplai Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú en el número 19, 2n quadrimestre de 2007, de la revista Tercer Segona que edita Esplais Catalans (Esplac). Es tracta d’un article en què amb tot detall s’expliquen les Colònies que l’estiu de 2006 aquest Esplai va dur a terme a la casa de colònies de Castellnou de Bages i, també, tots els processos de reflexió interns de l’equip de monitors i de monitores per aconseguir que els participants (infants, joves i monitors i monitores) visquessin una experiència feliç i divertida però, a la vegada, del tot enriquidora.

Què és un Esplai?

En els dos paràgrafs anteriors parlem d’un Esplai, però què és un esplai? Un Esplai és un projecte que des de l’associacionisme treballa en l’educació dels infants i dels joves per tal que, aquests, esdevinguin ciutadans de ple dret i deure.

L’Esplai és una proposta associativa en tant que és una associació amb personalitat jurídica pròpia i sense cap mena d’afany de lucre econòmic per part dels socis i de les sòcies que la componen ni per part dels seus participants. I és una proposta associativa fruit del convenciment de les persones que hi participen i l’impulsen, que l’associacionisme ha d’esdevenir i esdevé un eix d’estructuració de la societat i de participació en la societat.

I l’Esplai és una proposta educativa ja que el projecte neix i té raó de ser a partir de la voluntat i el convenciment dels seus integrants que cal educar ciutadans i ciutadanes. I entenem l’educació com un procés d’acompanyar una persona o infant en el seu creixement perquè pugui esdevenir un ciutadà de ple dret. És important remarcar que l’Esplai s’oposa a l’adoctrinament, que implica no posar en dubte l’única veritat a partir de la qual s’educa; acompanyar és mostrar i explicar totes les multiplicitats de realitats -que no veritats- que poden existir, és aprendre a valorar-les lliurement i és ajudar a posar les eines per tal que les persones, lliurement, ens formem unes opinions i unes conviccions personals, crítiques, racionals i respectuoses.

I què fa un Esplai? Un esplai educa en democràcia sense la imposició de veritats absolutes ni conductes morals més que dubtoses i qüestionables -de fet, la paraula imposició no existeix en el nostre diccionari-, i educa en un pla d’igualtat entre els que formem part de l’Esplai (infants, monitors i famílies).

Eduquem en Democràcia perquè a l’Esplai s’ofereix un ventall de coneixements i realitats, totes elles defugen de la intolerància, a partir de les quals tots els participants, amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses, de procedència i morals lliurement se’n podran formar una idea.

I l’Esplai educa per la democràcia perquè educa en ciutadania i en justícia i igualtat social. Eduquem a partir del convenciment que els ciutadans i el tracte entre ells ha de ser i ha de respectar el principi d’igualtat entre les persones, i ha de garantir que tots i totes tenim els mateixos drets i els mateixos deures amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses o polítiques, de procedència o d’edat -els infants i els joves menors d’edat també són ciutadans.

L’Esplai i l’entorn

Com he expressat en la primera part, l’Esplai educa i educa molt. I necessitem molts esplais, molts agrupaments escolta, molts casals de joves -l’Esplai no és l’única escola de ciutadania que hi ha; l’Escoltisme ha estat precursor en l’educació no formal o en allò que ara en diem Associacionisme Educatiu- que eduquen de la manera que ho fem perquè és en aquest camp on l’educació educa en civisme, educa en participació, educa en companyonia, educa en compromís, educa en sensibilització.

Resulta estrany -o almenys a mi m’hi resulta- que allò que els esplais realitzem en el dia a dia, l’Escola ho hagi d’incorporar per llei amb una assignatura d’educació per la ciutadania. És evident que és necessari que l’Escola eduqui en ciutadania però ho ha de fer a partir de la transmissió de la ciència, perquè la ciència és un immillorable transmissor de ciutadania. És estrany, per tant, que les administracions públiques, a la vegada que redacten lleis com la que incorpora aquesta assignatura al sistema escolar, no reconeguin que hi ha escoles de ciutadania com els esplais, que bàsicament tenen per finalitat educar en ciutadania per transformar el seu entorn i, en definitiva, el món.

L’ideari del Moviment Laic i Progressista (MLP), aixopluc ideològic d’Esplais Catalans (Esplac) i dels seus esplais, de Cooperacció, d’Acció Escolta de Catalunya, de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, de la Fundació Terra, de l’Escola Lliure El Sol, de la Cooperativa Entorn i d’Ateneus Laics i Progressistes (cada vegada en som més), “reivindica per a tot individu el dret de qüestionar-ho tot, en qualsevol moment, comprès ell mateix i el seu entorn. El lliure examen és, en aquest context, un mètode per a la lliure recerca de veritats relatives, mitjançant l’aproximació crítica a la realitat, el diàleg i la discussió”.

Els esplais estan compromesos amb l’entorn, el més immediat i el més llunyà. No es pot entendre l’activitat dels esplais sense tenir en compte la realitat que els envolta, ja sigui la del seu barri, ciutat, vila o poble i les persones que l’envolten. Però tampoc no es pot entendre sense que es treballi en sensibilització sobre les situacions de terrible desigualtat social, econòmica i en termes de llibertat que pateixen persones en el nostre país i, sobretot, en els països en vies de desenvolupament.

L’Esplai incorpora en les seves activitats aquest necessari rerefons pedagògic i educatiu respecte a l’entorn, el qual transporta l’infant i el jove a reflexionar sobre les realitats d’aquest món perquè no sols en pugui prendre consciència, sinó que actuï en conseqüència per, si no li agraden, canviar-les en la seva vida diària i en els projectes associatius que desenvolupi i en els quals participi.

Aquest és un projecte que a més d’oferir grans oportunitats a les persones que hi participen, fa bona una de les màximes de l’MLP que versa “associeu-vos i sereu forts”, i assoleix que els esplais i les altres entitats duguin a terme un treball en xarxa que possibilitarà multiplicar les energies transformadores.

(…) Es notava que els infants gaudien de les colònies, ja que se’n sentien partícips i no mers consumidors. Les colònies eren seves i per primer cop n’érem conscients nens i monitors que aquell era un bon camí a seguir en el qual entre tots decidíem el que fèiem en llibertat (…)

Octubre 2010. Primer dia d’esplai. Tot m’agrada.

Article de Chiqui Subirana, ex-directora de l’Escola Lliure El Sol i sòcia d’Esplais Catalans, Esplac.

M’agrada veure més de 100 infants, un d’ells el meu fill Dario, arribant amb les seves famílies a la porta de l’esplai. Resten esperant que les monitores i els monitors obrin les portes. Estan a punt, un any més, per iniciar l’activitat setmanal on podran plasmar el seu projecte educatiu. Mentrestant, podem llegir a la paret d’entrada, frases com aquestes: “a l’esplai no s’aparquen infants”, “a l’esplai no expliquem creences, vivim experiències”, ”a l’esplai participem, a l’esplai decidim”, “a l’esplai donem llum verda als drets dels infants”.

M’agrada observar com les monitores i els monitors (tots ells i elles voluntàries) corren d’aquí cap allà, ultimant els detalls, perquè tot quadri en la inauguració d’aquest curs. Constato, a més, que a la inauguració l’han precedit moltes reunions, trucades, preparació de disfresses, repartiment de grups i responsabilitats, reunions amb les famílies, elaboració de la programació i segur que uns quants mals de cap resolts en equip.

I… continuo gaudint. Puc respirar l’ambient en el moment en què els infants van descobrint quins són els companys i companyes que, aquest any, compartiran amb ells aquesta experiència. I encara es viu més emoció, quan descobreixen quins entusiastes monitors i monitores, disfressats per l’ocasió, es faran responsables d’acompanyar a cada grup d’infants i joves.

Després faig un exercici d’imaginació tot pensant, com d’aquí uns anys, el meu fill m’explicarà el seu primer dia d’esplai. M’emociono.

El que passa després, dins d’aquelles parets i durant les activitats, entra dins de l’experiència que acumularan els infants i joves. Però m’atreveixo a aventurar una predicció: si aquests grups d’infants i joves, tenen la sort de gaudir d’aquesta experiència durant prou temps, la valoraran com una experiència única, percebran que els va canviar la manera de veure el seu entorn, de viure el temps lliure i d’entendre i assumir la seva responsabilitat social. I serà fàcil que, en alguna ocasió, en veure el seu tarannà de col·laboració, la seva preocupació i actitud davant d’allò que passa al seu barri, municipi, lloc de feina… algú els hi digui: “tu has estat en un esplai, oi?”. Puc predir també, que ho viuran com un elogi.

I el que és més important, sabran i podran explicar que tot això no hagués estat possible, si un grup de monitors i monitores no s’haguessin entestat en mantenir viu un projecte de ciutadania i compromís, que pretén cada dissabte, a cada reunió, durant les sortides de cap de setmana i mentre conviuen en les activitats d’estiu, deixar el món millor del que el van trobar.

Llavors… per què hem de dur als nostres fills i filles a l’esplai? Perquè no hi ha un altre lloc on viure i reviure tot això que he explicat. I, cordons! (expressió que copio de la meva “jefa” actual) perquè et tremola el cos d’emoció, per poder facilitar al teu fill, i ho espero poder fer també amb la meva filla, aquesta incomparable oportunitat.

Nota: per cert, en Dario, és membre de l’Esplai Agrupa. Aprofito l’avinentesa per agrair a tots els monitors i a totes les monitores haver facilitat “els ingredients” per confeccionar aquest redactat.