Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Jo sóc d’esplai

30 anys d’Esplac

02.04.2012 |

En el passat Sopar del 30è Aniversari d’Esplais Catalans, vam estar recordant d’on venim, què hem fet fins al moment i cap a on anem, a través d’uns quants testimonis que han viscut diferents etapes de la història d’Esplac. Si voleu saber d’on va sorgir Esplac, qui va impulsar la seva creació, com va crèixer, va passar per l’adolescència i com ha arribat a la maduresa, no us perdeu els vídeos! Els podeu veure tot seguit o en el nostre canal de YouTube.

Si una cosa es nota al llarg de tots els parlaments, és que tothom qui ha passat per Esplac l’ha fet crèixer estimant la tasca dels esplais, amb el convenciment de què des dels esplais es pot canviar el món!

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (1a part)

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (2a part)

30è Aniversari d’Esplac. 1992-2002, Esplac cap al segle XXI (3a part)

30è Aniversari d’Esplac. 2002-2012 i mirant cap al futur! (4a part)

Fer esplai

26.03.2012 |

En Martí fa 10 anys que participa a l’esplai Garbí. Després de tants anys, ha passat per tots els grups d’edat i continua participant-hi al grup de joves. Al seu bloc hi vam trobar un article sobre què significa per a ell “fer esplai” i avui el compartim al “Tria l’esplai” amb tots vosaltres. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan preguntem “què és per tu l’esplai?, però en Martí les encerta totes!

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d’altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l’esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

Gràcies a l’esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m’he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L’esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l’esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te’n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t’oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l’ajuda dels que t’envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l’esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l’hora de dedicar temps lliure a preparar hores d’activitats.
Molts cops m’han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs ‘sí’, sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l’esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l’esplai des d’un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l’esplai que he tingut jo els últims nou anys.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.

Aquest curs l’esplai que m’ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d’aquí a poc celebrarem la trobada general d’esplais que formen part d’Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l’experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit 🙂

Esplaiada 2012, no hi podeu faltar!

20.03.2012 |

Recordeu tot allò que defensàvem ara fa un any, a la Monifesta’t de Canet de Mar? Doncs inevitablement ha de tenir continuïtat tota l’#energiadelesplai que vam crear col·lectivament. Parlàvem dels drets dels infants, la laïcitat, el joc, les famílies, la participació dels infants, el treball en equip, la motivació, l’internacionalisme, l’educació ambiental, el gènere, el relleu generacional… Ara és el moment de compartir tota aquesta energia amb els nostres infants i joves, la principal raó de ser dels nostres projectes d’esplai.

Us perdreu la oportunitat de conèixer els infants, joves, monitors i monitores dels esplais d’Esplac i viure amb elles una experiència única? L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa, compartir moments i fer-nos més, millors i més convençudes. De tant en tant, val la pena aturar-se i mirar i veure que som molts els qui fem esplai, que tots i totes tenim els mateixos horitzons i que amb el granet de sorra de cadascú, això de fer un món millor, potser sí que ho estem aconseguint.

Perquè també serà la oportunitat de fer arribar la veu dels esplais laics, progressistes, voluntaris i associatius a Ripoll, a Catalunya i al món! Hem d’escampar la nostra #energiadelesplai arreu i comprovar que l’esplai no està pas passat de moda! El nostre model d’esplai compta amb 30 anys d’història, generant espais de participació activa i democràtica de les persones: un projecte amb valors, un alt contingut ideològic i un compromís amb la ciutadania per a la transformació social i el país.

La trobada general té lloc cada tres anys i enguany està sent més participativa que mai, perquè entenem que aquesta gran activitat només tindrà sentit amb la implicació de tothom. Estigueu atentes perquè cada sector ja està treballant les activitats que es faran al llarg de tot el cap de setmana i aviat les compartirem amb totes les monitores i monitors! I diu que també hi ha uns esplaier@s que ja corren per Ripoll i aviat ens demanaran un cop de mà.

Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món! Us ho perdreu?

Per a més informació de l’Esplaiada reviseu les vostres bústies de correu, l’Assac on-line i l’apartat de notícies del web d’Esplac. Com sempre, qualsevol dubte contacteu amb nosaltres a través del correu trobadageneral@esplac.cat.

Donar a conèixer l’esplai arreu del món

05.03.2012 | 2

No us presentem l’Eugeni, perquè tot seguit ho farà ell mateix en aquest article, ple d’esperit internacionalista i molta #energiadelesplai!

Primer de tot em presento, em dic Eugeni Brigneti i com podreu apreciar, porto el món de l’esplai i l’internacionalisme a la sang. Tinc 24 anys i sóc monitor del MIV (Moviment Infantil de Vilafranca). He estat involucrat a Esplac com a nen, monitor, EGS i part de la Comissió Internacional des d’abans de saber que Esplac existia, ja que això de gent treballant a l’oficina d’Avinyó 44, al sector Penedès-Garraf a vegades ens sona molt estrany.

Ja mesos, em van proposar anar a viure una experiència inoblidable, un SVE (Servei de Voluntariat Europeu) a Bèlgica per fer de voluntari a l’oficina de l’IFM-SEI (International Falcon Movement – Socialist Education International) que és la federació internacional a la qual pertany Esplac (juntament amb la FIEEA).

Vaig acceptar sense pensar-m’ho! De fet, jo ja coneixia a algunes persones de l’IFM-SEI gràcies a un projecte que havia fet l’any anterior (això es mereixeria un article sencer a part) i, com que ja sabia una mica la feina que feien, em va semblar molt bona idea.

I ara us escric a vosaltres (monitors i monitores dels diferents esplais d’Esplac), amb la intenció de contagiar-vos la meva motivació i entusiasme per tot el món internacionalista. Porto més de 5 mesos vivint a Brussel·les, fins ara hem fet moltíssimes coses interessants, com publicar diferents llibres plens de mètodes i teoria en temes com el gènere, la sexualitat o el canvi climàtic (on Esplac ha estat participant activament també a nivell local amb la Comissió Reduint Petjada). També hem començat un nou projecte sobre la pobresa a nivell mundial, que té com a objectiu crear un documental fet per diferents montiors, entre ells, la Mireia Galváez (esplai La Tribu de Mataró) o l’Ana Foguet (esplai Xiroc de Barcelona), durant els seus corresponents SVE.

Evidentment, trobo a faltar l’esplai, els monitors i els nens (fins i tot hem fet algun Skype), però sé que és una gran experiència i que el que faig és per donar a conèixer el món de l’esplai arreu (som molt guais, i hem d’explicar-ho!) i això ja és prou important per mi, com suposo que ho deu ser per tots vosaltres, el mateix sentiment que us fa anar cada dia a l’esplai.

Una abraçada molt gran des de Brussel·les i no us preocupeu que tindreu més notícies meves, evidentment sempre relacionades amb l’esperit internacionalista!

Salut!

Algunes opinions d’un matí diferent: les II Jornades sobre Lleure i Sexisme

17.02.2012 | 1

La Glòria, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu, comparteix al Tria l’esplai! les seves impressions de les II Jornades sobre Lleure i Sexisme organitzades per l’Associació de Casals i Grups de Joves, l’Escola Lliure el Sol i Esplais Catalans, que es van celebrar el passat 21 de gener. Com diu la Glòria, pel que fa el sexisme encara hi ha molta feina a fer!

El feminisme m’interessa, i aquesta va ser la meva motivació per assistir a les II Jornades sobre lleure i sexisme. Però, si fos de les que pensa que el sexisme i el feminisme s’han convertit en una temàtica obsoleta, si no en una obsessió d’unes poques extremistes, estic convençuda que també hauria estat un bon motiu per assistir-hi. Deixar de banda els prejudicis i la mandra de participar en iniciatives com aquestes serveix, sobretot, per viure en primera persona què passa amb els estigmes que envolten la lluita per la igualtat entre dones i homes.

L’assistència a les Jornades sobre Lleure i Sexisme em va servir per fer-me una idea més concreta d’aquelles coses que em sona que es, fan sobre allò que en diem gènere, però no tinc del tot clar com definir. Em van ajudar a aclarir conceptes i ordenar les idees sobre res més lluny que les meves relacions quotidianes i una problemàtica que es troba en tots els àmbits de la meva vida. També vaig poder palpar les ganes i la feina ben feta que han realitzat algunes companyes per millorar el sexisme a les nostres entitats. Finalment, el teatre social ens va donar una oportunitat per parlar obertament d’algunes experiències sexistes viscudes per les assistents: un tema que si no li dediquem un espai i un temps específic sempre queda a la cua de les preocupacions i accions de les joves que volem transformar la realitat que ens envolta.

“L’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser”

14.02.2012 | 3

La Júlia Farell, membre de l’Equip General del Sector Barcelona comparteix amb nosaltres la seva crònica i conclusions després de la formació sobre “Com fer visites als esplais?”. De les seves paraules es desprén el seu entusiasme, motivació i amor a la tasca dels esplais. Si us estimeu els esplais, no us el perdeu!

Esplac aposta per un projecte d’atenció personalitzada als esplais i aquest, es basa en l’atenció, el seguiment i el suport als diferents esplais que configuren els diversos sectors territorials.

Una part important d’aquesta atenció personalitzada són les visites que es fan periòdicament als esplais i, és per això, que aquest passat divendres 27 de gener, tècnics i dirigents vam compartir una formació anomenada Com fer visites als esplais? que ens va permetre, bàsicament, adquirir eines per dur a terme aquestes visites i compartir experiències entre participants de la formació.

Tot i que al llarg d’un any un esplai pot rebre diferents tipus de visites (d’inici de curs, prèvia a l’activitat d’estiu, de suport per alguna problemàtica específica, in situ a l’activitat d’estiu, etc) en cap cas el motiu d’una visita és de control, ni es pretén jutjar el funcionament dels esplais; sinó que, bàsicament, el que volem és que se’ns conegui i, a la vegada, tenir l’oportunitat de poder conèixer els esplais i els seus monitors; també pretenem que tant EGS com tècnics de sector estiguem presents en el territori i se’ns identifiqui com a punt de suport en tot allò que pugui ser necessari i, en darrer lloc, un dels objectius d’una visita és aproximar Esplac als esplais i potenciar la participació dins del sector.

Així doncs, una visita és l’oportunitat idònia per a conèixer-nos, compartir, debatre i poder tractar tots aquells temes que com a esplais ens puguin preocupar o interessar ja que, des del meu punt de vista, Esplac es converteix en quelcom abstracte i sense sentit si el conjunt d’esplais no hi participem i no ens el fem “nostre”. Esplac ens ha de permetre i possibilitar que creixem com a entitats i en millorem el funcionament, i això només és possible si ens hi impliquem, hi contribuïm i participem formant part d’aquesta gran xarxa.

I és que, com a entitats i també com a persones, ens fem forts quan podem compartir i veiem que no estem sols en la nostra tasca educativa que seguim duent a terme des de fa 30 anys.

Participant a l’esplai

08.02.2012 |

En Genís Riera i l’Eduard Mata, monitors de l’esplai GER, ens expliquen la història del seu esplai i la seva participació a Esplac.

Hi havia una vegada fa molt i molt de temps, exactament 40 anys, es començava a respirar ànsia de canvi en una societat sense llibertats d’associació i de pensament, a Sant Pere de Ribes, alguns joves cansats de la parròquia (i d’altres que no sabien com passar l’estona), es decidiren a canviar les coses en aquella Ribes adormida – o en termes de James Joyce- paralitzada.

Els nens i nenes de Ribes no podien gaudir d’un espai lúdic al mateix temps que laic i progressista, on els nens s’eduquèssin en el lleure, és a dir, només existia un centre parroquial… De les primeres colònies va néixer un grup de persones joves motivades i interessades en els valors que es poden transmetre als nens a partir del lleure: era l’inici de l’esplai GER.

Tres generacions després, l’equip de monitors actual, el qual compta amb alguns fills i filles d’antics monitors i monitores, som monis dels fills i filles dels que van ser els nostres monitors i monitores (és a dir, tot un lio). L’important és que avui en dia, conformem un esplai consolidat, que treballa pel nostre municipi a través dels valors del GER, associat des de ja fa uns anys a Esplais Catalans. La idea d’esplai ha canviat molt des dels inicis, però les ganes i la motivació han crescut gràcies a l’associacionisme i als valors, les formacions, les idees i els recursos amb els que ens hem enriquit arrel de pertànyer a Esplac. El 2011 a més a més, hem pogut acollir l’Assemblea la seva entitat acabaria reunint a centenars de monitors en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest any.

Des de la nostra experiència personal, valorem molt positivament haver pogut participar de formacions i intercanvis d’experiències amb altres monitors i monitores, ja que ens ha ajudat a funcionar millor com a esplai i a veure les coses des de diferents perspectives, així com d’acollir la passada Assemblea General d’Esplac al nostre esplai que va reunir a centenars de monitors i monitores d’arreu de Catalunya.

En Genis Riera i l’Eduard Mata volem donar les gràcies a tots aquells monitors, directors, formadors, cuiners, i altres que ens hem trobat pel camí, perquè gràcies a tots ells hem après i comprés moltes coses que no haurien estat possibles tancats a casa jugant a la “pleisteixon”.

“Serem allò que vulguem ser”

25.01.2012 |

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des dEsplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Ple de Sectors

30.11.2011 | 1
A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.
I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases

A Esplac també tenim “eleccions”!

18.11.2011 |

El proper 26 de novembre, a la XXX Assemblea General, Esplac també viurà les seves particulars “eleccions” en l’Equip de Direcció de la nostra entitat que, com cada any, viu renovacions, adéus i noves candidatures. Diem particulars i posem cometes ben deliberadament, perquè  nosaltres no tenim candidats ni candidates rivals, ni diferents colors, ni espots, ni debats televisats. Les candidatures i renovacions al nostre Equip de Direcció comparteixen totes la il·lusió de treballar voluntàriament perquè Esplac sigui una entitat cada dia una mica millor, més propera als monitors i monitores, més eficient, més gran i capdavantera en l’associacionisme educatiu català i, perquè no, mundial!

Enguany renoven la seva candidatura en Marc Cases, en Raimon Carreras i en Jordi Crisol que ja porten dos anys fent feina a l’Equip de Direcció d’Esplac. En Rafa Guillén també acaba el seu mandat i no el renovarà. D’altra banda, en Pau Fuentes i l‘Oriol Castro es proposen com a nous candidats amb molta motivació i energia. Tots ells volen continuar fent equip amb la Núria Cangròs, la Jana Alentorn, l’Estel Buch i la Berta Mundó que continuaran, almenys  fins el proper curs, al capdavant de l’entitat.

Des d’aquí us animem a conèixer a tots els candidats a través de les seves cartes de presentació des de les quals expliquen la seva motivació i tot allò que volen aportar a Esplais Catalans. Tot seguit us en citem alguns fragments perquè aneu fent boca! Per descarregar-vos cada carta cliqueu sobre el nom de l’autor.

La situació social, econòmica i política que vivim pot marcar un abans i un després en la nostra història i els esplais hem de saber ser forts i fer arribar el nostre missatge alt i clar al nostre entorn. Jordi Crisol

Em sento absolutament identificat amb el projecte actual d’Esplac i crec que des de fa un temps s’està treballant pel que sempre havíem parlat i demanat d’apropar les estructures d’Esplac als sectors i als esplais. Raimon Carreras

La meva etapa a l’esplai s’està acabant, tot i que hi segueixo estretament vinculat, ja que no és pas fàcil deixar-ho. És per això que m’he decidit a seguir treballant per als esplais, això sí, des d’un altre punt de vista. Oriol Castro

Els últims mesos han estat molt intensos per Esplac, s’han pres decisions difícils i s’han produït alguns canvis importants. Per tant, em presento per sumar energia, vitalitat i propostes constructives en aquest nou projecte. Pau Fuentes

Podem afirmar que tenim Equips General de Sector a tots els sectors, la qual cosa ens assegura, per una part, una millora substancial de coordinació amb els esplais i d’altra, assentar les bases per a esdevenir, sinó la primera organització juvenil catalana, sí una de les més influents al país en els propers anys. Marc Cases