Article d’en Rafa Guillén, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, Esplac.

Cap lema és més important en la nostra campanya, però penso que n’hi ha un que cal deixar-lo ben clar i refermar en veu alta i clara: a l’esplai no s’expliquen creences, a l’esplai VIVIM experiències. Les vivim, les enriquim i les amplifiquem, com sempre hem fet, des de l’educació, des de la pedagogia activa i militant, des de les diverses maneres d’associar-nos i organitzar-nos, i des del lliure pensament.
Experiències de collita pròpia que ens han configurat tal com som, que conformen la marca ESPLAI, que ens defineixen i que ens han d’ajudar a dibuixar què volem ser i a on volem arribar. I estem ben tranquils i convençuts de què tot això ho fem i ho hem fet sempre desmarcant-nos de creences que desorienten, d’opcions dogmàtiques i d’explicacions i alternatives que prometen vana glòria.

Som hereus d’una llarga tradició vivencial de constant experimentació. Toca, ara i sempre, donar-li el reconeixement que es mereix i que ens mereixem. Deixem-nos de pseudohippysmes, ambigüitats o filosofies negadores de cultures i tradicions. Tenim una tradició que ve de lluny, de la qual en formem part de forma activa, així com de tot el que ens envolta, on ens movem i on participem, i ens n’hem de sentir orgullosos. Ho hem estat gestant i forjant durant dècades, sense deixar d’invertir esforços, temps i sacrificis.

¿O què han de ser sinó, tots aquests anys de bagatge educatiu vivencial de primer ordre i aquesta tasca constant i continua de voluntat transformadora de nosaltres mateixos i del nostre entorn? ¿Què n’hem de fer amb tot aquest patrimoni d’experiències acumulades? ¿De què ens ha de servir tot això sinó per permetre’ns veure-hi més enllà, esdevenir més valents i marcar-nos fites més ambicioses?

Ara que continuem creixent humanament i pedagògica, que ens obrim a noves oportunitats i nous horitzons territorials i discursius, que anem consolidant accions i projectes continuadors de la nostra tasca educativa i associacionista i que tenim tanta feina per fer, ara és el moment per parar-se un segon, obrir els ulls, omplir-se els pulmons i vindicar ben alt que som i ens sentim els protagonistes d’un bast i ric relleu d’un projecte educatiu de gran abast social, en un model d’esplai referent en el que creiem i en el que entre tots i totes volem continuar fent rodar.

Som activistes amb una missió clara en el dia a dia, d’una feina de formiga però decisiva i constant. Enginyers, al cap i a la fi, d’un futur expansiu que ens ha d’enfortir i que projecten tots i cadascun dels nostres esplais.