creuant mirades
El 23 d’abril una rosa, el 25 un clavell
15.05.2018 | comunicacio
15-maig-2018
Cira Diakhaby, exmonitora de l’Esplai Xangó, ex-EGS del Sector Barcelona, membre de l’Espai de Coordinació Internacional i actualment participant en un SVE a Lisboa.
El mes d’abril arriba amb dates especials!
- Dilluns pasqua! Amb una mona molt personalitzada!
- 21 d’Abril l’aniversari del perot i de les Vaquetes del Guinardó dues entitats molt actives del meu barri de Barcelona! On va tocar el meu grup de música preferit “Clotildes” (tots sortits del món esplaiero!)
- 23 d’Abril Sant Jordi i Santa Jordina! El dia de la rosa i el llibre commemorant al Sant i a Cervantes i Shakespeare morts el mateix dia. Un dia ple d’amor, felicitat i cultura.
- 25 d’Abril dia de la llibertat a Portugal que commemora la revolta militar del 1974 que va acabar amb la dictadura de Salazar. El símbol del dia és un clavell.
Com podeu imaginar aquí cada setmana és diferent! L’única cosa que segueixo com a rutina és la de cada dia anar a treballar a Cascais (que és on es troba l’oficina de Rota Jovem) i els dimarts i dijous anar a Capoeira (pròximament ja us explicaré una mica de què va); encara que darrerament també he afegit una extraescolar al meu horari, escalar!
Intento desconnectar de la rutina de l’oficina fent escapades, i és que el Diego el meu company de pis té aquí el seu cotxe, és un d’aquests de 7 places i ens hem muntat dins un llit que es plega i així podem marxar per tot arreu, dormint en un hotel de 1000 estrelles sense pagar un duro.
L’Aceituno (el cotxe) ens ha portat per tot arreu, costa Vicentina, Algarve, Serra de Monchique, Serra de Sintra, Serra da Estrela, Montsanto, serra de Arrabida, Azoia… I encara queden molts destins més!
Aquests últims viatges que hem fet (per serra d’Estrela, Montsanto i Azoia) han estat amb la companyia d’altres espanyols, ja diuen que quan vas fora t’ajuntes amb gent del mateix territori. Així que un gallec, un valencià, dos madrilenys i una catalana (sembla d’acudit d’aquests pesats) hem estat recorrent diferents paisatges, de la neu fins al mar, a la recerca de parets on poder grimpar com macacos (micos en portuguès).
Però aquests dies no tot ha sigut descobrir poblets i roques, també he aprofitat un cap de setmana llarg i he tornat a casa per Sant Jordi. Se’m feia difícil pensar en un dia bonic com el 23 d’abril aquí sense roses, sense llibres i amb pluja (aquí ha plogut durant tot el mes d’abril). Així que em vaig permetre unes petites vacances a casa. I vaig tornar amb la maleta plena de llibres dels meus Jordis i Jordines!
Se’m feia difícil pensar en un dia bonic com el 23 d’abril aquí sense roses, sense llibres i amb pluja (aquí ha plogut durant tot el mes d’abril).
Ja surt el sol (tiruriru)
27.04.2018 | comunicacio
Autora: Alícia Aranda, monitora de l’Esplai Eixam de Rubí i participant en un SVE a Salzburg.
La primavera trompetera ha arribat a Salzburg i la gent surt al carrer com els caragols quan plou. La ciutat està plena de vida, els parcs verds i plens de flors, es respira aire pur i l’esport de muntanya torna.
Per començar, cal dir que el temps és un aspecte crucial pel meu projecte, ja que treballem en els parcs, i si fa mal temps, els nens no vénen a jugar. Doncs bé, portem ja unes quantes setmanes de bon temps i els parcs estan plens d’infants, cosa que és bona i complicada alhora. El meu projecte aquí no pot funcionar com un esplai, principalment perquè tenim infants diferents cada dia en cada parc, potser un dia en venen 30 i un altre dia 5, i clar, no tots volen realitzar l’activitat proposada perquè molts cops només venen al parc per jugar a futbol. Vaig estar molt de temps intentant fer les coses tal com les feia a l’esplai, fins que em vaig adonar que no podia funcionar, havia de trobar una altra manera de trobar aquest punt mig entre esplai i keck (el meu projecte actual). Aquí entra Momo l’ocell: un personatge que ajuda a guiar les activitats i la temàtica del mes.
Vaig estar molt de temps intentant fer les coses tal com les feia a l’esplai, fins que em vaig adonar que no podia funcionar, havia de trobar una altra manera de trobar aquest punt mig entre esplai i keck (el meu projecte actual).
Momo ara ja és un infant més en el projecte, participa de les activitats, juga amb els altres i ajuda als infants a reflexionar sobre el que fan. La setmana passada, sota la temàtica “Què se’m dóna bé?”, Momo va ensenyar a cuinar truita de patates (un dels seus magnífics talents), i els altres infants van animar-se a cuinar els seus millors plats. A més, encara que aquell dia Momo no estigui fent res en concret, si hi ha un ocell gegant en el parc, deu ser segur que alguna cosa molt interessant i divertida està a punt de passar, i més nens s’apropen a veure què fem. Momo no només ha ajudat a guiar les activitats del mes, sinó que també m’ha donat una via per connectar amb infants que fins ara no m’havien dirigit la paraula.
La vaga feminista i una visita especial
04.04.2018 | comunicacio
4-abril-2018
Autora: Alícia Aranda, monitora de l’Esplai Eixam de Rubí i participant en un SVE a Salzburg.
En aquest article, volia mencionar tant la repercussió de la vaga feminista a Salzburg com la visita que em van fer la setmana passada dues amigues de l’esplai, també monitores: la Laia Ribas i la Míriam Ondoño.
El 8 de març s’apropava i unes quantes altres voluntàries i jo vam assumir anar a la manifestació. Però quina sorpresa la nostra quan ens vam adonar que no n’hi havia cap, a Salzburg, capital de la regió! Estàvem molt decebudes, però això no ens va aturar. Inspirades en l’exemple de la repercussió de la vaga feminista a Catalunya i la resta d’Espanya, vam decidir muntar una petita protesta improvisada: penjant adhesius feministes per tota la ciutat, protestant amb pancartes al carrer principal i reivindicant la nostra indignació en veure tanta passivitat al respecte. Vam rebre alguns insults, alguns agraïments i moltíssimes fotos, però va valer la pena. Les meves companyes voluntàries volien també felicitar el gran moviment que hi va haver aquí, n’estem molt orgulloses.
Inspirades en la vaga feminista a Catalunya i Espanya, vam decidir muntar una petita protesta: penjant adhesius per tota la ciutat, protestant amb pancartes pel carrer i reivindicant la nostra indignació de veure tanta passivitat al respecte.
D’altra banda, volia comentar un altre fet rellevant per a aquest projecte, sobretot tenint el nom de “Creuant mirades”. La Laia i la Míriam em van venir a veure i vam aprofitar per fer una mica de turisme. Tot i això, el que els interessava més de tot era conèixer el meu projecte, de manera que divendres passat em van acompanyar al lloc on treballo amb infants refugiats. Vam tenir plena llibertat per planejar el que volguéssim. Aprofitant que era Pasqua i que a Àustria se celebra molt, vam decidir organitzar una petita gimcana amb peces de puzle amagades perquè, un cop les trobessin totes, poguessin muntar el puzle i trobar els ous de xocolata.
Per mi va ser genial poder tornar a organitzar i pensar els jocs de la mateixa manera que hauria fet a l’esplai, utilitzant molt poc material (ja que no rebem cap subvenció per a aquest projecte). A més a més, per fi va fer bon temps i vam poder jugar a fora. D’altra banda, va ser una mica més complicat trobar activitats d’esplai que requerissin poca explicació per ser enteses, ja que els nens no parlen gaire bé l’alemany, però en això la Laia i la Miriam em van ajudar molt. Els infants van participar plenament en totes les dinàmiques i van treballar conjuntament, cosa que de vegades els costa. M’alegro que la Míriam i la Laia poguessin formar part d’aquest projecte per un dia i que s’hagin endut aquesta experiència i intercanvi de maneres de fer cap a l’esplai i per a la vida en general. També em vaig adonar de la importància d’un company de colla constant, amb tanta motivació com tu mateix, a l’hora de preparar activitats complexes i llargues i per mantenir la motivació sempre al màxim.
Per acabar, vull remarcar el punt en comú d’aquestes dues històries: com d’important és tenir un company amb qui poder motivar-te i realitzar projectes junts amb tant de potencial. Si Salzburg no es mou, nosaltres la mourem.
Temes
Últims comentaris