Autor: Joffre Villanueva (perspectivalaica.wordpress.com)

Avui ens hem llevat amb la notícia de la mort de Pete Seeger i probablement la majoria d’esplaieres i esplaieros no sabrien dir exactament qui era. I en Pete Seeger ha estat una persona molt influent per als esplais. Podríem fer la prova i comptar quantes de les seves cançons figuren als cançoners, segur que en surten moltes! I també en trobarem d’altres que no eren seves però que ell va rescatar de l’oblit i va popularitzar.

En Pete Seeger va néixer el 1919; ha mort ben vellet, doncs. De jove va aprendre a tocar l’ukelele i més endavant el banjo, aquell estrany instrument de cinc cordes (amb una corda que només arriba a mig màstil!). Al seu banjo hi portava escrita una frase molt famosa: “Aquesta màquina derrota l’odi i l’obliga a rendir-se”. El seu amic Woody Guthrie en portava una de molt semblant a la guitarra: “Aquesta màquina mata feixistes”. Tots dos junts van voltar els Estats Units per conèixer les cançons que cantava la gent del poble, impedir que s’oblidessin i llegar-les al futur, als joves. Velles cançons blues, espirituals, worksongs, gospel, bluegrass, country. I noves cançons també, perquè la creativitat de la gent és constant. I així naixia el folk modern, el que ens connecta amb en Bob Dylan (en aquest ja el coneixem més, eh?) o la Joan Baez. També el podem trobar per internet tocant amb en Johnny Cash, o amb en Bruce Springsteen, que n’és un gran admirador (li va dedicar tot un disc no fa gaire). Als USA, en Seeger és un mite.

La seva vinculació amb els moviments d’esquerres i el comunisme li va causar condemnes i censures, però en Seeger mai va deixar de posar la seva veu i el seu banjo al servei dels sindicats, de les organitzacions de lluita en favor dels drets civils, de les campanyes contra la guerra del Vietnam, i en favor dels drets humans en general.

Però què és el que ens connecta amb ell? Doncs en primer lloc podem dir que va gravar les cançons del Batallón Lincoln, la columna de yanquis que va venir a Espanya a lluitar a favor de la República. També a ell li devem que ens hagi arribat el Guantanamera, una cançó cubana que ell va internacionalitzar. I a partir d’aquí la llista es fa difícil de seguir en ordre estricte, perquè en Pete Seeger va ser la gran influència per a en Xesco Boix i el Grup de Folk, que nodreixen un part bestial dels nostres cançoners. La irrupció del Grup de Folk i la generació d’en Sisa, en Jaume Arnella (una influència claríssima dels Manel) o en Pau Riba, els Ara Va de Bo, o els Esquirols, és la que porta la música en català als infants, allà on els Setze Jutges (en Llach, en Raimon, en Serrat, en Quico Pi de la Serra, entre d’altres) no havien arribat. Ells van fer com havia fet en Pete Seeger: recuperar la música tradicional i popular, rescatar-la de l’oblit i portar-la als joves. Ep! I als infants! I ja no ho feien en petits bars, o als vestíbuls de les universitats, o a les sales de concerts, per a minories convençudes. Ho feien als parcs, als jardins, als cercaviles, apropiant-se (apropiant-nos!) dels carrers… Són els nostres primers grups d’animació.

Bé, ara ja sabem una mica millor qui era en Pete Seeger. No cal que li fem homenatges, segur que no era gaire partidari dels homenatges i els reconeixements. Però si volem seguir la seva lluita en favor de la pau, dels drets, i en contra de l’odi de les persones cap a les persones, cantem. Desafinant, si cal, però cantem.

Fotografia: Anthony Pepitone. Font: Wikipedia, compartida sota llicència de Creative Commons