Autora: Paula Guillén Segura, monitora de l’esplai Olivera Rodona

Sempre he pensat que cal una reflexió i maduració interna de les teves pròpies emocions abans de poder-les treballar amb els infants.

Les emocions són un tema molt ambigu i molt personal, de manera que hem d’evitar definir-les i acotar-les, ja que el simple fet d’etiquetar-les amb un nom o paraula delimita la seva lliure expressió. És justament en aquest punt en el que crec que rau el principal problema: com podem treballar sobre un aspecte que, pel simple fet de treballar-lo, ja ens estem contradit respecte el nostre objectiu? Entenent com a objectiu el de crear un espai amb la màxima llibertat d’expressió, incloent-hi la llibertat emocional.

Un altre problema és el fet d’intentar minimitzar les “emocions negatives”, tema constantment repetit en molts debats. En cap cas s’ha de minimitzar cap tipus d’emoció, ni positives ni negatives, perquè fer-ho, pot provocar que, quan torni a aparèixer un sentiment semblant, no el sabrem gestionar.

Una de les frases que m’enduc de l’Escola d’Esplac 2015 és que hem d’intentar no donar respostes, sinó fer les preguntes adients. D’aquesta manera podem fer que la persona que pugui estar en una situació “crítica” se senti còmode i sigui capaç de sortir-se’n per si sola amb el temps que necessiti.

Un bagatge en educació vivencial

Com he dit al principi, cal un treball previ amb les monitores per tal que entre totes siguem capaces d’expressar-nos lliurement. Ser conscients de les nostres limitacions i del treball que ens queda per fer és un important punt de partida. També hem de ser conscients del bagatge que ens acompanya. Inevitablement som producte de tot el que hem viscut i difícilment ens en despendrem, però hem d’evitar caure en estereotips.

Durant el transcurs del cap de setmana és va repetir en moltes ocasions que en els esplais es porta treballant des de fa molt temps aquest aspecte. Tanmateix, però, des de fa pocs anys, amb el boom de l’educació emocional, sembla que no es faci cap treball si no se l’etiqueta amb aquest nom. L’educació vivencial, la que intentem donar als esplais, comporta el treball de molts més aspectes dels quals no som capaços de donar-los nom.

Com a conclusions principals de l’Escola d’Esplac 2015 n’extrec que:

• Monitores i monitors hem de seguir formant-nos per evitar comportaments que, tot i treballar-los amb els infants, no els apliquem entre nosaltres.
• No existeix cap tipus de pauta pel que fa les emocions, però que el fet de ser conscients de les nostres limitacions és molt important. De la mateixa manera que ho és el no tenir por d’experimentar i expressar coses noves.
• L’educació bidireccional que defensem a l’esplai és un molt bon recurs per treballar tots els aspectes de la vida i aquest en especial, ja que constantment ens veiem exposades a situacions que generen emocions noves.

Intentaré seguir formant-me en aquest tema, centrant-me, en primer lloc, en el meu propi autoconeixement!