25-abril-2017

Escrit per Cecília Aranda, esplai Eixam i coordinadora de projectes de l’IFM-SEI.

Ens agrada pensar que IFM-SEI i les diferents organitzacions membres, com Esplac, són espais segurs i utòpics, diferents de la societat en la qual vivim. Malauradament, la veritat no és aquesta, i és que moltes vegades les nostres organitzacions i els nostres espais reflecteixen la realitat: el patriarcat, el masclisme i moltes altres estructures de poder i jerarquia segueixen presents influint la nostra tasca. La combinació d’aquests factors resulta en el context ideal per l’assetjament sexual, agressions i violacions.

Per molt que vulguem creure que les nostres organitzacions són assembleàries i horitzontals, on tothom és tractat igual i els homes cis són tots feministes i reconstruïts, les violències masclistes i l’assetjament sexual estan presents als nostres actes i activitats.

El lema d’IFM-SEI és ”educació per un canvi social”, però com podem intentar canviar la societat de manera significativa quan els nostres espais no estan a l’altura dels nostres propis ideals? El projecte ”I Act” va sobre canviar la cultura de les nostres organitzacions, a poc a poc, per a poder a la vegada canviar la societat.

Aquest canvi cultural en les organitzacions no pot ser, però, de cap manera, una càrrega per a les companyes dones i trans, no-binaries o de gènere fluït, que són les persones amb més possibilitats de patir violències masclistes.

Les estadístiques mostren que els agressors són en la majoria de casos, homes cis. Però l’assumpció que les violències masclistes són un problema de les dones, dóna als homes cis l’excusa per no parar-hi atenció ni implicar-se.

No obstant això, serà necessari que totes (homes cis inclosos) prenguem consciència i acció si volem progressar en la lluita contra les violències masclistes. Posar en practica la solidaritat vol dir prendre partit en assumptes que no t’afecten directament. Vol dir reflexionar i reconèixer els teus privilegis i utilitzar el poder de la teva veu i les teves accions de manera beneficiosa per als altres.

El silenci és complicitat, i la manca d’entusiasme per la formació del ”I Act”, especialment entre els homes cis, és decebedora i un senyal del camí que com a IFM i Esplac encara hem de recórrer perquè les violències masclistes i l’assetjament sexual són problemes que hem d’abordar, i que ni molt menys estan resolts.

Les violències masclistes no són ni molt menys un problema aïllat del treball educatiu que fem. Combatre-les té tot a veure amb canviar la societat, amb crear un món millor i solidari, amb els drets humans, dels infants i especialment de les minories i aquelles oprimides per la societat.

en primer lloc, hem d’acceptar que les violències masclistes són un problema dins de la nostra organització. I aleshores hem d’aplicar les mateixes accions i pensaments radicals que emprenem en altres aspectes del nostre treball educatiu, aquesta vegada en una cosa que ens toca molt més d’aprop.

* La formació de formadores per la prevenció de les violències masclistes i la violència sexual tindrà lloc del 8 al 15 de maig al Regne Unit. Només vam rebre 4 aplicacions de monis d’Esplac, totes elles dones.