Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Cooperativitzant el lleure

20.10.2016 |

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons

Quan ens trobem a la plaça d’Osca, al barri de Sants de Barcelona, són gairebé les deu del vespre. L’Anna i la Mariona no es coneixen personalment. És per això que avui he decidit reunir-les. Per això i perquè m’expliquin la seva experiència com a membres d’una cooperativa de lleure. Des de fa pocs mesos, l’Anna i un grup de companyes han engegat la cooperativa l’Esguard, que dóna servei a una escola del barri de Les Corts, a Barcelona. Per la seva banda, i amb un projecte més consolidat, la Mariona forma part de l’Esberla, una cooperativa que treballa sobretot a la comarca del Maresme. Però de què va exactament això de les cooperatives de lleure? Read More

Som xarxa

17.10.2016 |

Autora: Alba Lafarga, monitora de l’esplai Eixam (Rubí)

La participació és un tema recurrent. Contínuament s’hi posa l’accent per repensar les polítiques educatives, socials, culturals, etc. I cada vegada s’hi aporta una mirada renovada que vol aturar-se en les persones: deixem de consumir per produir. Del con-sumere (esgotar-ho tot) al pro-ducere (guiar o conduir endavant). Read More

Saifores, la casa per estimar-nos

14.10.2016 |

Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades. Read More

Bombolles que (et) transformen

11.10.2016 |

Autora: Maria Llimona i Cuscó, monitora de l’esplai Movi de Sarrià i EGS del sector Barcelona.

La decisió de fer el curs de directora va ser precipitada i poc meditada: era agost, era car… I a més, tornar a Viladrau, on dos anys enrere havia fet el curs de monis implicava moltes coses. Tornar suposava retrobar-me amb una bona pila d’emocions, que recordava precioses, però molt difoses. Un cop inscrita, vaig decidir no pensar-hi gaire, no volia crear-me expectatives, però a mesura que s’apropava el dia de marxar, una barreja de por, mandra i il·lusió –perquè en el fons sabia que, passés el que passés, aniria bé- creixia dins meu. Read More