Les monitores i monitors fem l’estiu!

06.06.2011 | trialesplai 2

Ja som a mes de juny. Gairebé sense adonar-nos-en ha passat un curs sencer als esplais. Sembla que no faci tant de les tancades de monitores i monitors al setembre. I amb un curs més gairebé a la butxaca, segueix creixent el projecte dels esplais. La participació dels infants, la importància del quotidià, centres d’interès, el relleu a l’equip de monitores i monitors, el treball amb les famílies, la implicació amb l’entorn més proper i la cura d’aquest… han format part del dia a dia dels esplais, entre moltes d’altres coses.

Però ara arriba l’estiu i amb aquest les activitats dels esplais. És el moment per poder culminar i aprofundir en tota la feina realitzada durant el curs. Les colònies, rutes, campaments i activitats internacionals són activitats idònies per transmetre valors i actituds a partir de la vivència i l’experiència directa. Impliquen una relació directa amb l’entorn natural, fora de l’ambient quotidià i una convivència permanent entre infants, joves i monitores i monitors. Aquestes activitats aconsegueixen potenciar la cohesió, la implicació i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants d’una manera molt més intensa que la resta del curs. A més, les activitats internacionals amb joves i adolescents, permeten reafirmar molt la participació d’aquests dins l’esplai i és una bona estratègia per garantir-ne la seva continuïtat dins del projecte.

Tot plegat es pot dur a terme gràcies a la tasca que realitzem monitores i monitors al llarg del curs sense estar moguts per cap mena de remuneració econòmica. Perquè ser monitor o monitora és molt més que fer una activitat a la setmana amb un grup d’infants o joves. Ser monitor/a vol dir educar i educar-nos, treballar en equip, fer amistats, créixer personalment i participar de l’entorn més proper. Ser monitor/a és un estil de vida.

I ser monitor/a també vol dir, entre moltes altres coses, que inverteixis el teu estiu en anar a les colònies, la ruta, els campaments o l’intercanvi que portes tant temps preparant a l’esplai. Fins i tot, que vagis a fer el curs de monitor/a o director/a a Viladrau o Saifores. I tota aquest compromís, cal que sigui reconegut.

Les monitores i monitors, fem l’estiu!

Un matí d’estiu

18.05.2011 | trialesplai

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.