En Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera i membre de l’Equip General del Sector Vallès, reflexiona sobre la importància de la tasca dels esplais. Si mai necessiteu arguments per defensar l’esplai com a agent educatiu en Dani us en dona moltíssims en aquest article!

Sovint m’he preguntat perquè l’esplai és un moviment educatiu poc conegut, amb una manca de reconeixement i que contínuament s’ha de desviure per transmetre tot el que és, el que fa i allò que persegueix. Per més que m’ho qüestioni, se’m fa difícil comprendre-ho.

A l’esplai es construeixen valors que es filtren a través de les actituds, per mitjà de la convivència i la interacció entre companys. L’esplai doncs, educa en valors i actituds, i esdevé un agent educatiu indispensable per la formació de la personalitat, el caràcter i el pensament dels infants.

A l’esplai es construeixen, s’aprenen i es practiquen habilitats imprescindibles per a la convivència ciutadana. Els infants no neixen empàtics, assertius i amb l’art de saber escoltar, sinó que ho desenvolupen amb la pràctica. L’esplai doncs, educa en desenvolupament d’habilitats i esdevé un agent educatiu indispensable perquè els infants creixin dins un marc pacífic, d’enteniment, de relació i cooperació.

A l’esplai es construeixen sabers a partir de les infinites preguntes que els infants es plantegen. Per cada pregunta s’aprèn alguna cosa nova, i són ells, els encarregats de cercar la resposta. L’esplai doncs, educa en la formació d’un pensament social i crític, que ajuda a comprendre la realitat (l’statu quo) i a ser capaç d’actuar-hi en coherència amb els propis valors i amb la finalitat de transformar-la.

Així, vegem com l’esplai educa en el saber, el saber fer, i el saber ser o estar (coneixements, procediments, habilitats, actituds, valors i normes). No podem obviar però, que el seu objectiu immediat i lògic, degut el seu marc d’acció no formal, és l’aprenentatge d’actituds i valors. Ara bé, sembla que també pot incidir en tota la totalitat de la persona.

Amb tot això entenc que l’esplai va molt més enllà de ser una alternativa educativa. Considero que és una part fonamental i vital de la persona, recíprocament amb l’escola i la família, i que ajuda al creixement integral de l’infant i a la transformació social. L’esplai, com agent educatiu específic, amb una metodologia i unes eines pròpies, no únicament complementa i reforça l’educació formal i familiar, sinó que crea, forma i construeix discurs, i actua com el que és: “una escola de ciutadania activa, participativa, crítica i democràtica”.

És minoritària i poc rellevant las tasca diària dels monitors/es de les entitats? Entenc que no, i potser el més important no és obtenir el reconeixement de les institucions i la ciutadania com a objectiu principal, sinó prendre consciència com a monitors/es sobre allò que fem i el perquè. Potser cal que mirem a l’interior abans de buscar reconeixement a l’exterior; creure’ns el que som, abans de voler que ens creguin; reconèixer i dignificar la nostra pròpia tasca, abans de voler ser reconeguts. Considero que només conscients, segurs i implicats en l’educació que oferim i amb les seves implicacions socials, podrem arribar a més persones i ampliar el nostre marc d’acció a nivell local. Prenem consciència, actuem per transformar, participem per avançar!