Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

La política que neix a l’esplai i creix al carrer

La política que neix a l’esplai i creix al carrer

Autor: Dani Costa, monitor de l’Esplai La Fera (Terrassa)

La política a l’esplai sempre ha estat un còctel de debat, opinions i postures diverses. Així mateix ho vam poder comprovar al passat divendres 23 d’octubre a la presentació del monogràfic del Som Esplai*, dedicat exclusivament a tractar el tema de Política i Esplai. Es va fer evident, entre altres coses, que hi ha moltes formes de fer política i de participar-hi.  L’esplai n’esdevé una, si l’entenem com un espai inclusiu,  transformador i un agent educatiu de canvi social, col·lectiu i individual. Possiblement, l’esplai com a subjecte polític, queda molt allunyat de la realitat actual, de la política institucional, que ofereix poc o gens marge a la participació i presa de decisions de la ciutadania, més enllà del nostre vot a les urnes cada quatre anys.

A l’esplai fem política, i també la concebem d’una altra manera, com una alternativa,  dins el marc d’una democràcia participativa i real, que dóna espai a l’emancipació del col·lectiu i la persona, i en base a l’educació dels infants i joves que, en última instància, transformen el seu entorn més proper. L’infant creix en un espai lliure i respectuós, el mateix que després actuarà per a la llibertat i la convivència.

L’esplai fa política des del moment que educa, i crea espais de participació on els infants opinen, s’expressen i prenen decisions que els afecten i que els són del seu interès. En un marc assembleari,  l’infant i el monitor/a aprèn a escoltar, acceptar i discutir les opinions dels altres, respectar i comprendre que no totes pensem igual i que la diversitat és quelcom positiva, un camí per explorar, i no una barrera per enderrocar. Educar en valors com la igualtat, llibertat o solidaritat és fer política, però no n’hi ha prou. El mètode de l’esplai també marca diferències i cal tenir-ho en compte.  Educar aquests valors de forma assembleària, esdevenint l’infant el protagonista del seu creixement, capaç de formar-se una opinió crítica i coherent de la realitat i en definitiva, capaç de participar de forma activa i constructiva en la millora del seu entorn és la nostra forma de fer política. La que neix a l’esplai, creix al carrer i transforma. Aquesta és la nostra política.

En definitiva, més enllà d’aquestes reflexions, són moltes les finestres que es van obrir al debat sobre política i esplai. Qüestions com “els esplais ens hem de posicionar políticament sobre temes socialment rellevants? Si és així: quin paper hi tenen les famílies i els infants en aquest procés? ” o “L’esplai ha de participar d’espais populars amb fins polítics? On estan els límits de participació política dins l’esplai? Qui els posa?”. Aquestes i altres inquietuds van sorgir en la dinàmica del debat. Aquests neguits deixen entreveure que cal seguir parlant, debatent i discutint sobre política i esplai.  Una cosa tenim clara: la nostra política a nivell local és i serà la que incideix a nivell global.

* Aquest article es basa en el debat posterior de la taula rodona “Política i esplai”, en què es va presentar el monogràfic del Som Esplai del mateix nom. Podeu veure el vídeo sencer de l’acte clicant aquí.

Submit a Comment