Autors: A. S., monitora de l’esplai La Tribu i Roger Puig, monitor de l’esplai SCV-El Clot.

Un dels eixos vertebradors de la nostra associació és l’Internacionalisme, el treball en xarxa amb altres països, la cooperació internacional. Ho defensem i tirem endavant els projectes internacionals per poder seguir aprenent d’altres maneres de fer i que les nostres metodologies i idees siguin qüestionades per seguir millorant, però també ho fem per poder traslladar aquelles bones pràctiques i els nostres valors.

Ara fa dos anys el Consell de Joventut de Barcelona (CJB) va engegar un projecte de cooperació internacional amb el Marroc a través del Casal dels Infants i va convocar a les associacions educatives per participar, entre elles Esplais Catalans.

Aquest projecte va iniciar-se per la necessitat que van manifestar algunes entitats de Tànger per crear una xarxa associativa on treballar conjuntament i fer-se més fortes. Fins aleshores, havien treballat plegades en un projecte comú el TanjaZoom, un festival de curtmetratges socials que es realitzava des de feia 4 anys.

Quin va ser el nostre paper en aquest procés?

Primerament, hem de defugir de qualsevol temptació d’“occidentalitzar” les relacions entre les associacions de Tànger (o qualsevol altre lloc) i fugir de les relacions imperialistes de les quals ja se n’ocupen les empreses del capitalisme. Malgrat tot, això no treu que puguem cooperar i compartir bones pràctiques.

Amb aquesta reflexió en el punt de mira creiem que és necessari crear espais de formació on treballar conjuntament amb tots els membres de les entitats i amb aquelles persones que liderarien el procés de creació d’una xarxa. I llavors, començar a fer un treball a tres bandes:

1. Primerament, vam enfortir el seu projecte comú amb la creació del BarnaZoom, destinat a crear un intercanvi entre les entitats de Barcelona i les de Tànger, que aquest any realitzarà la segona convocatòria (vols que el teu cau o esplai hi participi? Fes click aquí)!
2. Després vam crear i dur a terme unes formacions dirigides als educadors i educadores amb un enfocament més pedagògic, per tal de reforçar les seves pròpies entitats fent un treball més de base.
3. Finalment, vam realitzar unes formacions dirigides als membres de la junta (aquelles persones escollides per a representar les entitats en la xarxa associativa) de caire més estratègic, creant un espai comú on donar voltes a la nova estructura organitzativa i dotar aquells/es representants d’una visió més global traslladant els nostres models organitzatius.

Per què traslladar el model d’un Consell de Joventut?

Hi ha força motius per desitjar un Consell de Joventut a qualsevol comunitat. Recordeu allò de “La unió fa la força”? Doncs això ja ho diu tot. Les associacions són (o haurien de ser) un reflex de les seves societats i catalitzadors de canvis i democràcia. No ens referim a l’ANC ni OMNIUM, sinó que parlem d’associacions que treballem en direccions realment populars i que responem a neguits i necessitats de les nostres comunitats.

El nostre objectiu és, doncs, unes associacions més enfortides i articulades través d’una xarxa capaç de ser una veu forta i clara de cara a l’administració. El suport que una xarxa pot donar a les seves entitats, i el suport que es poden donar entre les mateixes associacions que la integren és una mina d’or a explotar per a qualsevol associació. Compartir recursos, discurs, eines, espais, activitats… Tot això pot ser un motor imparable que ajudi a les associacions a créixer i enfortir-se sense parar.

Per això, la nostra tasca allà no és més que la de compartir el nostre funcionament i proporcionar eines a les associacions de Tànger per tal de que construeixin (a petició seva) la seva pròpia xarxa d’entitats d’acord amb la seva realitat i les seves necessitats.

El model CJB (amb totes les coses bones i dolentes) interessa mes enllà de la ciutat comtal, i les entitats, en aquest cas educatives, estem decidides a ajudar a altres comunitats a enfortir el seu moviment associatiu si així ho demanen. “Sols el poble salvarà el poble” i, per tant, són les associacions qui han d’ajudar a les associacions. Quantes vegades ens haurem trobat, lleis, projectes de lleis, mesures de governs, projectes o plans d’actuació fets des d’un despatx per persones que no coneixen el camp, el territori, les necessitats i les metodologies necessàries. Per això, és millor que siguem les entitats les que aportem aquest component de realitat a aquests projectes de cooperació, ja que som nosaltres les que podem afegir un valor afegit de debò, positiu i constructiu i les que estem dia a dia dedicant esforços a enfortir el teixit associatiu popular.