Autor: Jordi Crisol

Parlem amb Ferran Ibañez (@ferranibanez). 26 anys. De Badalona. Baixista de La Pegatina, grup musical català que ha traspassat fronteres. Els que el coneixen diuen que és un tipus reservat, meticulós, creatiu musicalment i a la cuina. Respon aquestes preguntes amb un volant entre mans. Li agrada conduir.

1. Desmunta un tòpic sobre l’Esplai.
Hi ha monitors que no han tocat mai una guitarra. I fins i tot dels que sí, n’hi ha que no saben qui és en Xesco Boix.

2. Què et ve al cap quan sents la paraula esplai?
Em vénen al cap moltes cares. Cares de sorpresa, de felicitat, de diversió, de llibertat, i també de por. Em vénen al cap moltes imatges de tots aquells anys que vaig passar a l’esplai com a nen i com a monitor després; i em quedo amb les emocions que he gaudit i repartit.

3. A què jugaves quan eres petit?
Doncs mira, primer remarco que mai vaig tenir una vídeoconsola i a casa l’ordinador crec que va aparèixer als meus 6 anys. Els que vam viure la nostra infantesa abans del s.XXI jugàvem al carrer i amb una pilota desinflada podíem passar moltes hores. Si a més a més et trobaves una bona porta de pàrquing, tela marinera.

4. I ara, a les teves estones lliures?
Bé, estones lliures en tinc poques, però jugo amb els meus intruments, a fer obres a casa, a cuinetes,… i també jugo força amb les fotos. Instagram ha fet molt mal.

5. Que és el que t’agrada més de la teva feina com a músic?
El viatjar; conèixer paisatges i sobretot gent. Veïns o desconeguts (fins llavors) que viuen a milers de quilòmetres de casa teva i que de cop i volta et sorprenen ja sigui amb un acudit o ensenyant-te cants guturals.

6. I si no t’haguéssis dedicat a la música?
Vaig estar uns anys estudiant arquitectura tècnica però crec que tal i com està el panorama hauria intentat tirar cap a alguna altra història. Una història relacionada amb la percepció i el detallisme. Digue-li fotografia, cuina o disseny gràfic/artístic.

7. Alguna cosa que t’indigni?
La corrupció. I ja no parlo de la corrupció legal sinó de la moral; d’aquest egoïsme que es riu de la sobirania. D’aquesta tendència destructiva que ha fet que perdem l’equilibri relatiu en el que semblava que vivíem.

8. Alguna cosa que t’agradi?
Home sí, unes quantes!

9. Un fet històric?
L’aparició d’internet, de les xarxes socials. La possibilitat de comunicar-se des de i a qualsevol lloc del món (o gairebé) sense que la teva butxaca, el color de la pell o les teves idees siguin un impediment.

10. Un personatge amb qui aniries a sopar?
Francisco Franco. M’agradaria sentir-lo en privat.

11. Una xarxa social?
Twitter o Instagram segons el dia que fa i l’hora que em llevo.

12. Un mitjà de comunicació que llegeixis amb freqüència?
Amb freqüència el que faig és veure les notícies de TV3. A l’hora de llegir el mitjà no tinc cap especial predilecció. En la variedad está el gusto.

13. Una web que visitis cada dia?
lapegatina.com

14. Un llibre que recomanaries?
Trilogia de Nova York, de Paul Auster. Són 3 històries relacionades que passen molt lleugeres però no et deixen indiferent.

15. Dreta o esquerra?
Esquerra, tot i que m’he acostumat a tallar amb la dreta i xutant amb l’esquerra sóc nul.

16. Un polític?
David Fernàndez. Ha sorprès a molta gent.

17. Com t’imagines els esplais d’aquí 20 anys?
Uf, em costa. De fet desitjo que no canviï gaire del que jo recordo. Suposo i espero que evolucioni amb l’enrenou de les xarxes socials però d’altra banda confio que sobretot colònies i campaments serveixin per reduir una mica el punt de mira i veure allò que tenim al nostre voltant. Agafi el rumb que agafi, que segueixi potenciant els valors del respecte, la felicitat i la transparència. Un cop assolits aquests ja ens podrem dedicar a la política.