Autora: Meritxell Marín, de l’Esplai La Tribu 

Sóc la Meri, de l’esplai La Tribu de Mataró i actualment em trobo fent un Servei de Voluntariat Europeu (SVE) a Colòmbia, amb la Fundación Acacia.

El 21 de febrer, després de milers de maldecaps amb el papeleo, per fi vaig agafar l’avió cap a Bogotá. Un viatge que es va fer curt i llarg a la vegada, tota una barreja d’emocions: nervis, entusiasme, tristesa, motivació, por, inseguretat…. Tota una muntanya russa de sentiments que van estar presents durant els primers mesos i que ara, que ja fa 5 mesos que començo a controlar.

La primera ullada a Bogotá em va fer pensar en Barcelona: una gran ciutat, caos de trànsit, molt de soroll… I això em feia sentir que no estava tan lluny de casa. Després de dos dies d’adaptació, d’aprendre a orientar-me, acostumar-me al clima i a l’accent colombià em van explicar la meva rutina fins al desembre. De dimarts a divendres formo part de l’equip de participació i infantesa del Ministeri de l’Interior, com a assessora en infància i joventut. Cal ressaltar que, a causa de totes les complicacions de papers, fins al moment desconeixia quina seria la meva tasca, a part del treball amb la fundació els dissabtes al matí. Imagineu la meva cara quan vaig escoltar “ministeri”. Passar d’”abaix” a “dalt”, així, pim-pam, m’espantava bastant, no sabia si seria capaç de fer-ho. Però de moment, tot va bé i estic molt integrada amb l’equip. I molt motivada per un projecte amb UNICEF a escala nacional. La meva cap m’està involucrant en un parell de procesos al voltant del tema del voluntariat que s’estan duent a terme a Colòmbia i n’estic aprenent molt.

Els dissabtes al matí em toca llevar-me ben d’hora i creuar Bogotá fins a Santa Cecília, el veïnat on Acacia duu a terme la seva activitat. La comunitat està situada en una muntanyeta que precedeix a la serralada dels Cerros Orientales, que delimita la ciutat cap al nord. Treballem amb infants i joves des dels 3 als 15 anys aproximadament, separats en 3 grups d’edat. Tot i així, moltes de les activitats les fem conjuntament amb tots els grups, i els temes d’interès són els Drets dels Infants i els Drets Humans, l’art, l’ecologisme, la pau (que és més un eix transversal, donada la situació del país) i el treball amb la comunitat.

El local d’Acacia és la biblioteca comunitària que funciona com un centre cívic de barri, però autogestionat per la gent del mateix barri. El gran avantatge és que els i les “líders” comunitaris formen part de l’equip de persones que va impulsar el naixement d’Acacia i això ha permès una gran difusió i acceptació del projecte per part de les famílies de la comunitat. A més, l’equip de monitores sempre busca el suport de les persones del barri per a les campanyes econòmiques, ja sigui participant activament (preparant el menjar, preparació dels espais) o amb aportacions econòmiques. La gestió econòmica és un punt interessant i controvertit alhora per a mi: com no disposem de subvencions, les mateixes monitores subvencionen part de les activitats i en altres ocasions, són responsables de trobar padrins i madrines que col·laborin econòmicament per finançar sortides i grans activitats. En aquest punt, crec que hi podria aportar molt amb l’experiència d’autogestió dels esplais, però el context és tan i tan diferent que encara no puc ser constructiva i aportar noves propostes o suggeriments.

Pel que fa a la cultura i estil de vida, la gent en general té un caràcter molt semblant al mediterrani: són gent oberta, molt xerraire, generosa, festiva i afectuosa. Però el fet de viure a una gran ciutat fa que tot sembli més fred.

Tot plegat, resumiria aquests primers mesos amb la reflexió de què viatjar fa que el teu cervell s’expandeixi i que mai més torni a tenir la mateixa mida d’abans.