Redacció: Miquel Martorell i Helena Roura, esplai Turons.

Una excursió amb perspectiva de gènere

El passat cap de setmana del 5 i el 6 d’abril, l’Esplai Turons vam fer la nostra tradicional excursió de Jocs Florals a la casa de colònies La Censada. Enguany, però, a banda de reunir-nos infants, monitors, monitores i famílies per donar la benvinguda a la primavera, també vam aprofitar l’ocasió per llençar un missatge clar i contundent: no volem més tòpics sexistes!

Així doncs, al llarg del cap de setmana, les activitats realitzades van seguir un fil argumental basat en l’actualització i la lliure reinterpretació de la llegenda de Sant Jordi. Deixant de banda les princeses i els castells medievals, la història partia de l’Eduard, un jove enganxat a les noves tecnologies a qui un bon dia se li espatllava l’ordinador. Els seus maldecaps informàtics, però, no eren simples problemes tècnics: l’Eduard havia estat víctima del “Drac”, un terrible virus que amenaçava amb acabar amb tots els seus arxius.

La preocupació es podia llegir als rostres dels turonians i les turonianes, que a la tarda també assistiren a les temptatives fallides de tot un seguit d’informàtics que van intentar acabar amb el virus. Vist el poc èxit, l’Eduard va recórrer a l’última opció de la llista. En aquest cas es tractava no pas d’un informàtic sinó d’una informàtica –la Jordina–, fet que generà una certa desconfiança en l’Eduard: “Si cap informàtic ha estat capaç d’acabar amb el virus, com ha de fer-ho una informàtica? Les noies, d’això, no en saben!”.

Les paraules de l’Eduard van provocar tota mena de reaccions de disconformitat entre els infants. Una cosa estava clara: tocava donar arguments al nostre protagonista per tal que aconseguís confiar en la Jordina. Vet aquí que, al llarg de la tarda, vam realitzar cinc activitats relacionades amb la política, l’educació, la ciència, l’esport i l’art, àmbits on el paper de les dones ha estat massa sovint invisibilitzat.

A través d’un recorregut d’activitats (trencar tòpics sexistes fent mímica; experimentar amb una versió de l’assassí amb participants sense dret vot com a emulació de les dificultats per accedir al sufragi femení; jugar a la cadena tròfica; i practicar el “gofutquetvol”, l’esport més inclusiu que us pugueu imaginar), els i les participants van anar recollint arguments i un seguit de fitxes dedicades a dones significatives de cada àmbit. Al final de l’activitat, els cinc grups van fer una posada en comú enganxant els arguments i les fitxes en uns murals que s’havien anat elaborant a l’activitat d’art. Així, l’Eduard va reconèixer els seus prejudicis i va accedir a que la Jordina li arreglés l’ordinador.

Tanmateix, encara calia donar un cop de mà als nostres personatges. En aquest cas, l’activitat de nit consistia en trobar una sèrie de pistes amagades per la casa que, degudament combinades, es convertien en el codi necessari per desinfectar l’ordinador. Després de trencar-nos-hi les banyes una bona estona, vam obtenir la frase clau: “Les dones poden”. D’aquesta manera vam fer fora el “Drac” per sempre més. Diu la llegenda turoniana que, en aquell precís instant, de la impressora de l’Eduard en sortí una rosa vermella, però això només és una llegenda…

Per aquelles que estigueu esperant un final ensucrat entre l’Eduard i la Jordina, dir-vos que no hi va haver petons de cine ni declaracions d’amor… Es veu que la Jordina es va fixar més en la germana de l’Eduard –l’Eva– que no pas en ell, però això ja és una altra història que no ve al cas…

* Per a més informació sobre l’activitat consulteu la fitxa al banc de recursos d’Esplac.