Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

Excursionisme responsable: tres rutes a peu fàcils (i accessibles en transport públic)

Excursionisme responsable: tres rutes a peu fàcils (i accessibles en transport públic)

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons.

Molt sovint els esplais (sobretot els esplais barcelonins) ens queixem del poc temps que tenim al llarg del curs per sortir a caminar. Les dificultats per accedir a certs parcs naturals i zones de muntanya, així com el cost dels autocars, acaben relegant l’excursionisme a les posicions més baixes en la nostra llista de prioritats. Si bé no podem fer gran cosa per canviar la geografia del nostre país, sí que podem ser més creatius –i responsables!- a l’hora de planejar rutes a peu amb els grups de l’esplai.

Una opció fàcil i còmoda és realitzar excursions a les que es pugui accedir en transport públic. Són molts els esplais que ja fan servir el tren per desplaçar-se a cases de colònies, albergs o locals d’entitats de lleure. Però el tren també ens acosta a espais verds on podem fer caminades curtes per a les que no cal buscar allotjament. És cert que el tren no ens porta a tot arreu del territori i, a més, segueix tenint un cost econòmic elevat. Si més no, és una opció clarament més sostenible –i de més valor pedagògic- que l’autocar o el vehicle privat.

En aquest article es fan tres propostes de rutes a peu a les que es pot accedir en transport públic. Cal tenir en compte que els esplais tenen localitzacions geogràfiques diferents, fet que indubtablement condiciona les seves possibilitats d’accés a espais on realitzar excursions. Així mateix, cada entitat té la seva ‘cultura excursionista’, sovint influenciada pels coneixements i la motivació de l’equip de monitors del moment. Aquest article, per tant, està pensat específicament per aquells esplais amb ganes de caminar però que creuen que tot queda ‘massa lluny’. A més de fer propostes concretes, l’article busca encomanar el gust per l’excursionisme a grans i petits. I, a poder ser, un excursionisme responsable i respectuós amb l’entorn.

De Figaró a Aiguafreda pel Tagamanent

Durada : Entre 4h i 5h

Dificultat: Mitjana. Excursió curta però amb una mica de desnivell. L’ascens està força indicat i es fa per una pista ampla. La baixada és per un GR i no té pèrdua.

Accés : Inici a la parada de tren de Figaró (R3). Final a l’estació de tren de Sant Martí de Centelles (R3).

Descripció de la ruta : Sortint de l’estació, creuem la població de Figaró pujant les escales de l’Àngelus en direcció a la Font del Molí i a Sant Pere de Vallcàrquera. El primer tram de camí és de carretera asfaltada i, a mesura que guanyem alçada, anem trobant les primeres indicacions del Parc Natural del Montseny. Un cop la carretera s’ha convertit en pista de terra, s’arriba a l’escola de natura de Vallcàrquera, que deixem enrere. En pocs metres hi ha una bifurcació: girem a mà esquerra seguint les indicacions. La pista és ampla i amb un pendent pronunciat però ja no hi ha pèrdua fins a dalt del turó del Tagamanent. Fetes les fotos de rigor, baixem no pas per on hem vingut, sinó pel GR-5, que ens duu a la població d’Aiguafreda. Un cop allà, només cal trobar l’estació (Sant Martí de Centelles) i tornar cap a casa. Si l’excursió se us queda curta, des del turó podeu continuar el GR-5 en direcció al Pla de la Calma, o bé xafardejar les masies que es van trobant pel camí.

Creuant Collserola: d’Horta a Sant Cugat del Vallès

Durada: Entre 2h i 3h

Dificultat: Fàcil. Els camins són amples i estan desbrossats. Si se segueix el GR, no hi ha pèrdua. Tanmateix, l’excursió no transcorre per un únic camí, de manera que en alguns punts és normal confondre’s de direcció.

Accés: Inici a la parada de metro Mundet (L3). Final a la parada de tren de Sant Cugat (FGC).

Descripció de la ruta : Sortim del metro i voregem el Velòdrom d’Horta per la dreta, deixant-lo enrere juntament amb el Parc del Laberint. Aquí trobem les primeres marques del GR-6, que serà la nostra guia per arribar a Sant Cugat. Seguint el camí, de seguida perdem de vista les últimes cases i enfilem el bosc. Poc després d’arribar a la Carretera de les Aigües trobem el trencall per accedir als turons de Valldaura i de la Magarola. Qualsevol de les dues opcions ens obliga a sortir del GR-6 per uns moments, però les vistes s’ho valen. De a la cruïlla, comencem un descens pronunciat per un bosc d’alzines fins arribar a una pista. Si girem a l’esquerra, arribem a l’ermita de Sant Medir. Un cop més, això implica deixar el GR. Tot i així, recomanem fer parada a l’ermita per beure aigua de la font i descansar una mica. Després ja només caldrà desfer el camí i seguir la pista ampla que ens durà a la masia-restaurant de Can Borrell, al pi d’en Xandri i a les primeres cases de Sant Cugat del Vallès.

A Sant Jeroni des de Monistrol de Montserrat

Durada : Entre 5h i 6h

Dificultat: Mitjana-alta. El desnivell és força pronunciat fins al santuari (trams d’escales), però les indicacions (GR-5) són constants. Fins al cim de St. Jeroni el camí és clar i molt transitat.

Accés : Inici i final a la parada de tren de Monistrol de Montserrat (R5 – FGC).

Descripció de la ruta : Sortint de l’estació de Monistrol, creuem el riu Llobregat i la carretera principal, arribant a la Plaça de la Font Gran. Pugem pel carrer del mateix nom fins a agafar un camí ample i senyalitzat com a GR-5/96. La pista s’eleva suaument en un paisatge pedregós, deixant el poble a la nostra esquena. Arribats a la cruïlla de la Drecera dels Tres Quarts, tenim l’opció d’agafar-la i pujar pel dret, o bé fer una mica de volta pel Camí de les Aigües. En ambdós casos arribarem a unes escales empinades que, per una canal, ens duran al Camí de la Santa Cova. Més amunt deixem l’estació del Cremallera a la dreta i finalment arribem al santuari. La parada és obligatòria: cal agafar forces i omplir cantimplores per tal d’arribar al punt més alt del massís. L’accés al cim de Sant Jeroni pot fer-se per moltes vies, totes elles perfectament indicades. Recomanem especialment el camí que va pel Pas dels Francesos i el Pla dels Escurçons. El camí ofereix bones vistes del Cavall Bernat i evita les aglomeracions del Camí de les Ermites, que pot fer-se més de pressa de baixada.

Submit a Comment