23-desembre-2016

Autora: Alba Lafarga, esplai Eixam (Rubí).

Esplac forma part de diverses plataformes de coordinació on hi té com a representants als comissionats i comissionades, persones vinculades a Esplac que treballen com a voluntàries enfortint la xarxa de l’associacionisme (en són exemple l’IFM-SEI, el CNJC, el TIAC, etc.). Avui coneixerem l’experiència de Miki Rueda Peradejordi, comissionat d’Esplac al CNJC (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya).

El CNJC és una plataforma en la que participen entitats i consells locals juvenils molt diversos amb l’objectiu de defensar les demanades del jovent davant l’administració pública. Fan d’altaveu de les necessitats de la joventut i canalitzen les peticions de les diverses associacions amb més força (perquè representen a més de 175.000 joves associats en més de 100 entitats).

Ens trobem en una terrassa d’un bar de Rubí, on es localitza l’esplai Eixam. A més de comissionat al CNJC, en Miki és un dels membres de l’Equip General del Sector Vallès i monitor de l’Eixam des de fa anys. Entre cafès, iniciem la conversa.

Com vas entrar a formar part del CNJC? 

Després de Gran Comitè de setembre del curs passat (2015-16), l’Equip de Direcció va proposar-me per ser un comissionat al consell per donar valor al fet que Esplac participa en aquesta plataforma i amb la idea que assumís aquesta tasca una persona jove que encara tenia recorregut. Després d’un temps meditant l’opció, vaig acceptar.

Ens podries explicar una mica quina és la teva tasca com a representant d’Esplais Catalans en aquest consell?

Bàsicament defenso els interessos dels infants i joves en el consell. La meva tasca principal és coordinar les federacions de caus i esplais, entre les qual es troba Esplac, així com defensar els seus interessos davant l’administració pública, principalment davant la Direcció General de Joventut (DGJ). També, com a vicepresident del CNJC, m’encarrego de coordinar el Secretariat, que som les persones voluntàries que dirigim el Consell. Dins del Secretariat sóc responsable de les àrees de Comunicació, Justícia Global i Gestió Laboral i Econòmica.

Val a dir que al CNJC es parlen de molts temes que, des d’Esplac no es poden abastar perquè, o bé ens queden una mica lluny o bé no s’han trobat maneres per a debatre’ls. Així doncs, en el posicionament dels diversos temes (justícia social, vulneració de drets, ocupació, interculturalitat, mobilitat o habitatge) treballo de manera intuïtiva a partir de l’ideari d’Esplac; aquí rau gran part de l’aprenentatge al Consell. Estaria molt bé que Esplais Catalans es pogués posicionar en molts temes que es tracten al consell.

L’any passat vas sortir escollit vicepresident de CNJC. Què representa en el teu dia a dia?

Durant el procés de l’AGO del CNJC al Febrer de 2016, s’havia de negociar qui formava part de l’Equip de Presidència (1 president i 2 vicepresidents) i es valorava que gent de les entitats educatives eren figures de consens. Entre jo i la meva companya d’escoltes, Júlia Petit, qui tenia més temps d’assumir-ho era jo, i després de parlar-ho amb l’Equip de Coordinació, vaig fer el pas. Representa força més càrrega de feina, perquè implica coordinar el secretariat, assumir qualsevol cosa que sigui d’urgència i gestionar la comunicació i la gestió econòmica i laboral de l’equip tècnic.

El secretariat del Consell funciona com un equip de monitores: treballem, però també quedem per fer birres, som amics i juguem. Donem importància a les relacions que s’estableixen dins de l’equip.

Veiem que teniu molts posicionaments, però, quin efecte creus que originen? I les campanyes?

Els posicionaments i les resolucions ens permeten al Secretariat poder tenir un marc per desenvolupar la nostra tasca, ja que no deixen de ser mandats de l’assemblea. Nosaltres portem els nostres posicionaments als espais que creiem, sobretot a la DGJ i a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament, per poder influir en les resolucions d’aquella comissió o del Ple. L’administració a vegades ens fa consultes sobre canvis de decrets. Per exemple, al maig vam defensar que es permetés fer raids i acampar lliurement a Catalunya (intentant facilitar la realització de les activitats dels esplais i caus, ja que, per exemple, al Berguedà el raid no està permès).

Les campanyes normalment són de sensibilització per a gent jove associada i no associada. Ens estem replantejant actualment com arribar al jovent, ja que som conscients que podríem arribar a més joves i amb més incidència. És un dels objectius que ens plantegem aquest any.

Al Consell hi ha una gran diversitat d’entitats, amb tants col·lectius diferents. On dedicaqueu més energies?

Al CNJC hi formen part des de joventuts de partits polítics i sindicats fins a federacions d’esplais i caus, passant per entitats socials i culturals, i consells locals de joventut. La diversitat és molt gran, així com els interessos, i això complica que el Consell es “mulla” en molts temes. Tot i així, totes les entitats compartim temes en comú, com són defensar els drets de les persones joves i enfortir l’associacionisme juvenil. El Pla de Treball resulta una eina indispensable per establir les prioritats del CNJC, però cada àmbit té cert marge per establir les seves línies de treball, sempre i quan no contradiguin les resolucions de l’assemblea.

Què ens aporta a Esplac formar part del CNJC?

Té sentit estar al CNJC perquè és un espai on s’aglutinen les principals entitats juvenils de Catalunya, entre elles les principals federacions d’esplais i caus. A part, el CNJC està legitimat per fer interlocució directa amb l’administració pública, cosa que permet fer de pont connector entre els esplais i les institucions. El Consell també ofereix un espai exclusiu de punt de trobada entre entitats juvenils que serveix per enfortir les relacions i la xarxa associativa.

I, en general, creus què és important que Esplac treballi en xarxa amb altres entitats?

És molt important perquè no som un bolet, vivim en un món interconnectat. Si volem assolir gran part dels objectius que ens plantegem com a entitat no podem realitzar-ho soles, i això fa imprescindible que haguem de treballar amb altres entitats i persones amb les que compartim visions i pensaments. Associem-nos i serem més forts i fortes!

La feina feta al Consell té incidència als esplais o s’haurien de buscar maneres de connectar el món de l’esplai amb d’altres?

Crec que sí que té incidència la feina que fem. Per exemple, hem participat en l’elaboració del nou decret d’Activitats de Lleure,  la nova Llei del Voluntariat i del Foment de l’Associacionisme i la millora de les subvencions públiques de la Generalitat de Catalunya a les associacions juvenils i educatives com la nostra.

Per altra banda, crec que el CNJC no acaba de connectar amb el jovent en general i, per tant, tampoc entre les monitores. En els últims mesos hem estat realitzant una sèrie d’enquestes a les entitats associades al CNJC i ens hem adonat que no arribem tant a les bases, sinó més a les persones que tenen una trajectòria associativa de diversos anys i tenen en aquestes rols de direcció o coordinació. Per exemple estem canviant la manera de comunicar per arribar a la base de la joventut; tant la que ja està associada com la que no ho està. Això és una tasca que es vol realitzar des del Consell, però també cal fer-ho des de l’Equip de Coordinació i el Gran Comitè d’Esplac, per explicar als esplais quina és la tasca que es fa al CNJC.

D’altra banda, des del CNJC tenim veu en la formulació de decrets de l’àmbit educatiu. L’ideal perquè el que portem a l’administració tingui sentit seria que els grups escoltes i Esplac formessin un grup de treball per posar en comú les demandes que tenen per a què el CNJC pugui fer de pont i canalitzar les necessitats de l’associacionisme juvenil.

I ja per acabar, ens podries explicar algun altre repte futur que creus que haurà d’afrontar el Consell?

Arrel de anàlisi sobre la coneixença i la participació de les bases de les associacions al CNJC n’extrec que cal repensar la comunicació del consell per arribar a tot el jovent associat. A més a més, seria important replantejar-nos una modificació dels estatuts, ja que des de que als anys 80 va néixer el CNJC que no s’han tocat. L’organització juvenil és més volàtil i això fa que grups amb molta força com Arran o el SEPC no puguin formar part del consell. Hauríem de poder incloure a una joventut més diversa encara.