Autora: Jessica Gallardo, monitora de l’esplai Pampayuga.

Al capítol anterior us vaig parlar de com havia viscut el meu primer contacte amb Finlàndia, del fred (climàtic i humà). Bé, doncs, tot això està més superat. He acceptat que visc en aquest tipus de cultura i que, si trobes el moment adequat, la gent no és tan freda com sembla.

Han passat ja cinc mesos i he pogut conèixer més l’organització que m’acull, Nuoret Kotkat, i encara que diuen que les comparacions no són bones, he estat comparant i veient similituds i diferències entre Esplac i Nuoret Kotkat, coses que m’agraden i coses que no tant. Aquesta anàlisi ha fet que no deixi de donar-li voltes a un tema: com bé diu el títol d’aquest article, amb la hiperplanificació envers el temps lliure.

Estava acostumada a la metodologia de tenir-ho tot ben planificat, ben estructurat, el dia a dia als campaments/colònies ple d’activitats educatives, amb el temps lliure just després de l’esmorzar, del dinar, del berenar, del sopar. Un petit temps de marge entre una activitat i l’altra. Tenir els horaris ben definits, no tenir temps per avorrir-nos. Activitats i jocs totes plegades, amb uns objectius ben clars i definits, perquè hi hagi cohesió, perquè ens coneixem més, per passar-ho bé, per aprendre. I no ens oblidem dels nostres valors i les activitats pedagògiques, perquè som educadores per alguna cosa, no?

Doncs he hagut de dir adéu a aquesta metodologia. Els campaments/colònies que de moment he viscut aquí són totalment el contrari. Aquí tenim un horari base amb els àpats i el temps de migdiada (“siesta”, posa a l’horari). En aquest horari s’inclouen algunes activitats que es fan durant el dia, sobretot manualitats, i ets totalment lliure de fer-les o no. Són propostes o suggeriments per si vols fer alguna cosa. Al nostre abast, un munt de jocs de taula i molt de temps lliure per fer allò que ens vingui de gust. L’únic objectiu de la convivència és conviure, passar bon temps junts i conèixer-nos.

Recordo un dia que els i les “premonis”, durant les colònies, van preparar una activitat conjunta de monis i infants. Ningú els hi va proposar. Van aprofitar el seu temps lliure per posar en marxa la seva imaginació i creativitat i trencar amb aquest espai de temps mort. Després d’aquesta experiència vaig parlar amb persones de l’organització per fer-me una idea de si això funcionava realment així o era coincidència que hagués viscut aquests campaments/colònies i, la resposta, va ser: “Els nostres campaments són molt relaxants. Són com unes vacances.”

Posar-se al lloc dels infants

Aquesta no ha estat l’única experiència que he tingut. He gaudit de tres campaments d’estiu a diferents llocs i amb diferents delegacions (per nosaltres, sectors) de l’organització. Durant tots els campaments m’he sentit més com una participant que com una monitora, tenint en compte la barrera del llenguatge –hi ha molta gent que parla anglès, però no tothom i, a més, el llenguatge que utilitzen per comunicar-se amb els infants és òbviament el finès- i que no vaig formar part de la planificació prèvia als campaments. Això m’ha donat l’oportunitat d’empatitzar amb els infants i veure-ho tot des de la seva perspectiva.

Als primers campaments d’estiu als quals vaig assistir, la setmana va ser molt light. Entre els àpats hi havia propostes d’activitats com escalar caixes de plàstic o fer diferents esports a les instal·lacions exteriors com llit elàstic, “spiribol”, futbol i beisbol. I sempre teníem accés als jocs de taula. Vaig sentir com els infants van arribar a estar avorrits de no fer res o fer sempre el mateix. Fins i tot, jo vaig tenir aquesta sensació. Per tant, crec que va haver-hi un excés de “temps lliure”.

Els segons campaments d’estiu estaven organitzats de manera diferent i, a més, es feien a un llac. A les franges horàries d’activitats hi havia propostes com: anar en canoa, nedar, escalar, pescar i fer manualitats. Però no era l’únic que es feia. Per altra banda també hi havia activitats dinamitzades per les monitores com gimcanes, cercar un tresor i activitats semblants. Va ser una setmana molt entretinguda. Els infants sempre tenien alguna cosa a fer i eren totalment lliures d’escollir quina activitat volien realitzar, i això feia que gaudissin.

Els tercers i darrers campaments van ser a una illa. Increïble experiència. Platja, anar en barca, pescar, manualitats, activitats d’aventura, canoes, patinets de platja… I, com estàvem a una illa, per desplaçar-nos a la platja, a la sauna o a altres llocs, anàvem en llanxa.

Temps per experimentar

He trobat a faltar en tots els campaments activitats pedagògiques, però he gaudit molt i, des de la perspectiva de l’infant, m’he adonat que és molt important tenir temps per fer allò que et ve de gust en aquell moment i gaudir de l’entorn i la companyia. És molt important experimentar noves sensacions, que els teus ulls contemplin nous paisatges i els campaments o colònies haurien de tenir present això i deixar temps suficient per a tot. Cal evitar aquesta sensació de tenir temps limitat perquè ve una activitat darrera de l’altra, de ser “infants-robots alimentant-se d’activitats” – com el meu amic Roger Puig em va dir un dia parlant sobre aquest article- i deixar que l’infant pugui fer allò que li ve de gust en aquell moment, com acabar la manualitat que va començar o jugar una partida a les cartes o estar una estona amb els amics i amigues noves que ha fet i gaudir de la natura o observar la posta de sol o l’albada.

I tot això em fa pensar: fins a quin punt hem de sobrecarregar la planificació durant el dia? Quina és la quantitat adequada de temps lliure per a què una persona passi d’aprofitar aquest temps, creant, imaginat, divertint-se a avorrir-se? I què passa amb els objectius que ens marquem com a educadores? I els objectius que ens marquem conjuntament educadores i infants?

* Gaudiu d’aquesta galeria de fotos dels campaments que vaig visitar!