Autora: Myriam Gallego, mare d’una nena de l’esplai Guspira.

El carnestoltes, una de les festivitats paganes en què participa més gent, és una gran oportunitat per a desplegar part de l’essència de l’esplai. Un dels aspectes diferencials que millor defineix l’educació en el lleure és el fet que s’educa als infants en la llibertat, el pluralisme i la tolerància, per tal que aquests siguin capaços de prendre decisions per si mateixos a partir del desenvolupament del seu esperit crític. Però no només és un espai per als infants i joves, sinó que l’esplai no s’entén tampoc sense la participació activa de les famílies, que són igualment una peça rellevant. En aquest sentit, el carnestoltes esdevé un escenari perfecte per dur a terme aquesta participació i per posar a la pràctica els valors que tot esplai hauria de defensar.

Enguany, a l’esplai Guspira (Martorell) s’ha volgut ser el màxim d’assembleari possible, fent participar els infants, monitors i famílies de l’elecció i la confecció de la disfressa, per tal que el carnestoltes fos una cosa de tots. De dues propostes –una per part dels infants i una altra per part de les famílies- se’n va escollir una. L’elecció es va portar a terme atorgant un vot per família, de manera que l’assemblearisme va arribar fins a les llars de totes les que formen part de l’esplai. Un cop comptabilitzats els vots, la proposta guanyadora va ser la de “Martorell, què tenim, què volem”, idea del grup dels joves: una disfressa amb caràcter reivindicatiu. I és que els joves i infants de l’esplai tenen l’esperit crític i la capacitat d’aprofitar una ocasió com és la rua del Carnestoltes per expressar la seva disconformitat amb el que succeeix al seu entorn. La disfressa expressa allò “que tenim” al nostre poble i que no ens agrada gens, entre d’altres, la contaminació desmesurada a la que estem sotmesos tant les persones com els animals i la resta de la natura, per ser un poble històricament industrial. També explica allò “que volem”, justament tot el contrari: el verd i la resta de colors de la natura.

Finalment, entre totes vam decidir els materials necessaris, intentant economitzar al màxim tant els costos com la producció, i ens vam posar a treballar-la. Cada dissabte, durant l’horari d’esplai, les famílies vam reunir-nos fins a l’últim dia fent caliu, creant un ambient molt agradable en el que vam aprofitar també per a conèixer-nos millor. Cal dir també que els infants van poder participar de la confecció de la disfressa. Amb un total que superava les 60 persones, un munt d’il·lusió i moltes ganes de festa la diversió estava assegurada.

Salut i esplai!