Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades.

Van arribar els primers jocs de coneixença, que ens van ajudar a crear un ambient més càlid, més proper. Mica en mica agafàvem més confiança. Aquest clima, les ganes de jugar, passar- nos-ho bé, ganes de compartir experiències, crear i versionar danses, cançons i jocs, era l’aire que respiràvem dia sí i dia també en el Bar Jhör, el nostre punt de reunió.

Tanmateix, no era l’únic espai on fèiem això, sinó que durant les formacions, durant les colles – espais d’Educació Emocional en petits grups-, també compartíem sensacions, experiències i sentiments.

Fem molta èmfasi en què el fil conductor hagi estat l’Educació Emocional, i algunes de les activitats transversals, les colles i els reptes. Creiem que s’han de potenciar aquests espais de lliure expressió i de petits reptes personals, ja que et fan reflexionar, experimentar i créixer.

Tot i així, hem trobat a faltar més espais lliures després de les formacions, per poder pair el que havíem fet aquell dia, per dur a terme els nostres reptes, per trobar-nos amb nosaltres mateixes. També trobem molt necessari fomentar els espais assemblearis i de consens, a més de fer formacions conjuntes, cosa que hem trobat una mica a faltar.

No obstant, arrel de les formacions hem reflexionat, hem trencat molts dels esquemes socialment ben construïts dins nostre, hem ampliat els nostres horitzons i ens hem plantejat qüestions que abans no ens havíem plantejat. Ens hem descontruït i construït de nou, tant a nivell personal com col·lectiu, ja que les formacions no estaven encarades a ser només teòriques, sinó sobretot a ser pràctiques. Un bon exemple d’aquesta desconstrucció, és el fet que no hi haguessin masculinitats hegemòniques, àlies machos alfas.

Tot això en gran part ha estat possible gràcies a les nostres increïbles formadores, a les quals agraïm profundament tot l’esforç, ganes, motivació i l’amor que hi han posat perquè les formacions sortissin bé, perquè nosaltres visquéssim aquesta gran experiència. Destaquem però, l’entrada de les formadores externes, no com a cosa negativa, però sí com a experiència curiosa, ja que nosaltres estàvem en un ambient molt diferent del que elles estaven, i per tant, va ser en algunes ocasions un xoc de contextos força gran. Tot i així, també donem les gràcies a les formadores externes per la gran feina que han fet, la paciència i ganes que han tingut a l’hora de fer les formacions.

Ara que estem d’agraïments, volem fer un olé, olé a les cuineres de la casa de Saifores, pels plats tan elaborats i diferents que feien, i a més, recomanem el menú vegetarià, ja que en tenien un gran domini i coneixement. Tot estava deliciós!!

Després d’aquesta gran experiència, després de dotze dies de convivència, de grans amistats,de reflexions… d’una realitat molt diferent a la que ens esperava en tornar, va arribar el final del curs intensiu, que, tot i saber que no volíem que acabés aquí i que Saifores seguiria present en les nostres vides, va ser un gran xoc tornar a la realitat. Tornar cadascú a la seva ciutat o alseu poble, sortir d’aquella bombolla que havíem creat i llevar-se sense quaranta-dues persones més, esmorzar sense quaranta-dues persones més. Aquelles persones amb les quals havies compartit dotze intensos dies d’experiències inoblidables i úniques que ens han fet créixer, que ens han fet somiar en un món millor i que ens han encoratjat a seguir volent transformar el món i dir: #SomMonisImparables i #ResNoEnsAtura.